(Alt Penedès) Excursió del 20 de gener de 2011 amb un grup d’amics del CEC. Distància 18,8 km, desnivell + 400, - 380 i una durada d’unes 5 hores. L’itinerari ens ha fet sortir del Coll de l’Ordal, sortint de la urbanització del Lledoner i després hem seguit el coll del Bosc Glaçat, planes de Rabella, Olesa de Bonesvalls, fondo del Lledoner, pont de l’Arcada i finalment cap el Coll de l’Ordal un altre cop.

MAPA PERFIL

TAL DIA COM AVUI. El 20 de gener de 1401 es posa en marxa la Taula de Canvis, a Barcelona. Fou la primera institució bancària garantida per la ciutat i va ser el resulat de la fallda general de taules de la ciutat que s’havia produit el 1381.

Hem deixat el poble de l’Ordal, poble situat entre la depressió del Penedès i el Baix llobregat, ja dins de la Serra de l’Ordal. Anem al coll de l’Ordal (sortint de l’urbanització El Lledoner), en aquest dia clar que ens fa. És el primer cop que hem anat amb aquest grup, que fan les sortides els dijous. El camí ha estat marcat per senyals grocs i després de GR. La tornada des d’Olesa, en canvi, es farà seguint el torrent. L’inici va per una pista pedregosa característica de la terra per la que caminem.

 P1070786 Inici a partir del Lledoner 

 

 

 

Anem al coll de l’Ordal (sortint de l’urbanització El Lledoner), en aquest dia clar que ens fa. És el primer cop que hem anat amb aquest grup, que fan les sortides els dijous. El camí ha estat marcat per senyals grocs i després de GR. La tornada des d’Olesa, en canvi, es farà seguint el torrent.  L’inici va per una pista pedregosa característica de la terra per la que caminem, pel que es coneix com a Camí de la Plana

 Per la Serra de l’Ordal es fa evident la formació tan coneguda de tipus càrstic format durant el Miocè. També creixen ufanosos els margallons. El margalló (chamaerios humilis)és un vegetal dioic de la família de les palmeres. Sovint rebrota a la base, especialment en casos de destrucció del tronc per acció de l’home o dels incendis, als quals és molt resistent.

P1070788 

Per les Terres de l’Ebre les fulles dels margallons eren conegudes com a “llates” i per la seva banda, al País Valencià, com a “palmes”. Aquestes fulles, tallades i ben assecades, eren utilitzades antigament per a trenar-les i fer-ne estores, cabassos i altres contenidors domèstics. Actualment es tracta d’un arbust protegit.

P1070789 

Més endavant el camí davalla suaument i ara es diu Camí de les Planes de Can  Revella.

 

 

 

 

Arribem a Olesa de Bonesvalls, també conegut com Oleseta. Olesa prové segons versions de l’antropònim llatí Olsius o bé de les paraules llatines ebulus , que vol dir "camp on creix l’èvol", d’oliosa que vol dir "oli", o d’oleastrum , que vol dir "olivera silvestre". Bones valls queda clar que vol dir valls fèrtils.

P1070791 Lhospital dOlesa 

 El poble compte amb dues parts ben diferenciades, la de més al sud és el nucli de l’Hospital, que antigament rebé el nom de Pobla de Cervellò o bé Hospital de Cervelló. A prop hi passa la carretera d’Avinyonet, la qual coincideix amb el que fou el camí medieval.

  P1070792L’Hospital Olesa té molta història. L`any 1262, Guillem de Cervelló cita en el seu testament la voluntat de construir un hospital al terme d`Olesa de Begues, al costat del camí ral. La missió d`aquest hospital era atendre i curar els pobres, els pelegrins i viatgers. A mitjans del segle XIV es va enllestir la nau de l`hospital, la torre i la muralla. L`Hospital encara es conserva avui dia, tot i que, amb el pas dels anys, s`han realitzat diverses reformes i la seva funció actual és d`ús privat. L`elecció de Guillem de Cervelló de l`emplaçament de l`hospital es deu a les condicions ideals i saludables del lloc: envoltat de muntanyes, poca humitat...el que li donà el nom de Hospitalis de Bonis Valius (de les bones valls).

 

 

P1070793

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La situació estratègica d`Olesa com a lloc de pas també tingué la seva importància en èpoques de conflictes, com va ser el cas de la guerra contra Joan II, entre 1462 i 1472, on l`Hospital va servir d`emplaçament clau per les forces de la Generalitat per setiar el castell d`Eramprunyà. Per la població que vivia a Olesa, els conflictes suposaven la difusió d`epidèmies i en quedà molt afectada. Com va ocórrer a gran part del Principat, la immigració occitana del segle XVI i XVII va fer créixer el nombre d`habitants en molts nuclis rurals, Olesa no va ser cap excepció. Els cognoms occitans que apareixen en els documents sacramentals són una mostra de la immigració al poble.

 

 

P1070795

 

Olesa deixà de ser lloc de pas obligat amb la construcció de la carretera del Port de l`Ordal que uneix Vilafranca amb Barcelona al segle XIX. El camí ral quedà obsolet i l`hospital va perdre interès. Olesa seguia sent un petit emplaçament rural i, al segle XIX, Madoz la descriu en el seu Diccionario com a productora de blat, vi, llegums i fruiters. L'extensió de vinyes ocupà durant aquesta època gran quantitat d'hectàrees ocupades per antics alzinars i garrigues fins a l`aparició de la fil·loxera.

 P1070797Després d’aquesta visita i de dinar en dirigim un altre cop cap el nord. Primer deixem al costat nostre un magnífic i enorme forn de calç.

 P1070802 pnt de lArcada 

 

 

 

 

 

 

Més endavant ens enfilem per visitar el Pont de l’Arcada, una magnífica construcció natural, envoltada de vegetació i força interessant.

P1070803 Avenc 

El camí s’enfila i va a parar a una pista des de la qual, una petita marrada, ens permet visitar un avenc molt vertical que té 110 metres de fondària. Es troba esmentat per en M. Faura, en un Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) del 1912. A través de la família Mir de Can Guineu, de Sant Sadurní d'Anoia, Faura i Sans coneix l'existència d'una sèrie de cavitats a l'Ordal, descobertes per Josep Cells, llenyataire i cercador de sal-de-llop, de Vallirana. El 2 d'agost de 1908, Faura, acompanyat d'en Francesc Bertran, membres de la família Mir i el propi Cells, dediquen una jornada al sondatge de tots aquests avencs, tenint especial atenció al 'fondo', situat al barranc de l'Arcada. Si voleu llegir més informació la podreu trobar a: http://www.espeleoindex.com/crearPDF.php?id=773

  Després seguimt el camí ja mirant cap al final de la nostra caminada, tot fent una fotografia , a la nostra dreta, d’una de les torres del telègraf òptic. El sistema va ser inventat, a finals del segle XVIII, pel francès Claude Chappe i d’aquesta manera es permetia la transmissió de missatges complexos. Abans es feia servir el foc o el fum. El que Chappe va dissenyar va ser un sistema de braços mòbils que eren situats a sobre de la torre. Els braços es movien mitjançant palanques que estaven dins de l’edifici a través de cables i segons les posicions dels diversos braços es podia interpretar una equivalència amb l’alfabet i els números.

P1070804 Torre de telgraf 

Un observador mirava la torre anterior, amb un telescopi, i reproduïa el missatge amb el sistema de braços, que aleshores era captada per una altre torre més enllà, generalment dalt d’un turó o d’una posició elevada que en permetia el control. I nosaltres, en pocs minuts ja observem el punt final de la nostra excursió. 

Si voleu accedir al track pel gps, podeu anar a l’enllaç:

 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2458378