1635, Montserrat, monestir, rutes i camins

(Bages) Ruta 1635 el 18/12/2024; 4,6 km; +60 -60; 2,5 hores. Visita al Monestir de Montserrat. Sempre he pujat a Montserrat per fer excursions; aquesta vegada he pujat per dedicar-me, en exclusiva, al monestir i a la història. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

FA ANYS: Es compta la fundació del monestir des de l’any 1025.

P1030995 MIrador Apostols Començo a caminar des de l’aparcament i en pocs minuts passo pel costat del Mirador dels Apòstols. Primera plaça que ens troben en accedir per la carretera. Un curiós element arquitectònic semicircular forma la placeta. Rep el nom de Plaça dels Apòstols, en record d’una capella que hi fou edificada el segle XVI en memòria dels Sants Apòstols. Mig destruïda per la Guerra del Francès, fou reedificada el 1858 i restaurada el 1907.

P1030996 Monestir davant Des del mateix mirador, una mica més endavant, tenim aquesta magnífica vista dels edificis del monestir de Montserrat. El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos, conforma un petit nucli de població que, segons el cens del 2006, tenia 68 habitants.

El monestir està a uns 720 metres d’altitud i al seu darrera, al nord, destaquen les espectaculars agulles i parets verticals de conglomerat. Tot un seguit de roques erosionades (i “tallades”) que donen nom al massís “mont – serrat”. És difícil de destacar, però el punt més alt és el de l’Agulla de la Verge, de 870m. Per entre les roques hi ha senders (alguns una mica complicats) que permeten arribar a les ermites de Sant Dimes i de la Santa Creu.

P1040005 Porta accs al monestir Arribo a la plaça Abad Oliba. A l’esquerra he deixat l’estació del tren cremallera i a la dreta els locals de menjars i botigues, així com, l’audiovisual (molt recomanable). Al davant l’antiga porta d’accés al recinte del monestir.

No hi ha massa gent entre setmana i a aquesta hora, però per sorpresa em trobo amb en Ramon Casals, un bon amic de l’època professional en l’auditoria de comptes i amb qui, i tres companys més, fem un dinar de tant en tant. Les bones sorpreses ens dibuixen un somriure i ens il·luminen el cor. Pel carrer ja s’endevina la plaça de Santa Maria i al darrera la façana del monestir.

PMapa Aquí deixo un mapa que permet fer-se una idea del conjunt de monestirs i edificis annexes. L’he obtingut de ‘turistren.cat’ que ofereix informació molt útil i interessant sobre el cremallera i els funiculars de Sant Joan i de la Santa Cova.

P1040033 Faana S’arriba doncs a la plaça interior que fa de perfecte accés a la façana de ponent de la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat. La façana està dividida en tres alçades. La part baixa és disposada com un arc triomfal de tres portes. La part central s'enfila fins dalt de tot de la façana, amb tres cossos superposats: el primer és presidit pel Salvador acompanyat de l'apostolat (amb figures més grans que el natural), dretes sobre ares romanes invertides. Totes les figures es troben sota un dosser amb cúpula i pinacle. El cos superior emmarca la rosassa de l'església i en els angles inclou quatre medallons amb els busts de les quatre virtuts cardinals.

P1040007 De cam al Cambril Pel lateral hi ha cua per pujar al Cambril. Actualment s’ha d’obtenir una reserva. Potser cal comentar que al segle XVI Montserrat tenia un problema: l'estretor de l'església. Aquest problema es va resoldre amb el P. Bartomeu Garriga, elegit abat el 1599. El dia 11 de juliol de 1560 col·locà la primera pedra de l'església nova: l'actual basílica, que es va poder consagrar el 2 de febrer de 1592.

P1040011 Escales A diferència d'altres esglésies, aquesta té una nau única amb capelles laterals comunicades entre els contraforts. La primera capella que es troba en el camí que es fa servir per anar al cambril de la Verge havia estat destinada a Santa Gertrudis la Magna, en l’actualitat la capella està dedicada a Sant Pere amb una imatge del sant, obra de Josep Viladomat. A la cinquena, la capella de Sant Benet, a l’altar, hi havia una pintura amb la imatge del sant acompanyat en un costat per Sant Carles Borromeo i en l’altre costat per Sant Roc, els dos eren patronímics de la família Llopart Sivatte, que foren les que sufragaren la restauració. Avui s’hi pot admirar una pintura, obra de Montserrat Gudiol, representant a Sant Benet en la seva joventut.

Al final s’arriba a la Porta dels Àngels, de marbre i alabastre, esculpida per Enric Monjo. Aquesta porta, començament del camí marià, ha d’evocar la preexistència eterna de Maria, en el pensament de Déu.

P1040017 La Moreneta Continuem, fent la cua, fins a la imatge de la Moreneta. La “Moreneta”, anomenada familiarment així pel seu color fosc, és una talla romànica de fusta de finals del segle XII. El seu color és el resultat de la transformació del vernís de la seva cara i de les mans a causa del pas del temps. La Santa Imatge és una talla de la Mare de Déu de Montserrat en Majestat i de l’Infant Jesús assegut a la seva falda.

Cal destacar, respecte del color, que per Europa hi ha més marededeus negres: Czestochowa, Tíndari, Lo Puèi de Velai, la verge de Ròc Amador... El culte popular a les verges negres s’originà en temps de l’imperi romà i els seus atributs estan inspirats en les antigues deesses de la fertilitat. La majoria d’aquestes verges romàniques, estan realitzades en fusta. Segons Griselda Lozano (‘historiavibrant.cat’) les de finals de l’imperi romà, estan realitzades en altres materials foscos com el banús o l’obsidiana. Alguns estudiosos conjecturen que devia ser l’adaptació al culte cristià de la deessa Isis, del sud el Nil i per tant de l’ètnia núbia.

P1040018 La capella Després del besamans de la Moreneta, unes escales porten al Cambril. Inicialment no era pròpiament una capella, sinó més aviat com una sala de audiències de la Reina del Cel. No hi havia altar, sinó unes escaletes per pujar i baixar, després d’haver complert amb el besamans i l’adoració a la Santa Imatge. Per alternar el culte social amb l’íntim, la imatge descansava en un dispositiu que podia girar-la a voluntat, de cara a la Basílica o de cara al Cambril.

P1040019 Detall dels oculs i frescos sostre En l’actualitat el Cambril resta com un espai reservat per aquelles persones que després de venerar a la Santa Imatge, volen pregar una estona en silenci. També pels que volen admirar la romàntica decoració arquitectònica creada per l’arquitecte Villar Carmona, amb motius projectats per un jove Gaudí.

P1040023 Via de les llnties Després cal seguir i el camí ens porta a l’exterior del temple, per un lateral sota les parets de roca verticals, on s’hi deixen enceses moltes llànties. És un tram de camí màgic, només queda una mica espatllat per l’afluència de turistes que trenquen el silenci.

P1040024 Basilica Torno a sortir a la plaça i passo per la porta central de la façana per entrar dins de la basílica (també cal reserva per entrar en horari del cant de l’Escolania). El monestir és d’orde benedictina i és un símbol per a Catalunya; per tant esdevingut un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. L'actual abat és Manel Gasch i Hurios.

L’església de Montserrat s’inscriu arquitectònicament entre la tradició gòtica i l’assimilació de les noves formes renaixentistes que es començaven a aplicar al segle XVI. Així, en entrar, la nostra vista es dirigeix cap a la capçalera de la nau, on es troba el cor dels monjos i l’altar major.

P1040025 Lampares Aquest temple és lluminós per l’entrada de llum natural, però no ha perdut aquell ambient que convidava a la intimitat. Les llànties (artísticament molts interessants) són en record de les que hi havia hagut abans de la destrucció de Montserrat durant la Guerra del Francès (1811-1812), han estat ofrenades per comarques, pobles, agrupacions i diverses entitats de Catalunya, i també per associacions de catalans que hi ha en alguns països del món.

El conjunt simbolitza, per tant, una ofrena i una presència contínua del poble català als peus de Santa Maria de Montserrat, la seva patrona. A mi m’agrada anar fent la volta poc a poc, gaudint-les i llegit els noms dels donants.

P1040026 Deambulatori superior A la part superior, tribunes laterals, que donen més amplitud a la basílica. He d’afegir que podeu trobar molta informació detallada a la web de ‘totsobremontserrat.cat’, de la qual deixo un vincle al final. La informació del camí que va al Cambril és de Ramon Esteva (‘totsobremontserrat.cat’).

P1040027 Altres lampares Potser cal afegir que durant la dictadura franquista, després d'un període proper al nou règim, el monestir prengué, a partir de les festes d'entronització de 1947 i coincidint amb l'abat Aureli M. Escarré, una actitud catalanista i es convertí en nucli de resistència antifranquista. Necessitaria un llibre sencer (i mesos d’investigació) per descriure els detalls d’aquest magnífic interior. Parlant d’investigació he de dir que el monestir conté una de les millors biblioteques de Catalunya, amb gairebé 300.000 volums i 400 incunables. La congregació actual està formada per una setantena de monjos, repartits entre Montserrat, el Miracle i Cuixà. A més, al monestir hi viuen els infants que componen l'Escolania de Montserrat, considerada l'escola de cant més antiga d'Europa, ja que es va fundar al segle XIII.

P1040030 Abadiats Torno a sortir a l’atri, el pati principal de la basílica. El nom d’atri prové del ‘atrium’ de les cases romanes. Està envoltat de serigrafies. Ve a ser un llibre d’història. Un exemple són aquestes dues on s’hi inscriuen els abats des de la fundació el 1031 fins al 1495. Per poder fundar el monestir, Oliba hagué de lluitar per tal d’aconseguir recuperar la titularitat de la muntanya. Anys enrere, el comte Sunyer, fill de Guifré el Pilós, havia cedit la muntanya i les esglésies a l’abat Cesari, el fundador de l’església de Santa Cecília. Mitjançant una butlla, obtinguda per Oliba del papa Sergi, el 1011, en què s’afirmava que la muntanya era propietat del monestir de Ripoll, Oliba procurà recuperar-la. Amb tot, els comtes de Barcelona no atengueren les seves peticions.

L’any 1022 Oliba, ja com a bisbe, tornà a reclamar a la cort comtal de Barcelona la propietat de la muntanya. El 29 de juny Ermessenda i Berenguer Ramon I acudiren a Ripoll per confirmar personalment la propietat del monestir de Ripoll sobre la muntanya. Oliba envià diversos monjos de Ripoll cap a Santa Maria de Montserrat, amb l’ordre de formar un cenobi directament dependent de Ripoll. Així, la fundació de l’abadia de Montserrat se situa a l’any 1025, i fins a l’any 1409 el monestir de Montserrat depengué de Ripoll. Aquest any vinent farà 1000 anys.

P1040031 Joan I Aquest altra mural fa honor al rei Joan I (1350-1396) on se l’anomena rei amic de Montserrat. Joan I, fill de Pere el Cerimoniós i d'Elionor de Sicília, va resultar un rei dispers que va portar una mala gestió financera i desordre administratiu, a més de crear problemes amb el seu pare i, ja sent rei, embrancar-se en conflictes amb Sicília i Sardenya; va ser també durant el seu regnat que es van perdre els ducats catalans d’Atenes i Neopàtria (1387-1390).

P1040032 Bartomeu Garriga En aquesta serigrafia s’hi veuen diversos abats, entre els quals Bartomeu Garriga que va ser qui va fer ampliar la basílica. El pare del futur monjo Bartomeu Garriga, l’havia portat al monestir el 8 de maig de 1511 sobre una somera des del terme solsoní de Pinós. Era una promesa que havia fet la família Garriga a la Mare de Déu; Bartomeu Garriga va ser abat des del 1559 al 1562.

P1040034 Plaa del Monestir Sortim a la plaça de Santa Maria, el gran espai on s’hi fan les grans trobades. Com la Tancada d'intel·lectuals a Montserrat, que tingué lloc del 12 al 14 de desembre de 1970 i fou el principal acte de mobilització de l'oposició antifranquista catalana amb motiu del Consell de guerra celebrat a Burgos contra militants d'ETA. S’hi van reunir uns 300 intel·lectuals catalans: escriptors, cantants, periodistes, pintors, actors, cineastes, gent del teatre i de l'edició, professionals de la cultura, i altres persones amb un reconegut compromís polític. Va durar tres dies atès l'amenaça d'assalt de la policia de la repressió franquista.

Això ens porta a recordar, inevitablement, que la repressió, en general no s’acaba mai en el món, com per exemple les càrregues policials contra la gent que volia votar el dia 1 d’octubre de 2017 a Catalunya. Arreu del món es veu com el poder utilitza recursos polítics o militars contra la seva pròpia població quan aquesta es manifesta en desacord amb el pensament oficial. Una trista demostració que la democràcia i els drets humans no acaben de consolidar-se.

P1040036 Claustre gotic del XIII Sortint, a la dreta, hi ha una bonica raconada on la gent s’hi fa fotografies. És el claustre gòtic. He trobat però una curiositat: La seva construcció la va impulsar el cardenal Giuliano Della Rovere, que va ser abat entre els anys 1472 i 1482, tot i que mai va residir en el monestir. El cardenal vivia en Roma, des d'on va encarregar les obres d'aquest nou claustre gòtic, que es va començar a construir el setembre de 1476. Posteriorment Guiliano Della Rovere va ser nomenat papa l'any 1503, amb el nom de Juli II (‘artmedieval.net’).

PTOTMONTS Un dels plaers és investigar, descobrir i escriure. Aquest és el plaer que obtinc per tal d’escriure alguna de les cròniques. He de reconèixer, sovint, l’esforç fet per altres magnífics estudiosos. Vull destacar doncs també la web ‘totmontserrat.cat”, de la qual deixo també un vincle al final. Per cert, l’autor de l’article, Jordi López Camps, escriu “La suma de la pluralitat de mirades i vivències defineixen el que és Montserrat. A Montserrat es mostra una visió positiva de la Natura, fins el punt que ha fet exclamar "el dit de Déu està aquí".

La web esmentada conté molta informació sobre la muntanya, el paisatge, la flora i fauna, història i persones, caminades, relats i el monestir.

P1040037 Campana Ara les campanes del monestir comencen a tocar. El campanar de Montserrat va ser construït a finals del segle XVI com a element de transició entre l’anterior església romànica i l’actual, de 1592. El formen dotze campanes, vuit de les quals col·locades dins de l’edifici i quatre més en una estructura metàl·lica afegida posteriorment. El pes de cadascuna d’elles oscil·la entre 6.500 kg, de la més gran, la Santa Maria, i els 300 de la més petita, la Sant Miquel. Ara estic sentint el toc greu i vibrant de la Santa Maria.

P1040038 Muesu Passo pel davant del Museu (per cert extraordinari). El Museu de Montserrat el configuren diverses col·leccions, ubicades en un mateix edifici des de l'any 1996. Puc dir que s’hi pot veure un sarcòfag, a la col·lecció Arqueologia de l’Orient Bíblic, al costat d’altres objectes representatius de les cultures de Mesopotàmia, Egipte, Grècia, Terra Santa i Xipre.

També podeu gaudir de la col·lecció de Pintura dels segles XIX i XX, una de les millors col·leccions de pintura catalana, amb noms tant rellevants com Fortuny, Rusiñol, Casas, Nonell, Mir, Anglada Camarasa, Picasso i Dalí, entre d'altres. També hi trobem una representació de l’impressionisme francès, amb obres de Monet, Sisley, Degas i Pissarro... en fi un viatge imperdible per l’art.

P1040039 Funicular St Joan Més avall, més endavant, hi ha l’edifici del funicular de la Santa Cova i més amunt el del Sant Joan. Si espereu uns minuts potser veureu com els dos trens del funicular segueixen la via molt vertical que uneix la plaça amb l’estació de Sant Joan. És una bona idea pujar amb aquest funicular. S’arriba a l’estació superior a 970 metres d’altitud. Al costat hi ha el Pla de les Taràntules i es pot tenir una vista aèria impagable sobre el conjunt de l’abadia.

P1040040 Creu de Sant Miquel Marxant m’aturo a comprar mel i mató, a una de les paradetes i després faig aquesta foto a l’agulla dalt de la qual hi ha la Creu de Sant Miquel, a 775 metres d’altura i propera a l’ermita del mateix nom.

P1040041 Ariadna i Herrmes Ja es poden observar, des del juny del 2013, a Montserrat els relleus esculpits per Josep M. Subirachs l’any 1985, i que es podien veure fins fa prop de tres anys a l’atri de l’antic edifici del Banc Sabadell al Passeig de Gràcia de Barcelona. Aquests relleus han estat donats per aquesta entitat bancària, que n’era la propietària, al Monestir de Montserrat. El relleu Ariadna, compta amb l’element central del laberint, que simbolitza la solitud de l’home.

El de la dreta, que correspon al d’Hermes, està presidit per una figura femenina modulada que simbolitza la proporció, l'harmonia i, per extensió, l'art. Es contraposa a la mort de la mateixa manera que la solitud és vençuda gràcies a l'amor.

P1040042 Conglomerat Els basaments dels murs construïts amb carrers regulars de roca de conglomerat, una característica de la geologia de la muntanya. Comença la llegenda de Montserrat amb la de Fra Garí que viu en una cova i després la de la trobada de la imatge per set pastorets, en una cova de la muntanya, que coincideix amb la Santa Cova on s’hi arriba per un camí ben preparat. Aquestes llegendes, com altres fets, miraculosos o no, que comencen per transmissió oral, amb el temps, uns monjos historiadors les escriuen i després amb els llibres es van escampar i van arribar a molta gent. Passen els anys i alguns fets i detalls es perden i n’apareixen d’altres de nous, però sempre es retorna a aquells escrits antics que cada dia i degut a ésser més antics donen la sensació de ser més veritables.

Pllums2017 Montserrat sempre ha estat un far d’orientació per Catalunya. Els últims anys, amb el conflicte obert amb Espanya que no admet l’origen nacional de Catalunya ni té cap respecte pel tracte financer que es rep, han permès diversos actes reivindicatius. Per exemple el 30 de setembre de 2019 amb l’encesa de llums a les 131 agulles de Montserrat que volen recordar que a Catalunya hem tingut 131 presidents de la Generalitat de Catalunya. A les 8 del vespre ja era fosc i a la muntanya de Montserrat hi havia una corona de boira que no permetia veure les agulles (cims) més altes. Al Bruc, a la zona esportiva, hi havia una gran quantitat de gent que s’hi havien aplegat per veure l’encesa dels fanals als cims. Abans s’havia fet un acte polític, amb la participació del vice-president de l’ANC, Josep Cruanyes; el vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri; el president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Jordi Merino; i el president de la Generalitat, Quim Torra. Vaig escriure una crònica d’aquest vespre i està a ‘eoliumtrek.cat’ (insereixo el vincle al final).