(Chiapas) Viatge Ruta Maia, per Honduras, Guatemala i Mèxic, el juliol de l’any 2005. Crònica publicada el 15/5/2020. Organitzat pel Museu Egipci de Barcelona, amb un acompanyant i una guia especialista en cultures prehispàniques. Mitjà utilitzat: vehicle microbús. Distància total recorreguda d’aquesta etapa: 230 km. Itinerari: Palenque, Toninà, Agua Azul, Misol Ha, Palenque. Participants: 17 membres.
FA ANYS: El 17 de novembre de 1983 es va formar el EZLN (Ejército Zapatista de Liberación Nacional) amb la confluència de diversos grups crítics amb el govern Mexicà.
Circulem per entre unes valls verdes i amples. Anem en direcció sud, endinsant-nos a Chiapas i guanyant alçada. Les petites aldees mostren símbols d’independència. En una el rètol diu “Aldea rebelde. Junta de Buen Gobierno”. Els zapatistes van acusar, el 1994, que el Govern era un mal govern i van crear uns comitès de coordinació i gestió territorial als quals els hi van posar aquest nom de Juntes de Bon Govern. Avui fem uns 130 quilòmetres al sud per arribar a Toninà.
Per arribar a Toninà hem passat per Ocosingo; era dia de mercat i a l’entrada del poble un rètol: “Municipio rebelde autónomo zapatista” i al costat una escola pintada amb molts colors i més enllà, en una façana, la pintada amb la coneguda imatge del Ché. Però a la sortida hi havia un control de l’exèrcit; a un costat hi havien situat un niu de metralladores, darrera de sacs terrers i cobert per una vela de camuflatge. Tot molt espectacular. Ara ja som al lloc arqueològic, a Toninà, són quasi les dotze i estem per sobre dels mil metres d’altitud. Estem al mig de la selva Lacandona, territori del moviment rebel zapatista, per aquesta raó hem vist el control de l’exèrcit; un fet derivat de de la declaració de la ‘Alerta Roja’ declarada el 21 de juny, quan baixàvem a Guatemala, com he explicat a la primera crònica.
Entrem al recinte. Puc dir que la vista de Toninà m’ha resultat diferent dels altres llocs que hem visitat; normalment, trobem diverses construccions repartides en un espai més o menys gran, d’una manera que podríem dir irregular. Passem pel joc de pilota, petit i construït amb lloses de pedra primes posades les unes sobre les altres. Són construccions típiques de zones on hi ha molta pedra fraccionària i per tant els constructors no anaven a les pedreres a obtenir-ne per les seves construccions, sinó que utilitzaven les que tenien a mà. És una qüestió d’economia d’esforços.
A Toninà, el concepte espacial està estructurat a través d’una gran plaça, d’un verd dens i al final, en diversos nivells o terrasses, diverses construccions que van pujant un turó fins al punt més alt on hi el temple final.
Del conflicte rebel diguem que (wikipedia) el 2000 el nou president mexicà Vicente Fox, va enviar al Congrés les lleis que havien estat acceptades per l'EZLN. Però els diputats no van acceptar cap autodeterminació ni autonomia de les regions zapatistes, ja que això violava la constitució federal.
Us recorda alguna cosa això? És el truc de sempre. El grup dominant majoritari fa una constitució a la seva manera i després quan el grup minoritari diu que se sent perjudicat, llavors el potent dominador (que també és autoritari) declara que no es pot perquè la constitució (que ell mateix va fer al seu gust) no ho permet. El 2001 el Subcomandante Marcos i una delegació, desarmats i amb passamuntanyes, es van presentar al Congrés de la capital per presentar les seves reclamacions. Se’ls va deixar entrar i parlar, però no les van acceptar; però tot i amb això s’ha permès un funcionament autònom ‘de facto’ fins ara.
La plana per la qual comencem a caminar és molt agradable. Pel que em sembla, estem sols el nostre grup. Només m’ha semblat veure una parella dalt del tot. Aquests temples, no tenen gaires visitants. La qual cosa ja va bé, doncs em fa sentir una mica com a pioner. Ja sé que és molt diferent ser que sentir-se pioner. Però també sé que la vida està feta d’imaginació, d’emocions, de sensacions i d’il·lusions.
Estem al mig de la selva Lacandona, al cor de Chiapas. L’antiga ciutat de Toninà pertany al període Clàssic. Els treballs arqueològics han aconseguit desenterrar molts edificis. Toninà, significa en tzetzal “la casa de pedra” o “el lloc on hi ha edificis de pedra”. La ciutat va tenir molta importància el 583 dC, data en que apareix la primera inscripció que identifica aquesta data. Després, cap el 805 dC hi ha evidencia d’una dinastia regnant que va deixar constància, en els monuments de pedra, de naixements, casaments i victòries militars.
Des de l’any 805 fins el 901 dC, no s’han trobat més inscripcions. Cal tenir en compte que durant aquest període va haver-hi un daltabaix a totes les ciutats maies. Però una dada per a la investigació és que el 909 dC tornen a aparèixer noves inscripcions, precisament a Toninà. Sembla que Toninà sobreviu a l’ensorrament del món maia i manté la coexistència amb els tolteques de Tula i de Chichén Itzà. Aquesta forat amb la bola es coneix com l’entrada a l’imframón. Segons els maies després de la mort, l’ànima emprèn un camí cap al inframón on haurà de travessar un riu amb l’ajuda d’un gos. Si l’ànima porta una peça de jade l’ajudarà i li facilitarà les coses.
És de destacar que després d’aquest període, comença un període de destrucció: es decapiten i trenquen les escultures i l’acròpolis es fa servir com a necròpolis per nous pobles que, quan enterren els seus morts, buiden les tombes antigues d’objectes i foraden temples i palaus.
La pujada fins al temple superior, suposa anar passant per petits temples intermedis. Alguns, tenen diversos passadissos interiors, pels quals es pot pujar a nivells superiors. A la sisena plataforma, sota un cobert, es protegeix l’element més sorprenent de Toninà conegut com el mural dels Quatre Sols. És una obra fascinant d’estuc, en bon estat, que representa la simbologia maia de la creació del món. Unes imatges amb cap cadavèric representen els mons creats i destruïts, en una composició força dinàmica.
La pujada fins al temple superior, suposa anar passant per petits temples intermedis. Alguns, tenen diversos passadissos interiors, pels quals es pot pujar a nivells superiors.
El treball d’estuc es troba en diversos moments. Per perspectiva històrica diguem que a Catalunya la pressió que va comportar que els catalans es decantessin pel candidat Carles (i no a Felipe d’Anjou) al tron d’Espanya, va començar molts anys abans del tant conegut final fatal del setembre de 1714.
Per exemple, en Josep M. Torras escriu que en el llarg procés d’ocupació borbònica de Catalunya, entre el 1707 i el 1714, els exèrcits francesos i espanyols van dur a terme per primer cop tècniques de guerra psicològica i d’intimidació a gran escala contra la població civil. Aquestes actuacions de terra cremada i de violència extrema contra les persones foren induïdes probablement per l’estat major de l’exèrcit de Louis XIV que ja les havia assajat en les campanyes de Bretanya i Normandia de 1675 i en les operacions militars del Palatinat de 1689.
Aquí li faig una foto a en Tomàs, un company de Sant Cugat, que enfilant-se per una estreta escala, sembla talment l’Indiana Jones.
Per algun lloc d’aquesta plana, a prop d’aquest centre cerimonial, hi vivien el maies en cabanes de troncs. Mentre el monarca s’entretenia amb els escultors, els artesans treballaven en els tallers al costat del centre. Els terrissaires donaven forma als plats, els joiers treballen el jade, el nacre i l’obsidiana i els escribes comprovaven que els glifos esculpits fossin correctes.
A Toninà, disposem de temps per visitar el petit museu que, per cert, resulta molt agradable i interessant. Uns quants cranis que s’han trobat durant les excavacions, sempre són interesants en un museu. Entre 4 o 5 dies després del naixement dels nens els hi posaven unes tauletes que feien pressió, una sobre el front i una altra a la part posterior del cap, aquest acte es feia. Durava diversos dies, produint l'aplatament del front i el crani.
Escultura d'un governant alçat, de front, vestit amb una llarga capa amb glifos a la part posterior, porta una ampla faixa amb rostre fantàstic i llarga banda amb comptes esferoidals i tubulars. Porta unes sandàlies amb corretges trenades fins als genolls, amb un gran tocat de superposició de màscares, amb aletes laterals ricament adornades i sosté amb els braços i mans una barra cerimonial de comandament.
Deixem el museu i amb l’autocar ens desplacem en direcció a Palenque ja que avui el nostre programa inclou la visita a dos indrets especials. Es tracta d’espais on l’aigua es deixa caure lliurement per esglaons naturals.
El primer lloc on anem és Agua Azul. Hi arribem a les tres quan ja ha començat un aiguat potent, amb ganes. El primer que fem és anar a un dels molts restaurants del lloc. Aquí, aquests establiments són bàsicament cabanes amb sostres de troncs i palla, on hi ha les taules i cadires.
La visita a les cataractes és interessant. Les forma el riu Shumulhà en arribar a un indret en que la plataforma pètria calcària va fer un trencament i diversos esglaons descendents. Tot aquest indret forma el Parc Nacional Agua Azul.
Les aigües semblen venir del no res, perquè sorgeixen entre una densa vegetació i de cop es precipiten pels desnivells, amb un fort brogit. És evident que estem en un lloc turístic. Això em sobta. Em trobo una mica descol·locat, després de set dies de selva i llocs poc visitats, on nosaltres érem quasi els únics estrangers del lloc.
La segona parada és a Misol Ha, a mig camí de Palenque. Aquí el que hi ha és un salt d’aigua d’uns 30 metres d’altura. Podem caminar una mica més tranquil·lament i passejar per un camí que, entre grans falgueres, arbres i vegetació exuberant, va a passar per sota del caient d’aigua. Al darrera, s’hi ha fet una mena de balma on rebo a la cara el polsim fresc de l’aigua en pols que provoca la cascada. El contrast dels plàstics de colors dels companys del grup, per la pluja, presenta una interessant combinació sota la columna d’aigua. Després ja marxarem i per la ruta un rètol en un poble ens recorda que estem a Chiapas: “Esta usted en zona zapatista en rebeldia. EZLN”.
Aquesta crònica no disposa de track per gps.
Anterior. Etapa 5:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/mon-maia/881-ruta-maia-etapa-5-bonampak-chiapas-mexic
Següent. Etapa 7: