(Alt Penedès) Ruta 1268 el 14/10/2020; 7 km; +43 -43; 2 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vilafranca del Penedès, Cal Frare, Ermita de la Bleda, castell de la Bleda, Torre d’aigües. Participants: Vinyet i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 22.
FA ANYS: El territori del Penedès va ser incorporat el 1012 al Comtat de Barcelona per Ramon Borrell.
Aquesta matinada ha plogut molt, però a les 9 s’ha fet clar, sense pluja i amb un cel magnífic, blau i amb núvols que donaven color. L’aire fresc ens ha fet començar amb ànims aquesta curta matinal des de Vilafranca del Penedès.
Poc després de començar passem per damunt de la riera de Llitrà. He trobat que aquesta riera és un afluent del riu de Foix. Després travessa el poble de Vilafranca del Penedès i des de l'any 2007 es treballa amb la seva recuperació ambiental.
Aleshores prenem el camí de Cal Frare, recte a ponent. Estem a la comarca de l’Alt Penedès. El territori del Penedès va ser conquerit per Ramon Borrell, el qual el va incorporar al Comtat de Barcelona l’any 1012. Dos segles després (el 1304) el rei Jaume el Just autoritzarà la formació oficial de la vegueria de Vilafranca o del Penedès. Van passar set segles des de la conquesta i llavors Catalunya va perdre les seves constitucions i institucions; va perdre la independència. Però dos segles després es va instaurar la República a Espanya. D’aquell fet se’n va derivar la divisió comarcal de 1936, i el territori va quedar subdividit en les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. La divisió territorial de Catalunya de 1936 va definir per primer cop les comarques administratives i les regions o vegueries modernes de Catalunya. La Ponència encarregada va fer la definició el 1932, i va ser oficial del 1936 al 1939.
A la nostra esquerra les fulles dels ceps brillen amb les gotes d’aigua i mostren el seu color quan comença la tardor. Respirem a fons i seguim.
Lluny veiem el mas de la Bleda; l’ermita a la seva esquerra i la torre d’Aigües a la dreta. El zoom de la càmera ens apropa el que serà el punt per on passarem i girarem.
Amb alguns bassals d’aigua que semblen replicar el cel blau, ens apropem a Cal Frare, una de les moltes masies que formen el territori de vinya. Per cert, mentre caminem anem parlant de la qualitat professional i de formació dels polítics actuals amb els que hi havia en temps de la República. Ara ens podem trobar amb un important partit històric català d’esquerres que compta amb un president que no té cap titulació i que no consta que hagi treballat en cap feina professional, mentre que si mirem els membres de la Ponència que va treballar en la definició comarcal (aquell 1932) eren 2 historiadors, 1 advocat, 2 docents, 4 geògrafs i 1 farmacèutic. Tots, per interessos intel·lectuals, estudiosos de la història i la geografia de Catalunya.
Uns dos quilòmetres des de la sortida, ens aturem per gaudir de la vista, llunyana, del Castellot. Avui amb el sol brillant, el cel amb restes de núvols i la combinació d’ombres aquest caminar sense pressa resulta molt satisfactori.
Arribem a l’ermita de La Bleda. Aquesta església pertany ja al municipi de Santa Maria i Els Monjos. A ‘catalunyamedieval.es’ consta que és del segle XII, encara que evidentment ha estat subjecte de nombroses modificacions; la més important va ser el segle XVII. Potser gràcies a això es troba en força bon estat de conservació.
Una foto al davant del porxo, per després menjar una fruita i seguir la ruta caminant i gaudint. Un paisatge pla, humanitzat, pot ser d’allò més satisfactori. Una curiositat és que la portalada està a llevant, quan a l’est hi hauria d’haver l’absis. Potser s’explica perquè el porxo sembla tallar l’arc que devia ser l’arc triomfal de l’absis original. Durant l’obra del XVII es devia canviar la orientació del temple. El nom el rep de la seva existència al costat del castell o castellet de Bleda, que estava (i està) al costat. En un testament de l’any 995 consta amb el nom d’església de Santa Creu i Santa Eulàlia i diu que estava als “alous en el terme de ‘Penintense’, que estan a ‘ipsa Bleda’”. D’aquest text ja es pot endevinar l’origen etimològic de Penedès. Oi que sí?
Quasi al costat hi ha la masia de la Bleda, coneguda també com Castell de la Bleda. El seu origen, com ja hem dit, és del segle XII i amb els anys s’ha convertit en una masia-casal que està envoltada de camps de conreu. Afortunadament està habitada i és propietat de la família Torres, que la van adquirir l’any 2016; aquest fet garanteix la seva pervivència. Estem doncs al davant d’una masia històrica.
Cal fer unes quantes passes més per arribar a la bonica imatge de la Torre d’Aigües. Originàriament l’abastament de Vilafranca del Penedès provenia del nord-est de Vilafranca del Penedès, concretament del paratge denominat Andraix. Es desconeix la data de construcció dels minats, però la primera documentació coneguda data del 25 de gener de 1405. Cinc segles després, l’any 1891, amb la finalitat de resoldre les debilitats del subministrament d’aigua potable a la vila, es va construir un pou de 18 metres de profunditat a Mas d’en Boixos (Pacs del Penedès) i es van construir 3 galeries de captació que condueixen l’aigua al fons d’uns pou. Una instal·lació d’un motor a gas i una bomba de pistó elevava l’aigua a la part alta d’una Torre de 45 metres d’alçada, on havia un dipòsit d’acumulació. Des d’aquí s’enviava l’aigua als principals carrers de la vila. Aquesta instal·lació és coneguda actualment com a Torre de la Bleda (‘aiguesdevilafranca.cat’).
Des de l’aire la vista del magnífic mosaic de terres de vinya encaixades seguint dibuixos rectangulars, quadrats i geomètrics, és molt agraïda. Aquí s’hi insereix la finca de 19 hectàrees del Castell de Bleda, on la família Torres hi dedica el treball a la varietat de raïm ancestral autòctona del Penedès: la moneu. Val a dir que la família Torres porta 30 anys dedicada a recuperar les varietats prèvies a la fil·loxera. La moneu es va introduir de manera experimental fa quatre anys.
Baixem un moment per un camí a l’esquerra i anem a saludar el Riu Foix, que passa pel costat, quasi amagat, quasi desapercebut, una mica silenciós. Per entendre els moments importants de Catalunya diguem que 15 d’octubre es compleixen 80 anys que va ser afusellat el President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover. És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol. L'estiu del 1940 Lluís Companys va ser detingut a França, on s'havia exiliat, i poc després les autoritats franceses i la Gestapo el lliuraren a les autoritats franquistes, que el van executar. La deportació va vulnerar tots els drets dels refugiats i fou contrària als tractats internacionals sobre deportació, que exclouen l'extradició per motius polítics', ha explicat Josep Cruanyes a VilaWeb, historiador i membre de La Comissió de la Dignitat.
Anys abans, el 1990, el canceller alemany Helmut Kohl i el president francès François Mitterrand ja s'havien disculpat per la deportació de Companys. El diari ‘vozpopuli.com’ deia (el 11/9) que el president de la Generalitat, Quim Torra (recordem que ja no ho és per haver estat inhabilitat per un Tribunal), ha demanat que també el Cap d’Estat (Felipe VI) i el President del Govern (Pedro Sánchez) demanin perdó en un acte solemne per l’assassinat de Lluís Companys”. Nosaltres ara seguim cap a llevant, de tornada, però per la pista que ens ha de portar al punt des d’on hem començat. Vilafranca al fons brilla i ens espera.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vilafranca-del-penedes-cal-frare-ermita-de-la-bleda-castell-de-la-bleda-torre-daigues-58602472
Aquesta excursió té l’IBP que s’ha indicat a dalt. Veure l’anàlisi a: https://www.ibpindex.com/index.php/es/