1657, Súria, Sant Salvador de Torroella, Necròpolis de la Vinya del Guitarra, Camí de la Sal

(Bages) Ruta 1657 el 26/03/2025; 8,8 km; +206 -206; 3 hores.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Salvador de Torroella, Cal Conill, Necròpolis de la Vinya del Guitarra, Camí de la Sal.    Participants: Carles Miquel, Josep Sauret, Alfred Montserrat i Miquel.   Tipus de sortida: circular;  Dificultat: fàcil.   

FA ANYS:  Sant Salvador de Torroella podria ser del segle X.

    Ens hem trobat a Súria per fer un cafè i després ens hem desplaçat en cotxe fins a l’església de Sant Salvador de Torroella. El nucli de Sant Salvador de Torroella és un llogaret eminentment rural, cap d’una antiga parròquia rural que neix a redós del castell de Torroella, documentat ja l’any 966 sota la jurisdicció del comte de Cerdanya, però a les envistes del castell de Cardona, del qual acabaria essent vassall.

    Una creu de les franquistes de "la Santa Misión" (tal com m'aclareix l'amic Sauret), centra l’esplanada. La primitiva església romànica, que hi era a tocar, fou traslladada al segle XVII al seu emplaçament actual, un edifici barroc al qual s’annexen la rectoria i, ja al segle XX, l’escola. A la seva plaça es retroba el poble de Torroella, format per masies disperses i pels veïns del barri de Can Flautes.

    Avui camino amb els bons amics Carles, Josep i Alfred; fem una excursió no gaire llarga i còmoda, cada cop més el pas dels anys ens demana uns objectius adequats. Més enllà de les cases i la gent, a Sant Salvador de Torroella podreu gaudir d’un paisatge domesticat durant segles, boscos que amaguen feixes i marges d’antigues vinyes.

    La pista puja suau però constant en direcció nord. A la dreta tenim el riu Cardener, encara que no el veiem. Ens fem una fotografia al costat d’una bassa, record d’uns anys més antics que nosaltres.

    Més endavant a l’esquerra veiem el mas l’Alzina, masia de dimensions considerables, molt ben emplaçada en un promontori que té al seu darrera un turó més alt. Aquest mas és d’origen medieval i es troba documentat en una donació del mas la Fàbrega de l’any 1447. Al segle XVIII la masia es va ampliar considerablement i el cos principal va adquirir pràcticament la seva fesomia actual.

    Seguim endavant, envoltats de camps de conreu. El bosc, aquí, el tenim apartat. Hem fet uns 4 km i ja veiem, al final de la pujada, les restes molt trencades del mas de El Conill. Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, molt ben situada en un altiplà (Pla del Conill). És d’un interès notable perquè ha mantingut molt íntegrament una tipologia arcaica. De la part medieval de la masia en podrien quedar restes a la part de migdia, on la construcció s’assenta sobre una petita cinglera i adopta un aspecte gairebé defensiu.  Tot sembla indicar que entorn dels segles XVI i XVII la masia fou remodelada i s’hi aixecà gairebé de nou el cos central.

    Per entre les bardisses, ens apropem a les restes. Puc fer aquesta fotografia d’una tina que antigament permetia obtenir un vi fort i aromàtic. La web ‘patrimonicultural.diba.cat’ explica que “... en les dependències adossades al nord hi trobem una cisterna i diverses tines, una de les quals és coberta amb una mena de porxo... Aquest mas és d’origen medieval i en documentació antiga apareix amb el nom de Grataconills. En el fogatge ducal de 1503 al terme del castell de Torroella hi consta un tal Anthoni Grataconylls.”

    Caminar vol anar pas a pas i així gaudir, observar, identificar. Molt al nord tenim les muntanyes (ja sabeu: a Catalunya, mirant a l’horitzó, sempre hi ha muntanyes). Aquella primera serra, fosca, crec que ha de ser la Serra d’Ensija i els cims nevats del fons haurien de ser, probablement, del Cadí. Potser cal recordar que la Serra d'Ensija està situada a la comarca del Berguedà. Els límits de la serra se situen entre els sinclinals de Vallcebre, al nord, i Fígols Vell, al sud, el torrent del coll de Peguera, a l'est, i l'Aigua de Valls, a l'oest.

    Hem seguit la pista una estona (curta) en direcció a ponent i uns metres després de girar a l’esquerra arribem a la Necròpolis de la Vinya del Guitarra.

F998D    El jaciment es va donar a conèixer l’any 1983 en un article firmat per Jaume Barberà, Antoni Daura i Dolors Pardo. Com trobo a ‘enciclopedia.cat’ “aquest conjunt funerari, també excavat a la roca, presenta un total de cinc enterraments. Llevat del primer d’ells, la resta pertany a un mateix grup tipològic: el pisciforme”. Les necròpolis, o 'ciutat dels morts', s’identifiquen sovint per aquests tipus de soterrament.

Els jaciments arqueològics de l'actual Catalunya conformen un patrimoni vast i extens al llarg de la història. N'hi ha de prehistòrics, ibèrics, grecs, púnics, romans, visigòtics, medievals, moderns i contemporanis.

    Consta un plafó informatiu sobre el jaciment que està situat vora el camí, ja que hi discorre el GR.3-1, anomenat Camí de la Sal. El Camí de la Sal és una ruta, que va des de Cardona a Manresa, passant pels municipis de Navàs, Sant Mateu de Bages, Súria, Callús...

    Aviat anem baixant per pista que va pel damunt de llosa de roca fracturada. Per aquí anava el Camí de la Sal.  En principi em fa l’efecte que és una pista enllosada manualment, però l’amic Alfred (prou expert en geologia) em treu de l’error i em diu que no, que es tracta de la base natural formada per gresos calcaris.

Argiles, llims i gresos els trobem a sobre de capes mes compactes de roques calcàries; roques que es van originar a partir dels sediments que omplien el mar que es va formar a la Catalunya Central, Aragó i País Basc fa 40 milions d'anys. Aquestes capes es troben per sobre de les capes de sals que s'exploten a Súria (‘natura.local.net’).

    Seguim avall, direcció sud, en dia lluminós i de temperatura molt agradable. Anem molt propers (a l’esquerra) de la riera de Vallbona.

    Finalment la vista de Sant Salvador de Torroella, amb el seu campanar, són una fita que ens indica que estem arribant al final. Afegim que el castell de Torroella era un antic castell de Navars (Bages) situat al cim d'un turó de Sant Salvador de Torroella, a la dreta del riu Cardener, des d'on s'albirava el castell de Cardona i es controlava el pas de l’antic camí ral de Cardona a Manresa.

    Finalment ja hi som i podem observar els detalls decoratius que han posat els de la casa. Ara tornarem a Súria per anar a dinar el restaurant on hem fet el cafè. Una dita diu: “Si aneu a Súria porteu llanterna, que el qui governa diu que no hi veu”!  Una curiosa i estranya dita de la qual no he trobat el sorprenent origen.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1657-suria-sant-salvador-de-torroella-necropolis-de-la-vinya-del-guitarra-cami-de-la-sal-206536351

Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/1295-1529-marganell-ruta-tres-ermites-st-esteve-de-marganell-st-cristofol-de-castellbell-st-jaume-de-castellbell