(Mallorca) Ruta el 26/01/2017; 11 km; +700 -700; 6 hores. Excursió organitzada per Jaume Amengual amb el següent itinerari: Santuari de Lluc, GR-221, Casa de neu de Son Macip, Casa de neu d’en Galileu, cim Galileu i tornada. Participants: Jaume, Miquel A, Miquel G i 13 amics més d’en Jaume. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: moderat (no té cap dificultat tècnica però cal considerar la llarga baixada).
 |
 |
FA ANYS: L’any 1967 Espanya va reclamar a la ONU la devolució de Gibraltar, tot presentant (d’acord amb els principis de la Carta de les Nacions Unides) la denúncia del Tractat d’Utrech.
Aquesta excursió ens hem afegit a un grup de caminants de Mallorca. La trobada és a Lluc. Aquesta fotografia és de la major part del grup abans de començar. Lluc és un santuari que representa a més de l’espiritualitat dels mallorquins (és el centre marià per excel·lència de les Illes Balears des del segle XIII) i de la bellesa de l’entorn, el signe i imatge de la personalitat nacional dels fundadors del regne.
Des de l’aparcament de Lluc es veu el nostre objectiu: el penyal de roca viva del Galileu. És lluny, però amb el zoom el fem apropar!
Comencem i deixem a la nostra dreta, la Font Coberta.
D’acord amb en Gabriel Janer (a “Les llegendes de Lluc”), un dia l’amo de les terres al nord del santuari va tancar amb bardisses l’accés a la font per tan que no s’hi podés accedir. El prior va reclamar el seu dret, però el propietari no va fer cas. Un temps després, la font va deixar de brollar i uns dies després ho va tornar a fer però metres més avall, ja a dins les terres del monestir. Aquell fet (que l’aigua anés al lloc al que anava realment destinada) es va considerar un miracle.
Seguim el camí empedrat que puja amunt suaument, de moment. El bosc, format de l’alzinar i algunes pinedes, és ben representatiu de l’històric “Lucus”, el bosc sagrat de la prehistòria.
Passem la carretera i tenim al davant un rètol explicatiu del GR-221. Un tros del primer tram del GR el vam fer el dia que vam caminar, prop d’Andratx, cap la Punta del Fabioler.
Deia, abans, que l’any 1967 Espanya va reclamar a la ONU la devolució de Gibraltar, tot presentant (d’acord amb els principis de la Carta de les Nacions Unides) la denúncia del Tractat d’Utrech, però referint-se només a l’article 10. En aquell article del tractat, Espanya feia donació a perpetuïtat de Gibraltar a la Gran Bretanya. Els organismes internacionals van acceptar la reivindicació espanyola i van instar als dos governs a iniciar negociacions i resoldre el problema. (Tota la nota està obtinguda de la web: devolució.cat).
Seguim entre alzines.
A la dreta deixem una antiga carbonera (a Mallorca en diuen “sitja”), de les moltes que hi ha per la serra de Tramuntana. D’aquestes carboneres en vaig parlar força en la crònica de la ruta cap Es Penyal d’Honor: http://eoliumtrek.cat/index.php/espanya/illes-balears-mallorca/448-bosc-comunal-de-bunyola-ruta-de-les-sitges-penyal-d-honor
I no hi pot faltar la seva cabana de carboner, en aquest cas amb les branques que li feien de sostre, de manera que ens podem fer millor l’idea de com eren.
Una mica abans explicava la sessió de l’ONU. Doncs, en aquella sessió plenària de la ONU la resposta de l’ambaixador britànic no va poder ser més clara “Gibraltar és el preu d’una traïció... i Anglaterra tornaria Gibraltar a Espanya el dia que Espanya retornés a Catalunya les Llibertats que li havia pres” (aquesta informació l’he obtingut de: http://devolucio.cat/traicio/).
Casa de neu de Son Macip (actualment és una finca pública). Amb el seu format de forma el·líptica i ben restaurat és un model que explica ben bé les funcions al que estava destinada. Les cases de neu van ser fonamentals a partir del moment en que es va fer evident la seva importància per a ús sanitari. Aquesta sitja està considerada una de les més antigues ja que està documentat que el 1619 ja “estojaven neu”.
Per uns primers clars, entre l’alzinar, podem gaudir d’aquesta vista del Puig Roig.
El camí va fent llaçades amunt i comencem a deixar el bosc d’alzines al darrera. Ara les vistes són molt més extenses i resulta ben evident l’esforç esmerçat per a la construcció del camí. Aquest camí de bast (carreter) és conegut com Voltes d’en Galileu, topònim que fa referència al que va fer construir Antoni Català (conegut com Galileu) el 1692 per tal de salvar els 250 metres de desnivell.
Ens aturem per fer un mos. El camí que seguim era, temps enrere, el que seguien els nostres avantpassats en desplaçar-se des de Lluc a Sóller. Era també el camí utilitzat pel transport del carbó d’alzina o a nevatejar.
Vista (amb zoom) de Lluc, al nostres peus.
Vista del Puig Tomir.
Arribem a un replà. Els rètols ens expliquen per on anar.
Al costat de la Casa de Neu d’en Galileu, ens fem la foto de grup. El procés de nevatejar començava ficant la neu més propera dins el pou a través de les finestres (bombarderes) emprant pales, mentre que per ficar-hi la més llunyana era necessari usar esportins, senalles, esparteres i civeres. Després hi davallaven per escampar-la i pitjar-la. S’anaven fent estrats de neu gel separats per mates de càrritx.
Quan a l’estiu calia disposar de neu per sanitat o per conservar aliments, els traginers pujaven amb burrets, al vespre, tallaven la neu a bocins anomenats pans de neu, els embolicaven amb càrritx per aïllar-los de la temperatura exterior i els col·locaven a les portadores. Cada bèstia en transportava dues: era el que s’anomenava somada.
El Galileu ens espera després d’un tram més planer que s’agraeix. Però, com sempre, passa, sempre està més lluny del que sembla.
Una mata d’Estepa Joana o “Hypericum balearicum”, que és una planta endèmica de Mallorca. Sembla que té efectes ansiolítics i antidepressius i també efectes positius per casos d’ulceracions estomacals, diarrees i vòmits. Es pot prendre en infusió.
A l’últim tram cal fer servir una mica les mans.
Dalt del cim cal seure, descansar i gaudir del paisatge. Estem a 1188 metres.
Una altra foto del cim.
Aquesta foto permet gaudir del Massanella al costat i del Puig Major al fons (cim al que no es pot ascendir ja que està ocupat per un destacament militar).
Baixant del cim.
En el context esmentat fa estona, el govern espanyol afirmava que aquell Tractat, en que Espanya va cedir Gibraltar a Gran Bretanya, havia prescrit. D’aquell tractat en resulta que Espanya va cedir Gibraltar “amb tota mena de drets i per sempre” i també va incorporar la nació Catalana a Espanya per un període similarment indefinit. Espanya no pot beneficiar-se per ambos costats: o bé Gibraltar és espanyol i Catalunya és lliure, o bé Gibraltar és britànic i Catalunya francoespanyola.
Lògicament l’efecte dels comentaris anteriors, obtinguts de la web esmentada, també serien aplicables al Regne de Mallorca, al Regne de València i al Regne d’Aragó, donat que totes van perdre les seves institucions i llibertats com a pobles, com a resultat de la mateixa guerra i del mateix incompliment del rei borbó (Felipe V) dels juraments que havia fet a les Corts.
Estepa blenera. Sembla que el nom “blenera” prové del fet que es feia servir per produir espelmes (blens), però m’he trobat que hi ha dos tipus diferents de plantes que sembla que duen el mateix nom popular la “Phlomis italica” i la “Verbascum thapsus”. Hauré d’esperar que algú més expert que jo en temes de botànica potser ho pugui aclarir.
Pel camí de baixada trobem aquesta formidable soca d’olivera. Un cop a Lluc ens acomiadem dels bons amics amb els que hem compartit aquesta excursió i després anem a dinar, prop del Coll de la Batalla, al restaurant Ca’n Gallet (971.517.007) que resultarà el lloc en que la relació qualitat/atenció i preu ha estat la millor de tots els llocs on hem menjat. Absolutament recomanable.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16575890