(Moianès) Ruta 1570 el 24/04/2024; 8,3 km; +134 -134; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Moià, Cova del Drac, Vilarjoan Participants: Carles Miquel, Anna Garriga, Mireille, Daniel Faura i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: La masia de Vilarjoan consta de 1776
L’excursió d’avui comença a 720 metres d’altitut, anirem baixant suaument fins a 649, després pujarem a 755 i poc després acabarem. De moment hem aparcat després del km 26 de la N-141c, després d’haver fet un cafè a Moià i farem una circular tranquil·la en sentit antihorari. Recordem que l’origen etimològic de Moià és del llatí “Modianus”, del nom de persona Modius.
Passem la palanca de la Riera de l’Om i anem a buscar el GR-177. Estem a la comarca del Moianés, creada el juliol de 2015. El Moianès el formen deu municipis: Moià, Calders, Monistrol de Calders, l’Estany i Santa Maria d’Oló, Castellterçol, Castellcir, Granera, Sant Quirze Safaja i Collsuspina. La seva extensió total és de 335 km² i té una població censada d’11.417 habitants.
La riera de l’Om la trobem de seguida i més o menys l’anirem seguint una estona. La riera es forma al nord de Moià, a la urbanització de Montví de Baix, en una petita conca delimitada a ponent pel Serrat del Xana i a llevant pel Serrat de Parrella, a l'Escalada de l'Alzina. La riera segueix el seu curs fins que arriba al Gorg Joliu, passat el qual abandona el terme municipal de Moià i entra en el de Monistrol de Calders, moment en què deixa d'anomenar-se riera de l'Om i passa a ser el torrent de la Baga Cerdana.
L’entorn avui és molt agradable, en un dia fred però molt clar i sense vent. Magnífic. Potser convé explicar que al final del Neolític, es comencen a construir els dòlmens i afegir que a Moià i el Moianès va ser una zona amb una important concentració d’aquests megàlits, ja que se’n trobem una vintena de diferents tipologies, encara que generalment es caracteritzen per ser de petites dimensions.
Anem veient alguns boixos que semblen pelats i que devien patir la passa que els va deixar sense fulles i ara es recuperen. El 2010 les notícies parlaven de la plaga de la papallona del boix. Es tractava d’un nou exemple d’arribada d’una espècie forana lligada a la globalització. La papallona del boix (“Cydalima perspectalis”) és una espècie exòtica originària de les regions subtropicals humides de l’est d’Àsia. Va aparèixer per primera vegada l’any 2007 a Alemanya i des d’aleshores s’ha estès per tot el continent europeu. Els boixos que ara veiem és evident que van ser atacats, però ara sembla que es van recuperant.
Per la riera i damunt d’un tram de llera de roca destaquen els albiols formats per l’aigua. L’albiol prové de del nom llatí “alveolu” significaria lloc de recollida o de conducció d'aigua. Als torrents, sovint i en avingudes intenses d’aigua, es produiea el fet que pedres més dures quedaven en un petita ondulació i girant girant anaven desgastant i produint una petita olla on, amb el temps, s’hi dipositava l’aigua, quan la riera ja no en portava; era el lloc on els animalons del bosc podien apropar-s’hi per abeurar.
Quan portem uns 3 km caminats provem de trobar un senyal (del track que seguim) que sembla indicar una balma o cova. No hi ha camí i intentem per aquí i per allà i no trobem res. Abans de tornar al punt que seguíem faig, però, una foto d’aquest bonic espai de branques amb molses i barbes.
Aquests vegetals són molt sensibles a les condicions ambientals i la seva presència en un hàbitat està definida pel clima i el substrat en el que s’estableixen. Aquesta alta sensibilitat fa que, com els líquens, s’utilitzin habitualment com a bioindicadors de la contaminació de l’aire i el medi on viuen (‘blog.creat.cat’).
Arribem al costat de la Cova del Drac, en el km 4,2 de la ruta que estem fent. Es tracta d'una antiga surgència avui completament fòssil i formada per una única galeria de 17 metres de longitud a la qual es penetra per una boca d'àmplies dimensions, uns 11 metres d'ample per 5 d'altura. El sòl és pla, sense sediments i a la part final, descalcificades, hi han unes tímides formacions litogèniques (‘espeleoworld.com’).
Tal com pertoca ens hi fem una foto de grup. Un grup en el qual s’hi ha incorporat avui l’amic Daniel. La cova també es coneguda com Cova del Drac de Vilarjoan. Els amics d’espeleoworld escriuen que “De ben segur coneguda des de temps remots i que, pel nom que se la coneix, ha de tenir alguna llegenda que per ara no coneixem. La primera notícia espeleològica que sabem la proporciona Joan Pallarès que, acompanyat pel desaparegut Joan Surroca i Arisa, il·lustre estudiós del Moianès, van visitar el 4 de març del 1989”.
Deixem la cova i seguim la pista, ara en direcció sud-est. Per cert, l’article publicat a “espeleoworld” està signat pel nostre amic i col·lega de caminades Alfred Montserrat i també pel seu company Martí Romero (ERE – CEC).
Poca estona després, a la dreta, veiem una petita font; la font del Molí de Vilarjoan. I atenció: raja! Un petit fil d’aigua, però raja, cosa que no és gaire habitual en els temps que corren.
A l’esquerra, veiem lluny el mas de Casagemes. A la casa totes les inscripcions i dates que es llegeixen són posteriors al segle XVII: 1730 a un graó, 1791 a la llinda del portal d'entrada, 1789 a l'antiga masoveria, i la capella també és del segle XVIII. El mas sembla que va créixer i consolidar-se amb l'expansió de la vinya a la zona; conserva encara part de les tines i el recinte del celler. Al segle XIX i al XX s'hi van fer nous annexos a la part del darrere, construïts en obra, i després arrebossats (‘wikipedia.com’).
I més endavant, al nostre km 5, el mas que era el nostre objectiu, a més de la cova del Drac: la masia de Vilarjoan. Masia de planta rectangular de tres plantes i amb façana de grans dimensions. Cal destacar la construcció d'un esvelt terrat i la d'una torre circular (que hauria fet funcions de dipòsit d’aigua), ambdues obres datades del segle XIX. La llinda de la porta principal té la data de l'any 1776.
Per entre els arbres que envolten la pista tenim una magnífica vista de tota la serralada de Montserrat. Parlem d’història i potser podem recordar el que escriu l’historiador Josep M Torras i Ribé (veure “Felip V contra Catalunya”): “... el comte de Montemar va atacar els voluntaris aixecats pel marqués de Poal i Ermengol Amil, que s’havien reagrupat a les rodalies de Moià i Castellterçol, on foren derrotats i els seus membres executats sumàriament per ordre del general borbònic el qual (segons Arxiu General de Simancas) “mandó ahorcar a todos los prisioneros que cogió”, dins, diu Torras, “... de l’etapa de terror generalitzat en les terres de la ruralia...”.
Seguim la pista que ens durà sense grans esforços a Moià un altre vegada. Del que comentàvem fa un moment no hem d’oblidar que tota aquella devastació va ser decisió de Felipe V de Castella (també amb el títol de Felip IV d’Aragó i Catalunya). Potser no és gaire estrany que en alguns llocs de la terra encara se sentin opinions i xiulets contraris als borbons. Potser si el que va fer a Catalunya també ho hagués fet en una altra regió també allà se’ls mirarien de reüll.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1570-moia-cova-del-drac-vilarjoan-168651193
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/moianes/1040-collsuspina-sant-cugat-de-gavadons-els-tres-roures