“Has de ser obedient”, li diu un pare a un fill amb un lleuger somriure. Un altre dia i amb la cara rígida i la mirada fosca del seu poder, el pare li mana al nen “Tu, aquí!”. Aquest és un missatge habitual als fills. De fet això és el que esperen els pares dels seus fills ¿oi?: que siguin obedients, que siguin “bons nens”.
Claude Steiner, psicòleg i expert en Anàlisi Transaccional (AT), va morir el 9 de gener de 2017, ara farà dos anys. Jo el coneixia per la seva obra “El otro lado del poder” i vaig coincidir amb ell en un congrés, a Sevilla, en homenatge a Eric Berne el qual va ser el creador inicial de l’AT. Aquell dia, a Sevilla, Steiner ens va oferir unes pinzellades de la seva vida familiar i entre altres coses va dir “estic molt content d’haver educat meus fills com a no obedients”. Quina frase més sàvia: el valor de la “no obediència” (que cal distingir-la de la desobediència).
Com educar els fills per ser persones responsables i disciplinades, però no obedients fins al punt de resultar uns éssers dòcils i sense visió crítica?
Un exemple: Una nena o un nen vol seure a la taula en una cadira, però el pare ha dit que segui en una altra. El nen, tossut, insisteix (per qualsevol raó), llavors el pare adopta un posat autoritari: ”he dit que aquella!”. De fet el pare no aporta cap explicació; el pare creu que no pot permetre que no es faci el que ell ha manat: subsisteix la idea de “perquè ho he dit jo i ja està”.
L’exemple anterior serveix per definir un terrible sistema per educar un fill; no se l’ajuda a ser independent, lliure i crític en el futur. Al fill li podem donar ordres immediates quan la seva integritat física està en perill o quan hi ha una raó de pes i raonada; però un cop s’ha donat l’ordre cal que el pare (o la mare) ofereixi el raonament (sincer i honest; sense manipular). S’ha d’evitar transmetre el missatge “perquè ho dic jo”.
Tot allò que diem als fills i que es pot interpretar com “és així perquè jo vull i tu estàs obligat a obeir” té un efecte perjudicial pel fill i corrosiu pel futur de la societat: es creen persones dòcils o persones rebels. No oblidem mai que el missatge “perquè jo ho dic” és un brutal missatge que transmet uns valors contraris a l’ètica i al pensament crític, creatiu i responsable.
Molts cops, el pares que actuen amb el “perquè jo ho dic” no ho poden evitar, els hi surt del més profund de la seva constitució. Cal preguntar a qui així actua ¿qui va ser autoritari, el pare o la mare? Perquè podeu estar segurs que darrera d’un pare o mare autoritari o dictador, quasi sempre hi ha un avi o avia que també ho eren. Vols que el teu fill sigui una persona sense ètica, autoritària?
L’infant amb els missatges dels pares fa una composició i els posa dins del seu inconscient. Eric Berne deia que l’inconscient és un centre d’energia, on els instints comencen a formar-se de forma concreta. D’altra banda a l’inconscient s’hi emmagatzemen els sentiments. Instints i sentiments ajudaran al nen a crear el seu propi guió de vida i aquest serà el que conduirà la majoria de les seves decisions de futur.
La obediència és una forma de dominació social i aquest és un dels aspectes negatius
És fàcil observar com hi ha missatges que valoren la obediència com un aspecte important i per tant cal saber per què ho fan.
Claude Steiner desenvolupa l’AT com a eina per prendre consciencia i responsabilitat dels nostres actes i el poder personal per canviar la nostra realitat. Al seu llibre “La otra cara del poder” un dels efectes que destaca són els aspectes recargolats de l’exigència d’obediència. Amb la obediència es busca la dependència total de la persona, que no pensi per sí mateixa, que faci el que se li diu a costa del que sigui fins i tot de les seves creences més fermes i socials. La obediència va contra la llibertat de pensament i vol crear individus dòcils al poder.
Fa anys es va portar a terme un experiment per demostrar els aspectes més foscos de la obediència. Es va dir l’experiment “Milgram”. Aquest experiment volia avaluar si aquells que a la segona Guerra mundial van fer mal a tanta gent indefensa ho feien com a conseqüència que eren uns malvats o senzillament perquè eren conscients que només calia seguir ordres.
Aquell experiment de Stanley Milgram (psicòleg de la Universitat de Yale), de l’any 1963, tenia per finalitat mesurar fins a quin grau un participant estava disposat a obeir ordres d’una autoritat encara que fossin contràries a les seves creences. Els experiments van començar el juliol de 1961, uns tres mesos després que Adolf Eichmann fos jutjat i condemnat a mort per crims contra la Humanitat durant el règim nazi a Alemanya.
Hi va varis vídeos que tracten aquell Experiment. Insereixo un d’ells a continuació. Publicat a youtube per EticaDerechosHumanos el mes d’abril de 2009.
Milgram Experiment - Big History NL, threshold 6 (english):