(Osona)  Ruta el 20/11/2013; 15,6 km; +513 -513; 5 hores.   Excursió organitzada per amb el següent itinerari: Folgueroles, Mas den Coll, Puigcastellet, can Barretina, sant Llorenç del Munt, coll de Sameda, Salt de la Minyona, Folgueroles.    Tipus de sortida: circular;  Dificultat: fàcil.

 641 Mapa 641 Perfil 

FA ANYS: El 24 de novembre de 1640 entrava a Catalunya, pel sud, l'exèrcit castellà del marqués de los Velez. El 23 de desembre, Pau Claris va declarar l'alçament del sometent i així va començar la guerra contra Felip IV de Castella. Les victòries de l'exèrcit castellà a Tortosa, Tarragona i Martorell va comportar que el Consell de Cent aprovés la proposta de constituir Catalunya com a República i es posés sota la protecció de França.

P1180396 L hora de ser feli 

El nostre punt de sortida avui és a Folgueroles. A la plaça ens rep el rellotge de sol de “L’hora de ser feliç”, inscripció que em sembla extraordinària. L’indret de Folgueroles apareix documentat nombrosos cops entre el 916 i el 1000, on figura escrita com a “Felcerolas”, “Felgeiolas” o “Filgairolas”. L’Alcover-Moll el considera derivat de “falgueres”, que podria ser el diminutiu plural de “filicaria”. En tots aquests documents apareix com a dependència de l’antic castell de Sant Llorenç, tot i que la totalitat del domini pertanyia als comtes de Barcelona, amb cessió de senyoria a Guifré II Borrell des del privilegi obtingut cap el 897 del rei franc Carles. Donat que és el bressol del gran poeta nacional, mossèn Cinto Verdaguer, compta amb un museu dedicat i probablement amb la major densitat de senyeres entre tots els pobles de Catalunya.

P1180450 Folgueroles 

L’església parroquial de santa Maria de Folgueroles torna a lluir la seva imatge romànica que havia perdut amb afegits dels segles XVII a XIX, gràcies a les obres de restauració de 1972. L’església consta documentada des del 967. Per arribar-hi hem pujat pel carrer que va des de  l’entrada al poble. Pels carrers, tot de plaques de marbre, als murs de les cases, respiren verdaguerisme amb fragments de les poesies del poeta.

P1180398 Interior parroquia  

Al davant de l’església hi ha una magnífica creu, que consideraríem de terme, però en format modernista. De fet és un monument també pensat i dedicat per al poeta, dissenyat per Josep M. Pericas i que va ser erigit el 1908. L’interior és tot restaurat, després que el 36 van ser cremades totes les imatges i retaules.

P1180402 Masdencoll 

A 2 km des de l’inici de l’excursió trobem a la dreta un antic mas, d’imatge molt senzilla però de gran història. És el Mas del Coll (o Mas den Coll, o Masdencoll, que es troba escrit de totes les maneres). Sabem que va ser venut el 1306 pel cavaller Francesc de Santvicenç al prior de Sant Llorenç del Munt (que més tard visitarem i no s’ha de confondre amb el monestir situat dalt del turó del mateix nom i al costat de la Mola, al Vallès Occidental). Havia estat un mas fortificat i encara es poden observar les espitlleres. Els merlets, van ser tapiats, quan es va convertir en masia el segle XVII.

P1180404 Cam 

Hem deixat la pista per la que anàvem i hem començat a pujar per un sender, clar, després d’un rètol indicador. El sender va pujant, no gaire dret, però puja. Ens movem per un indret ombrívol amb molts boixos. El turonet marca un punt evident on hi s’ha de trobar l’enclavament del poblat ibèric. Va ser a finals del segle VII aC que els antic poblats característics del Bronze es van transformar en poblats ibèrics. Aquest és un fet clarament derivat de la presència grega a Empúries, que poc a poc va dotant els pobles de Catalunya amb els trets característics de l’etapa ibèrica. Aquest fet es va anar produint des de la costa fins a interior, amb el nucli principal d’Empúries.

P1180408 Puigcastellet

A tot Catalunya s’han catalogat més d’un miler de poblats ibèrics, tot i que la majoria no han estat excavats. Nosaltres, avui, arribem al conegut com a Casol de Puig Castellet (o Puigcastellet), un dels tres de més anomenada a la zona d’Osona. Els altres dos són el que vam visitar fa uns dies, el de l’Esquerda, a Roda de Ter, i el del Turó del Montgròs , al Brull, tots caracteritzats per estar construïts a l’extrem d’un serrat i amb una potent muralla de protecció. En les excavacions dutes a terme s’hi van localitzar un dracma de plata emporità, una joia amb corall incrustat i altres objectes de ceràmica i estris que van permetre datar en el període pre-romà.

P1180409 Puig 2 

Donem la volta per les restes, una construcció anomenada de barrera amb el seu gran pany de muralla rectilínia, amb una torre central adossada i braços als extrems que arribaven, per cada banda, arran del cingle. A la banda interna de la muralla hi ha onze murs encaixats que actuen com a contraforts i determinen, a més, deu àmbits de forma rectangular (tal com també veiem al poblat de l’Esquerda). S’estima que aquestes estances tenien una coberta formada per troncs i branques. Els arqueòlegs van descobrir, l’any 1982 i a uns cent metres de la fortificació, una zona amb els indicis de cabanes, de la mateixa època de la fortificació. Es calcula que el lloc va quedar abandonat el segle II aC, coincidint amb la penetració militar romana durant la Segona Guerra Púnica (218 al 201 aC).

P1180411 Esquema 

Aquest jaciment va ser descobert els anys seixanta per persones relacionades amb el Museu Episcopal de Vic i les campanyes d’excavacions van durar entre el 1982 i el 1990 amb el suport del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Tot i que no es coneix la totalitat dels àmbits de la fortalesa, l’espai està ben tractat i s’hi poden trobar diverses senyalitzacions que expliquen el més destacat del recinte. Gràcies a l’actitud respectuosa de les persones que hi ha passat abans, avui podem nosaltres visitar-lo i gaudir d’aquest espai d’història. Quan marxem, ho haurem deixat tal com ho hem trobat.

P1180416 mapa tribus iberes 

Cal saber que la cultura ibèrica és considerada com a la nostra primera cultura històrica ja que disposava d’un sistema d’escriptura propi. Es dedicaven a l’agricultura i van innovar adoptant tecnologies com el torn terrisser i van millor la metal·lúrgia del ferro. Un cartell exposa la distribució dels grups íbers a Catalunya. Aquest poblat forma part dels ausetans. Se sap que l’escriptura que feien servir anava d’esquerra a dreta i que aquest tipus d’escriptura era propi dels íbers en el territori de Catalunya, bona part del Llevant i del sud de França, més o menys el que coneixem com a Catalunya Nord.

P1180417 esmorzar 

El sistema semisil·làbic de les llengües de la península va ser descobert per Manuel Gómez Moreno, que va ser qui primer ho va poder identificar i justificar. En un primer moment només es podia comprovar en inscripcions a Catalunya i València, però després altres inscripcions del sud de la península s’han pogut explicar igual. Ara bé, per les inscripcions sabem que al sud escrivien de dreta a esquerra. Cap el segle II, en època d’August, l’escriptura utilitzada a Catalunya es veu que va penetrar cap a l’Aragó i sembla, a més, que en aquest zona més interior feien servir una altra llengua que es coneix com a celtibèrica.

Després d’esmorzar una mica hem seguit per la pista de bosc que segueix la carena i va baixant, hem errat un moment el camí i l’hem refet per seguir una mica amunt i arribar a can Barretina i seguir recte, cap al sud pel conegut com a Serrat del Pi.

P1180420 Una esquerda 

Uns 6 km després de l’inici arribem a prop del Serrat del Vent i girem sobtadament a l’esquerra, cap a nord-est, per una mica més enllà, començar a veure els merlets de Sant Llorenç del Munt. Primer passem per una esquerda acusada amb la finalitat d’anar a fer unes fotografies de l’edificació, molt restaurada que tenim al davant mateix, a l’altre costat d’una bretxa vertical, que separa el cingle del Serrat del Vent del de l’Espluga Nova, a l’altra banda.

 P1180425 St Lloren del Munt 

 Es calcula que l’església de Sant Llorenç del Munt és d’origen molt antic, potser visigòtic i va donar nom al castell que s’hi va construir a finals del segle IX. Cap el 1012 l’església figura documentada amb el nom de Sant Llorenç de Planeses. Se sap que l’any 1067 s’hi va fundar una comunitat benedictina, amb prior, que havia de quedar sota la dependència del monestir de Sant Marçal del Montseny. Per raons desconegudes, la comunitat no va arribar a constituir-se i els senyors del castell van recuperar el domini. Més endavant i ja dins del segle XII, l’antic castell es va reemplaçar per una canònica augustiniana, vinculada al municipi de Sant Julià de Vilatorta.

P1180429 Sediments i el Far        Anem fins al coll de Pedrís per sobre de conglomerats i per sota d’unes torres d’alta tensió que espatllen significativament el paisatge (encara que porten llum). Les vistes, ara, cap a El Far i les seves cingleres és ben espectacular. Veiem uns cingles vermellosos, origen de sedimentacions provinents de rius o llacs. Al Far estaca el seu sediment superior de color més blanc, resultat d’un procés posterior per dipòsits d’origen marí.

P1180433 Castell Sameda 

Entre el coll de Pedrís i el de Sameda hi passen dues línies d’alta tensió. També hi ha un parell de turons verticals amb senyeres a dalt. Un dels dos ha de ser el Puig dels Jueus, que és on creiem que hi ha les quatre pedres, restes del castell de Sameda. Aquest antic castell consta des del 992 i va reemplaçar el veí, que hem deixat enrere, de Sant Llorenç del Munt. Tenia una extensa jurisdicció ja que cobria des de Sant Julià de Vilatorta fins a Sant Sadurní d’Osormort i també Folgueroles i Espinelves. Sabem que havia estat sota el domini dels Queralt i del mitrat de Vic, fins que el segle XIV va passar als Centelles.

 P1180437 El Salt de la Minyona     Així arribem al punt més alt de la nostra sortida d’avui (849m) des d’on tenim, una mica per sota nostre l’agut estrep, protegit per baranes, del salt de la Minyona, amb unes vistes extraordinària sobre el Montseny i les Guilleries. Estem al cim dels Munts. Aquí, tot i el vent, ens hi estem una bona estona admirant el paisatge. A la punta de la roca hi ha un pedró dedicat a la Mare de Déu dels Cingles.

P1180443 Capella MdD dels Cingles 

Diu la llegenda que la Minyona dels Munts era molt devota i mai no podia faltar a missa de diumenge. Un dia, quan hi anava, se li va fer tard i veient que no hi arribaria a temps i tot sentint tocar ja les campanes, va saltar del cingle sense pensar en l’altura que hi havia, però miraculosament no li va passar res i va arribar a missa a temps. Pocs dies després, anat cap el poble, va pensar que també podia fer servir el sistema de salt volador, però es veu que aleshores ja no es va produir cap miracle i allò li va costar la vida. Altres versions de la llegenda, parlen d’una núvia que arribava tard, però tan si val si era núvia o no, el cas és que més val no provar de saltar des de dalt del cingle.

P1180445 Vista Pedraforca i Cad

Les vistes del Pirineu, per la part del Pedraforca, Cadí i la Molina, ha quedat ben ple de neu en només quatre dies de nevada. La setmana passada tenim fotos de la mateixa serralada on no hi havia ni una gota de neu.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5659143