(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Camiño de Santiago Inglés) Ruta 1417 el 4/05/2022; 18 km; +300 -273; 5 hores. Camí Anglès a Santiago en 7 etapes. Un total de 133 km i 36,5 hores. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 1721 és la data de construcció de l’església de Santa Maria de Neda.
Aquesta segona etapa és una agradable etapa que comença seguint la vora de la ria durant uns 5km. Estic al concello de Neda. El cel és núvol, però no plou (i no plourà cap dia). Afegim que ‘galiciaunica.es’ explica una curiositat: el rei Alfons XI, l'any 1344, va eximir Neda de tributs i li va concedir dret a cobrar per la descàrrega de mercaderies al seu port, perquè Alfons Esquìo havia participat amb els seus homes en la conquesta d'Algeciras. Neda va viure llavors i fins al segle XVI (en què ja tenia 600 habitants) una prosperitat en augment.
Un bon tram, sobre un camí protegit damunt de taulons, fa llaçades pel costat dels aiguamolls del riu Belelle; un riu que neix al barranc de la Cernada a San Martiño de Goente. Per a qui passi uns dies aquí, li pot ser interessant fer una excursió a la Fervenza del Belelle, una cascada molt interessant; però jo he de seguir.
Hi ha senyals que passen per la part alta del poble de Neda, però jo trobo algun senyal vell que m’ajuda a anar per la ruta original. Els que antigament feien aquesta ruta xacobea eren creients, comerciants, navegants o aventurers que vorejaven la costa nord d'aquesta Galícia que potser s’omplia de creences diferents. El meu objectiu no és religiós ni esportiu; faig un camí d’observació (del que m’envolta, però també del que penso), de descobriment, el que m’interessa és el “Camí”, viure el Camí, percebre les seves sensacions.
Un trencall em porta a la carretera que puja a la part alta. Per cert, mentre escric aquesta crònica per les TV i diaris no és parla d’altra cosa: la tornada a Espanya del rei emèrit Juan Carlos (això també és història). Hi ha moltes noticies en to positiu, però altres (en mitjans no ‘oficials’) hi ha molta crítica. Precisament a ‘galiciaunica.es’ diu l’autor que l’avergonyeix que “uns quants paisans de Sanxenxo cridin vives un ex-rei corrupte...”. Certament no em puc imaginar que cap altre país democràtic admetés sense reaccions polítiques molt fortes infomacions i sospites del seu cap d'estat, com s'han donat amb l'ex-rei. Això demostra que és bo i democràtic que el cap d’estat es pugui votar. Pel Camí no només hi passa gent de tot el món, també hi passen les notícies de tot el món.
Després arribo a l’església de Santa Maria de Neda. L’any passat Neda va celebrar els 300 anys de la construcció de l´església. Un temple, situat al peu del Camí Anglès a Santiago, que es va alçar en substitució d'un altre anterior del segle XII. L’altar major compta amb un tresor artístic: el Crist de la Cadena, una talla portada a Galícia al segle XVI pel llegendari capità John Dutton, que la va salvar de l'aversió a les imatges desencadenada per Enric VIII.
Pel darrera, una fita em permet passar pel riu Belelle (aquí es un canal) i seguir endavant pels carrers estrets del barri que havia estat el nucli antic del poble. Afegim una mica d’història i diguem que el territori de Galícia va quedar des del 760 sota l'autoritat dels monarques que tenien el seu espai polític i de poder en allò que avui és Astúries, en una feble posició que va haver de ser consolidada pel seu successor, Fruela I, que va haver d’aixafar una insurrecció dels gallecs. Els gallecs, com qualsevol altre conjunt humà, volien gestionar-se per ells mateixos. Des de fa molts anys, la majoria dels catalans desitgen el mateix.
El nom del carrer: Rua Paraiso. Em resulta molt agradable aquesta ruta, entre cases silencioses, carrers amb llambordes gastades... història física, material!
Afegiré que algunes cases semblen abandonades. Potser aquest “Paraiso” no ha resultat ser com es pensaven; encara que, certament, el paradís mai és com el pensem. Tampoc he vist pelegrins excepte un matrimoni anglès que ja tornaven de Santiago; una anada i tornada.
La ruta va pujant una mica. A la dreta hi ha Fene i segueixo endavant, sempre en direcció sud, cap a Santiago. Fins a Fene la ruta ha seguit un desnivell planer, el que vol dir un 50% de la ruta d’avui. Després de Fene tocarà pujar uns 150 metres de desnivell per després tornar-los a baixar abans del final de l’etapa. Potser he d’afegir que a la guia (de A Pombo) havia llegit que en aquesta etapa hi ha punts negres i una cruïlla de carreteres “terrorífic”. Doncs no sé si ha estat pel meu horari, o pels dies de la setmana, cap cruïlla ni carretera m’ha semblat complicada.
Endavant, sempre endavant. A la dreta un safareig, el de Vilar de Colo. En veuré uns quants, tots restaurats. Es nota que el govern gallec disposa de recursos.
Avui també tinc algun tram de bosc magnífic i molt agradable. No es pot veure, però se, pel mapa, que a la dreta, a baix, hi ha el nucli dispers de Barallobre. Segons Cristòbal Ramírez (‘lavozdegalicia.es’) si en llatí antic la terminació «bre» significa lloc, i «barallada» és (segons els Romàntics) mercat, Barallobre serà el lloc on se celebra el mercat. Aquest poble es localitza a la ribera sud de la ria de Ferrol i és parròquia de Fene.
Pel camí, que a vegades són pistes asfaltades, venen les sorpreses. Aquí un gallec resident al Camí ha volgut penjar unes petxines i una capseta metàl·lica perquè qui vulgui en prengui una i pugui donar la voluntat. Jo em prenc una i diposito la voluntat dins la capseta que penja. Seguim i encara que ho digui la guia, jo no hi trobo rampes dures. Potser les trobarà dures qui quan veu una pujada no adapta el seu caminar; la norma, en pujada, és pas curt i reduir ritme.
També el peregrí troba el cartell que permet optar per dues solucions: a l’esquerra (en diuen “alternatiu”) o a l’esquerra (que diu que queden 88 km fins a Santiago, però seran més). Jo opto pel de la dreta.
Arribem a una intersecció, en aquest cas amb la carretera N-651. Cal aturar-se mirar a dreta i esquerra i quan sigui segur ja podem passar. Jo no he tingut cap problema per passar les interseccions.
Seguim camins rurals, passem per sota de l’autopista AP-9 i anem veient la massa d’aigua que es forma entre la ria d’Ares i el riu Eume. Segons la cartografia oficial, el riu Eume es forma de la unió de dos rius: Toxeiras i Lamoso; tots dos neixen a 920 m d'alçada, als peus de la Serra del Xistral (1032 m). Segons E. Bascuas (‘wikipedia’), el topònim "Eume" derivaria de “um” d’arrel indoeuropea (‘wegw’), amb el significat de 'humit'.
I així arribo a veure Pontedeume, al l’altra costat del llarg pont que he de passar per arribar al poble que avui és el meu destí.
Passat el pont queda a la dreta l’alberg del municipi. Però jo pujo fins a l’oficina de turisme que està a la Torre de Andrade (cal anar-hi pel segell i per demanar llit -qui vulgui- a l’alberg municipal). La marca inesborrable de la família Andrade i l'esforç de l'Arquebisbe de Santiago, Bartolomé Rajoy Losada, entre d'altres, han deixat a la vila una sèrie de monuments i espais de visita obligada. És una torre de 18 metres d'alt i és la darrera que queda del Pazo (Palau) dels Andrade, i que completava el recinte emmurallat de la Vila per la seva banda oest , va ser possiblement construït per Fernán Pérez d'Andrade «O Boo» a la fi del segle XIV.
Pontedeume és un poble molt interessant i maco. En aquest foto es veu una de les esglésies que té, la dedicada a Santiago. Els inicis de l'església de Santiago es remunten al segle XVI quan Ferran d'Andrade va fer construir la capella Major amb la sagristia vella. Al temple destaca la coberta amb una volta estrellada, un Santiago sedent de granit policromat (segle XIV) i el retaule renaixentista (segle XVI).
El pont es veu molt millor des de prop de l’aigua. Els fonaments de la primitiva obra, possiblement es remunten a l'època romana, encara que el primer text aparegut data de 1162. Promogut el 1386 per Fernán Pérez d'Andrade I completat el 1386, aquesta extraordinària obra d'enginyeria esdevindria un dels més importants i més llargs (851 metres) que travessava el riu Eume amb 78 arcs.
Finalment vaig a dormir a un alberg privat, ‘Rio Eume’, totalment nou i molt ben muntat, que ofereix a cada llitera molta privacitat; i amb un preu raonable de 15€. No em sap greu haver vingut a aquest alberg, és perfecte i a més ajudo una mica al joves emprenedors. Només a Eume, he trobat alguns pelegrins; he estat parlant amb l’Alfonso de Tenerife, un grup de cinc italians de Verona (que més endavant tornaré a trobar) i al vespre tinc un alemany (de Berlin) a la llitera del costat.
Distància Acumulada: 34,5
Desnivell positiu acumulat: 484
Desnivell negatiu acumulat: 462
Hores acumulades: 10
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1417nedapontedeume-102940967
Etapa anterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/camino-ingles-de-santiago/1144-cami-angles-et1-ferrol-a-neda
Etapa posterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/camino-ingles-de-santiago/1146-cami-angles-et3-ponteume-a-betanzos