(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Camino de Santiago Inglés) Ruta 1420 el 7/05/2022; 15 km; +345 -102; 4 hores. Camí Anglès a Santiago en 7 etapes. Un total de 133 km i 36,5 hores. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’any 1520, Carlos I (i V de l’imperi germànic), es va allotjar a l’alberg d’Hospital de Bruma.
Deixo l’alberg públic de Presedo a les 7:20 i els dos companys d’aquesta nit ja ham marxat. Hi he estat molt bé. També fa un dia solejat i suposo que farà calor. L’avantatge és que serà una etapa de només 15km. El que ja sé és que no trobaré cap bar per fer l’esmorzar fins d’aquí a 11 km.
Quan el sol toca algunes cases, Presedo ja em queda enrere. Presedo és una entitat local que forma part d’Abegondo.
Trobo la primera fita d’avui. Aquest diu que queden 52,615. Em fa riure aquesta precisió. Seria lògic comptar per quilòmetres o potser de mig quilòmetre, ¿però cal arribar a la exactitud del metre? A més estic segur que cap fita és correcte; no em crec que l’operari que col·locava les fites fos tant exacte: “Vaja, aquí hi ha molta pedra, que dur per cavar... la posaré cinc metres més enllà...”
Avui pujaré un desnivell de 340 metres però en una distància de 9km, el que vol dir un dia de ruta molt suau. Això sí, avui la direcció apunta a sud-oest. Al nostre nord-oest hi ha A Coruña. Ens desviem dins les terres de Leiro, del que només he vist unes cases esparses entre pins, roures i eucaliptus. Una desviació evident fa girar a la dreta. A partir d’ara el caminant farà uns 5km sense veure cap poble.
Avui es combinen camins asfaltats (sense trànsit, com quasi tots els dies anteriors) i “corredoiras” amb molt bosc d’eucaliptus, amb el seu magnífic aroma i el trinar dels ocells. Avui coincideixo una estona amb en Santi, el pelegrí de Sant Andreu de Barcelona, però el company, més ràpid, aviat estira les cames i segueix endavant. Al Camí s’ha de seguir el ritme en que cada persona està millor.
Passo per varis conreus de vinyes, fins ara no n’havia vist. És molt agradable el verd viu de les fulles dels ceps ara a la primavera. Vinyes de les terres de Leiro, també coneguda com Santaia de Leiro que també forma part del municipi d’Abegondo. Cal saber que en un territori famós per les bruixes, cal anar en compte. Pensa que la “vedoira és esvelta, agradable al tracte i posseeix facultats endevinatòries, ja que en ser batejada va rebre els olis destinats als moribunds i no als que entren, per la gràcia del sagrament, al Regne del Senyor. T'informarà si els teus familiars morts estan gaudint eternament al cel o si encara penen al Purgatori, per la qual cosa no estaria de més oferir unes misses per ells” (això diu la tradició ‘celtiberia.net’).
No gaire més endavant deixo al costat, envoltada pel cementiri, la parròquia de Santa Eulàlia de Leiro. La imatge de la façana és del mateix estil de les altres que hi ha pel territori com les de Presedo, Berdia, Toques, Meson do Vento... No hi ha gaire informació per internet però sabent que la façana de la de Berdia va ser reformada el 1741, imagino que les altres deuen tenir orígens similars; totes de tipus rural i estil barroc senzill.
No sempre tenim ombra, però es va fent còmodament aquesta etapa. Aquí, segons diu el cartell, comença la ruta dels “Amilladoiros”. Els milladoiros són petits monticles de pedres que els pelegrins formaven; en aquest cas, va de camí a l'ermita de Vilacoba, lloc d'un antic romiatge anomenat «de les cireres» i que se celebra cada any el primer diumenge de juliol. Els amilladoiros procedeixen del costum romà de les «muntanyes de Mercuri» (Mercuri era el déu dels viatges, així com protector dels viatgers, pastors i caminants). El Camí Anglès no segueix la ruta indicada, la qual passa per prats, dues esglésies i un pazo. Jo tinc la sensació que “amilladoiro” potser prové del terme “mil·liari” que eren les columnes que els romans posaven cada mil passes romanes en les calçades que construïen (venien a ser unes fites de carretera).
Allà uns turons. Formen els Montes do Camposa do Vento. El caminant no ho veu, però a la dreta hi ha poblets com Viós, Pousada, Lagoa... i a l’esquerra Francos, Vilardel... Territori eminentment rural, però humanitzat per la ma de l’home treballador.
Planegem poc a poc per arribar a un bonic estany: Encoro de Beche. Les aigües embassades són les del riu “Rego Roufrío”, un afluent del riu Mero que pel seu marge esquerre recull les aigües del Monte da Bouza i del Castro Maior. L'embassament de Beche es va construir el 1996 com a zona de captació d'aigua per a Abegondo, però ara és un espai d'oci amb zona verda, taules i jocs. Actualment s’hi està construint cabanes de fusta que serviran per lloguer turístic. Amb més temps (si no fes el Camiño) podria fer la volta a l’embassament.
Una aturada, un glop d’aigua, un parell de fotos i endavant per seguir el camí que ara és ple de mates de ginesta (“Spartium junceum”), coneguda també com genista, retama o gayomba, que a finals de primavera o a l’estiu es cobreix de flors profuses i fragants, de color groc intens. Té propietats hipoglucemiants i també conté diferents naturaleses de saponines amb efectes antiulcerosos. Però (sempre hi ha un però) també s'han trobat alcaloides (esparteïna) que resulten tòxics per a l'ésser humà i altres animals; en dosis altes poden provocar vòmits, marejos i problemes estomacals.
La pista planeja i s’endinsa al bosc. L’ombra s’agraeix. Tampoc no veig a ningú, excepte un ciclista que no he sentit arribar i que, ho he de dir, passa prudent pel meu costat. “Buen camino”.
Passem per As Travesas, una mica de poble amb més cases que les que he vist en tot el dia. Abans d’arribar-hi, quan ja havia fet 11km, trobo el primer bar, on coincideixo amb la parella d’aquesta nit passada. Marxen ràpid, avui volen arribar fins a Sigüeiro; encara els hi queden uns 18km i ell es queixa d’alguna llaga als peus.
Finalment arribo a Hospital de Bruma, un nucli amb potser amb una vintena de cases a la vista i el primer que veig a la esquerra és un alberg nou i rutilant: Alberg San Lorenzo de Bruma. Vaig a parlar a una casa al davant i una dona jove, la Paula, és la propietària de l'alberg. El van construir el 2019 amb una part de subvenció i se’ls va tirar a sobre la pandèmia, però està contenta ja que ara tot funciona. És molt agradable, com també ho és la Jesica que després s’encarrega de rebre els pocs caminants que arriben (i que al final potser omplen el 80%); amb la Jesica hem parlat molt i li ha agradat veure la meva credencial japonesa i ha fet fotografies d’alguns dels segells que em van posar al Kumano Kodo. El gran valor del camí és la facilitat de la comunicació que es produeix entre les persones. Moltes gràcies per la vostra amabilitat Paula i Jesica.
L’alberg és magnífic, modern, ben pensat, amb lliteres molt privades. Perfecte. Me’n alegro de quedar-m’hi, trobo que això, encara que es paga una mica més, ajuda a la gent del país.
Seguint el carrer, cent metres més enllà, hi ha l’antic alberg de pelegrins de Bruma. Ara està tancat i no hi trobo cap telèfon a la porta, però no importa, ja estic al privat. És evident la importància del pas de pelegrins per l'existència d'un antic hospital de pelegrins; d'aquí el nom. Documentat l'any 1175, s'erigia contigu a una capella, avui també desapareguda. Hi van pernoctar monarques com Carles V d'Habsburg (el Carles I d’Espanya), l'any 1520. L'alberg de pelegrins s'assenta en un terreny adjacent a l'antic hospital. Vaig a dinar a Casa Graña, adequadament, i després me’n vaig a descansar una estona. Ara, a aquesta hora, la calor es fa notar.
Al final del carrer hi ha el cementiri i l’església de San Lorenzo de Bruma, com moltes de les que hem anat veient és una obra del gòtic tardà, d’obra senzilla i que formava part de l’hospital de peregrins que hi havia a l’edat mitjana. Per cert durant la segona desena del segle XVI va ser una constant la reivindicació del vot a les Corts de Castella, doncs el Regne de Galícia estava representat en ella per la ciutat de Zamora, fet que es considerava humiliant i deshonrós per al vell regne. El 1520 una comissió de la noblesa va demanar a Carles I, una vegada més, aquest dret, adduint que «Galícia estava subjecta a Zamora, amb desvergonyiment i descrèdit de la seva grandesa». La noblesa gallega de l'època tenia la creença que Zamora ostentava aquesta representació («mai reconeguda per Galícia»), a canvi de diners.
L’aportació nocturna al meu bloc de viatges. Per perspectiva històrica podem dir que aquell 1520 a Catalunya el President de la Generalitat era Bernat de Corbera, el número 49 en ocupar aquest càrrec històric; el primer havia estat Berenguer de Cruïlles, l’any 1359. Catalunya comptava amb constitucions i institucions independents i lliures i compartia sobirà amb altres nacions de la península Ibérica.
Distància Acumulada: 87,5
Desnivell positiu acumulat: 1728
Desnivell negatiu acumulat: 1351
Hores acumulades: 25,5
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1420presedobruma-102942613
Etapa anterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/camino-ingles-de-santiago/1147-cami-angles-et4-betanzos-a-presedo
Etapa posterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/camino-ingles-de-santiago/1150-cami-angles-et6-hospital-de-bruma-a-sigueeiro