(Bages) Ruta 1529 el 25/10/2023; 13 km; +280 -280; 4hores. Excursió del Grup del Dimecres organitzada amb el següent itinerari: Marganell, St Esteve de Marganell, St Cristòfol de Castellbell, St Jaume de Castellbell. Participants: Maria G, J Sauret, Conxita E, Salva, Rosa, Pere, X Masana i Jóse, Josep V i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El lloc de Marganell consta documentat des del 924.
Comencem a Marganell, al davant de l’església nova de Santa Cecília. L’antiga parròquia de Sant Esteve de Marganell fou cedida pel bisbe de Vic Ramon Gaufred a l’abat Guillem, de Santa Cecília, l’any 1143. La senyoria i el patronat eclesiàstic passaren, al segle XVI, del monestir de Santa Cecília al de Montserrat. El temple original està situat en un espai solitari i pel qual passarem d’aquí a poca estona. El temple nou, dedicat a Santa Cecília, va ser construït l’any 1945.
Deixem al cotxe al aparcament que hi ha al costat, després que hem anat a fer un cafè a Castellbell i el Vilar, ja que al restaurant de Marganell no tenien pastes... i tampoc un somriure amable. Per cert, avui fem l’excursió amb pocs dels habituals, que no podien o estaven de viatge, però ens hem reunit un bonic i interessant grup format per persones que he conegut al desert del Sàhara, al trekking al camp base de l’Everest o a altres sortides amb el grup de Sitges.
Seguim en direcció est uns metres per la carretera i en el tercer revolt, abans de la riera de Marganell, la deixem per agafar una pista a la dreta. La riera de Marganell és un afluent del Llobregat, i es troba situada vers el vessant nord de la serralada de Montserrat. El seu naixement és a sota del coll de Can Maçana (El Bruc), dins el Parc Natural de Montserrat, i desemboca al Llobregat aigua amunt vora el pont de Castellbell i el Vilar.
Passem el torrent del Florí i per una escala pugem per anar a buscar la pista de la Vicària. Potser per aquest punt era el camí que feien les matonaires que des de Marganell anaven a Montserrat, en un recorregut d’uns 10,5 km i passant per Santa Cecília; així arribaven a la plana del monestir a oferir els seus productes. Tradició aquella que s’ha mantingut fins a l’actualitat.
Més amunt ja tenim la primera de les panoràmiques que avui tindrem de la serralada de Montserrat. La veurem sempre, a trams o sencera, des de la perspectiva nord.
De la web ‘muntanyademontserrat.gencat.cat’ he obtingut aquest esquema, que ens permet veure millor la situació de Marganell respecte de Montserrat (no he pogut millorar la foto).
I quasi sense adonar-nos-en arribem a la magnífica església romànica de Sant Esteve (la vella). Des de l’aparcament hem estat només uns 2 km i uns 90 metres de desnivell. El lloc de Marganell és documentat des del 924, i malgrat que es considera existent al segle XI, les notícies documenten l'església el 1143, com ja he comentat al principi.
Des de fora no ho sembla, ja que ha estat molt ben consolidada, però no té teulada. Ens ofereix per tant una vista inusual però molt maca. Al estar unida a Santa Cecília va seguir les vicissituds d'aquell monestir, que el 1539 passà a dependre de Santa Maria de Montserrat. El 1880 fou unida al bisbat de Barcelona, com el monestir. Encara que va ser objecte de diverses reformes, solament es té datada la de 1824 però el 1936 fou profanada.
Fem la volta a la construcció que, certament, és molt més gran del que esperem d’una ‘ermita’. El mur oest també va ser refet, tal i com consta en la porta d'accés, on es pot veure la data de 1824. Al seu damunt es va obrir una finestra circular.
L’amic Josep, amb qui vaig compartir el viatge al camp base de l’Everest l’octubre de 2019 (i també els amics Salvador i Rosa, que també ens acompanyen avui), m’ha enviat una magnífica fotografia nocturna d’aquesta església amb la Via Làctia destacada al cel nocturn, que va fer fa temps.
Trobem una obra en format de seient panoràmic i el respatller que té exactament la silueta de la muntanya de Montserrat. No he pogut trobar informació sobre aquest seient. Però parlant de coses, sempre cal criticar el govern, com és natural. I surt el tema de les pensions i el record d’aquella frase que corria i que deia: “Has sentit mai que el finançament de l’exèrcit estigui en perill? / Has escoltat dir que el finançament de la monarquia estigui en perill? / Diuen que el finançament dels partits polítics estigui en perill? / Però quan sents que el finançament de les pensions o de la sanitat estan en perill... amb tota seguretat vol dir que la prioritat mai serem nosaltres”. Massa gent dòcil accepta les mentides d’alguns polítics.
Un parell de quilòmetres més endavant deixem a l’esquerra el mas de Can Cileta. Estem en una petita serreta que mena al barri de Sant Cristòfol.
La punta d’un xiprer ens ha orientat per arribar a l’ermita de Sant Cristòfol de Castellbell. L’església de Sant Cristòfol dóna nom a la petita barriada en la qual es troba, i sembla ser que mai va adquirir la categoria de parròquia. Degué ser sempre una capella rural. Es troba dins l’antic terme del castell de Castellbell, dit Castelobelo, ja esmentat l’any 924. De l’església, en canvi, no se’n parla fins l’any 1294.
Refem el camí i potser uns 700 metres després trobem aquesta taula d’orientació construïda en ferro de forma molt original. Del castell de Castellbell podem dir que va ser propietat dels Montcada durant el segle XIII, i a finals del segle XIV va passar a mans de Jaume Desfar, senyor de Castellbell, Vacarisses i Rellinars. Durant el segle XVIII va ser restaurat, ja que les diverses destruccions que va patir hi havien fet estralls.
Cal anar seguint el track, que segueix una pista, en tendència a baixar i arribem en uns 2 km més a l’ermita de Sant Jaume de Castellbell. La capella estava sota el domini del castell de Castellbell, al lloc anomenat de Marganell. El nom de Marganell ja surt citat des de l'any 924, i el seu territori sobrepassava els límits del terme del castell de Marro, seguint la vall de la riera de Marganell. La capella surt citada en un document de l'any 1104 quan, el 3 de gener, els propietaris Bernat Sunyer i la seva esposa Adelaidis feien donació de l'alou al monestir de Santa Cecília de Montserrat.
L’absis, senzill i sense decoracions, com sempre està orientat a llevant. Recordeu que el sol naixent ha d’il·luminar l’altar amb la primera llum del dia.
Baixem al punt més baix de la caminada, dit la Barraca del Poldo, a 252 metres, passem la carretera i seguim amunt per una pista que deixa a l’esquerra un turó de margues grises. Potser les margues donen nom al territori.
Aviat la ruta ens fa girar a l’esquerra per seguir una pista ara i una altra després (anar parlant fa que en algun cas ens equivoquen i hem de fer un curt retrocés... però això és que passa quan bades!) Fins que fets uns 10 km des de l’inici deixem al costat Can Gras.
En el track haurem trobat una mica de carretera (pocs metres) i girem per un camí clar, a l’esquerra, que ja ens porta i en baixada recte a Marganell. Val a dir que sempre hi ha estat aquest camí, però trobarem dos punts on el pagès l’ha llaurat. Cal seguir avall i de seguida es veu perfectament que el camí, continua després de llaurat. Soc molt respectuós amb la feina dels pagesos, fins i tot al meu poble hi poso pedres perquè els caminants i ciclistes no passin pels trams llaurats, però em sembla molt malament que algun pagès poc amable (com sembla que ha estat aquest cas) llauri un camí existent. De fet el camí és sempre evident fins al poble.
Finalment tornem a ser a Marganell i passem pel davant de la Casa de la Vila.
Al final de la sortida hem anat a dinar al mateix restaurant on al matí hem fet el cafè: Can Ferreroles Nou a Castellbell i el Vilar, són molt amables i hem menjar molt bé. Ho recomanem.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1529-marganell-ruta-tres-ermites-st-esteve-de-marganell-st-cristofol-de-castellbell-st-jaume-de-cas-151367637
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/1036-navarcles-mon-sant-benet-tines-de-talmanca-ulls-del-llobregat-tina-de-llobregat-tines-de-solanes-tina-de-generes