(Islàndia) Ruta 1614 el 22/09/2024; 6 km; +60 -60; 2 hores. Caminada per conèixer el poble. Participants: Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada, travessa; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: La formació del poble modern va ser el 1898.
Ahir vam arribar a Seyfisfjordur, adelantant el programa original ja que les previsions de temps per demà són de neu i la carretera des d’Eglisstadir puja molt amunt i pot resultar nevada i amb glaç. Estem en un petit càmping (l’únic) en uns espais oberts, però amb uns lavabos i una zona comuna molt correcta i càlida.
Al davant mateix tenim l’església de la població. És petita però molt maca. En aquest colorit poble pesquer de l'est d'Islàndia, inevitablement destaca la imatge de la seva església blava. En aquest poble també he pogut trobar carrers pintats amb els colors de l’arc de Sant Martí, algunes mostres d’art urbà, artesanies i l'únic cinema de l'est d'Islàndia.
Aquest matí hi havia molta boira, han caigut unes gotes, però ara aprofito per caminar una mica i conèixer el poblet del port del qual marxarem el dimecres. Tot i comptar amb només amb 676 habitants i haver estat fundada en data tan recent com 1848, la petita localitat té certa importància a l'entorn d'Austurland, la despoblada regió oriental d'Islàndia.
Una bonica imatge de les cases baixes amb les que està construït el poble. Seyðisfjörður està envoltat de muntanyes, amb el mont Bjólfur més destacat a l'oest (1085 m) i Strandartindur (1010 m) a l'est.
Passo pel costat d’uns quants arbres de moixera de guilla. La “Sorbus aucuparia”, comunament anomenada també serbal dels caçadors, es distribueix per tota Europa, d'Islàndia a Rússia i per la península ibèrica. És una planta tot terreny i és tolerant al fred; també se la pot trobar a altituds elevades. La fruita i el fullatge han estat utilitzats pels éssers humans en la creació de plats i begudes, com a medicina popular i com a farratge per al bestiar.
Segueixo endavant fins arribar al port comercial (l’industrial és més a l’est) des d’on el dia 25 haurem de sortir amb el ferry en direcció a Hirtshals (Dinamarca). Hi estarem tres nits i llavors ja només ens quedarà la ruta per creuar Dinamarca, Alemanya i França, sempre cap el sud.
El port d’aquest poble, després de ser utilitzat per les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial, és l'únic d'Islàndia que té una línia regular de ferry amb la resta del món.
A l’entrada del port, un rètol queda clar pels passatgers amb vehicles: no es pot portar el gas connectat. Per cert, a dia d’avui i comptant des del dia que vam sortir de casa ja portem 4400 quilòmetres fets amb l’autocaravana.
Resulta agradable caminar entre cases baixes, amb amables colors pastel que ofereixen un bonic cromatisme. Al marge de la població moderna del segle XIX, l'assentament a Seydisfjördur es remunta als primers períodes d' assentament a Islàndia. Diuen que el primer poblador va ser Bjólfur, el qual va ocupar tot el fiord. Es van localitzar les restes d'una església de fusta cremada a Pórunnarstadir i excavada el 1998-1999 va se datada, amb carboni, com original del segle XI.
El fiord és molt llarg. Rius que baixen de les muntanyes hi venen a desembocar. Un vaixell ha quedat aquí varat i abandonat.
Més endavant passo pel costat del que semblen les restes dels fonaments d’una antiga cabana primitiva. Aquestes pedres em porten el record dels talaiots de Menorca.
Des dels turons del sud baixa una cascada que acabarà aportant aigua al fiord. Búdareyrarfoss és una joia amagada a Seydisfjördur, que ofereix un refugi tranquil a la natura. La cascada, tot i que de mida molt modesta, està enclavada en un entorn verd, el que la converteix en un lloc serè per relaxar-se.
He pujat una mica amunt i ara tinc una vista general del poble i del port.
Una placa, una informació: El Retorn del Sol. Habitualment, el dia 18 de febrer es celebra “el retorn del Sol”, que és quan torna a brillar al poble després de quatre mesos de viure a l'ombra de les muntanyes. En aquella ocasió, els locals enfornen "pancakes" i els gaudeixen en bona companyia. Els pastissos (pancakes) islandesos són prims i normalment se serveixen amb melmelada i nata o sucre escampats abans d'enrotllar-los.
El camí continua i trobo l’espai que havia estat un museu dedicat als costums de vida del territori, però que un dia van quedar devastat per una esllavissada de terres. Va ser el 18 de desembre de 2020. Un total de 13 edificis van ser destruïts. Quatre cases residencials de protecció històrica; El Palau de Plata, que albergava diverses empreses més petites; un gran taller i diversos edificis històrics propietat del Museu Tècnic. A més de diverses infraestructures, canonades, solars i sistemes viaris, van patir desperfectes importants, així com altres cases. Les petites i grans empreses van patir una aturada de les seves operacions.
Després de l’allau, els estris i equips del museu van quedat a la intempèrie. Aquest tractor és un exemple dels efectes de la situació que en va resultar.
Segueixo caminant i giro per un sender que s’endinsa amunt fins a una cabina telefònica de ferro rovellada. No és tal, és un monument instal·lat per Iceland Telecom quan va commemorar el 100è aniversari de l’arribada del cable telegràfic a Islàndia. Va ser el 1906 precisament a Seydisfjordur i va connectar l'illa amb la resta d'Europa.
He seguit la carretera en direcció a l’est i he deixat a la meva esquerra les edificacions de la part del port industrial. Més enllà totes les construccions s’acaben i la carretera segueix. El fiord va girant a la dreta i per veure la seva entrada al mar hauria de fer molta volta així que ja està bé i torno enrere.
Encara trobo més coses curioses com aquest canó que mira fixament però ja no és una amenaça. És un canó Garrett del vaixell de transport El Grillo el qual va ser enfonsat per un torpede alemany el 10 de febrer de 1944. El vaixell encara està sota el mar, entenc que just aquí al davant.
Uns minuts després torno a passar a prop del port de pescadors, amb unes poques barques de pesca i gens de moviment. Mirant el mar em ve a la memòria el Llibre del Consolat del Mar, de Catalunya. Va ser fruit de la reeixida activitat jurídica de l’escola catalana medieval de dret marítim, resultat de la intensa activitat comercial dels ports mediterranis de Catalunya i del procés precoç d’autonomia jurídica assolida pels mercaders catalans a partir del segle XIII.
El Llibre del Consolat del Mar és un compendi de lleis de dret marítim que va regir durant segles el comerç a la Mediterrània. Amb origen a la cort d’aquella Catalunya lliure i independent, redactat en llengua catalana, va ser traduït a gran quantitat d'idiomes i va servir com a base per a la legislació marítima europea i després internacional.
Deixo aquí una fotografia de la façana d’una de les cases on són perfectament visibles els detalls que els propietaris hi han posat. En una terra en que la major part de l’any el temps és plujós, fred i amb nits llargues, les persones passen moltes hores dins de casa i es dediquen a treballs manuals o activitats que els distreuen... i també a fer agradable el seu habitatge pensant en les trobades per prendre el te i estar calents amb amics o veïns, amb els quals intercanviaran les trobades d’una casa a l’altre.
Ja vaig acabant la volta i abans d’arribar al càmping, faig aquest foto d’aquest casa curiosament pintada per fora. Una nota final: a Catalunya, nació consolidada des del segle IX fins a principis del XVIII, moment en va perdre l’independència sota les bombes i soldats espanyols i francesos del monarca Borbó Felipe V, sempre han seguit reclamant la seva independència.
Però el catalans no han tingut la sort dels islandesos, quan els hi van reconèixer la independència. Però la realitat és que així com els danesos són demòcrates, no passa el mateix en altres països on el poder té mentalitat absolutista.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:
Aquí, el vincle a les cròniques d’aquest viatge:
https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/islandia/1360-1605-egilsstadir-volta-urbana
https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/islandia/1361-1606-islandia-hverir-fumaroles
https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/islandia/1363-1607-reykjahlid-urbana-laves
https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/islandia/1362-1607-islandia-godafoss
https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/islandia/1364-1609-hvammstangi-sydri-hvammsa-historia-islandia
https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/islandia/1365-1610-islandia-pingvellir-fissura-silfra
https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/islandia/1366-1611-islandia-geysir-haukadalur
https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/islandia/1367-1612-islandia-seljalandsfoss-skogafoss
Comentaris
Gracias