(Alt Penedès) Ruta abril de 2016; 9,5 km; +163 -163; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Pau d’Ordal, Sant Sebastià dels Gorgs i Mare de Déu de Llinda. Participants: Camp, Vinyet, Anna i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 27 d’abril de 1947, aprofitant la festa de l’entronització de la mare de Déu de Montserrat, es va fer una gran manifestació catalanista que la dictadura de Franco no va poder aturar.
Comencem a caminar des de Sant Pau d’Ordal. Aquesta excursió ha estat una proposta de Josep Camp. Jo hi havia estat ara fa una mica més d’un any, però aquell cop vaig caminar cap a nord-est de la vila, mentre que ara caminarem cap a la banda de ponent, en direcció a Sant Sebastià dels Gorgs. La parròquia del poble de Sant Pau està documentada des del 1059 i encara que, com és normal, ha estat molt modificada, encara presenta el regust de l’original estil romànic.
Ara és època que els ceps comencen a treure les fulles i els camps del Penedès van prenent una tonalitat diferent. És agradable caminar per entre vinyes de la primavera fins l’agost i cap a la tardor, perquè sempre presenten aspectes de contrast.
Aquesta és una excursió curta i planera. Aviat veiem el nucli de Sant Sebastià dels Gorgs, amb el campanar del monestir a l’esquerra i la torre modernista de Can Bou, a la dreta.
Diversos torrents drenen el territori i conflueixen prop del poble. Aquesta confluència genera uns gorgs que són els que donen el nom al poble. Les aigües d’aquest torrents formen part de la conca del Anoia.
I per tant, tot i el territori obert de conreus, passem per curts indrets ombrejats sovint per vegetació de ribera.
Pel carrer del poble es veuen nombrosos nius d’orenetes que no paren de volar d’un costat a l’altre. Ens dirigim al priorat de Sant Sebastià, nom que no se li va donar fins el segle XV. Es tracte d’un priorat que es regia per l’ordre de Sant Benet. Es de petit format perquè des d’un primer moment es va construir com a priorat benedictí la qual cosa vol dir que va ser pensat per pocs monjos. Justifica la situació per la visió directe que té de Montserrat on hi havia una gran comunitat benedictina. Parla d’una comunicació visual – espiritual.
Ja veiem el campanar del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. El seu origen s’explica com una construcció pagada o donada per famílies enriquides que perseguien una doble finalitat: contrarestar el mal d’ulls que feia el seu enriquiment (de fet l’església condemnava l’enriquiment) i garantir un lloc d’enterrament amb pregaries mantingudes (pactades) pel salvament de l’ànima dels allà enterrats en el cas de que l’ànima anés a parar al purgatori (això els tenia aterrats). El senyor de la zona es coneixia o es feia dir “Princep d’Olèrdola”. Aquest promotor va pactar amb els benedictins la edificació del monestir. Es tracta doncs, d’un monestir “privat” o particular. El senyor, a més de reservar-se el dret d’enterrar-se ell i la seva família solia aconseguir que li nombressin l’ abat o prior que li convenia. L’església acceptava dins del monestir les tombes dels membres principals de la família i també dels secundaris que sovint no tenien dret a l'herència i que tampoc eren massa poderosos des del punt de vista econòmic.
El monestir es pot visitar, però només el primer i tercer dissabte de cada mes, o bé trucant per concertar la visita. Aprofito un text que m’ha passat el company Josep Camp: Del període fundacional del segle 11 en queden vestigis contats. Els capitells del claustre es poden equiparar als capitells del interior de Sant Pere de Rodes (aquí no hi ha escultura arquitectònica com passa a Sant Pere) i podem dir que la seva línia artística ens remet al corrent o estil que veia de França (la Septimània) i que es caracteritza per fer la talla al bisell.
Acabo d’explicar del priorat que també tenim un altre moment més avançat al que pertany la portalada d’entrada i que es correspon en un moment que els Gorgs es connecta amb la línia artística que irradia des de Tolosa del Llenguadoc i que a Catalunya té escassos exemples com pot ser la portalada de Sant Martí Sarroca en el mateix Penedès. La majestat del timpà dels Gorgs va ser feta per un mestre que treballava a Tolosa concretament a l’església de Sant Serni de Tolosa. És el mestre Guilduí (?) o el seu fill.
L’escut de Montserrat es correspon amb el moment que es fa el canvi de dependència (quan de Marsella passa a Montserrat) que també coincideix amb el moment que es construeix la nova capella quadrada gòtica que serà el nou presbiteri (volta de creu). La dedicació a Sant Sebastià també és d'aquest moment. Per cert que la representació de San Sebastià és atípica: va a cavall.
Una mica més endavant hi ha la casa modernista de Can Bou.
Des d’aquí seguim recte per la pista asfaltada amb la finalitat d’anar fins al mas de la Llinda. Aquest mas marca la meitat de la nostra excursió d’avui i ens entretenim mirant les construccions i la capella al costat.
Aquest mas té adossada una petita capella que mostra un absis romànic, del segle XII, amb arcuacions llombardes, encara que en mal estat.
Ja de tornada, ens encarem a Sant Pau d’Ordal. D’aquí a una mica podrem seure a fer una cervesa mentre esperem que obrin el restaurant de Cal Pau Xic.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13094497
Article de l’anterior ruta per Sant Pau d’Ordal: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/alt-penedes/374-sant-pau-ordal-can-mata-del-raco-can-rovira-ruta-ultima-defensa-barcelona