(Osona) Ruta el 15/11/2015; 13 km; +308 -616; 4,5 hores. Excursió organitzada pel Centre Excursionista de Sitges amb el següent itinerari: Rupit, Tavertet, pantà de Sau. Participants: Grup de 60 persones. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Mentre el 1070 ja Rupit i Tavertet surten esmentats, a Castella començava a regnar Sancho II.
Estem fent el GR.2 i avui comencem a Rupit. Rupit i Pruit és un municipi que porta el nom de dos pobles. El de Pruit és més al nord i compta amb masies disseminades. Estem a 845 metres d’altitud entrant a una bonica vila de cases de pedra que ens recorden un indret medieval. Seguim el GR.2 (del qual jo només he pogut fer alguns trams) i arribarem al Pantà de Sau. Rupit és una població que es va formar sota el penyal de roca sobre el qual s’havia construït el castell i que quedava quasi totalment envoltat per la riera. Parlem dels segles XIII i XIV, quan el lloc va quedar totalment fortificat.
Comencem fent una volta pel poble. És agradable caminar pels carrers costeruts i observar les façanes de les cases del segles XVI i XVII. El poble va caure en un procés de forta decadència a partir de la desaparició de la indústria dels paraires i l’activitat del camp que va anar quedant abandonada, de la mateixa manera que les masies. Des de la conquesta formava part dels dominis dels comtes d’Osona, que més endavant van prendre el nom de Cardona. Ja fa anys que ha crescut sota el paraigües del turisme. Hi ha un refrany antic que diu “A Rupit, ben pagat i mal servit”, però actualment la veritat és que els serveis pels visitants són prou apreciats.
L’església parroquial està dedicada a Sant Miquel i és obra del segle XVIII i per tant disposa d’elements d’estil barroc i neoclàssics. Té una sola nau voltada de capelles laterals i un creuer amb cimbori.
Ja ens posem en marxa tot passant pel pont penjat, una realització de l’any 1945 que encara perdura i que es va portar a terme pel tal que el poble tingués un accés directe. Deia que a Castella el 1065 començava a regnar Sancho II, fill de Fernando I i nét de Sancho Garcés III de Navarra, regnes independents. A Catalunya, el sobirà era Ramon Berenguer I el Vell.
Tot seguit el camí s’enfila pel vessant costerut de bosc de roures i faig. Serà una pujada per fer els dos-cents metres de desnivell de pujada d’avui. Després el camí s’aplanarà i suaument anirà baixant fins a Tavertet, per desplomar-se els últims tres-cents metres finals.
Des del camí, entre branques, podem veure Rupit que deixem a baix que vist així, sembla amagat. En l’origen de la vila, al segle XII, s’hi van instal·lar diverses famílies de cavallers, com els Bernat de Roca-salva, Berenguer de Santvicenç, Anglès de Rupit, els Puig i els Bassil.
Una hora després d’haver començat, ens aturem al Mirador del Silenci, al tocar del Cingle de Pla del Boixer. Aquí aprofitem per esmorzar una mica i menjar alguna peça de fruita.
Al davant tenim tot el Collsacabra. El Collsacabra o Cabrerès és una sub-comarca natural de l’interior de Catalunya envoltada de les comarques de la Garrotxa, la Selva i Osona, a la qual pertany oficialment. Al sud tenim la vall de Sau i les Guilleries. Estem entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes, en un altiplà irregular comport de margues i gresos. El nom prové de la jurisdicció medieval del castell de Cabrera, que donava nom al Cabrerès.
Una estona després passem pel davant de L’Avenc, que actualment forma part d’un hotel d’entorn natural. El mas consta documentat des del 1292, en plena època de la conquesta catalana de Sicília. Originalment va ser d’una família ennoblida i cap el XIV se sap que pertanyia als Sacosta, als quals els van succeir els Avenc. Aquests van ser el qui van afegir al mas un gran casal gòtic que, actualment, és un dels exemplars més notables de la comarca.
Seguim baixant mentre a l’horitzó es dibuixa el Pedraforca que, des d’aquí, mostra la seva perfecta enforcadura. A mida que baixarem ens anirem trobant una zona boscosa i humida amb força presència de faigs, roures, bedolls i alguns avets en altura.
Sempre cap a sud-oest ja arribem a Tavertet, quan ja fa uns 8 quilòmetres que caminem. Els primers documents parlen de Tavertet ja el 1070, sent els vescomtes d’Osona-Cardona senyors de Rupit. Els senyors de Tavertet van quedar emparentats amb els Sau ja dins del segle XIII i fins el XIV, segle en que van quedar vinculats als Malla.
Dediquem una estona a visitar la vila, començant per l’església romànica de Sant Cristòfol. Destaca el campanar, contundent, que s’uneix a la rectoria per un pont elevat. És obra del segle XIII. L’església, romànica, és del 1070 i compta amb un absis amb arcuacions llombardes. A l’interior es pot admirar una extraordinària imatge gòtica d’alabastre de Santa Maria, que era coneguda com la Verge del Cor i que ha estat datada a principis del segle XV.
Al Pla de Can Xicot hi ha un bon mirador del magnífic entorn. Quatre notes més sobre Sancho II de Castella, que va ser un home molt actiu i decidit. Va desposseir del tron el seu germà Alfonso, després de la victòria de Llantada l’any 1071; també va destronar el ser germà García de Galícia; però quan intentava prendre Zamora per destronar la seva germana Urraca, va ser mort per Bellido Dolfos.
Des del mirador s’endevina el pantà de Sau al fons. La cinglera de Tavertet fa de mirador de la vall del Ter i li dóna una especial imatge a la vila, que ha esdevingut un lloc d’estiueig habitual.
Mentre sortim del poble encara podem veure els Cingles de Tavertet, verticals i de formació sedimentària blanquinosa. Al número 37 de l’any 1997 de la Revista Els Cingles de Tavertet, Josep Casadesús ho explica molt bé. Fa uns 45 milions d’anys Les Guilleres i el Montseny representaven el continent i aquí, a Tavertet, hi havia el mar. El mar començava aquí i anava fins al Massís Central francès. Tot es va omplir de fang i residus que portaven els rius i es dipositaven al fons: que en els estrats els veurem de color vermellós, mentre que els superiors es veuen de color blanc.
El camí ha començat a baixat dret, al costat del Morro Blanc i ens ofereix moments molt interessants.
Finalment, després de la llarga i dreta baixada per un camí molt marcat (massa) i traçat, arribem a l’hotel de La Riba, molt tranquil i ben situat. Aquí hem decidit prendre ja l’autocar, perquè el GR ara segueix la carretera els dos quilòmetres que queden fins al Pantà de Sau.
Des del pantà tenim aquesta vista magnífica dels Cingles de Tavertet, on es veuen perfectament les dues formacions sedimentàries, la vermellosa i la blanca a sobre. La capa vermella de sota està formada per materials continentals (en espai que el mar encara no ocupava), per això es veuen còdols arrodonits. Després el mar ho va cobrir i es començar a formar la capa superior de color blanc, de sediments marins i on s’hi poden trobar fòssils com ara crancs i petxines. Posteriorment els moviments tectònics van modificar el territori i per això ara ho podem veure com s’observa a la fotografia.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11414670