1561, Balsareny, Sant Ramon de Sobirana, Sant Vicenç de l’Aladernet, El Solà, Castellot del Serrat del Maurici, Fucimanya

(Bages) Ruta 1561 el 20/03/2024; 12,5 km; +300 -300; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Balsareny, Sant Ramon de Sobirana, Sant Vicenç de l’Aladernet, El Solà, Castellot del Serrat del Maurici, Fucimanya Participants: Carles H, Carles M, Alfred, Josep Ma PG, Anna P, Mireille, Narcís, Josep S, Josep C, Ramon i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil (amb algun punt on cal evitar confusions).

FA ANYS: La Vall de Ferrans, on hi ha l’ermita de Sant Ramon de Sobirana, està esmentat des de l’any 967.

P1020154 S Ramon de Sobirana Aquesta és una excursió fàcil però convé anar en compte en un parell de punts amb camí poc marcat, però que es segueixen bé. La ruta té un parell de desnivells, però curts, d’inclinació de pujada i baixada drets. Comencem al davant de l’ermita de Sant Ramon de Sobirana de Ferrans. Església amb planta de dues naus; una de principal, gran i de forma allargada, i l'altra al cantó nord, petita i gairebé quadrada. Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Balsareny, en el lloc conegut com la vall de Ferrans, documentat des del 967.

P1020155 portal El portal ha estat restaurat. S’hi veu una petita pedra integrada a la clau de volta on sembla endevinar-se la silueta d’una clau esculpida o be una figura antropomorfa. El pas del temps ha treballat per desdibuixar les figures i elements esculpits en la pedra. Amb seguretat el terme “Sobirana” prové no tant d’un ‘senyor’ o rei, sinó de la seva situació. Sobirà=més alt, en contraposició a jussà= més baix. Sobirana, doncs, explica el fet d’estar dalt d’un turó. Potser n’hi havia una altra més baixa desapareguda sense rastre?

P1020156 Deixem enrere el mas de Sobirana i anem a buscar part del grup que han aparcat a prop de la carretera, uns 100 metres més enllà. El mas Sobirana, que deixem enrere, és d'estructura molt irregular a causa de les diverses ampliacions que ha sofert i que li donen una forma molt complexa. L'indret és documentat des del segle X, i l'església des del segle XII. El mas, així com l'església de Sant Ramon de Sobirana, pertany als Canonges de la Seu de Manresa.

P1020158 Un cop tots els del grup ens fem una fotografia.

P1020161 Mirant a sud-est tenim una vista de les línies boiroses de les serres dels Alous, de Talamanca i de Sant Llorenç del Munt.

P1020162 Als turons de ponent s’hi veu una altra torre que no se identificar i no acabo d’aclarir pel mapa topogràfic. Potser Puigventós? No ho sé. Els dubtes del camí... i també de la vida.

P1020165 Fa més d’una hora que caminem i ens aturem a fer un glop d’aigua i a menjar uns ganyips. Com sempre, en la nostra tradició de grup, només és una aturada curta per no refredar les cames. De fet, en les nostres sortides, donat que no passen de 4 hores i dinem al final, tampoc no cal fer un esmorzar.

P1020166 Punt d’atenció! Quan ja portem 3,7 km caminats i arribem a uns conreus, el camí sembla que es perd, però seguim el track, una mica de baixada curta, una mica més de camps i 200 metres més avall ja hem arribat a l’ermita.

P1020167 Ja som a l’ermita de sant Vicenç d’Aladernet, molt abandonada. Les ruïnes d’aquesta església, pertanyent al municipi de Balsareny, són situades en un indret emboscat, estès a la riba esquerra de la riera de Conangle, propera al mas Candàliga. No va passar de capella rural i consta esmentada el 1035 quan Ramon Guifré de Balsareny, germà del senyor del castell de Balsareny, deixà uns béns situats ‘in Aladernedd’, a Sant Vicenç.

He obtingut un esquema de la planta (publicat a ‘enciclopedia.cat’) que ens ajuda a entendre la petita dimensió d’aquesta ermita. Hi ha la tradició d’haver-se aplegat en aquesta capella, durant els segles XVI-XVII, un petit grup de donades.

P1020170 El portal d’accés queda arraconat per entre arbres i pedres. Fa temps es va intentar consolidar i s’hi van posar maons per distingir el que quedava de l’obra original. Pel que fa a l’etimologia del nom no he trobat informació però em fa pensar en alguns topònims botànics com Canet o Freixenet que provenien del llatí en que s’utilitzava el final ‘-ut’ per designat un augmentatiu i que en català antic va derivar en ‘-et’, per la qual cosa s’interpreta com un diminutiu. Així Canet, prové de ‘caneda’ (lloc amb moltes ‘cannes’ o canyes (un canyissar)... o Freixenet, seguint el mateix raonament seria ‘bosc de freixes’. Així doncs probablement Aladernet seria etimològicament un bosc d’aladerns; recordem que l’aladern és un arbust conegut també com llampuga (“Rhamnus alaternus”).

P1020172 La nostra ruta ara passa la Riera de Conangle (atenció que el punt d’accés -no massa evident- està marcat amb una fita; en qualsevol cas segueix la ruta del track) i va a buscar una bonica pista empedrada que sembla talment artificial o fins i tot romana. Realment es tracta d’un camí que aprofita un estrat horitzontal natural.

Per cert, cal afegir que del mas Candàliga prové el cognom de Casaldàliga i sabem que Pere Casaldàliga i Pla (1928 - 2020) va ser un religiós claretià, escriptor i poeta que va viure gran part de la seva vida al Brasil, país on era bisbe de la Prelatura territorial de São Félix, a l'estat de Mato Grosso. Va estar sempre vinculat a la teologia de l'alliberament i és reconegut internacionalment com un defensor dels drets de les persones menys afavorides.

P1020173 Llaçada a la dreta, llaçada a l’esquerra i endavant fins a passar pel davant de la gran masia, probablement fortificada, del Solà d’Aladernet, sota el turó arbrat (avui) de la Servera. El mas apareix a les dues llistes del segle XIV: Solà (1368); Solà del Adernet (1384); Solà (1384). En canvi, la casa no apareix als fogatges de 1497 i 1515. Sí que es troba al fogatge de 1553.

P1020179 El camí, en uns 3 km ens porta fins al Castellot del Serrat del Maurici. És un fortí del segle XIX. No s'arribà a construir del tot aquesta construcció militar d'època carlina (1838). És de planta pràcticament quadrada, amb tres torres de secció circular als vèrtexs, excepte pel cantó de llevant on no n'hi ha.

P1020183 Tot i ser edificat per a defensar-se dels carlins, durant la primera carlinada fou ocupat pel Comte d'Espanya, que assetjava Balsareny. El comte hi instal·là la seva artilleria i des d'allà disparà contra les cases del poble fins a l'arribada de les tropes liberals i la fi del setge.

P1020184 Des del Castellot tenim una vista aèria sobre del poble de Balsareny. La vila va ser cremada durant la Guerra de Successió espanyola en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714.

Durant la Guerra del Francès, Balsareny va aportar combatents a la Batalla del Bruc. En la Primera Guerra Carlina, l'any 1838, el Comte d'Espanya va assetjar Balsareny des del serrat del Maurici, aquest on ara estem; després d'una aferrissada defensa, els balsarenyencs van rebre l'ajut del general Carbó, que va fer fora els carlins (‘wikipedia’).

P1020180 Abans de la baixada dreta que farem, tenim aquesta vista del Castell de Basareny. Es tracta d’una fortificació datada el 951 i bon exemple de fortalesa d’estil gòtic civil català. És un dels pocs castells regulars i homogenis de la Catalunya central degut a que es va planificar i edificar en una sola campanya constructiva.

P1020185 Ara toca una baixada. La guerra entre Felip de Borbò i Carles d’Àustria, que es disputaven el tron espanyol, va ser terrorífica per Catalunya i especialment per les decisions posterior del rei Felipe V.

Un article del 2013 a ‘llibertat.cat’ recordava que “...farà 300 anys el rei de la dinastia borbònica Felip V va ser un dels principals responsables del genocidi cultural i polític del poble català”. Si vius a Catalunya i no ets independentista, quan t’assabentes d’aquesta informació ¿qué? ¿estàs satisfet? ¿no sents gens d’empatia?

PHOTO 2024 03 20 18 28 48 Una foto pel camí, ara que ja anem pensant que el punt final és més proper. És clar, però, que els espanyols no es van veure massa perjudicats per la consolidació al tron de Felipe V. Si també els hi haguessin eliminat les seves tradicions i drets, si també els hi haguessin perseguit els alcaldes i regidors que ells havien estimat, si també s’hagués desfermat una repressió total sobre les seves terres i els hi haguessin imposat jutges i regidors forasters avui potser pensarien com alguns catalans.

P1020188 Estem retornant fent la circular. Passem pel davant del mas de Fucimanya. Masia de tres plantes, d'estructura rectangular, amb coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. L'estructura actual del mas és pròpia de l'època moderna, tot i que és probable que el mas existís amb anterioritat. Els segles XVII -XVIII van ser pròspers per Balsareny, i Fucimanya n'és un bon exemple. En aquella època la casa era propietat del baró de Balsareny (‘wikipedia’).

P1020190 Ja estem al final i arribem a l’ermita on hem deixat els cotxes a l’inici. Recordem que l'església apareix el 1154 en les primeres llistes del bisbat de Vic, amb categoria de parròquia, però sense l'advocació. Al segle XIV, el 1311, apareix l'església de Sen Digmenge de Ferrans, i el 1398 la dedicació es llatinitza Sancti Domini de Ferrans. Ara bé, l'advocació més antiga no queda aclarida.