(Osona) Ruta el mes d’agost de 2018; 9 km; +240 -240; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Boi de Lluçanès, El Vilar, Santuari Els Munts, Pla de Montorro. Participants: Anna i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El juliol del 1708 el sometent de santboiencs estaven a Sant Feliu de Sasserra, que era una cruïlla important de camins de la Catalunya central.
En dies de calor convé sortir a caminar molt aviat i acabar a les 12 com a màxim. Això és el que fem avui amb aquesta excursió curta. Comencem al poble de Sant Boi de Lluçanès.
Passem pel davant de l’església dedicada a sant Baldiri. La primera església de Sant Boi que trobem documentada apareix en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Lluçà, realitzada l’any 905. L’església estava envoltada per una necròpolis d’inhumació i fou substituïda al segle XII per un temple romànic, del qual avui sols en resta la base del seu campanar, integrada en el campanar actual. Aquesta església anà sofrint modificacions i ampliacions, fins que a mitjan segle XVIII es decidí de construir un nou temple d’estil barroc neoclassicista.
Sortint ja veiem el gran mas d’El Vilar. Es tracta d'un gran casal de cos quadrat amb teulada a quatre vents i una torre al mig. L'obra actual és del 1735 però la història és més antiga; el mas ja consta documentat des del 1176. El 1256 n'era l'amo Pere Vila. Inicià l'ascensió actual a partir del 1613, quan hi passà a viure Geroni Vilarrasa fill del veí mas de Vilarrasa el qual, amb una hàbil política d'enllaços matrimonials, feu possible un gran patrimoni.
El camí s’endinsa per bosc; ajuda a mantenir la temperatura més baixa i resulta molt agradable. Per cert el 1708 encara faltaven 220 anys perquè Martínez Anido escrivís a Miguel Primo de Rivera: “S’ha d’omplir Catalunya del pitjor que tingui Espanya” (contrastar: diverses webs a internet). Afortunadament, la majoria de la gent que ha vingut a Catalunya des de diverses regions d’Espanya, ha estat gent honesta i treballadora, que lluitava per aconseguir una vida millor. Potser el pitjor que tenia Espanya era precisament Martínez Anido i, per desgràcia, va estar a Barcelona.
Passem pel costat d’un oratori, que bé podria ser dedicat a Sant Boi o potser coincideix amb el Pedró de Sant Isidre, que figura indicat en el topogràfic de l’ICGC. Estem a la subcomarca del Lluçanès, integrada en la d’Osona.
Seguim envoltats d’una densa i fresca vegetació.
Quan ja hem caminat uns tres quilòmetres, ja comencem a veure el santuari de la Mare de Déu dels Munts. Tot i que l'estructura de l'edifici podria ser anterior a la data de la llinda de la porta (1700). La unitat de les estructures confirma que la imatge de la Mare de Déu que conserva a l'interior és anterior a l'obra arquitectònica. La imatge de la mare de déu podria ser del segle XIII, però l'arquitectura és del segle XVIII. Esmentada ja el 1170, l'església fou renovada a partir del segle XVII.
Als Munts hi ha una plataforma rocosa que fa de mirador i té un punt geodèsic. Els Munts és una muntanya de 1057 metres d’altitud que pertany al municipi de Sant Agustí del Lluçanès. Està formada per roques sedimentàries de l’edat terciària i quaternària.
Una última foto del santuari ara que ens atansem al camí que baixa per la banda de llevant pel cingle que hi ha format. Està marcat com a GR.3 i el seguim en fort descens.
Seguim baixant, ombrejats. Fa doncs 310 anys que Sant Boi de Lluçanès estava en peu d’alerta per la guerra de Felipe V contra Catalunya. Aquell mateix 1708 a Tortosa hi havia 15 batallons per defensar la ciutat de les tropes franco-castellanes. L’artilleria borbònica va bombardejar indiscriminadament la ciutat durant tot un mes i finalment la ciutat va caure sota el pes dels 40.000 efectius dels enemics. Tortosa va ser massacrada.
No oblidem que el 1708 Catalunya era una nació independent (des de feia uns 8 segles) i comptava amb Constitucions, Corts Generals i orgue de govern: Generalitat. Això era així encara que compartís monarca amb altres estats o nacions com Castella, Aragó, València, Navarra i altres.
Quan arribem a un camp amb un filferro i porta hi ha un gran rètol que indica l’esquerra. A l’altra banda es veu el senyal del GR i s’insinua un camí molt estret pel sembrat. Passem la porta i seguim el lleuger camí per evitar fer malbé el sembrat. A l’altra banda hi ha una altra gran senyal en un tronc. Llavors imagino (ho he confirmat en el mapa aeri de Google maps) que el pagès ha llaurat l’antic camí i també ha talat un tros de bosc per fer més gran el prat de cereal. El senyal que ha posat deu anar a girar la volta del camp. Per tant, millor que feu la volta, que no crec que sigui gaire llarga.
Hem deixat, en un gran revolt que ens canvia la direcció a sud, els Plans de Montorro i tot seguit tornem a endinsar-nos en bosc per un camí agradable. Per aquí hi havia un castell, el castell de Montorro, documentat el 1297 per Beatriu de Conanglell. Actualment només en queden quatre pedres.
Tornem a passar pel costat del Vilar. El municipi, als vessants meridionals del massís dels Munts, comprèn la capçalera de la riera de Sorreig. El sector forestal és ocupat pel bosc i pasturatges. L’agricultura és bàsicament de secà: cereals, blat, ordi, civada, patates i farratge. Les principals activitats industrials són les tèxtils; tenien tradició els paraires.
Finalment trepitgem els carrers del poble, que veiem al davant nostre.
Entrant al poble hi ha un rètol que dóna informació del 1714. Fa referència al Combat de Sant Boi, on hi havia un sometent armat que va lluitar contra les tropes del rei Borbó, Felipe V. Consta que el juliol del 1708 els santboiencs estaven a Sant Feliu de Sasserra, que era una cruïlla important de camins de la Catalunya central. Finalment tots els esforços no van servir per evitar les penetracions enemigues i el 28 d’abril de 1714 les tropes borbòniques van entrar al poble de Sant Boi de Lluçanès. La companyia del coronel Francesc Busquets i Mitjans obrí foc per contenir l’atac sense èxit.
Acabem al davant de l’edifici de l’ajuntament. Per cert, una curiositat: perquè l’església de Sant Boi del Lluçanès està dedicada a Sant Baldiri? Doncs perquè sant Boi i sant Baldiri són el mateix personatge. Al MNAC s’hi conversa una pintura procedent de l’antic retaule major gòtic de l’església de Sant Boi de Llobregat (segons el rètol que explica la pintura al museu), amb la decapitació del sant.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-boi-de-llucanes-santuari-els-munts-27535263