Castellet Torrelletes Casa Alta

(Alt Penedès) Excursió per tal de pair els torrons, el dia 27 de desembre de 2012. Per l’itinerari hem pres com a referència el track que havien fet els amics de Tot Natura i ens hi hem estat uns 11,3 quilòmetres, amb un desnivell positiu de 314m. 

574 Mapa 574 Perfil

TAL DIA COM AVUI: El 27 de desembre de l'any 1350 neix a Perpinyà l'infant Joan, fill de Pere III de Catalunya i Aragó i Elionor de Sicília, futur sobirà de la Corona d'Aragó com a Joan I el Caçador.  Entre molts embolics provocats pel rei Joan I i pel que fa a la política peninsular, cal esmentar que va pactar una aliança amb Joan I de Castella el 1387, tot i que les relacions es van enfosquir a la mort del rei de Castella, el 1390, a causa dels temors castellans d’una intervenció catalano-aragonesa a través del marquès de Villena, el qual va ser desposseït dels seus bens a partir del 1394.

 P1150447 Castellet al matEl castell de Castellet es troba situat en un punt estratègic de la ribera esquerra del riu Foix. Des d’aquest punt, ja en èpoques romanes, es podia controlar el pas a les terres de l’Alt i el Baix Penedès, importants perquè hi passava la Via Augusta (dita antigament Via Hercúlia) i perquè era un dels punts de connexió cap a la costa. Documentalment tenim informació des de l’any 977, moment en que era anomenat castell de Sant Esteve. Va ser propietat del comte de Barcelona, primer de Sunyer i després de Borrell II.

P1150450 Castellet 2    

Amb el transcurs dels anys, a mida que la frontera dels musulmans anava quedant més al sud, va perdre la seva funció defensiva i va esdevenir un castell palau de residència de nobles.

Recents excavacions, des que va ser parcialment recuperat el 1928 i fa poc, el 1998, en donar-li un nou ús com a seu de la Fundació Abertis, que en són els propietaris, s’ha descobert l’origen ibèric de la fortalesa.

P1150449 Casa Pairal Cal Toms  

El poble de Castellet (159m) domina totalment el pantà de Foix. Es tracta d’un indret magnífic. Lògicament es tracta d’una població que va desenvolupar-se, limitadament, al l’abric del castell. De població molt reduida, sempre ha disposat de diverses masies escampades, tot i que en un entorn força dur i pobre, com podrem comprovar durant el recorregut. El poble està situat en una curta cinglera d’origen miocènic, a la ribera esquerra del Foix. A la carretera hi ha un restaurant i bar, però que està tancat a les 9 quan hi arribem. Fa fred perquè estem a 1ºC, però l’aire és totalment estable i ha de permetre gaudir de l’excursió. Quan comencem a caminar, des de l’aparcament, a la dreta tenim una magnífica casa pairal: Cal Tomàs.

P1150456 Esglsia Per darrera del castell es puja fins a l’església de Sant Pere de Castellet, situada en un pla superior, que domina el castell, el pantà de Foix i, a ponent, L’Arboç i tota la zona del Montmell. Hi havia hagut una primitiva església dedicada a Sant Esteve, ja desapareguda, encara que potser les seves primeres pedres han format part d’aquesta. L’actual, però, és d’origen romànic i compta amb una portalada de mig punt que mira cap el castell i que està precedida per un gran atri amb volta de canó i una gran lluminositat. Es d’admirar el campanar d’espadanya amb quatre obertures i les seves quatre campanes. Fa uns anys, només en quedava una. Els procesos de restauració general del castell i del poble, han millorat aquest aspecte. Sempre fa una mica de pena veure un campanar sense campana. Hi ha documentació que esmenta aquest temple l’any 1195. Hi fou enterrat Bertran de Castellet.

Els senyals de GR ja es veuen pintats a les pedres i també, algú amb poc respecte per les pedres antigues i amb les altres persones que hi passem, hi ha fet grans pintades d’aquelles dels enamorats. S’ho podien ben bé estalviar perquè no cal anar deixant taques de tinta negre per tot arreu. Trobem el primer pal indicar del GR i de les diverses rutes possibles. Aquesta informació ens confirma que el GR 92.3 va fins al castell de Penyafort.

P1150464 Cam emblanquinat 

La rosada de la nit ha deixat uns camps molt emblanquinats. Es nota aquell fred viu dels matins d’hivern, però el sol començarà a escalfar aviat. El sender va entre vinyes, algunes treballades, unes altres abandonades, amb tot d’herbes i ceps vells, sense cap atenció.

P1150466 Torrelletes

Entrem al poblet de Torrelletes que, tant aquest com Castellet pertanyen administrativament a La Gornal, formant el municipi de Castellet i la Gornal. Etimològicament Torrelletes provindria probablement del llatí “Turriculas”, amb el significat de torres petites. A Torrelletes les cases són dels segles XIX i XX. Només cal destacar la masia de Can Rossell, prop de la qual hi ha indicis d’un poblament ibèric conegut com a Serreta de la Casota.

P1150467 Miquelet i Bovera

P1150468 Roderes 

Un cop hem sortit de Torrelletes, seguint sempre en direcció nord-est, tenim a la dreta la serra del Miquelet, que uja des del Torrent del Llampeig i més endavant es veu una mica la paret de roca de la Bovera, per sobre de les quals hi ha la Plana de la Barquera. Pel nostre camí, ara sobre roca calcària, es fa evident que en algun moment de la història havia estat molt concorregut, doncs les roderes han deixat profunds solcs a la roca.

Pou de cal M.G.1151

Hem girat i pel la pista que comença a planejar en direcció est, trobem un forn de calç. Aquest forn i el que trobarem més endavant ens indiquen clarament que en el territori s’han explotat les pedreres del calç del territori, cosa que ja anava bé perquè les possibilitats de conrear la terra era força limitada. Als peus del pou, algú hi ha deixat, probablement durant una excursió per a infants, un bonic pessebre, entre pedres i petites branques.

P1150472 Coves de la Bovera  

Ja estem a sota mateix del cingle de les Coves de la Bovera. En aquestes coves s’hi ha trobat indicis d’habitatge troglodític. Pel camí, anem trobant diversos exemplars de margallons. El margalló (Chamaerops humilis), és una de les dues úniques palmeres endèmiques d’Europa. Creix en territoris àrids i secs, generalment propers a les zones de litoral, al Nord d’Àfrica, sud d’Itàlia, la península Ibérica i les illes de la mediterrània occidental. De la mateixa manera que l’olivera, el garrofer, l’alzina i el garric, el margalló es pot considerar un dels elements més representatius de la vegetació mediterrània del sud-oest d’Europa.

P1150476 Segon forn de cal    

Passem pel costat de les restes d’un segon forn de calç. Aquests forns que estem veient, és un testimoni mut d’una activitat que es va desenvolupar molt segles enrere i que va acabar a inicis del segle XX. Originalment els forns es llogaven als calciners, els quals extreien les pedra, la coïen i després la venien transformada en calç. La feina de cada fornada durava entre un mes i mes i mig. Cal saber que per obtenir la calç convenia que dins del forn s’arribés a una temperatura entre 800 a 1000 ºC.

P1150479 Arbo

El camí arriba al Pla de la Casa Alta, on hi ha una cruïlla diverses direccions, amb un pal indicador. Hi passa el GR92 del Mediterrani i també el PR-C143. Fins a Vilanova i la Geltrú hi ha 11 quilòmetres i fins a Sitges, 19. Una mica més amunt arribem a la Casa Alta, una gran masia, en molt mal estat, situada en un indret amb unes vistes extraordinàries. Probablement aquesta casa devien ser els propietaris del forn de calç que hem vist fa una mica i els devia servir tant per a les seves pròpies necessitats com per a vendre la calç produïda.

P1150483 Juanma 

L’Arboç, que hem anat veient sovint, ara queda perfectament situat al mig del pla de vies de comunicacions que uneixen Vilafranca amb El Vendrell. Es tracta d’una vila famosa per la quantitat d’edificis modernistes. Cal saber, d’altra banda, que originalment formava part de Castellet, encara que se’n va independitzar molt aviat: l’any 1174. Més enllà de l’Arboç és fàcil endevinar els pobles de Banyeres i Llorenç del Penedès i de Sant Jaume dels Domenys. Tots aquests pobles de la plana tenen com a muralla posterior, al seu nord-est, el característica muntanya del Montmell.

Orientantnos M.G.1158   De tant en tant ens hem d’anar orientant . Hem passat pel costat de Pujol Florit (331m) i tenim vistes cap el mar i l’esvelta xemeneia de la central de Cubelles, que destaca com una fita que no passa desapercebuda. Cap a la nostra dreta, molt més enllà, el Montmell que ja hem comentat abans.

P1150486 Cal Balaguer

Arribem a Cal Balaguer, passant per entre les runes de diverses construccions. Ens sembla evident que aquí hi devien viure. És un espai sobre una plana on devien poder treballar alguns horts. Però certament, un territori de molta pedra, massa. Com els bancals de pedra seca que hem vist (i encara en veurem algun més) amb feixes minses, plena de pedregar, per plantar-hi ves a saber què. Veure masies i cases enrunades, amb les finestres trencades o bé obertes, com ulls cecs, sempre fa una mica de pena. Nosaltres seguim. El camí passa ara per un terreny calcari sobre el qual no hi ha terra i mostra la seves tonalitats i els diversos clots, forats i formes esculpides per la pluja.

P1150489 Pi 

 Hem anat baixant. El nostre destí s’entreveu, de tant en tant, entre els pins. Deixem, precisament un curiós pi amb una forma extraordinària a la nostra esquerra per dirigir-nos, passant pel costat d’unes vinyes que ara estan podant, cap a Can Cabra i després directament cap el castell de Castellet. Amb unes vistes de les aigües del pantà de Foix, brillant amb el sol de migdia i de la torre de planta circular del castell.

Passem pel costat del castell un altre cop, que va ser marca de Barcelona i del qual en sabem que l’any 1405 Martí I el va vendre a Pere de Torrelles i que molt més endavant, ja el segle XVII, va passar a la nissaga dels comtes de Santa Coloma. Ara ja sí que tanquem el cercle que hem començat aquest matí.

Tornem a tenir unes boniques vistes de les aigües brillants del pantà de Foix. Aquest pantà va ser inaugurat l’any 1928. L’idea es va produir en el context de la greu crisi agrària de la fi del XIX. Aquesta infraestructura va canviar la vida de les poblacions properes al riu Foix, que veien d’una situació econòmica i de despoblament molt acusades, des de l’aparició de la fil·loxera.

I fins aquí ha arribat l’excursió. Si vols accedir a la ruta per gps, la pots trobar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3771954