(Tenerife) Ruta 1648 el 15/02/2025; 6 km; +150 -150; 2,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Centre Visitants Anaga, Ermita del Carmen, Lomo del Boquerón, Degollada del Boqueron, Mirador de Zapata, PR TF12. Participants: Veronica i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’ermita del Carme prové del 1836.
Estic dormint quatre dies al Gara Hotel de Garachico, un poble molt més tranquil que Puerto de La Cruz. Garachico forma part de la comarca natural de l'Isla Baja i amb el seu port va ser fundada pel banquer genovès Cristóbal de Ponte després de la conquesta castellana de Tenerife el 1496. Durant els segles XVI i XVII, Garachico es va convertir en el principal port de l'illa. Del seu port salpaven navilis carregats de vi i sucre cap a Amèrica i Europa, cosa que va fer progressar econòmicament la població.
Aquesta és una foto des de la terrassa superior de l’hotelet. Avui he quedat amb la Veronica que anirem a fer un tram del bosc de laurisilva del Parc Natural d’Anaga. Només un parell de notes més sobre Garachico: El 1646, una esllavissada de terres va posar fi a la vida de 100 persones, i va enfonsar també 40 vaixells. El 5 de maig de 1706 una erupció del volcà de Trevejo va acabar amb el període daurat de la localitat. De matinada set onades de lava van baixar arrasant i sepultant gran part de la vila, especialment el seu port, que va quedar totalment cobert.
A l’inici de l’excursió convé saber que s’hi ha d’anar molt aviat ja que l’aparcament no és massa gran i quan s’omple queden poques possibilitats per aparcar. Estem doncs a l’inici i al costat del Centre de Visitants que encara no és obert. El Parc Rural d'Anaga és un espai natural protegit localitzat al massís d'Anaga que va ser declarat, el juny de 2015, Reserva de la Biosfera.
Uns metres més endavant, a la dreta, hi ha l’ermita del Carme. L’any 1836 es va col·locar la creu que dóna nom a aquest lloc per beneir els caminants que passaven per aquesta cruïlla de camins. Després, a finals del segle, es va construir una petita capella que, 60 anys després, va ser ampliada i que actualment podem veure. És l’ermita dedicada a la Mare de Déu del Carme.
La pista s’endinsa de seguida al bosc de laurisilva. Convé saber que el Parc comença des de prop de mar i per tant hi ha una varietat significativa des del punt de vista botànic. A les zones més elevades la vegetació està caracteritzada per la laurisilva de cims, a les mitjanies els savinars, els dracs, palmeres, i a les zones més baixes els cardonals i tabaibals.
Estem dins del bosc des del primer moment, ja que aquest entorn botànic cobreix la major part del parc. Haureu sentit parlar de la laurisilva, sapiguem doncs que es tracta d’un bosc perennifoli que es troba a les latituds temperades càlides, amb un clima subtropical humit, sense estació freda i amb poca oscil·lació tèrmica. Les precipitacions i la humitat hi són abundants al llarg de l'any, i no hi ha mesos secs.
La pista va en direcció ponent i em sembla que es diu Camino de Hija Lambada, però no n’estic segur. La història ens explica que els petits grups de cases que poblaven el territori d’Anaga van observar una forta emigració, des dels anys de 1960, com a conseqüència de l'aïllament i sobretot pel declivi de les activitats tradicionals, agricultura i ramaderia, amb què merament es podia subsistir.
Diversos senyals de colors indiquen les rutes marcades pel Centre de Visitants.
És realment una pista molt agradable. El sender, després de baixar, ha pujat suaument fins a una mica més de 900 metres i això ens permet veure el cel allà al davant. Des del final d’aquesta recta, tornarem a baixar poc a poc.
El sender ara està cobert com per un túnel arbori. Hi ha senyals que ens indiquen la ruta cap el mirador de Zapata. Seguim sempre sota aquest passadís vegetal que formen diferents espècies botàniques pertanyents a la laurisilva, com són els “Ilex canariensis” amb els fruits vermells i els Llorers (Laurus novocanariensis). També la “Persea indica”, una espècie de planta del gènere de l'alvocat que es troba a les Açores, Madeira, i illes Canàries dins la regió Macaronèsia. Un llarg etcètera de plantes i arbres conviuen dins aquest fantàstic territori.
Des del barranc, la Degollada del Boquerón, hem remuntat fins al que es coneix com mirador de Zapata, en un revolt de la carretera TF-143. Aquí tenim l’oportunitat de veure el Teide, sempre tant present (quan no ets dins del bosc) a Tenerife. Per entremig totes les cases que es veuen deuen ser de La Laguna i els poblets dels voltants com La Esperanza i potser també algun barri de Santa Cruz.
Al mirador hi ha un cartell, ja que el nom de mirador no ho és tant pel paisatge sinó pel fet que aquest punt és conegut com a lloc d’albirament de pas d’aus en períodes de migració.
El sender, clar i evident, segueix paral·lel a la carretera un quilòmetre fins que la passa a l’altra banda i gira en direcció sud-est, ara ja de tornada, per ruta més planera. Es coneix com la Macaronèsia la regió biogeogràfica formada pels arxipèlags de l'Atlàntic central. De nord a sud són: Illes Açores, Arxipèlag de Madeira, Illes Salvatges, Illes Canàries i Cap Verd.
Tota la ruta esta molt ben preparada, fins i tot amb passos per bombers i com a vies d’evacuació. ‘Macaronèsia’ és un cultisme creat pel botànic Philip Barker Webb durant els anys 1835 a 1850, quan va publicar “L'Histoire naturelle des îles Canaries”.
Ara que el camí planeja i que la pista és ampla, ens resulta agradable veure els dibuixos que les ombres de les branques dels arbres dibuixen al terra. Afegim que la laurisilva havia format part de la vegetació mediterrània antiga (abans de les glaciacions) amb arbres que ara es troben a la regió macaronèsica dels gèneres Apollonias, Clethra, Dracaena (Ruscaceae), Ocotea, Persea i Picconia (segon treball d’Aguilar i Delgado).
A la dreta trobem sovint la tan habitual, en llocs d’altura i humitat adequades, falguera aquilina. La falguera aquilina o falaguera de Sant Joan (“Pteridium aquilinum”) és una espècie de falguera anomenada aquilina per la semblança de la secció de la seva fulla amb una àguila de dos caps. Jo la puc reconèixer ja que també és freqüent als Països Catalans.
Les falgueres apareixen en el registre fòssil al començament del Carbonífer. En el Triàsic, tenim la primera prova de falgueres relacionades amb les famílies d'avui dia. La "gran radiació de les falgueres" va ocórrer en el Cretaci superior, quan moltes falgueres modernes van aparèixer per primer cop.
Parlant d’humitat, en una raconada s’hi acumula un recipient amb la humitat que s’escorre. Recordem que les illes esmentades (com Macaronèsia) són d'origen volcànic i tenen característiques naturals comunes: botàniques, zoològiques, geològiques i climàtiques. Cap de les illes no va ser mai part dels continents, i les espècies vegetals van haver de seguir una llarga ruta per arribar-hi.
Llocs humits, llocs adients per les molses, que en aquest moment cobreixen el mur de terra lateral de la nostra dreta.
A la nostra esquerra hi ha el que es coneix como Lomo de Majada i per tant hem de pujar una estona, encara que no gaire. Bonica excursió, aquesta.
Finalment estem arribant un altre cop a punt des d’on hem sortit i la densitat arbòria no vol que ens oblidem que estem en territori de laurisilva. Aquest ruta es pot combinar amb altres i fer-la més llarga, però per a nosaltres ja ens ha estat bé.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1648-tenerife-anaga-laurisilva-ermita-del-carmen-centro-visitantes-202830868
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/canarias-lanzarote/745-ye-monte-corona