(Ribera d’Ebre) Ruta 1668 el 11/05/2025; 12 km; +235 -235; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Miravet, Pas de Barrufemes, Pont del Llaguter, Benifallet. Participants: Uns 40 membres en una excursió organitzada per en Joan Torrents de Els Xulius. Tipus de sortida: travessa; Dificultat: fàcil.
![]() |
![]() |
FA ANYS: Miravet era ocupada pels sarraïns el segle VIII.
Baixem de l’autocar en arribar a Miravet. L’origen d’aquest petit poble, de la Ribera d’Ebre, anomenat Miravet és iber. Les excavacions arqueològiques realitzades al Castell corroboren aquest origen iber, amb les restes d’un assentament prou destacat.
Aprofitem el pla i les taules de la terrassa, del Pla de l’Arenal, per fer un cafè abans de començar l’excursió d’avui, al davant del magnífic meandre que l’Ebre fa just aquí davant.
A Miravet s'han trobat restes romanes i després, el segle VIII, fou ocupada pels àrabs i amb el temps fou un castell defensiu com Siurana, i un dels darrers reductes musulmans a Catalunya. Fou llavors quan va prendre el nom de Murâbit, del que deriva Miravet.
Endavant pujant pel carrer del Riu i el carrer del Forn. Abans d’entrar al túnel que ja veiem al davant, a la nostra esquerra, hi ha El Molinot. S’anomena així perquè aquí hi havia un molí d’oli i de vernís, tot i que va ser també, durant molt de temps, un hostal on s’allotjaven els llaguters donat que el riu ha estat, fins al segle passat, un dels principals mitjans de comunicació.
Al davant ja tenim l’església Vella, dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu i és del segle XVI construïda en estil popular i elements barrocs. Fa tres mesos hi vaig poder entrar i si voleu podeu veure la crònica que vaig fer; de la qual deixo un vincle al final.
El sender segueix per un bona altura arrapat al vessant sud-est del turó damunt del qual hi ha l’històric castell templer de Miravet. Aquest camí és conegut com la Costa de Riago. La Costa de Riago és una antiga via d’accés al poble que encara conserva trams de l’empedrat original. Era l’espai que comunicava amb l’antic pas de barca ubicat en aquesta zona i l’antic molí medieval (només visitables des de l’interior del riu amb barca o piragua). Qui hi va, en una paret i pot trobar el poema que Roc LLop (il·lustre poeta i escriptor miravetà que visqué l’horror dels caps d’extermini nazi) va dedicar a aquest espai, que ell recordava de la infantesa.
Un pal ens recorda que estem dins la ruta del GR-99, el Camí de l’Ebre. També al pal diu “Camí de Sirga”, interessant reclam cultural i turístic que ens recorda el paper fonamental dels camins de sirga que eren el dedicats a retornar els vaixells riu amunt, a contracorrent. El camí de sirga era un sender pel qual podien passar els matxos i els homes que, amb llargues cordes amarrades a les barques les tibaven riu amunt. Acostumaven a estar, aquesta camins, a prop de riu i probablement, en aquest tram de riu és molt probable que el camí de sirga anés just per l’altra banda de riu, per on les terres són més planeres.
Una excursió no és fer exercici, no és fer esport; caminar per l’excursionista és conèixer la terra, la cultura i la història i això només es pot fer observant, investigant, llegint i compartint el que veiem, el que sabem i el que pensem. La foto: un moment de compartir.
Hem caminat uns 2,7 km i hem baixat fins a molt a prop del riu. Estem a 24 metres per damunt del nivell fluvial i, mirant enrere, es forma una bonica imatge del castell de Miravet. A la nostra esquerra, a ponent, hi ha la serra amb el Cim de l’Àliga (384m) i a la dreta, a llevant, les terres i barrancs més baixos que provenen de la Serra de Tivissa.
Més endavant hem tornat a pujar suaument una mica. Estem ara a 68 metres sobre el nivell del riu, en el punt que l’Ebre torna a fer un llarg meandre que es coneix com la Platja dels Penyagats.
Seguim; sempre cal seguir. Ara uns rètols, a tocar d’unes roques prou verticals a la nostra dreta ens diuen que estem al Pas de Barrufemes. Aquest pas és també el Congost de l’Ebre -ja dins el terme municipal de Benifallet (Baix Ebre)-, límit entre el Baix Ebre i la petita conca de Móra, a la Ribera d’Ebre. És obert en l’erecció de calcàries mesozoiques que oposa a l’Ebre el braç de la Serralada Prelitoral més pròxim a la costa (els contraforts dels ports de Beseit, a la dreta, i la serra de Cardó, a l’esquerra). És anomenat també congost de Benifallet (‘enciclopedia.cat’ una web amb informació molt útil).
Ara ja toca seguir un corriol que puja, entre bosc, per espai rocós i dret. Poc a poc, però no és complicat.
El riu l’anem veient, una mica, a la nostra esquerra, ple i formós ara que ja s’han acabat els tres anys de sequera que hem patit. Recordem que hem començat a Miravet i que el Riu Ebre és un dels grans protagonistes de Miravet. Hem vist el gran gir que fa que el riu entri de cara cap al poble creant un magnífic espectacle entre els meandres i els penya-segats. La vora de l’Ebre ens recorda temps passats en que grans llaguts navegaven transportant tota classe de mercaderies i les dones omplien els seus càntirs d’aigua o rentaven la roba. Avui dia els diferents espais i edificacions ens permeten conèixer el poble i la petjada dels nostres avantpassats.
I com tot el que puja, ara toca baixar. Roques i graons. Cal anar en compte, però per als no gaire avesats convé fer-ho poc a poc i mirant bé on es posa cada peu. I dit el que he dit, de la història del riu i dels pobles, segur que ho podria dir també de Benissanet, Benifallet, Xerta, Tivenys... i això podria seguir destacant...
Tornem a pujar una mica. A la dreta les roques són verticals i trencadisses. Cal anar-les mirant i no entretenir-se gaire per aquí. Pas lleuger!
Ja som a baix, un altre cop una pista planera, que uneix unes masies: el Videllet, la Banyota i el Banyot. Lògicament tots els terrenys de la Ribera d’Ebre que mantenien uns entorns planers devien ser extensament conreats gràcies a la presència de l’aigua abundosa. Això havia de promoure l’existència d’una destacada població rural escampada.
Arribem a l’Estret de Llangairó que ens permet veure el que ens espera (de pluja) si triguem gaire en arribar al final. Per cert d’aquest nom no he trobat res i penso si no es deu referir al fet de ‘llanguir’ ‘decaiment’... Sigui com sigui, al fons la silueta de la Serra de Cardó.
Una mica més endavant, una vista cap a Benifallet. No ho veiem, però sé que a la nostra esquerra, al mateix riu, hi ha un illot: l’Illa del Nap, nom que li dóna, probablement, la forma allargada del pany de terra que la forma.
Ja veiem el pont modern que rep el nom de Pont dels Llaguters. Als voltants molts acolorits camps amb roselles. No arribarem a entrar a Benifallet, per una qüestió logística de l’autocar. Amb això també ens estalviarem el gran xàfec que ens caurà als pocs minuts de posar-nos a refugi del restaurant.
Quan tornem i aparquem a la plaça de l’església de Sant Pere de Ribes ens fem una foto de grup. Només crec que cal afegir, ara, que pel que fa a la vila de Benifallet, d'origen àrab, és ja mencionada en els primers documents posteriors a la conquesta cristiana de mitjan segle XII. Situada a la part septentrional de la comarca del Baix Ebre està envoltada per singulars muntanyes i acaronades pel riu Ebre que passa pel mateix costat del poble. Benifallet va representar un paper important de defensa en el conflicte de la guerra civil del segle XV (‘benifallet.cat’).
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1668-ruta-de-lebre-gr-99-miravet-a-benifallet-213378929
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/ribera-d-ebre/1394-1642-miravet-castell-de-miravet-i-esglesia-vella
Comentaris
RESPOSTA: Gràcies Daniel!