(Roma) Ruta 1586 el 6/06/2024; 7 km; +100 -100; 3 hores. Visita urbana amb l’objectiu central de la Basílica del Vaticà. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: molt fàcil.
 |
 |
FA ANYS: La plaça de Sant Pere del Vaticà va ser dissenyada per Bernini el 1656.
Avui m’he llevat a les 6 per poder ser dels primers. Arribo al Vaticà a les 7 i ja hi ha cua per entrar a partir d’ara; però ja només hauré de fer cua durant 40’. He decidit concentrar-me en només la basílica. El Vaticà és massa gran i moltes coses a veure: Museus Vaticans, Capella Sixtina, Necròpolis, Grutes, Jardins del Vaticà... Per tant només em dedicaré a l’interior de la Basílica, la Cúpula i la Plaça.
Ja soc just al davant de la immensa plaça. Però he de dir que em sorprèn la gran quantitat de tanques que es veuen: fa l’efecte d’aquella prova atlètica que en diuen ‘100 metres tanques’. En fa l’efecte que l’aspecte acollidor que fan les construccions laterals en arc (com una abraçada) queda restringit i frenat per totes aquestes tanques que li treuen l’esperit obert.
Traspasso però les tanques que tapen la gran ratlla blanca, en arc, que és la línia de frontera. Ara ja estic dins d’un altre estat: l’Estat del Vaticà. És un dels microestats europeus. Té una extensió de 0,439 km² i una població d'aproximadament 900 habitants, dels quals al voltant de 450 persones gaudeixen del dret de ciutadania vaticana mentre que la resta estan autoritzats a residir al país, però sense dret de ciutadania.
La Plaça de Sant Pere precedeix, a manera de gran sala períptera, a la Basílica, el magne temple del catolicisme. L'espai fou dissenyat per Gian Lorenzo Bernini entre els anys 1656 i 1667 sota la direcció del papa Alexandre VII. Al centre de la plaça hi ha l’obelisc. D’una sola peça, té una alçada de 25,50 m i pesa 327 tones. Va ser extret de la pedra de granit d’Assuan fa uns 4.000 anys. L’emperador Calígula va ordenar el seu trasllat des de la ciutat d’Heliòpolis (Egipte) a Roma el 37 dC com a trofeu de guerra.
Un detall de l’extrem superior de l’obelisc. El Papa Sixte V va decidir la ubicació al davant de la basílica de Sant Pere, el setembre de 1586. El canvi d’ubicació (abans havia estat al Circo Maximus) va ser dirigit per l’arquitecte Domenico Fontana. Els homes que participaven en l’aixecament del monòlit tenien ordres de guardar silenci sota pena de mort. En veure que les cordes feien fum, Benedetto Bresca, capità mercant, digué en veu alta “aigua a les cordes”. L’avís serví per salvar l’operació de situar la pedra en posició vertical. L’obelisc resta situat a la nova ubicació el dia 10 de setembre de 1586. Benedetto Bresca va ser honorat amb la concessió exclusiva de vendre les palmes del dia del Rams pels voltants de Sant Pere, que els seus descendents encara conserven.
La plaça és una esplanada trapezoidal que s'obre lateralment mitjançant dos passatges de columnes (284 de 16 metres cadascuna). Com dos braços s'obren a cada costat simbolitzant l'abraçada d'acollida de l'Església al visitant que sembla conviden a entrar. La forma d'el·lipse compta al damunt les figures de 140 sants de diverses èpoques i llocs. La funció primordial de l'ampli espai era albergar la gentada que es congregaria per rebre la benedicció papal.
Aquesta és la cua que faig mentre observo el que m’envolta. Al menys no hi ha l’absoluta massificació que vaig veure el primer dia que hi vaig venir. Entrant a primera hora, al menys l’interior no estarà saturat i podré veure en detall (això ho crec ara...) la Pietat de Miguel Angel. Però després descobriré que està tapada com altres monuments.
Miro amunt i puc veure com els coloms aprofiten les escultures com a punts d’observació. Les estàtues s’hi estan estàtiques sense fer cas dels coloms, hieràtiques; per cert potser puc afegir que “hieràtic” significa solemne, que no deixa entreveure cap sentiment...; però també significa una curiositat ja que així se’n diu de la grafia formal, o escriptura, que va sorgir quan els escribes de l'antic Egipte van voler augmentar la velocitat d'escriptura, simplificant els jeroglífics.
Una de les dues fonts de la plaça: la fontana de Maderno. És la font que va refer, l’any 1614, Carlo Maderno; també va participar en donar un disseny adequat a la plaça. Al seu darrera la columnata de Bernini és una obra plenament del Barroc italià que juga amb la típica monumentalitat de l'estil, la teatralitat escenogràfica, la utilitat i el simbolisme. La barreja dels diversos ordres, la irregularitat de la planta, línies corbes i rectes són tots ells elements d'aquesta teatralitat barroca.
Com sempre, quan mirem les inscripcions, hi trobem el nom, gran i destacat, del papa que va participar en la construcció corresponent. En aquest cas Alexandre VII que va ser Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667. Aquest papa va tenir un paper trist quan, encara que hauria d'haver participat en les negociacions que van conduir l'any 1648 al Tractat de Westfàlia, va rebutjar “deliberar amb heretges” i va protesta, una vegada concloses les negociacions, contra el tractat, que va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i que va inaugurar un equilibri de poder a Europa. Es a dir, trobar la pau no era tant important com quina era la creença de cadascú. Així ha anat la Humanitat d’un conflicte a l’altre per qüestions d’idees... ¿o potser d’orgull?
He passat el control de bosses i motxilles i he seguit el passadís cobert entre columnes. Des d’un punt puc observar diversos grups de monges, agrupades pels hàbits diferents, esperant il·lusionades per poder entrar a la Basílica. Imagino que per totes elles aquesta visita deu representar una fita molt important i de gran il·lusió.
Al frontal magnífic, dalt del tot al centre, hi ha una escultura de Jesús. Per cert aquell segle XVII, en general, va ser una etapa marcada per una davallada econòmica, una població estancada i una revolució agrícola a Anglaterra que marcaria la Revolució Industrial.
També va ser una època de grans pensadors i científics, com Galileo, Newton o Descartes. En el context religiós destaca pel trencament d'Europa en dues realitats cristianes: d'una banda l'Europa catòlica (els països de la Mediterrània ) i l'altre l'Europa protestant (els del nord).
Finalment entro a la basílica. La basílica compta amb el major espai interior d'una església cristiana al món amb quasi 200 m de longitud i 45 d'alçada; en conjunt abasta una superfície de 2,3 hectàrees. L'altura de la cúpula fa que la figura domini el horitzó de la ciutat de Roma.
És quasi inevitable situar-se sota la cúpula i mirar-la des de baix. És grandiós.
Les reformes previstes, a tot Roma, aquí han cobert bona part dels laterals i l’altar del centre, així que no puc veure l’Altar Papal. Al darrera, però, si que puc fer una foto de l’anomenat “altar de Sant Pere”.
Una capella lateral i les despulles de Pius X. Entre la informació que he trobat, n’hi ha una que crida l’atenció i copio: Pius X va governar l'Església amb mà dura. Va mostrar-se contrari al modernisme dins de la teologia i dels estudis bíblics, i a la democràcia, sobretot quan la definien "cristiana", ja que hi veia una font d'anarquia. Va suportar discretament l'associació secreta Sodalitium Pianum fundada el 1909 per organitzar la caça de bruixes i ajudar en la lluita papal contra els sacerdots modernistes després de la publicació de l'encíclica Pascendi Dominici Gregis.
Aquesta associació secreta romana es va dedicar a denunciar catòlics sospitosos de modernisme. El caputxí i cardenal català Josep de Calassanç Vives i Tutó ocupà llocs de direcció en l'organització.
En una de les capelles laterals hi ha aquest retaule de la Presentació de Maria al Temple. No el recordo com habitual, tot i que se que és molt propi de les esglésies orientals. Sorgeix de l'anomenat Protoevangeli de Sant Jaume, segons el qual la Verge Maria va ser portada a l'edat de tres anys pels seus pares, Sant Joaquim i Santa Anna, al Temple de Jerusalem, al costat d'altres donzelles.
Al lloc de la basílica han existit esglésies des del segle IV. La construcció de l'actual edifici, sobre l'antiga basílica constantiniana, va començar el 18 d'abril de 1506, per ordre del papa Juli II, i va finalitzar el 18 de novembre de 1626. Hi van treballar alguns dels arquitectes més famosos de la història, com Donato Bramante, Miquel Àngel o Bernini. Tot i la creença popular, Sant Pere no és una catedral, ja que l'arxibasílica de Sant Joan del Laterà és la veritable catedral de Roma.
He pagat el tiquet per pujar a visitar la Cúpula. Un ascensor hi puja. La cúpula de la basílica de Sant Pere va ser ideada i construïda fins al tambor per Miguel Ángel Buonarroti, i acabada per l'arquitecte Giacomo della Porta, en només 22 mesos, gràcies al treball incessant de 800 obrers.
Puc gaudir, ara, de les escultures vistes des de dalt, però tot de tancats i reixats no em deixen apropar per poder veure la plaça des d’aquí dalt. Em provoca una certa decepció tantes tanques, reixats, portes, barreres pel Vaticà però també per tot Romà. Trobo que fa una sensació estranya, com d’apartar-se del món, como voler ocultar... No han tingut gaire bona idea en afegir-hi tantes tanques per les neteges i restauracions totes al mateix temps, quan no tenen personal per treballar-hi més que a molt poques.
La cúpula vista des del passadís perimetral superior. El Papa Climent VIII va manar revestir la grandiosa mola de Miguel Angel amb una refinada decoració, realitzada en mosaic per nombrosos artistes sota la direcció de Marcello Provenzale entre 1598 i 1613. Semblen pintures però no són: els mosaics estan fet amb tessel·les, és a dir unes petites peces de pedra, terracota o vidre acolorit (en italià: piastrella).
Vista de la nau des de dalt de la cúpula. La superfície de la cúpula (uns 3.000 m2), dividida per les costelles en setze compartiments cuneïformes amb espais preordinats, va ser completament coberta amb imatges sobre el fons d'un cel daurat amb estrelles.
Sumant el tambor i la llanterna, supera els 130 metres d'alçada. Està situada sobre l'altar major, lloc on la tradició emplaça la tomba de Sant Pere. La decoració interior no es va concloure fins al 1612 i està composta per mosaics obra de Guiseppe Cesari (el Cavaller d'Arpí). Podem contemplar sants i àngels.
Una estona després he tornat a sortir, vaig cap a la meva dreta (al sud de la plaça) on hi ha una gran escultura de Sant Pere en marbre blanc.
Em crida l’atenció una escultura de color negre. M’hi apropo: és ‘Angels Unawares’ (Àngels inesperats) una escultura de bronze de Timothy Schmalz instal·lada a la Plaça de Sant Pere del Vaticà des del 29 de setembre del 2019, el 105 Dia Mundial dels Migrants i Refugiats. En la seva inauguració el Papa Francesc va comentar que volia que l'escultura "recordés a tothom el repte evangèlic d'acollir".
A partir d’aquí ja segueixo un altre cop la Via della Conciliazione i per tant començo la ruta a peu que vull fer fins al mausoleu d’August.
Per l’avinguda faig una foto de la fontanelle del Drago, una de tantes com hi ha per Roma. Aquesta representa un bonic detall a Via della Conciliazione, tan particular per la seva bellesa i singularitat. El nom real és Fontanella del Borgo, en record del nom de l'antic poble on es troba l’indret.
Quan arribo al riu Tiber (Tevere) ja tinc a la vista el castell de Sant’Angelo. Iniciat per l'emperador Adrià l'any 135 amb la finalitat de fer-ne el seu mausoleu personal i familiar, fou acabat per Antoní Pius el 139. La seva història és plena de canvis d’ús, pesta, setges... per tant és un altre dels elements romans (com també ha estat amb el Vaticà ) que demanen una lectura detallada en funció dels interessos de cadascú.
Jo segueixo per l’altra banda del riu en direcció est. A l’altura de la senzilla església de Santa Maria de la Tinta, observo a l’altra banda del riu una façana gòtica. És la primera gòtica que veig a Roma; entre tant barroc agraeixo aquesta imatge més senzilla. Busco la informació i resulta que és la del Sacro Cuore di Gesù en Prati.
A la façana hi ha molts nínxols, arcs i estàtues i per aquest motiu és coneguda com la "petita catedral de Milà". L'interior, d'ambient acollidor, té una nau i dos passadissos laterals d'arcs alts apuntats i finestres de vidre multicolor que creen jocs de llum.
Entro i faig una foto de l’interior. Es tracta d'un temple neogòtic excepcional acabat l'any 1917, seguint el disseny de l'arquitecte bolivià Giuseppe Gualandi i construït amb elements prefabricats i encaixats.
Torno a traspassar el Pont Cavour, dedicat al comte Cavour, que va ser un estadista italià, nascut a Torí, i una figura destacada en el moviment cap a la unificació d'Itàlia. Va ser un dels líders de la dreta històrica i primer ministre del Regne de Piemont-Sardenya.
Faig un parèntesi per esmentar que em sorprèn veure Roma, en general i excepte en els llocs més turístics, molt bruta. És com si les autoritats no es preocupin gaire dels serveis de neteja, de la mateixa manera que no es veuen papereres enlloc. Hi ha molts papers i plàstics, que potser també llencen els turistes, però sigui qui sigui que ho fa la imatge és de brutícia. També trams de jardins públics que no sembla que ningú en tingui cura.
M’aturo al davant del Largo di San Rocco. D’aquí veig tres cúpules, tres temples. Al davant el de la basílica de Santos Ambrogio e Carlo; a l’esquerra el de San Rocco All Augusteo; i a la dreta el de San Girolamo dei Croati. Bé, de fet ja diuen que a Roma hi ha més de 900 esglésies.
Ja que hi soc entro a la de Sant Roc. Aquesta església, que està consagrada al Sant pelegrí i taumaturg de Montpeller, és una iniciativa de la Confraria d'Ostes i Barquers de l'antic port fluvial de Ripetta. Comptava antigament amb un hospital, ja desaparegut, dit com de les “Dones Ocultes”, pel fet de l'assistència que s'oferia a les dones solteres que donaven a llum i que, aquí, les rebien amb la cara coberta i en el més estricte anonimat.
Hi ha, en una capella lateral, una columna sobre la qual hi ha una imatge a Maria Bambina, la Verge Maria quan era infant. Aquesta és una tradició de veneració de la verge bebè poc desenvolupada però que també es troba bàsicament, a més d’Itàlia, a Mèxic i a Polònia.
Finalment arribo Mausoleu d’August, on queda clar que no està encara preparat per ser visitat. És un monument funerari del segle i aC, de planta circular, situat a Roma. Va ser construït el 28 aC, i aquí les cendres dels emperadors romans van ser col·locades durant un segle. August va tornar d'Alexandria, després d'haver conquerit Egipte a conseqüència de vèncer Marc Antoni a la Batalla d'Àccium de l'any 31 aC.
I amb aquestes cites històriques s’acaba aquesta crònica.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1586romaurbvatica23-173277972