(Bages) Ruta el 29/11/2017; 13 km; +240 -240; 5 hores. Excursió organitzada pel Grup dels Dimecres amb el següent itinerari: Artés, can Vila, torrent de les Tàpies, El Canadell, Sant Salvador del Canadell, Les Quingles, Centre Art Forn de la Calç, Torrecabota. Participants: avui, en un dia fred, però sense vent, hi hem participat en Carles H, Joan, Anna, Vinyet, Dolors, Carles M i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’església primitiva d’Artés va ser renovada el segle XII i el 1684 se li va afegir un campanar quadrat.
Estem a Artés, població al nord-est de Manresa, de nom incert que segons l’Alcover Moll pot provenir del cognom ‘Artus’ amb el sufix pre-romà ‘esse’. Ens trobem al bar restaurant La Llosa, just a l’entrada. La vila està situada dalt d’un turó petit damunt del qual hi ha les restes del castell. Aquesta fortificació amb seguretat protegia el camí de Manresa al Lluçanès. Les restes encara conserven les dues torres que hi va fer construir Guillem de Tavertet, bisbe de Vic, el 1195.
Sortim tot seguit del poble i ens endinsem en direcció sud per terrenys del lleuger torrent del mig.
Un tram de pista envoltada de prats emblanquinats per la gebrada matinera.
Tot el territori és ple de camps de conreu i per tant d’algunes velles cabanes de pedra seca. Tot el terme està dedicat a conreu de cereals, patates i farratge de secà; també d’hortalisses i llegums de regadiu. El conreu de vinya està documentat des del segle X, encara que actualment ha disminuït.
Arribem a Can Vila, per l’antiga façana amb la capella a l’esquerra. Actualment i amb un gran aparcament, és un restaurant de caps de setmana i de grups.
Al seu costat els colors vermells amb els quals la tardor vesteix els ceps de les vinyes. Can Vila és una masia típica catalana que endins les seves arrels al segle XIV. També havia estat coneguda com Soler Pananell. La capella que hem vist va ser construïda el XIX en estil neogòtic i dedicada a la Santa Fe.
Els colors tardorencs també s’escampen pels rodals. Val a dir que aquesta excursió va seguint els senyals del PR.
Hem fet 3 quilòmetres i arribem al torrent de Les Tàpies. Ara girem a llevant just pel davant del salt d’aigua que avui no raja i té uns 30 metres de caiguda. Sota nostre s’endevina una fondalada amb densa vegetació. Seguirem de moment el torrent que va pla sobre un potent estrat de calcària coral·lina.
El torrent l’hem de seguir uns 400 metres fins a una balma, a l’esquerra, que deixem i sempre seguint els senyals blancs i grocs anem a la dreta. Anem a sud-oest.
Hem fet 1,5 quilòmetres des que hem girat al torrent de Les Tàpies. Ja en porten uns 4,5 i arribem al davant del mas El Canadell, una masia pairal documentada des del XIV, restaurada el XVII i molt modificada el XVIII. ‘Canadell’, s’utilitza per descriure un petit recipient per contenir líquids, és a dir un derivat diminutiu de ‘canada’, aquest del terme llatí ‘cannata’ amb el significat de recipient amb un canonet per beure a galet. Però ‘canada’ també pot ser un terreny baix entre dues elevacions properes i en aquest cas deriva de ‘cana’ amb el significat de canya, d’on també deriva el terme canyissar.
Un tram més enllà, uns 300 metres, hi ha l’ermita de Sant Salvador de Canadell. Es tracta d’una petita capella de tradició gòtica datada entre 1400 i 1492, període que es considera la Baixa Edat Mitjana.
Aquesta ruta està molt ben indicada i amb nombrosos pals d’informació. Cal anar en compte perquè hi ha tres variants del PR C-197 i també hi passa el PR C-135. El temple és de planta rectangular i d’una sola nau, però és evident, pels basaments que queden visibles a la part de llevant l’existència d’una ermita anterior, amb tota seguretat d’origen romànic. La notícia més antiga es situa a l’any 1185 que la identifica dins la demarcació de Sant Pere de Viladecavalls. El segle XIV va ser parròquia que devia oferir serveis espirituals a les nombroses masies esparses del territori.
Una fotografia dins de l’ermita, que no conté cap dels elements que antigament la identificaven com a lloc de culte.
Per cert, mentre es restaurava l’església primitiva d’Artés, el 1684, el monarca a Espanya era Carlos II del qual la gent pensava que estava encisat per algun bruixot i ell es va sotmetre amb paciència a exorcismes i conjurs, els quals sembla que li van pertorbar la ment. Va morir als 39 anys i va deixar el seu principal regne, el de Castella i Lleó (que era un regne independent dels altres com Navarra, Aragó, Catalunya, València...), en la major decadència.
Després seguim caminant i arribem, en menys d’un quilòmetre i en direcció nord, a Les Quingles.
La masia, té al seu davant els tancats pels animals de corral, on els galls són ben bonics encara que potser, ara que ve Nadal, deuen estar una mica preocupats. Aquest mas ja consta documentat des del XVI i es va anar ampliant a partir d’una masia de petites dimensions.
Hem seguit la pista i un quilòmetre després, a l’esquerra, un pal ens indica la direcció del Forn de Calç. Hi anem. Al final arribem a un antiga pedrera, una casa i unes edificacions que era pròpiament el gran forn de calç. Aquí es devia produir calç de forma massiva.
Pel bosc del costat hi ha unes curioses escales pintades a tocar dels pins, troncs pintats i aquesta barca ben curiosa en aquest entorn. He trobat que en diuen, d’aquest lloc, Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat. De fet estem en territori de Calders i aquest és un projecte d’iniciativa privada amb el suport de l’Ajuntament de Calders i de la Generalitat. El seu objectiu és l’experimentació i investigació de pràctiques artístiques i culturals. Va ser fundat el 2008. Els edificis serveixen avui de residència pels creadors que participen en la convocatòria internacional anual.
Hem tornat a la cruïlla i un cop per la pista que anàvem arribem, en poca estona, a Torrecabota; una altra masia històrica del territori i documentada el XV. Actualment es dedica al turisme rural. Per sota d’aquesta casa hi passava el Camí Ral que venia del Pont de Cabrianes de Calders a Artés.
Una estona després, a l’esquerra, hi ha aquest espai, amb unes cordes per protegir-lo, on s’hi esta fent una excavació arqueològica.
Una mica més endavant, a l’esquerra cal enfilar-se una mica per arribar a la Torre del Serrat de la Cabra d’Or. No sé si aquesta torre està relacionada amb les restes que hem vist fa uns moments. El cas és que aquests treballs de neteja arqueològica fa tres anys que es porten a terme cada estiu després de la convocatòria d’inscripcions. Aquest any, el grup de joves de entre 14 i 17 anys han estat els que han descobert, dirigits per l’arqueòleg Òscar Trullàs, el mur perimetral. Es calcula que la fundació del lloc es pot situar entre els segles VIII i IX.
Finalment tornem a ser a Artés. Aquest cop entrem pel nord de la vila i anem baixant. El 1844 es va programar la instal·lació d’un telègraf òptic sobre la torre que quedava de l’església primitiva. En el context d’aquell segle es van encendre les disputes entre els carlistes moderats i els ultres. Al mateix temps, la reforma impositiva de Mon (1845) va veure com Catalunya s’aixecava violentament; el desacord venia del fet que la reforma de Mon afavoria els terratinents (molt habituals a Castella i propers al poder) i perjudicava els camperols mitjans i petits (molt més habituals a Catalunya). Doncs, en aquest context es va desenvolupar la xarxa de torres de telegrafia òptica.
F052 Veiem la façana de l’església de Santa Maria i Sant Víctor, l’església nova. La vella, la de la qual només queda la torre, va desaparèixer. La torre existeix, però, integrada en altres construccions. Dalt de la torre s’hi van instal·lar els contrapesos de senyals del telègraf òptic. Aquest telègraf va formar part de la línia Manresa a Vic i tenia assignat el número 34. La 33 estava a Sant Fruitós de Bages, la 35 a Avinyó i la 36 a Sant Feliu de Sasserra.
Després tornem al restaurant on hem fet el café, La Llosa, i ens hi instal·lem per dinar la mar bé.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21277174