(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Camino de Santiago Inglés) Ruta 1419 el 6/05/2022; 15 km; +378 -258; 4,5 hores. Camí Anglès a Santiago en 7 etapes. Un total de 133 km. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’any 910, Ordoño II, era el sobirà del regne de Galícia.
Quan apunta la matinada ja estic als carrers de Betanzos. Betanzos procedeix del nom de la tribu que habitava As Mariñas, anomenats Bedios, per tant, Betanzos procedeix de Bedty-Untzia, o castro principal dels Bedios.
Aquí, a Betanzos, veig un parell de petxines de bronze al terra; fins ara no n’havia vist cap, ni a Ferrol. És un símbol clar i internacional. També el vaig trobar a Hongu Taisha a l’inici del Kumano Kodo, la ruta de pelegrinatge al Japó. (si vols veure la crònica, la insereixo al final). Parlem una mica d’història (cal conèixer per on caminem): Entre 585 i 711, arriben els visigots, mantenen la divisió administrativa del regne sueu i respecten la província de la Gallaecia, formada per tres conjunts: Asturiense, Bracarense i Lucense. Al capdavant de cada província hi havia un dux (o duc), les funcions del qual eren eminentment militars, encara que acabaran tenint també competències fiscals i judicials. De la província de Gallaecia es va acabar esqueixant l'anomenat ducat Asturiense, creat entre 653 i 683, i la capital del qual va ser Astorga.
Quan he fet una mica més d’un quilòmetre, la ciutat es queda enrere i el camí comença a pujar entre una densa pineda que em distreu amb les seves tonalitats.
La pineda i els boscos d’eucaliptus (“Eucaliptus”) són plantats i explotats per la seva fusta, però té moltes propietats: alleuja refredats i afeccions respiratòries, s’usa com a antisèptic i desinfectant davant de processos virals, i també ajuda a descongestionar els pulmons. Pel que fa a la fusta, Galícia és el principal productor representant el 40%. I ara acabo la breu nota d’història dient que els antecedents de la constitució del regne de Galícia es remunten al segle X, en situar Alfons III d'Astúries als seus fills al capdavant del govern de diversos territoris del seu domini: el seu primogènit García I va rebre els territoris al sud de la serralada Cantàbrica, Lleó; Fruela II va rebre Astúries; i Ordoño II va obtenir el Regne de Galícia (any 910), fixant la seva capital a Braga.
La calor d’ahir ha generat bancs de boires que cobreixen el camí i les cases rurals pel costat de les quals el pelegrí, avui, va passant. Cal mirar als voltants a veure si ens surt una Bruixa (‘meiga’, en gallec). Galícia està plena de llegendes de bruixes, per sintetitzar potser puc dir que hi ha una varietat gran de ‘meigas’, des de les que es presenten amb diferents cares o es transformen en vampirs, la que roba nens, les tiradores de cartes o la dama de castro que viu en castres mil·lenaris vestides de blanc i que ofereixen bons consells i benestar.
També ens trobem amb algunes pistes de terra. És cert que hi ha molt asfalt, però s’ha d’entendre que Galicia és una terra on plou molt i hi ha moltes granges i cases rurals escampades per tot el territori; territori que s’uneix per una gran quantitat de pistes i antics camins de carro. Amb les pluges aquests camins eren impracticables i per això els diversos governs han anat millorant les comunicacions rurals posant ciment o asfalt a les pistes. Per això el pelegrí camina per tantes pistes asfaltades, encara que sovint sense cap cotxe que hi circuli, o molt pocs. Per tant, caminant que vols vindre a fer el Camiño (qualsevol), fes-te l’idea i no t’amarguis la vida.
La ruta es va orientant una mica a sud-oest. Una altra fita, amb la xifra de 58km que, diu, falten fins a Santiago; ves a saber. Al damunt unes pedretes que algun pelegrí hi deixa a sobre; un signe del seu pas, potser un desig que així deixa com a confirmació que voldria es fes realitat; no sé.
Camino una estona, un altre cop per carretera, amb en David (un pelegrí de Michigham) i la Cris una dona prima i petita de California (que parla molt bé el castellà), amb els qui aprofito per practicar el meu anglès. A la Cris, que diu que parla poc l’espanyol, li informo que el ‘idioma espanyol’ no existeix, el que ella parla és el castellà. A Espanya hi ha quatre idiomes, l’euskera, el galego, el català i el castellà; aquest últim que ha acabat sent la llengua dominant de tot el territori, tot i que és habitual que al castellà se li digui espanyol, incorrectament. També hi ha altres llengües que estan en risc de desaparició com el bable o el aragonès, ja que el govern central d’Espanya no sembla tenir gaire interès en fomentar la parla dels diferents regnes (nacions o regions) que formaven el territori peninsular; una mostra de menyspreu històrica. Finalment comento que hi ha també una llengua molt minoritària que és l’aranès, però que aquesta està protegida per la legislació del Parlament de Catalunya.
La Cris segueix endavant, però el David i jo ens aturem al bar Carabel, al llogaret de O Vieiro, del concello d’Abegondo. Abegondo, significa terra entre rius, ja que està voltada pels rius: Mero, Barcés i Gobia. El seu nom prové del visigot ‘abe’ (aigua) i ‘gondo’ (terra). També s’aturen el Christofer (Berlín) i una mare i filla brasileres. Personalment em resulta fantàstic trobar-me amb gent de llengües diferents i comunicar-nos gracies a la bona voluntat i el respecte mutu.
Finalment, 15km després de començar, acabo aquesta etapa de suaus pujades i baixades, a l’alberg de Presedo. Per obrir la porta truco a la responsable, que em dona el codi de la caixa on hi ha la clau. Estic sol a l’alberg propietat del Concello d’Abegondo. Rento roba i truco al bar Carabel ja que m’hi he deixat l’acreditació i el bloc de notes. Ho tenen, m’ho envien per un taxista i vint minuts després i 8€ ja ho tinc. Molt bé, moltes gràcies senyors del Carabel.
La roba queda penjada a l’exterior, al sol i al vent. Em dutxo i a continuació aniré a dinar.
Vaig a dinar, molt bé (13€) al Meson Museo Xente do Camiño. Un lloc molt curiós i interessant. La senyora em parla molt dels quadres que hi ha dins i els va explicant. Està totalment informada d’aquestes pintures que ha fet el seu marit, un home estudiós i que ha dedicat anys a estudiar l’iconografia de les esglésies gòtiques de Betanzos. No podeu passar per Presedo (el camí hi passa pel darrera i us el podríeu saltar) sense entrar a aquest bar restaurant.
L’autor, Alfredo Erias, doctor en Història de l’Art per la Universitat de Santiago i director de la Biblioteca, s’ha dedicat a copiar totes les imatges que ha pogut i després les ha dibuixat i pintat al seu taller. El resultat és extraordinari. En aquest es veu com uns personatges, entre ells un peregrí, ofereixen pa a un altre personatge que no es veu, només s’endevina a l’esquerra.
L’interior del restaurant és ple de quadres.
El llibre de l’autor és tota una declaració, amb 800 pàgines, 1800 fotografies i 330 dibuixos, la majoria de l’autor. Formen realment tot un tractat sobre el tema; una gran aportació a la història de l’art de l’edat mitjana. A la web de l’autor ‘alfredoerias.com’, es pot trobar una bona part de les pintures medievals, així com també altres pintures pròpies com els laberints i els paisatges.
Finalment només em falta la fotografia de l’església de Santa Maria i vaig a l’alberg a estirar-me a la llitera i a llegir per preparar-me a dormir aviat, ja que cada dia em llevo molt d’hora.
És un alberg perfecte, net i ordenat; m’agrada. Si dormo a les deu de la nit, l’endemà a les 6 ja he dormit 8 hores, per tant ja puc començar amb les primeres llums del dia. Acabo cada etapa entre 12:30 i 13:30; dutxa, dinar, una hora de migdiada, volta pel poble, escriure, llegir i dormir. Arriben dos pelegrins més: l’Edu (de Múrcia) i l’Elvy (boliviana); ells estan fent aquest camí en, només, tres etapes i jo no acabo d’entendre com ho fan, però per mi seria massa. Cadascú ho fa com li convé.
Una de les pàgines del meu bloc de notes, amb una senzilla aportació al viatge. Per cert i per perspectiva històrica, diguem que l’any 910 quan Ordoño II era el sobirà del regne de Galícia, Astúries tenia com a sobirà a Garcia I (que també era el primer rei de Lleó); a Navarra el rei era Sancho Garcés I; i a Catalunya el sobirà era Guifré II. Castella no es va documentar fins l’any 929 amb un comte, Fernán González. Tampoc existien encara els regnes d’Aragó o de València. En fi, la història és complexa i sovint en sabem molt poc. I cometem l’error de creure el que diuen alguns polítics que només volen confondre; el que només escolta el que diuen per les televisions paraoficials, vol ser enganyat.
Distància Acumulada: 72,5
Desnivell positiu acumulat: 1383
Desnivell negatiu acumulat: 1249
Hores acumulades: 21,5
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1419betanzospresedo-102942092
Etapa anterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/camino-ingles-de-santiago/1146-cami-angles-et3-ponteume-a-betanzos
Etapa posterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/camino-ingles-de-santiago/1148-cami-angles-et5-presedo-a-hospital-de-bruma
Crònica d’una etapa del Kumano Kodo (Japó): http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/japo/552-kumano-kodo-hongu-taisha-oyunohara-route-hongu-taisha-mae-torii-tsukimigaoka-jinja-yunomine-oji