(Terra Alta) Ruta 1691 el 14/11/2025; 2,5 km; +41 -41; 1,5 hores. Visita a la vila d’Horta, en aquesta escapada de només tres dies al sud de Catalunya i després a terres del Matarranya. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: La primera carta de població consta del 1165.
Començo en un dia molt tapat com a conseqüència de pols del Sàhara. A Horta hi ha una àrea Ac, però jo he aparcat al costat de l’hotel Miralles, en un espai ample. La primera carta de població d’Horta de Sant Joan de 1165 es donada pel monarca Alfons I i una segona de 1192 per Ponce de Reginaldo de l’ordre dels templers, als habitants del lloc procedents la majoria de Lleida, atès que Horta havia estat cedida per Alfons II als templers (1177) a perpetuïtat. Fruit d’aquesta donació en sorgeix l’existència de la Comanda d’Horta de la qual depenien Prat del Compte, Bot, Arnes, i Caseres.
Començo a caminar fins a la Plaça de Catalunya. Aquí a l’esquerra comença el carrer del Bonaire que és un dels que formen el tapís circular del turó on va néixer el poble.
La vila és molt antiga i sovint trobem detalls, com aquest portal que indica l’any 1728, que explica el fet que el segle XVIII serà l’inici d’un gran període de prosperitat, permetent el creixement de la població de forma espectacular en el curs d’aquest segle i la primera meitat del segle XIX.
Els carrers tranquils em diuen que entro en un món medieval. Una cruïlla. A l’esquerra pujava un carreró amb escala. A la dreta baixa el carrer Ramon Berenguer IV. Jo seguiré endavant amunt. Ramon Berenguer IV va succeir el seu pare Ramon Berenguer III i tot i mantenir el seu títol de comte de Barcelona, a partir d’ell els sobirans de Catalunya s’anomenaven reis. Pel seu compromís matrimonial amb Peronella, la filla de Ramir II d’Aragó. Va passar a ser conegut com “príncep i dominant d’Aragó” (Juan José Menezo).
De fet, sovint s’acostuma a promoure una confusió entre Rei d’Aragó i sobirà de la Corona d’Aragó, quan de fet eren dues nacions independents i senzillament compartien sobirà, però no era una unió de terres ni nacions.
Arribem a la cantonada de la inspiradora Casa del Delme. La Casa de la Comanda o del Delme és un palau renaixentista dels segles XVI-XVII amb una galeria a la golfa i una torreta de guaita en un dels seus extrems. Actualment és una casa particular, però antigament en aquesta casa residia el comanador de l'orde de l'Hospital, que tenia com a funció principal recaptar els tributs.
Segueixo girant i arribo al costat de l’església. Es tracta d’una església gòtica d'una sola nau, capçalera poligonal i cinc capelles laterals. Fou iniciada en començar el segle XIV i acabada al segle XVI, moment en què es va ampliar la nau per la banda dels peus, amb un últim tram, i es va construir un cor elevat sobre una volta molt rebaixada pròpia del gòtic tardà.
Se sent una música que surt de l’església. Hi entro i m’hi assec una estona. Moments de relaxació, moments de pau. Hi veig dos capellans asseguts. El poble d'Horta de Sant Joan (anteriorment només Horta) va ser cedit als Templers pel bisbe de Tortosa l'any 1185. Això va marcar profundament la seva estructura, i l'església originalment romànica va ser cedida als templers.
El Retaule Perdut: A l'altar major hi havia un retaule gòtic del segle XIV, considerat una veritable joia artística, amb 18 taules a l'oli i uns 10 metres d'alçada. Malauradament, va ser destruït durant la Guerra Civil Espanyola.
Certament la plaça de l’església és molt bonica, amb tots els costats amb arcades. És una de les places més destacades de la Terra Alta pel seu conjunt arquitectònic. No és només un espai presidit per l'església, sinó que es un conjunt harmònic de cases i edificis que daten principalment dels segles XIV al XVI. A més de la Casa de la Vila hi ha les cases de Pipo, Colau, Habanero, Pasqualet...
A l’exterior em fixo amb l’escletxa que queda entre la part del final del mur de l’església i l’edifici, blanc, de l’esquerra. En aquest lloc es produeix un fenomen lumínic curiós a primera hora del matí el dia del solstici d’estiu i els deu dies anteriors i posteriors: els raigs del Sol travessen l’escletxa enfocant cap a les cases de la plaça, fent un moviment pels porxos fins a enfocar la figura del sol situada a la façana de la casa del Racó de les Grases, tal com explica Sergi Alcoverro.
Fa bo de caminar sota els porxos. Encara que petita, o potser precisament per això, és molt agradable. El valor d'aquesta plaça rau en la integració de tots aquests edificis, que creen un ambient únic, petit i recollit, que molts consideren l'autèntic cor de la vila.
Encara que petita, o potser precisament per això, és molt agradable. Ofereix un cert esperit d’intimitat. Deixeu-me afegir una dita d’aquests mesos: De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu.
Surto per Lo Portalet fins al mirador dels Ports, que són al davant a l’est. Per entre les boires hi ha d’haver Paüls i Prat de Comte. La muntanya que es veu és la de Santa Bàrbara, de 752 metres. El Parc Natural dels Ports és un espai natural declarat l'any 2001 que declarava al mateix temps la reserva natural parcial de les Fagedes dels Ports. Protegeix la part catalana del massís dels Ports, un sistema muntanyós on conflueixen Catalunya, Aragó i el País Valencià.
Torno a dins del nucli històric i trobo algun racó per fer la foto. La Terra Alta, com a zona de pas entre el sud de l'Ebre (on Felip V va tenir èxits primerencs) i l'interior de Catalunya, va ser una zona per on transitaven tant les tropes borbòniques. El pas i el manteniment d'aquestes columnes militars significava la requisa de collites, bestiar i queviures, amb el corresponent drama per la població, que quedava abandonada a una situació de misèria.
Surto pel carrer de l’Hospital i a l’esquerra s’enfila, amb una interessant escala central el carrer vw de la Botera. Per cert estava pensant que a molts no els hi agrada que quan Felipe VI ve a Catalunya se’l xiuli. Potser no s'hauria de fer certament, però si els que no hi estan d'acord haguessin patit aquells fets de por i misèria podem imaginar que potser també xiularien.
Al costat, a la dreta, hi tenim l’edifici del Centre Picasso. Hi vaig venir de visita fa molts anys. Hi hauria entrat però aquests dies està tancat. El Centre Picasso d’Horta vol ser homenatge permanent a Picasso i pretén recollir la reproducció, el més fidel possible, de totes les obres que l’artista va crear a Horta o pensant a Horta i amb les quals va immortalitzar aquest poble.
Tornant cap al vehicle, a la plaça que fa cantonada amb el carrer Albèniz, hi ha una gran pedra que porta inscrita la data del 1296. Un fet molt destacable va ser la redacció de les Costums d'Orta aquell any. Aquest document va ser el cos legislatiu que regulava la vida local, els drets i deures dels seus habitants, i la seva relació amb els templers. Il·lustra la maduresa administrativa i jurídica que tenia la vila en aquella època.
Segles després, amb la victòria de Felipe V, es va destruir tot aquell esperit legislatiu que respectava la gent i els pobles i es va imposar la dictadura (ja que va dictar el Decret de Nova Planta) monàrquica a tot Catalunya, però també a Aragó, a València i a Mallorca.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1691-horta-de-sant-joan-ruta-urbana-240548958
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/terra-alta/754-corbera-d-ebre-ruta-urbana-poble-vell