(Osona) Ruta el 4/12/2018; 8 km; +410 -410; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Rupit, Plans de la Palomera, Sant Joan de Fàbregues, Salt de Sallent, Riera de Rupit, Font Pomareda, Salt de Sabaters, Salt de Rodó. Participants: Josep, Dolors del Carme, Joan i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El castell de Rupit consta documentat des de l’any 968.
Hem deixat els cotxes al gran aparcament amb serveis de Rupit. Comencem a caminar pel carrer del vessant dret de la Riera de Rupit, sense baixar al pont Penjant.
Per les cases a la dreta, amb els símbols penjants que demanen la llibertat dels presos polítics, va la ruta marcada (vermell i blanc) del GR-2.2 (que és una variant del GR-2). Aquesta ruta d’avui pel Collsacabra ens permetrà gaudir de grans vistes, admirar la naturalesa i a deixar-nos embriagar per la tranquil·litat de l’entorn.
Al final de les cases, la pista segueix a l’esquerra en un revolt. Nosaltres seguim un camí estret que s’enfila dret cap el bosc, de cara. Un pal indica que va a la Palomera. Pel Collsacabra es pot veure, encara que no és gens fàcil, alguns dels seus habitants com són l’aufrany, el tritó o el liró. Però la veritat és que a mida que a les muntanyes hi sovintegen molts turistes i caminants i els seus gossos, cada cop es fa més difícil poder observar els altres animals.
Després d’un desnivell fort, però només de 50 metres, arribem a uns plans i una pista: ja som als plans de la Palomera. Recordem que estem al Collsacabra (també conegut com Cabrerès), una subcomarca natural a l’interior de Catalunya i que compta amb una extensió de 142 km2. Estem al vèrtex de les comarques d’Osona, la Garrotxa i La Selva. Tal com observarem estem en un altiplà, de diversos nivells, format per una plataforma geològica amb cingleres a llevant i al sud. El nom de Collsacabra prové de l’antiga dependència jurisdiccional del castell de Cabrera.
Hem fet uns dos quilòmetres. Al fons es veuen els Cingles de l’Avenc, on hi ha el mas restaurat pel costat del qual vam caminar el dia 20, en aquell dia boirós.
Aquest és un territori esglaonat en diversos estrats horitzontals de cingleres. El pla pel que caminem és també la part superior d’una cinglera suau que es despenja a l’oest de la riera de Rupit. El panorama del Collsacabra és esplèndid.
S’arriba a una petita balconada sobre roques, on hi ha unes tombes antropomorfes. Aquestes tombes, junt a les de l’Avenc, són les úniques descobertes al Collsacabra. És un tipus de sepultura excavada en roca que també es coneix com “tombes Olerdolanes”, nom que prové de les que hi ha a Olèrdola, a l’Alt Penedès, que compte amb un conjunt monumental molt destacable. Generalment estan orientades a l’est i es caracteritzen perquè la seva forma recorda la mida de la persona que s’hi va enterrar. És un tipus de tomba propi dels segles IX al XI.
El camí de baixada cal trobar-lo a l’esquerra de les tombes (mirant a la vall). S’esborra una mica, però cal anar mirant el track (encara que el senyal també es confon) i seguint avall per una mica de torrentet fins que el senderó queda clar.
Al final s’arriba a la pista. I una mica més amunt se’ns ofereix aquesta vista de Sant Joan de Fàbregues. L’església, que es troba dins del territori de Rupit, data del segle XI i és d’estil romànic llombard, fins l’any 1878 va ser la parroquial de Rupit. Es tracta d’una bonica església d’estil romànic d’una sola nau i amb tres absis. Pel damunt sobresurt un cimbori ortogonal amb una petita llanterna al seu vèrtex.
Una foto de l’interior. Va ser la primitiva parroquial de Rupit fins l’any 1878. Aquesta romànica està documentada des del 968, com el castell que hi havia.
A la rectoria, en un espai totalment restaurat, hi ha una cafeteria restaurant. És molt agradable i qui ho porta des de fa un any, ens explica que estan arreglant un apartament per 6 persones i una habitació més. És relaxant seure al jardí i gaudir de la vista de vall en un dia solejat com avui. Serà molt agradable venir-hi a passar un parell de dies. La Rectoria obra de dimarts a diumenge i fan esmorzars i menús (tlf 622027073).
Tornem a la pista, la seguim a la dreta per caminar pel Pla de Fàbregues i uns 300 metres més endavant girem a l’esquerra. Les vistes són excel·lents. Podem confirmar que aquest territori es va nodrir amb materials procedents de sediments, especialment margues i gresos eocens. Els cingles mostren una visió molt aèria i magnífica; són els de Tavertet, el Far, l’Avenc..., tots forjats per l’erosió antiga de la força del riu Ter.
Els cingles de Rupit i al fons una part dels del Far.
El camí ja fa molta estona que és molt còmode. Arribem a la riera de Rupit, que tot i que porta aigua es passa, avui, fàcilment.
Pugem una mica i trepitgem roca formada per milions de nummulits. Es tracta de petits fòssils lenticulars procedents de les closques d’aquells protozous marins. El nom prové del llatí ‘nummulus’ que significa ‘petita moneda’. A Catalunya hi ha moltes restes d’aquets fòssils.
Arribem al costat mateix a un mirador, amb baranes, des d’on hi ha una vista perfecte del Salt de Sallent, aquest any amb força aigua ja que ha estat plovent molt l’últim mes.
Demanem que ens facin una foto dels quatre; una foto al esplèndid Salt de Sallent en el Collsacabra.
Desfem algunes passes fins al pas de la riera, però ara la seguim, amunt, per la seva esquerra (la dreta del nostre pas; recordeu que la dreta o esquerra d’un riu, riera o barranc, depèn sempre del sentit de les aigües). Si no vaig errat, aquest salt és el de Sabaters.
Poques passes més endavant, la font de la Pomareda ofereix aigua fresca.
Comentem que estem en terra de poblament dispers. Els pobles que formen el territori són l’Esquirol, Rupit, Pruit, Falgars, Cantonigrós i Tavertet. Rupit va ser, des de l’edat mitjana, la població més rellevant però amb els temps les coses es modifiquen i actualment ho és l’Esquirol, però cal reconèixer que caminar per Rupit és una de les coses molt agradables que es poden fer i farem aviat.
Més amunt, en unes llaçades (el camí és sempre evident i fàcil) una gran roca conté una petita creu esculpida.
Encara trobem un altre saltant, el de Rodó (al topogràfic figura com “Rodor”, però “Rodó” com consta en altres escrits és més correcte), vinculat amb un antic molí, dels quals encara es poden observar algunes restes (com un ferros en el pendent). L’entorn és molt agradable amb agradables verns, freixes i avellaners.
Arribem dalt del tot, a Rupit. A punt per passejar una mica pels seus entranyables carrers. És conjunt declarat ‘Històrico-Artístic’. Caminar pels seus carrers empedrats amb les llambordes i les cases dels segles XVII i XVIII, ens ofereix una estona ben agradable.
Passem pel davant de l’església de Sant Miquel. Aquesta església era sufragània de la de Sant Joan de Fàbregues. També el castell de Rupit va ser successor del de Fàbregues el segle XI. Sabem que va ser possessió dels comtes del Pallars fins el 1369. Recordem que Catalunya sempre havia tingut una tradició d’acceptació del sobirà com a ‘primus inter pares’. El canvi, la monarquia absolutista no va esdevenir fins el segle XVIII amb el primer rei Borbó, Felipe V.
Finalment arribem al Pont Penjant. Parlant d’aniversaris, fa pocs dies (el 22 de novembre) va fer un any que els presos Jordi Sànchez i Jordi Turull van presentar el primer recurs al Tribunal Constitucional i malgrat haver passat un any no hi ha hagut resposta (a ‘beteve.cat’). Per això han justificat la seva vaga de fam que ha començat el dia 1 de desembre. Sorprenentment llegim que els tribunals han de resoldre aquests recursos en termini màxim de 30 dies. Això fa preguntar-nos si l’alt Tribunal incompleix la legislació. En tot cas és sorprenent. Molts estem esgarrifats per la vaga de fam a la qual s’hi han afegit Josep Rull i Joaquim Forn.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/rupit-palomera-sant-joan-de-fabregues-salt-de-sallent-riera-de-rupit-font-pomareda-31085429