(Ripollès) Excursió el més de novembre de 2017; total de 10 km; +426 -426; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Ripoll, turó del Calvari, Santa Maria de Catllar, el Mir, Ermita el Remei, Ripoll. Participants: Maria N, Joan i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1428 es va enderrocar per primer cop l’ermita de Santa Maria de Catllar.
Comencem a Ripoll. Hem aparcat al barri de l’entrada, on hi ha l’Institut Abad Oliba. Hem començat a caminar i de seguida hem passat per sota de la C-17 i hem començat a pujar.
Pugem pel turó del Calvari. Arribem a aquesta obra de pedra que deu ser el que s’anomena “fortí del Calvari”. Sembla, certament, el basament d’una torre cilíndrica.
El mateix any 1428, era sobirà del Principat de Catalunya, Alfons el Magnànim. També era rei d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Nàpols i de Cerdenya. Cada una d’aquestes nacions, regnes, estats o territoris, disposava del seu propi sistema de constitucions i lleis, normes i idiomes. Sistemes independents els uns dels altres.
Espanya no existia com entitat jurídica. Sí que hi havia una altre poderós rei: Enrique IV, que era rei de Castella i de Lleó. La història el coneix com l’Impotent. A la seva mort, l’any 1474, es va extingir la línia mascle de la dinastia dels Trastamara. L’altre regne cristià, al nord, era Navarra que, en aquells anys, tenia com a sobirà Juan I, rei consort des del 1429, any en que va ser jurat com a tal a Pamplona. Era el marit de la reina madona Blanca.
Veiem senyals blancs i verds de SL. Nosaltres seguim el track que portem per gps. Avui ens dirigim, com a punt culminant, a l’ermita de Santa Maria de Catllar. Catllar es troba escrit, en documents antics, com ‘Clastlar’ que, etimològicament, prové del llatí ‘castellare’, és a dir “lloc fortificat”.
S’arriba a aquest bonic mirador sobre Ripoll on hi ha aquesta curiosa taula d’orientació. La inscripció diu: Turó del Calvari, 1996.
Amb el zoom puc fer aquesta fotografia del monestir de Ripoll. Probablement un dels edificis més bells i evocadors de Catalunya. L’únic que es va salvar, després de la destructora obra de les desamortitzacions, va se la seva portalada i el claustre. Ripoll transcendeix més enllà de l’art i les escultures en pedra: es relaciona íntimament amb la creació de la nació catalana. El comte Guifré el Pelós, l’Abat Oliba, els comtes Ramon Berenguer III i IV o el bisbe Josep Morgades són personatges fonamentals del procés de creació del Principat de Catalunya.
Després seguim pujant pel sender.
Arribem dalt de Santa Maria de Catllar (1112m), on unes grans antenes i unes construccions espatllen el turó. Hi ha un parell d’homes que tenen una ràdio portàtil i estan comunicant-se amb altres radioaficionats. Amb aquest sistema poden arribar a estar en contacte amb altres situats a uns tres mil quilòmetres de distància.
L’ermita, de la qual s’endevina un tros de mur, va ser construïda al lloc on hi havia hagut una antiga fortificació i l’any 1040 va ser consagrada. Anys més endavant, el 1428, va quedar molt malmesa per un terratrèmol i es va haver de refer. El cop de gràcia però el va rebre de les desamortitzacions del 1835. En aquell moment es va haver d’abandonar el monestir de Ripoll i també aquest santuari. Aquelles desamortitzacions són un exemple del permanent sistema d’espoli que la monarquia espanyola havia portat a terme: primer els pobles americans (s.XV al XVIII), després l’expulsió dels moriscos (s. XVII), després la ‘Gran Redada’ dels gitanos (1749) i ja les desamortitzacions (amb Isabel II). Cada cop que hi va haver una conquesta o una expulsió, sempre quedaven els seus béns que a baix preu (o cap) quedaven repartits entre la noblesa i la monarquia.
Les grans antenes suposen alta tecnologia. Contrasta amb l’abandó de l’ermita de Santa Maria de Catllar. Ens preguntem, ja que han tingut el dret a posar altes torres i moltes antenes, no haurien pogut aplicar una mínima part de recursos (en compensació) per restaurar una mica l’ermita?
Baixem pel camí que ara queda envoltat d’una bonica i brillant fageda. Tradicionalment les fulles de faig s’havien utilitzat com antisèptic, analgèsic i cicatritzant. També s’utilitzava per refredats, bronquitis i faringitis. La fulla de faig té propietats diürètiques, però també es té constància d’intoxicacions en casos que s’han ingerit massa llavors, pel seu gran contingut de tanins.
Més avall passem pel costat del mas del Mir. L’any 947, Mir I (o Miró I) va ser comte de Barcelona, de Girona i d’Osona. És un cognom d’origen got provinent del Rosselló. Aquest mas, aprofita actualment algunes dependències com a casa rural, però manté la seva activitat agrària.
Hem fet 8 quilòmetres i arribem a l’ermita del Remei. Estem als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs. Aquesta ermita era coneguda com ‘del Prat’ per la raó que va ser construïda per la mestressa del mas de Puiggrau, que ja rebia el nom del Prat. Consta esmentada dins del segle XVII i també en posteriors ampliacions. L’any 1936 va ser destruïda i es va reedificar el 1947. Era coneguda com ‘El Remei de Dalt’, en oposició al ‘Remei de Baix’ que estava prop de la carretera de les Lloses, actualment pràcticament desapareguda.
La Mare de Déu del Remei sempre ha rebut moltes romeries, sent advocada de les parteres. Moltes de les imatges de la Mare de Déu del Remei duen unes cintes de seda de colors, de l’alçada de la imatge. Tenien molta demanada ja que es deia que posada la cinta per damunt del cos de la partera, ajudava a infantar.
Finalment tornem a entrar a Ripoll, per sota del pas de la C-17. Uns rètols indiquen que per aquí passa el GR-1. Aquest GR té una longitud de 1074 quilòmetres. Comença a les ruïnes d’Empúries, a tocar de la Mediterrània i es dirigeix cap a ponent, cap a l’Atlàntic. Primer va paral·lel a la ruta pirenaica del GR-11, durant uns 600 quilòmetres. Finalment arriba a Lleó i passa pel Puerto de Pando, Riosol i el Puerto de Tarna.
Si vols baixar el track de la ruta, fes clic aquí: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20771063