(Cerdanya) Ruta el 8 de juny de 2014; 19,8 km; +720 -270; 6 hores. Excursió organitzada pel Centre Excursionista de Sitges amb el següent itinerari: Bellver de Cerdanya, Prullans, Ardòvol, Molí del Salt, Viliella i Lles, seguint un tram del Camí dels Bons Homes. Tipus de sortida: travessa lineal Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Mentre cap el 1300 Jaume II feia fortificar Bell de Cerdanya, al regne de Navarra hi havia la dinastia Capetana amb Lluís I, i Fernando IV era el rei del regne de Castella i Lleó. El sobirà de Catalunya, Jaume II, el Just, era també rei d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília i de Sardenya. Tots els regnes eren independents.
El punt de sortida és a Bellver de Cerdanya (1040m). Els meus companys van seguint el Camí dels Bons Homes (que jo m’he saltat en algunes etapes perquè estava en altres viatges). Aquesta etapa, però, és una d’aquelles llargues que proposa la topoguia i que no es pot fer sencera. Per tant, s’ha organitzat seguint-la fins al Molí del Salt i des d’allà s’haurà de tornar enrere (deixant la ruta) per anar fins a Lles on hi haurà l’autocar. Aquesta vila havia estat, antigament, protegida pels murs de la muralla que va fer construir el rei Jaume II de Catalunya-Aragó. Per cert, Jaume II havia fet costat al pretendent al tron de Castella, Alfons, en contra de Ferran IV (el qual va acabar regnant). En aquell context, Jaume II va conquerir el nord de Múrcia als castellans (1296) i va signar amb Ferran IV de Castella la Sentència Arbitral de Torrellas (1304), per la qual la part nord conquerida de Múrcia s’incorporava al Regne de València. Actualment és el sud del País Valencià amb pobles com Alacant, Elda, Novelda, Elx, Crevillent i altres, tots de parla catalana excepte Elda i Oriola, segons he llegit. La part sud de Múrcia va quedar en mans de Castella i amb els anys va esdevenir de parla castellana. Cal recordar que quan Jaume I va conquerir València als musulmans, també va conquerir Múrcia, tot i que la va obsequiar al rei de Castella.
Sabem que el 26 de desembre de 1225, des de Puigcerdà, el comte del Rosselló i de la Cerdanya, Nunó Sanç, va donar carta de població per tal d’atreure població al que es coneixia com a Puig “Bello videre”. Aquell document va ser l’origen del poble de Bellver de Cerdanya i el “bello videre” (bella vista) l’origen etimològic del nom. Per tant es va iniciar un punt de control estratègic sobre el Segre, en el que seria la frontera entre els comtats del nord i el comtat d’Urgell.
Sortim de Bellver per un curt tram de carretera, que deixem per seguir una pista. Al sud tenim la serra del Cadí, amb moltes congestes de neu. Aquest ha estat un any de fortes nevades. Mirant en direcció a ponent, hi ha Lles de Cerdanya, encara que no es pot identificar. És on haurem d’acabar l’excursió avui.
Ens apropem a Prullans (1100m), per la carretera d’accés. Ja hem caminat uns 6 km. De Prullans tenim notícia documental des del 1061, en virtut d’un acord entre el vescomte Bernat i el comte Ramon Guifré de Cerdanya, pel qual el primer cedia aquest lloc com a formula de cessament de les discòrdies que hi havia entre els dos. Segons el gran filòleg Joan Coromines el nom de Prullans prové d’un predi a partir del nom llatí de “Proculus”, molt habitual en el context romà. Per tant, el significat seria el de “terres de Pròcul”.
A Prullans aprofitem l’ombra de la placeta al costat de l’església per esmorzar una mica. Avui el dia se’ns farà llarg. Pel sol que escalfa l’ambient ja es veu a venir que acabarem la caminada sota una forta calor. Estem a la banda sud de la Cerdanya (que podem identificar com a Baixa Cerdanya), una regió natural i històrica de Catalunya, constituïda per una plana d’uns 20 km de llar i uns 5 km d’amplada. Disposa de diverses valls producte d’antigues falles provocades després de la formació dels Pirineus.
Sortint de Prullans deixem l’asfalt per passar per la zona verda i fresca del Torrent del Prat de Vià. Deixem El llogaret de Satanut a la dreta, havia estat un petit veïnat, que amb el temps ha quedat reduït a quatre cases. Després planegem cap el Torrent de la Casot i pujarem una mica més fins a Ardòvol.
Ardòvol (1280m) és un petit nucli situat a uns 8 km de Bellver de Cerdanya. Les cases s’agrupen al voltant de l’església de la Mare de Déu del Roser, que consta consagrada pel bisbe Ingobert d’Urgell, l’any 890. Podem afegir que ja figura documentada, amb nom d’Avoldo en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Segons en Coromines, l’etimologia del nom és incerta i tant podria ser d’origen basc com celta.
D’Ardòvol seguim una pista agradable que planeja seguint les corbes de nivell del Torrent de Coborriu, mentre les vistes que tenim són realment extraordinàries. Mentre Ardòvol es queda enrere, podem recordar que quan el 890 es consagrava l’església, Guifré el Pilós ja era sobirà del territori que coneixerem com a Catalunya Vella. Havia estat elegit pels catalans, desitjosos de tenir comtes propis i independents de la tradició carolíngia (això de la independència es veu que ve de lluny). Per situar-nos millor a la península Ibérica diguem que el 890 el sobirà a Navarra era García Iñiguez i a Astúries, Alfons III. Castella, encara no existia com a comtat: era un territori aspre, parcialment ocupat pels àrabs.
Quan hem fet uns 10km, deixem la pista que va a Coborriu de la Llosa i passem ja a la verda vall del riu de la Llosa. Estem a uns 1300m.
Arribem a un punt on hi ha el petit nucli de El Vilar (1435m) on un curt pont passa per sobre del cabalós riu de la Llosa que ara porta l’aigua que prové del desglaç de les muntanyes. A la banda esquerra del riu hem deixat unes esplanades, sota arbrat dens, amb unes set o vuit caravanes abandonades. Això ens fa pensar en un inici de càmping que probablement no va ser autoritzat (potser pel risc que suposava la seva proximitat al riu) i en el qual alguns hi van deixar estar les seves caravanes, fins que ara les seves rodes s’han anat buidant i les herbes dels costats han anat creixent.
Fins aquí hem fet uns 13km. Ara però el camí és molt agradable ja que anem sota ombra i la veu del riu alegra el camí.
Finalment arribem al Molí del Salt (1490m). El que destaca, però, és el magnífic i sorollós salt d’aigua. Hi ha molta gent que hi arriben des del nuclis propers, especialment des de Viliella. Si pensem en la vall del riu de la Llosa, es fa evident, per la formació dels turons allargassats que l’envolten i el format de més altura a menys, que estem en un dels costats d’una antiga vall glacial i que les dues serres que l’envolten no són una altra cosa que les morrenes que s’anaven formant a mida que les glaceres s‘anaven enretirant.
La pista va pujant fins arribar al poblet de Viliella (1560m), que es pot comptar entre un dels pobles més alts de la comarca de la Cerdanya. És un magnífic mirador de la serra del Cadí, per la seva situació privilegiada. Aquest nucli urbà pertany al poble de Lles i estem a la dreta de la Vall de la Llosa. Des d’aquí encara és més evident el format glacial de la vall, que abans comentàvem. Destaca dalt del tot el campanar, quadrat i baix, de l’església de Sant Sebastià. Abans era dedicada a Sant Martí, quan al segle X era possessió del monestir de Ripoll i això em porta a pensar que moltes de les esglésies de la formació de la Catalunya Vella anaven dedicades a Sant Martí, ja que era el patró dels guerrers, homes d’espasa i llança, que van ser els primer ens endinsar-se en territori ocupat pels sarraïns i per tant acostumaven a dedicar les esglésies que bastien al seu sant patró.
El municipi de Lles es va ampliar significativament el 1966 amb l’annexió dels pobles de Músser i d’Arànser. Estem a 1471m en un poble que s’estén per les valls de la Llosa i d’Arànser. Un indret perfecte de muntanya ja que relativament a prop hi ha els refugis de Capderec, dels Estanys de la Pera i de Pradells, així com també les cabanes d’Esparvers i Pollineres, tots els quals permeten nombroses ascensions als cims propers.
El poble ja es citat el 839, època en que ja devia existir algun sistema fortificat que devia donar lloc, més tard, al castell de Lles. Del castell actualment només en resten els vestigis dels basaments de les tres torres que, avui per avui, formen part dels fonaments de dues cases del poble (cal Fuster i cal Perantoni) i de la rectoria. L’església està dedicada a Sant Pere. Per cert que el castell va tenir un paper molt important en les guerres entre els comtes de la Cerdanya i de Foix; clar que parlem de l’àpoca en que Catalunya (o els comtats catalans) arribaven fins al que ara es coneix com a Catalunya Nord. Es clar, que ja sabeu que això es va acabar per un maleït tractat (els dels Pirineus) en que els representants del govern espanyol van cedir aquelles terres al rei francès, mutilant de manera vergonyant la terra catalana. I no pateixis que d’això no en parlen mai.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7043873