(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Cerdanya) Ruta 1251 el 24/08/2020; 10 km; +300 -300; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Arànser, Estació esquí de fons, refugi el Fornell, Coll de Queralt, Pla de Llet, Refugi Prat Miró. Participants: Dolors i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’any 1314 els delegats de l’arquebisbe de Tarragona van visitar Lles.
Deixem el vehicle a l’aparcament de l’estació d’esquí de fons d’Arànser. Aquí es comença a caminar. D’acord amb Corominas l'etimologia més probable és el basc ‘arantz-ari’, col·lectiu o abstracte derivat de arantza, ‘arç’. Arànser és un poble del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), situat a 1493 m al límit occidental de la Cerdanya, al vessant meridional de les roques de Sant Marcell, un contrafort de la serralada que separa Lles d’Andorra. El terme és poblat des de molt antic. En l’acta de consagració de la catedral d’Urgell s’esmenten les parròquies de Músser, Arànser, Travesseres i Lles.
A la dreta deixem el refugi del Fornell, que fa funcions, a l’hivern, de servei als esquiadors. El refugi pren el nom d’aquesta zona: el Fornell. Envoltada per les muntanyes de la Tossa Plana de Lles (2916 m) i el Pic de Sirvent (2836 m), es troba a la conca on desaigüen els Estanys de la Pera cap al riu Segre.
A un costat hi ha un mapa amb les rutes i pistes d’Arànser. L'estació va obrir l'any 1986 i compta amb un total de 32 km de pistes d'esquí de fons situades entre les cotes de 1.850 i 2.150 m. Arànser forma part del municipi de Lles de Cerdanya i aquest va arribar a tenir força importància ja que el 1314 l'església rebé la visita dels delegats de l'arquebisbe de Tarragona.
Ens endinsem pel bosc seguint de moment senyals vermells, però després va canviant. De fet seguim el track d’una ruta d’internet que anem variant. Aquell 1314 que esmentàvem al principi també va ser l’any que es va consolidar l’èxit de la batalla del riu Cefís. El 15 de març del 1311, al Ducat d'Atenes, es va lliurar la batalla que va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient amb les tropes franques de Gautier V de Brienne, duc d'Atenes. Ha estat qualificada com una de les batalles més extraordinàries de la història, després de la qual, vencedors (almogàvers) i vençuts (francs) restaren sense capitans: els primers perquè ja els havien perdut abans; els segons perquè els perderen gairebé tots en la batalla.
Pel bosc trobem molts nius de formigues com aquest. Aquests gegantins monticles fets de fulles de pi, branques, terra torba i altres restes vegetals, els construeixen les formigues lúgubres (una espècie de formiga roja) just a sobre dels seus nius subterranis. Les formigues obreres es passegen per aquests monticles amb la finalitat d’escalfar-se; així, quan ja han acumulat suficient calor en el seu organisme, baixen a la colònia i poc a poc alliberen la calor per escalfar el niu. Contínuament hi ha formigues ja escalfades que entren al niu per alliberar la calor, i d’altres que en surten per prendre el sol.
També hi ha, entre els arbres, nombrosos cavalls pasturant, com aquest bonic exemplar. El Cavall Pirinenc Català és una raça de cavalls d'orientació principalment càrnia pròpia dels Pirineus Catalans. Dades històriques corroboren que aquest cavall català ja existia en un raonable estat de domesticació al segle III aC, es creu que degut a l’abandonament de cavalls entrenats per la guerra durant la romanització de la península ibèrica (wikipedia).
La nostra ruta ens porta de moment per bosc ombrívol molt agradable. Després van passar 400 anys més fins que Felipe V va trair la seva obligació de respectar les constitucions de catalans, valencians, aragoneses i mallorquines i amb els decrets de nova planta va suprimir les llibertats i independència d’aquests regnes o països. I han passat 300 anys més perquè Catalunya encara estigui en la situació de veure com hi ha polítics triats democràticament que estan tancats a la presó. I això és història, una antiga i altra molt present.
Una estona després el bosc s’obre una mica i tenim aquesta bonica vista dels cims per sobre, crec, dels estanys de la Pera.
Mentre pugem prop del coll de Queralt, tenim aquesta vista del Cadí, la gran serra que marca la banda meridional de la Baixa Cerdanya.
Una bona estona, més amunt, arribem al Pla de la Llet. En aquest punt fem frontera amb l’Alt Urgell i, a ponent, el panorama mira cap a Pont de Bar.
El monument està dedicat a la Reserva de Caça. Una placa de marbre, del 28 de novembre de 2006, commemora el 40 aniversari de la Reserva Nacional de Caça Cerdanya-Alt Urgell.
Aquí dalt, a 2145 metres, on hi ha un vèrtex geodèsic, ens fem aquesta foto tenint al darrera una part de la serra del Cadí. En la direcció contrària a la foto, al nord a l'alta muntanya, la cota màxima és la Tossa Plana de Lles (2 916 m); aquesta, més el rosari de pics que l’acompanyen, d’altitud superior als 2700 m, tenen sota seu un seguit de replans i valls suspeses d’origen glacial, que poden tenir el fons ocupat per corrents d’aigua o per estanys, com els de Vallcivera, de la Muga i de la Mugueta, les aigües dels quals s’aboquen al riu de la Llosa.
Per damunt dels nostres caps, mentre mengem una fruita, una àguila daurada ens observa. L'àguila daurada o àguila reial (“Aquila chrysaetos”), és una de les àguiles amb una distribució més àmplia: ocupa gran part de l'hemisferi nord, i és la gran àliga dels Països Catalans. Es troba al Pirineu, però no amb abundància.
De baixada anem a fer una circular i ens toca seguir una pista polsosa per la qual ens trobem amb un parell de 4x4. Parlàvem d’anys i per perspectiva recordem l’article publicat a ‘elpuntavui.cat’ de Jaume Sobrequés que diu: “... Què fer?, ens preguntem nosaltres, aquest 2019, per posar fi a la repressió del règim de l’Estat espanyol i aconseguir la nostra emancipació. Per un historiador, o simplement per algú que conegui allò que ha succeït en els tres darrers segles a Espanya en relació amb Catalunya, som on érem sense grans diferències. No hi ha res, avui, que no hagi passat abans: l’anticatalanisme i el neofeixisme gaudeixen de bona salut, mentre que l’odi a Catalunya, la intolerància democràtica i la vulneració dels drets civils i fonamentals no paren de créixer, (així com) la Causa General contra una part significativa de la ciutadania catalana...”.
Tenim temps, mirant, d’observar aquesta bonica sargantana de llarga cua. Com que les sargantanes tenen un hàbit molt extens (poden viure des de ran de mar fins a 3000 metres d’altitud) no soc prou expert per tractar d’identificar l’espècie concreta. Però és molt maca.
Fets uns 7 quilòmetres, en direcció nord, des de l’inici arribem al refugi de Part Miró. El refugi és una casa de pedra amb dues parts. La primera part, és una habitació petita que sembla pensada per menjar del bestiar. La segona part del refugi, tancada, consta de dues plantes, on al pis inferior té dues taules, bancs i llar de foc, i a la planta de dalt una sala gran amb dues tarimes per poder dormir.
Des del refugi toca seguir els senders en direcció sempre a llevant per tornar a l’aparcament on hem començat l’excursió.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/aranser-refugi-el-fornell-coll-de-queralt-pla-de-llet-refugi-prat-miro-55637677