(Aude, País Càtar) Ruta el mes de juny de 2015; 2 km; +161 -161; 2 hores (inclou temps de visita).   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Aparcament, Pla dels Cremats, castell de Montsegur.   Participants: Joan i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil (una passejada... una mica dreta)

 

 mapa776 mperfil 776 

FA ANYS: El 16 de març de 1244 els últims càtars refugiats al castell de Montsegur es van estimar més caure vius a la foguera que renunciar a les seves idees.

P1020541 Camping 

    Aquesta excursió la teníem pensada molt més llarga, però entre que avui ha de fer molta calor i que hem començat una mica tard, hem decidit escurçar-la al màxim. Montsegur s’ha transformat en el mite del món càtar. Vist des de lluny comprovarem que es tracta d’un turó alt i vertical, que ha esdevingut, en el últims anys, un veritable pelegrinatge pels volts de Sant Joan. El cert és que la promoció turística del fet càtar ha fet córrer tinta i imaginació i s’han anat barrejant conceptes com l’esoterisme, els fets màgics, el misteri del tresor càtar, un fals origen en el maniqueisme i fins i tot una pretesa vinculació amb el Sant Greal. Tot fals i generalment vinculat amb un interès comercial que permeti a gent d’interessos diferents visitar el castell i el poble que hi ha a tocar... i de pas deixar-hi recursos.

2P1020544 El Pog de Montsegur  

    A mida que ens apropem, la vista de la muntanya (el Pog) que suporta el castell de Montsegur és impressionant. Avui anem al més representatiu dels coneguts com castells càtars. Cal a dir que el nom, que es tradueix per “pur” prové del grec “katharos” amb el mateix significat. Aristòtil atribuïa a la tragèdia (obra teatral) un efecte catàrsic ja que els espectadors podien veure reflectides, dins de l’obra, les seves pròpies febleses. Però els que anomenem càtars, ells mai es van dir així i s’autoanomenaven bons homes i bones dones. Havien desenvolupat una cultura de pau i amor, on la música i les bones maneres eren la base de les relacions socials, fins i tot entre nobles i servents. També es caracteritzava pel respecte i la igualtat entre homes i dones.

P1020545 Inici caminada 

     Arribem a Monsegur poble i seguim amunt fins a l’aparcament del castell. El castell continua estant a sobre nostre. Occitània va consolidar, els segles XI i XII un territori cultural coherent, amb cap a Tolosa on els comtes tolosans pensaven en un Principat Occità. Paral·lelament els comtes catalans mantenien una política d’aliances matrimonials amb famílies nobles d’Occitània que, junt amb la compra de drets i senyories, els va fer sobirans d’amplis territoris. Això va topar amb els interessos dels de Tolosa. D’altra banda, la força del Principat de Catalunya amb vincles amb el futur Principat d’Occitània, podia donar lloc a una potència europea rellevant.

A mitjans del segle XII, la possibilitat cada cop més real que Innocenci III declarés una croada per resoldre el problema càtar, va provocar un canvi important en la política: el comte de Tolosa, Ramon V, i el cap del Casal de Barcelona, de fet sobirà de Catalunya i també rei d’Aragó, Alfons el Cast, van concertar el matrimoni (el 1200) entre Ramon VI de Tolosa i Elionor, germana de Pere. D’altra banda, el 1204 l’hereu Pere es va casar amb Maria, l’única hereva de Guillem VIII de Montpeller.

P1020548 estela al Pla dels Cremats 

                     

     Comencem a caminar pujant suaument i deixem a l’esquerra el camí que ve i que és part del Sentier Cathàre francés que comença a Port-la-Nouvelle i va fins a Foix. Arribem, després, a la creu col·locada per homenatjar els càtars morts a la foguera. Estem al Pla dels Cremats. L’estela, de pur estil medieval, té el següent text “Als Càtars, als Màrtirs del Pur Amor Cristian. 16 de Mars 1244”, i va ser col·locada l’any 1960. Un signe de les barbaritats i dels assassinats provocats per una Església de Roma instal·lada durant molts anys en una posició absolutament allunyada del que Jesús predicava.

P1020555 Montsegur poble als peus

El camí puja, pedregós, però no incòmode. Passem la caseta de control d’accés i on cal pagar, però està tancada. No obren fins mes tard. Pagarem els 5€ després quan baixarem. Hi ha un bon tram de bosc, però després ja surt a la part més rocosa del turó i les vistes són més grans, de la mateixa manera que podem veure als nostres peus el poble de Montsegur. El setge de Montsegur va ser el final definitiu. Besiers havia caigut el 1209, en la primera embranzida croada contra el comte Trencavell que va donar com a resultat una massacra bestial que va exterminar tota la població: 20000 homes, dones i nens. Carcasona també el 1209, Menerba va caure el 1210 i Tolosa i Narbona el 1229.

P1020558 INFO 

       Pel camí es van trobant diversos rètols explicatius. Cal explicar que Alfons I era comte de Barcelona i rei d’Aragó, com a conseqüència dels pactes que van portar al casament del seu pare amb la seva mare Peronella. Molts textos fan referència als fets de la croada referint-se exclusivament al rei d’Aragó. Aquesta manera d’explicar falseja la realitat, amb la intenció clara d’ocultar el fet real de la presència catalana. El fet que el rei Pere tingués el títol de rei d’Aragó, no impedeix que era també el sobirà de Catalunya i que tant Catalunya com Aragó eren independents una de l’altre. Quan el rei Pere va a ajudar el comte de Tolosa, el paper massiu és el dels comtats catalans, però també amb la participació de nobles aragonesos. De fet la majoria dels reis d’Aragó (després de signar el pacte de confederació) surten directament de la branca genealògica del Casal de Barcelona.

2P1020559 Ultims trams  

    Els últims trams compten amb esglaons excavats a la roca per facilitar la pujada. Els fets de la croada van donar lloc a mort del rei Pere (I de Catalunya i II d’Aragó). El rei Pere era fill d’Alfons I i nét de Ramon Berenguer IV. Quan va succeir el seu pare, el 1196, passà a ajudar el rei de Castella, Alfonso VIII, que estava sent atacat pel rei de Lleó i per l’emperador del Marroc. Va participar el 1212 a la batalla de les Navas de Tolosa, junt amb castellans i navarresos, però va morir el 1213 enfrontant-se a Simó de Montfort. Diu la tradició que després de casar-se amb Maria de Montpeller, es va dedicar a distreure’s amb altres amigues. Tement que es quedarien sense successor, uns nobles, amb col·laboració de Guillem, van fer introduir una nit, a la seva cambra, la seva legítima esposa, en canvi de l’amiga que esperava. D’aquell fet, diuen, va néixer el 1208 el que seria el gran rei Jaume I.

P1020561 Gran mur sud

Finalment ja veiem la porta i el gran pany de mur orientat al sud-oest. Aquestes ruïnes no són exactament les del castell original on s’hi van encabir els càtars, sinó el que queda del que va fer construir Guiu de Levis durant la segona meitat del segle XIII. Cal dir que el concepte “castells càtars” no és del tot correcte, el catarisme es vivia als pobles, a les cases, i era un concepte de vida. Els castells, alguns d’ells, van ser el reducte final on es van intentar protegir de les espases aquella bona gent. Però probablement aquest de Montsegur seria el que hi té més relació ja que, sent les terres propietat de la família Parella, el van fer reconstruir, quan estava molt malmès, quan ho va demanar un càtar, Ramon Mercier. Es va reconstruir amb l’autorització dels Parella i els diners tant del senyor com dels càtars. Sembla que aquest nou castell es va acabar el 1204. Era el segon castell que s’hi bastia i que va ser enrunat després de l’atac de les tropes reials franceses de la croada el 1244. Així doncs el que ara veiem és el tercer.

2P1020564  

     Mirem per on hem vingut i admirem el paisatge que queda emmarcat amb la porta. Les vistes dels cims d’Andorra i també de la Vall d’Aran, que encara tenen algunes congestes de neu. El gran exèrcit contra Montsegur va topar amb la resistència dels cavallers i soldats que hi havia a dins. Van resistir mesos i mesos, fins que el març de 1244 van començar les negociacions per la rendició final. Els càtars que abjuraven eren deixats lliures i els que no serien portats a la foguera. Així, el 14 de març de 1244, 207 “perfectes”, homes i dones, baixaven i s’anaven introduint a la foguera que les tropes de la croada decidida pel papa havien encès al pla.

2P1020567 Interior 2  

 

       Fins a Montsegur arriba el Camí dels Bons Homes, que té el seu inici al santuari de Queralt, a sobre de Berga (Catalunya). La volta per l’interior permet descansar de la pujada, mentre parlem amb en Juan José, un noi que avui arriba pel Camí dels Bons Homes que va començar fa dotze dies. Encara li falta anar fins a Rocafixada i després a Foix, en unes dues etapes més. Abans es podia pujar una escala que s’enfila a la muralla. Ara està tancada amb un cadenat, suposem que per seguretat. Des de dalt es poden identificar els Plecs de Plantaurel, la Vall de l’Aude i també el massís de Sant Bartomeu.

P1020569 Interior 1

     El castell manté els murs i per tant entrem dins d’un recinte, avui buit, de format poligonal irregular, d’uns 700 m2. L’any 1244, a la Península Ibèrica hi havia varies nacions: Catalunya, Aragó, Castella, Lleó i Navarra. Catalunya i Aragó, que eren plenament independents i les dues amb les seves constitucions i les seves Corts, compartien un sobirà i eren de fet una confederació per interessos comuns. El rei Ramiro II d’Aragó va mostrar, com diu Juan José Menezo, una capacitat política i previsora poc comú en els homes d’estat al prometre la seva filla Peronella a Ramon Berenguer que ja era de fet el sobirà de Catalunya: aconseguia defensar la seva terra de les ànsies expansives de Castella i aconseguia una via de sortida comercial assegurada a la llana que produïen els aragonesos a través de les xarxes comercials per la Mediterrània organitzades pels catalans.

P1020570 Montsegur poble

Hem baixat del castell i hem anat fins al poble, on ens refresquem amb una cervesa i esperem l’hora de dinar. Respecte del comentari que hem fet abans, cal explicar (i repetir-ho per evitar confusions) que el que la qüestió no és si un personatge té o no el títol de rei, el que compta és si exerceix de sobirà o no. Pere I era sobirà de Catalunya, com a Comte de Barcelona, i amb el nom de Pere II era sobirà d’Aragó, amb el títol de rei. Durant molts anys, dels del segle XVI, els sobirans espanyols no comptaven amb el títol de rei d’Espanya, fins molt recentment, però això no hi feia res. De la mateixa manera que l’actual Felipe VI és rei de Jerusalem, que tampoc no vol dir res de res.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9904122

Cròniques d'altres castells càtars:

Puivert: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/392-pais-catar-nebias-castell-de-puivert-puivert

Puilaurens: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/394-pais-catar-lapradelle-castell-de-puilorens