(Baix Empordà) Ruta desembre de 2016; 7,5 km; +160 -160; 3hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Cap Roig, El Golfet, Calella de Palafrugell, Llafranc.   Participants: Anna, Joan, Vinyet i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil (una passejada tranquil·la).

 mapa mperfil 

FA HORES: Quinze diputats britànics han presentat, mentre nosaltres caminaven, una moció a la Cambra dels Comuns, a Londres, per denunciar la persecució que consideren s’està sotmetent a la Presidenta del Parlament de Catalunya.

P1080229 Inici a Cap Roig  Comencem a caminar en un dia de sol i temps relaxat, d’aquells dies d’hivern que s’agraeixen i que són ideals per caminar per trams del Camí de Ronda.

P1080230 A punt de baixar  Des de dalt de la urbanització de Cap Roig aviat trobem la primera escala per baixar.

P1080232 Obres i conflictes 

Ens hem apropat al punt de l’escala que baixa a la cala coneguda com El Golfet. Actualment l’escala, que és GR i també Camí de Ronda, està clausurada per despreniments. A sobre es pot veure una construcció molt gran, aturada. Es va organitzar una associació amb el nom “Salvem el Golfet” per tal d’aturar-la.

P1080234 Escales avall 

Des de El Golfet ens dirigim cap a nord-est i trobem més escales per baixar. Ara, a El Golfet, s’hi pot accedir des del camí de Ronda que prové de Calella.

Es veu que l’alcalde Juli Fernández (del PSC), va desestimar la denúncia pel procediment de no contestar-la i això va encendre molt més els ànims. Va ser el Síndic de Greuges qui va demanar la paralització de les obres per no adaptar-se a la normativa. Així està el tema. Ja veurem. Però al final s’acabarà i d’aquesta manera els paratges mítics naturals de la Costa Brava, van deixant de ser paratges mítics.

P1080238 Punta Aigua Dola  El nostre camí ens porta fins a la sorra de la caleta que hi ha de cara a les roques de la Punta d’Aigua Dolça i després fins a la Roca Vermella. Ja estem al Camí de Ronda.

P1080239 Cam de ronda 

El Camí de Ronda, compta amb trams molt ben preparats, on sovintegen els túnels.

Respecte del que dèiem dels britànics, es pot afegir que tenen una especial sensibilitat respecte de Catalunya des que Anglaterra, que s’havia compromès el 1701 després de forjar-se una aliança amb Catalunya en front del conflicte amb Espanya i França, després se’n va desdir. El 1706 els exèrcits borbònics van atacar Barcelona i la guerra es va estendre. A partir del Tractat d’Utrecht, Anglaterra es va apartar de la guerra i Catalunya es va trobar sola combatent contra els exèrcits de França i de Felipe V, fins que Barcelona va caure el 11 de setembre de 1714, moment en que els catalans vam perdre les seves constitucions i institucions.

P1080241 Un cam molt endreat

 

Certament, el camí sembla més aviat un passeig fantàstic sobre el mar.

El parlamentari britànic, George Kerevan, amb els altres catorze exposen la preocupació que provoca el procés de Forcadell que podria ser inhabilitada per haver permès un debat parlamentari sobre el procés constituent. Altres personatges han manifestat que en un ordre plenament democràtic no es pot impedir el debat de les idees i que si s’impedeix, la democràcia queda en entredit.

P1080243 Ciment i apartaments nous  Per sobre nostre s’endevinen algunes cases que es van construir fa anys fins al límit mateix del penya-segat. Alguna com aquesta, que s’endevina entre els pins, sembla que ha estat ampliada recentment i que s’hi han fet uns quants apartaments més a prop del marge. No hi ha normes urbanístiques que condicionin la construcció, senyors alcaldes? L’amic Joan m’explica que sovint es van ampliant les construccions. Al final un patrimoni natural fantàstic, com és la Costa Brava, començarà a fer pena si segueixen igual.

P1080244 Costa Brava  Menys mal que ens queda el plaer de mirar cap a mar i així no veiem les cases per sobre dels nostres caps.

L’origen de fons del conflicte amb Felipe V, estava en les bases del sistema polític existent a Catalunya (i per extensió als estats de la Corona d’Aragó: València, Mallorca i Aragó). El nou monarca havia de jurar les lleis i Constitucions catalanes i aleshores, en un acte molt formal i solemne, les Corts l’acceptaven com a rei. Era un principi d’autoritat essencial. Catalunya no actuava com una província dirigida des del poder central del monarca foraster, sinó com un estat que reconeixia un rei que prèviament jurava respectar la legislació pròpia (i distinta) de les altres nacions de la península.

P1080248 Calella de Palafrugell  Entre pins, a la Punta dels Forcats, comencem a distingir el poble de Calella de Palafrugell. Un forcat és un lloc (o una cosa) que es divideix en dues o més branques en forma de forca.

P1080253 Ja hi som  Avui ens ho prenem amb molta calma, perquè és un camí i un dia perfectes per anar gaudint del paisatge. Aviat som al davant del port de Calella. Segons l’Alcover-Moll, Calella és el diminutiu de cala.

P1080256 El grupet 

Ens posem al costat d’una barca per fer-nos una fotografia. El port de Calella amb les seves barques és una imatge inoblidable. Calella de Palafrugell és encara una de les poques vil·les de la Costa Brava que conserva l’encant que vibrava abans de l’arribada del turisme massiu. Era port d’entrada i sortida de molts productes de Palafrugell i de la Bisbal d’Empordà, talment com blat, farina, faves, fesols, vi, corall i taps de suro. Cal afegir que Palafrugell, segons l’Alcover-Moll, prové del llatí “Palatiu Frugelli”, és a dir Palau de Frugell. El nom personal de Frugell és d’origen incert, però no es descarta un origen patronímic germànic.

P1080259 Platja Canadell 

Seguim endavant, per sota les arcades i arribem a la segona cala, la del Canadell. Em sembla que avui ja no hi arriben les minses aigües del Puig de la Putjarra. El nom de la cala prové del diminutiu “canet” i per tant prové de “caneda”, probablement per l’existència antiga del torrent o riera on s’hi reproduïa un dens canyissar.

P1080262 Monument als llibres 

Sortim per la banda de la Punta dels Tres Pins. Just a sota hi ha una raconada de mar coneguda, precisament, com Es Canyissos. Aquí a dalt, el camí forma una placeta amb una placa que diu: Mirador de Carles Sentís i Anfruns.

Era escriptor i periodista iva viure cent anys; va morir el 2011. Polític i militant d’Acció Catalana (partit de centre esquerra) va ser secretari del conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya, durant el govern de Lluís Companys. Quan el govern català va ser detingut, el 1934, va estar empresonat a Cadis. En esclatar la Guerra Civil va marxar a París i després va tornar i es va allistar amb les tropes franquistes. Mai no va amagar les seves simpaties pel règim de la dictadura el general Franco, la que va dictar tantes condemnes de mort. Llums i ombres per a un home a qui, sorprenentment, li han dedicat un mirador. Segons em diuen, sembla que a l’ajuntament l’alcalde és del PSC, però no m’ho acabo de creure.

P1080264 Sortint platja Canadell  Des d’una mica més amunt encara podem veure la platja del Canadell amb les seves barraques de vius colors.

P1080265 La marineda 

Quan el camí gira en direcció nord, tenim a l’esquerra la imatge de la Torre Marineda. La Marineda és un propietat de 650 m2 construïts i 2000 de jardí, feta per industrials del suro. Actualment es veu que es lloga i a la temporada alta el preu és de 12.800€ a la setmana.

Per sota el camí va pel passeig Xavier Miserachs i Ribalta, un reconegut fotògraf nascut en plana Guerra Civil. Però qui realment era important va ser el seu pare Manuel Miserachs, nascut el 1906 i que va dedicar la seva vida al camp de l’hematologia, sent un dels pioners en la transfusió de sang a Catalunya. Va ser molt útil durant la Guerra Civil i va ajudar a salvar moltes vides al servei sanitari de l’exèrcit de la República.

P1080268 Psg Xavier Miserachs Ribalta  Aviat ja podem observar la vila de Llafranc. Llafranc te moltes cases individuals construïdes els anys del 1930. Actualment sembla que compta amb una població d’unes 300 persones, però a l’estiu augmenta fins a 10.000.

P1080270 Mar roques i pins  Des del Camí de Ronda, amb els esculls coneguts com Les Negres als nostres peus, la vista de Llafranc, entre pins, és molt bonica.

P1080269 Vista de Llafranc  Ja som més a prop i tenim al davant tota la platja de sorra. L’origen etimològic del nom és incert, però l’Alcover-Moll apunta una possibilitat prou ben coherent i diu que podria provenir de “Lloc franc”. Vull afegir que normalment hi ha molta gent que inventa orígens dels noms, sovint basant-se en que algú va dir o cridar una cosa o altra; atenció mai són correctes aquestes interpretacions. Els lingüistes elaboren les seves hipòtesi en base a una llarga investigació de documents antics i si en teniu cap dubte, només cal que aneu a llegir l’Onomasticon Catalonie de Joan Coromines.

P1080271 La platja de Llafranc 

Finalment podem estar una estona descansant a Llafranc, tot i que no estem gens cansats. Els meus companys es banyen al mar i jo m’estic prenent una cervesa a l’únic bar obert. La tranquil·litat és extraordinària. El passeig pren el nom de Cípsela. La cípsela és un tipus de fruit simple indehiscent sec i monospèrmic. També era una ciutat mítica propera a les Illes Medes. A Grècia també hi ha una ciutat amb aquest nom, a la regió d’Arcàdia.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15748463