Hostalets de Balenyà a St Cugat de Gavadons (CP 2012)

 (Osona)   Excursió en la XXIII Caminada Popular d’Hostalets de Balenyà el 15 d’abril de 2012. Hem fet un total de 20,6 qm, un desnivell acumulat de + 660 i de -660, en un total de 4 ½ hores.

Mapa Hostalets Perfil Hostalets

 AVUI FA 526 ANYS: El 21 d'abril de 1486 Ferran II va dictar arbitratge, al monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura), amb la finalitat de tancar el conflicte de les guerres de remences. Un dels mals usos era la "intestia" un impost d'una tercera part sobre l'herència dels pagesos que morien sense haver testat. L'objectiu no era tant recaptatori, com obligar els pagesos a nomenar un hereu, amb el que s'aconseguia mantenir l'unitat de l'explotació del camp. Amb la sentència, els pagesos catalans van aconseguir una llibertat, al segle XV, que la resta de la península Ibérica i Europa no van tenir fins els segle XVIII.

P1120015 Hostalets de Baleny a les 7 La sortida és a la plaça de l’església d’Els Hostalets de Balenyà, a 2/4 de 8 del matí, per tant hi arribo a les 7, amb una boira espessa. Pel que fa al nom és evident que “Hostalets” és un diminutiu de “hostal” i per tant és lògic buscar l’origen etimològic en els hostals que hi havia en aquest indret ja esmentats el 1553 i que donaven servei als qui transitaven pel camí ral de Vic a Barcelona. El conjunt poblacional es veu que s’anà formant entre els segles XVIII i XIX, encara que ja a finals del segle XV es calcula que hi vivien unes 15 famílies que, en bona part, devien estar vinculades al servei i gestió dels hostals. Als afores hi havia un santuari, que visitarem al final (ja en parlaré) i dins del poble es va construir una capella dedicada a Sant Josep, el 1879, que posteriorment fou ampliada i és l’actual església parroquial de Sant Fruitós. Al davant de l’església es fan les inscripcions (7€).

P1120018 la boira s espesa Anem sortint en direcció oest-nord-oest, després de passar per sota de l’autovia que va a Vic i jo vaig pensant en la denominació de “Balenyà”. El nom de Balenyà, consta documentat, el segle X, com a “Balegnano” i té origen patronímic. Es veu que correspondria a una casa, o “domus” al nord de la vila actual, a l’indret conegut com a Alzina o Castellot de la Talaia, del qual no en queden restes apreciables. Els Balenyà foren una família de senyors de molta anomenada els segles XII i XIII per aquesta contrada, sota el domini dels comtes de Centelles.

Deixem el cementiri (mig amagat dins la boira) a la nostra esquerra i tombem cap a la nostra dreta en direcció a la masia de Can Perot. Can Perot és un dels diversos masos escampats pel terme. N’hi ha molts, tots dedicats a la ramaderia i a l’agricultura. Seguim caminant i baixant el Barranc del Puig passem per una bona extensió de margues, força interessants.

P1120023 Margues Val a dir que les margues són el resultat de roca sedimentària que generalment està composta per argiles i una part de dolomites o calcites. A les zones on hi ha magues s’hi pot trobar també quars, guix, grafit, pirita i mica, però jo no sé si aquest ha estat el cas d’aquest terreny gris que ara trepitgem. Anem passant per rouredes i alguna pineda.

P1120028 Vilageliu Arribem a l’extraordinari Mas Vilageliu, documentat des de finals del 948. Originalment, era conegut com Vilageriu i ha canviat de nom (per Vilageliu) durant els dos últims segles. Es tracta d’un gran mas de planta quadrada i coberta a quatre vessants, amb aspecte de fortalesa. Sembla que originalment fou dels senyors de Rocafort i era coneguda com “Villa Gerile”.

Hem començat a fer diverses fotografies. Tant la magnífica porta, com les finestres, estan totes tancades.

P1120029 Esta en un perfecte estat de conservació, la qual cosa dignifica la família que n’és propietària. En un porxo hi ha un d’aquells famosos monjos que donen la previsió del temps. Ara diu que es “Variable”. Així doncs coincideix totalment amb el que venen dient per televisió aquests últims dies.

Probablement la riquesa del lloc es pot explicar perquè ja des d’antic era un lloc de pas i per aquest indret passava la via romana. Una de les finestres s’obre i una senyora treu el cap, la saludo i li demano disculpes per estar fent fotografies pel seu terreny. Diu que no passa res i se’n va cap a dins. Es veu que parlant amb un parell de companys la devem haver despertat, ja que encara és aviat.

P1120032 St Miquel de VilageliuUns cinquanta metres més enllà, per la pista, hi ha el primer control de la Caminada i just al davant la magnífica església romànica de Sant Miquel de Vilageriu. Es tracta d’un temple del segle X, que va ser aixecat un altre cop el XII i reformat més endavant (cap el XVIII) però sense gaires modificacions. Està en perfecte estat. És una construcció d’una sola nau, amb un campanar d’espadanya. L’absis és molt senzill i bonic, amb arcuacions llombardes i sense lesenes.

P1120035 Mas Gells Seguim el camí, que ara travessa la carretera BV-5303, mentre jo vaig mirant si localitzo el Mas Güells, el qual, segons la informació de la caminada, està construït sobre les restes del que era el castell de Güells (s. XI i XII). Tinc la sensació que deu ser la casa que es veu dalt del turó que tinc a la dreta. L final, però, ni hi passarem a prop.

P1120038 Can RegsLa ruta passa per sota del serrat de Sant Valentí, de 855 m, gira cap a sud i a uns mil metres d’altitud arribem al davant de la masia de Can Regàs.

En aquest punt la ruta baixa de cop i gira abruptament cap a sud-est. Però encara hem de seguir recte endavant ja que el nostre objectiu, Sant Cugat de Gavadons, està encara un quilòmetre més enllà. Ara, però, la ruta es va aplanant.

P1120040 St Cugat de gavadons Arribo a Sant Cugat de Gavadons, a uns 1040 metres d’altitud i calculo que hauré fet uns 10 quilòmetres i escaig. Falten alguns minuts per les deu, el que vol dir que hem anat pujant a una bona marxa. L’església es troba situada dalt d’un turó ventilat. Se sap que ja existia l’any 968 i que duia el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima. El nom de Gavadons es troba documentat ja l'any 948 i es relaciona amb la part actual del terme de Collsuspina que, antigament, era jurisdicció del castell de Tona. És d’estil romànic encara que força modificada. Va estar restaurada cap el 1975. A dins s’hi venera també Sant Pere Màrtir.

P1120042 Al campanar destaca una finestra d’estil arabitzant, que prové de la reforma feta el 1975. El lloc és una magnífica talaia, tant de cara al mas que hi ha a prop, com de una part molt considerable dels Pirineus i del massís del Montseny, que avui es veu emblanquinat. Amb la boira sobre les valls, les muntanyes llunyanes sembla que s’hi recolzin, amb els seus cims nevats de les últimes tamborinades d’aquesta setmana, ja que durant tot l’hivern ha nevat ben poc.

 Els amics del Centre Excursionista d’Els Hostalets de Balenyà han preparat un agradable esmorzar de pa amb tomàquet i botifarra que, acompanyat, amb una mica de vi dels porrons que posen al nostre abast, ens permet recuperar l’alè.

 

 Tornem fins a Can Regàs i aleshores ja tombem a la dreta pista avall. Cent metres més enllà deixem a la nostra dreta la Font del Regàs. Aquesta font és especialment important ja que determina el naixement del riu Congost, el principal afluent del riu Besos.

En aquest territori conflueix un vèrtex hidrogràfic especial, donat que hi convergeixen les conques, encara que en algun cas secundàries, dels rius Ter, Llobregat i Besos. D’una banda hi ha el Torrent de Sant Cugat que, més endavant, esdevé el Gurri i va al Ter. Pel Torrent de l’Espina hi baixen aigües que més endavant seran Riera de Calders per anar al final al Llobregat. I finalment el Besos que ja hem esmentat i que comença aquí amb el Torrent de Güells, que vessa sobre Collsuspina. Es per aquesta raó que la gent de Collsuspina diu que les aigües de Collsuspina són missatgeres del poble a indrets ben allunyats i dispersos com l’Estartit, Sant Adrià del Besòs i el Prat de Llobregat.

El camí baixa fort per una densa boixeda, humida i fosca. Arribem a la Font de la Beurada, que disposa d’una taula rodona de pedra, amb un banc circular, tot ben cobert per molsa i la font, al costat, que brolla força, probablement degut a les últimes pluges.

P1120063 Roc GrosHem anat baixant, doncs, les Talledes de l’Oller, fins que arribem al Pla del Garet on hi ha una masia del mateix nom. Ara tenim Collsuspina a uns dos quilòmetres, a ponent, en línia recta i ja anem veient Hostalets, lluny a l’altra banda de l’autovia. Nosaltres seguim en direcció est-sud-est. Deixant a la nostra esquerra la imatge massissa, com d’una magdalena gegant, del Roc Gros, o Roc de la Guàrdia, de 890 m, al qual el Centre excursionista organitzador d’aquesta caminada popular hi porta cada any el pessebre.

P1120070 Santuari de lAjuda Arribem al santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda que es veu magnífic, més enllà dels camps de cereal, ara ben verds. Havia estat l’única església per a la gent de poble, fins que es va construir la parròquia (de la qual n’he parlat al principi). Aquest santuari, tal com m’explica amablement una senyora que ha fet l‘últim tram amb mi, estava dedicat a Sant Fruitós, però al passar a ser el titular de la parroquial, va canviar a la Mare de Déu de l’Ajuda.

P1120076 InteriorA l’entrada del lloc, on també hi ha diverses masies (Verdaguer i Estebanell) i un parc infantil, s’aixeca una treballada creu de terme, del segle XVII. Tot plegat forma un conjunt força interessant. Bona part de l’església és romànica, amb diversos afegits. El 1654 va ser incendiada pels francesos i, en ser reparada, s’hi va afegir un bonic portal esculpit d’estil renaixentista.

P1120074 Portal El recinte sagrat està envolat per un mur, que ha estat restaurat, els últims anys per part d’una agrupació d’amics de l’Ajuda, d’Hostalets de Balenyà, tal i com m’explica aquesta amiga de la caminada. Hi afegeix, que encara hi ha moltes coses a reparar i que el bisbat no ajuda gens. He de dir, doncs, que l’esforç que fan per a mantenir-ho és força d’agrair.

 P1120075 Antic comunidor Al comunidor que hi ha entrant a l’esquerra, hi ha moltes espelmes i ha perdut l’aspecte que devia tenir inicialment. Totes aquestes espelmes expliquen la devoció de la gent de les rodalies per aquesta marededéu. M’explica la meva informant que actualment tothom es ve a casar a aquesta església i a la missa sempre està del tot plena, el que no passa amb la parroquial.

I així, al final s’ha acabat l’excursió amb sol, tot i les boires que encara es mantenen i uns núvols molt negres que segur que van descarregant calamarsa de valent. Abans d’entrar al poble passem pel davant d’una casa on hi tenen diverses aus exòtiques i un porc de grans dimensions.

 Arribem al davant de la parròquia del poble. Hem tancat el cercle. Fan un sorteig d’un pernil que no em toca, però em donen, com a obsequi, dos fuets de molt bona pinta. He d’afegir, doncs, que la indústria alimentària (especialment la producció d’embotits) és la més tradicional.

Si voleu consultar el track per a gps podeu anar a l’enllaç: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2721837