(Jordània) Ruta el desembre 2013; 16,3 km; +476 -476; 8 hores (amb visites). Excursió organitzada en el context del viatge a Jordània amb el següent itinerari: Inici al Centre de Visitants de Petra, Al Siq, temple de Khazneh o del Tresor, vall de Petra i temple de Ad Deir o Monestir. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 629 els exèrcits de l’Islam van viatjar cap el nord i van guanyar la batalla de Yarmouk. Jerusalem va caure el 638 i Síria el 640. L’islamisme, en la dinastia sunní dels omeies, es va convertir en la religió dominant de la regió. Aquell any, a la península Ibérica, encara faltava un segle perquè es pogués parlar del primer sobirà a Astúries (Alfonso I, el 739) i encara més anys per els altres: Navarra (Iñigo Arista, 800), Catalunya (Wifred I, el 874) i Castella (Fernan González, el 929).
L’excursió comença en el Centre de Visitants i des d’aquí el camí va baixant. El nostre guia és Shareef Abu-Orabi, un home atent, amable i amb gran coneixement de Jordània i de Petra en particular. La bíblica Sela dels edomites, que el segle IV aC es va convertir en la capital dels nabateus, va ser esculpida dins d’un massís de roca de color rosat, totalment protegit de l’exterior. Els nabateus van esculpir temples, palaus i tombes monumentals i quan els romans hi van entrar, el 106 dC, van trobar una ciutat rica i sofisticada. El primer que troba el visitant són uns curiosos blocs de roca (Blocs Djinn) que són només un tast bàsic del que més endavant haurem d’admirar.
Els nabateus ja feien servir la Carretera del Rei per transportar encens i altres mercaderies a les importants ciutats de Síria. Sabem que era un camí que permetia unir els regnes de Edom, Ammon i Moab. Eren un antic poble que es va situar al sud i a l’est de Palestina. La capital era Petra, a uns 80km al sud-est del Mar Mort. Passem pel costat de la Tomba de l’Obelisc que representa un perfecte exemple d’unió artística d’estils. Sens dubte, els obeliscs són d’influència egípcia i el nínxol al centre, d’aire grecorromà. La part inferior, el Triclinium de bab As-Siq és una cambra amb tres bancs que tenia per finalitat celebrar les festes sagrades, anuals, en honor dels morts.
Hem entrat al congost de As-Siq. Aquest magnífic congost és el resultat d’un procés geològic derivat d’un trencament i és per tant una esquerda. Posteriorment la erosió del pas de l’aigua va polir els marges. Per assegurar el pas dels visitants, just a l’entrada s’hi va construir un mur i una canalització per evitar que l’aigua de les pluges s’endinsi al congost. Caminar per l’ombra d’aquest pas estret és una experiència inoblidable. La roca sorrenca va permetre treballar fornícules i imatges de les quals encara queden vestigis. El Siq ha estat excavat per treure una gran part dels sediments que anys enrere acumulava. Per això actualment es camina uns dos metres per sota de com es feia quan jo hi vaig venir fa anys.
Al final del Siq, de 1200 metres de llarg, s’endevina una construcció que molta gent recorda amb el nom del Temple del Tresor i que va sortir en una de les pel·lícules d’Indiana Jones. Sorgeix de sobte, al final del Siq, després d’haver-nos aturat a admirar canals d’aigua, torrents que arriben pels costat, nínxols votius o els colors de les vetes i estrats de la roca. Comencem a veure el monument més bonic i conegut de Petra: el temple d’Al-Khazneh, o del Tresor.
L’estil arquitectònic del temple és quasi únic al món antic. Aquí ens aturem amb la boca oberta davant d’aquest temple nabateu, tallat en una enorme façana de 43 metres d’altura i de 30 d’ample. Realment talla la respiració i es fa difícil trobar les paraules per definir la seva magnitud i bellesa. Va ser excavat el segle I aC i es creu que va ser la tomba del rei nabateu Aretas III i posteriorment utilitzat com a temple. Hi ha una llegenda que diu que un faraó egipci hi va fer amagar un tresor dins la urna de dalt, mentre perseguia als israelites. Es veu que alguns del país s’ho van creure i l’urna (de 3,5 metres d’altura) està plena d’impactes de bala. No hi podem entrar, però cal saber que l’interior és només un gran espai quadrat sense res i ho puc confirmar de quan hi vaig venir ara fa ja molts anys. A sota s’ha començat a excavar i és evident que hi ha una altra sala com és el cas que hem vist fa estona en l’anomenat Triclinium. Probablement tot aquest espai per on caminem no és res més que una gran acumulació de sediments i quan es vagi buidant sortiran moltes noves sorpreses.
El Siq ha girat cap a la dreta i el visitant pot gaudir d’altres construccions excavades a la roca. El poble es repartia entre les dues riberes del Wadi Musa, que de forma espectacular és una vall voltada d’alts turons. Les investigacions arqueològiques situen l’època de màxim esplendor entre els segles IV aC i I dC. Els nabateus construïen pobles que servissin com a punt d’estada de les caravanes que es desplaçaven per comerciar i una de les ciutats fundades va ser Palmira, la de la famosa reina Zenobia, dins de l’actual Síria. Alguns historiadors, basant-se en el Gènesis, els identifiquen amb la tribu de “Nebayot” i per això també els relacionen amb Ismael de qui era fill.
Ens hem enfilat per la banda meridional de les parets que hi ha al nord de la depressió que forma aquest ensorrament, on hi havia la ciutat. Això ens permetrà visitar alguns tombes i temples fora de la massificació de visitants de la vall. La Bíblia es refereix als nabateus citant aquest territori, que en aquells temps es considerava directament com Aràbia. Els nabateus, tenint una part del control de les rutes comercials, van arribar a ser rics. Es comencen a conèixer els reis nabateus a partir del 100 aC, des de Obedas I (95 aC) fins a Rabel II (106 dC), temps en que van lliurar constants batalles amb els jueus que, havent sortit d’Egipte, es van enfrontar als habitants d’aquest part d’Aràbia fins que van seguir més amunt, per tal de girar el Mar Mort i anar cap a Jerusalem.
A un costat de la vall hi ha les conegudes “Façades”. Són fileres de tombes nabatees amb escultures que s’han anat diluint per l’efecte de l’erosió.
Pugem a un dels punts més alts i les vistes que tenim des d’aquí són extraordinàries. A baix podem admirar el teatre, construït pels nabateus durant el segle I dC, però que és un evident reflex de la influència romana que s’anava estenent per tot Orient. Es calcula que tenia una capacitat per a unes 7000 persones.
Arribem a la zona coneguda com de les Tombes Reials. La més gran de totes és la coneguda amb el nom de la de La Urna. El pati immens i la seva cambra principal (de 17x18 metres) són imponents. Es calcula que va ser excavada cap l’any 70 dC i va ser modificada el segle V per tal de convertir-la en església bizantina. Durant el període bizantí a Petra s’hi va crear un bisbat i diversos edificis nabateus van esdevenir esglésies. Més endavant, es van produir dos terratrèmols especialment destructors, els del 363 i del 551, la qual cosa, juntament amb la invasió dels musulmans durant el segle VII dC, la ciutat va derivar cap a un petit poblet.
Després anem baixant per dirigir-nos cap al que es coneix com al carrer de les columnes. Forma també part de les excavacions que han posat al descobert part de la calçada romana. Tot el carrer estava voltat de columnes i els seus marges estaven plens de temples, edificis públics i botigues o centres per al comerç, com era habitual a les ciutats romanes. El paviment de marbre encara es pot veure actualment.
La vista del Gran Temple és impactant. Es va començar a excavar el 1993 i van sorgint uns resultats admirables. Sembla que originalment es va construir com a temple nabateu, dins del segle I aC i tot i que va patir els estralls d’un terratrèmol va ser utilitzat fins el mateix període bizantí. A mi em resulta una sensació extraordinària caminar per sobre de les rajoles tallades de pedra en forma exagonal i saber que són les autèntiques que van esculpir els nabateus.
Petra va resultar un lloc de defensa i per això s’hi van concentrar els nabateus quan, el s. IV aC, el sobirà del territori de Síria va iniciar una campanya contra ells. Petra va passar a ser província romana a partir del 105 dC, en temps de l’emperador Trajà. El primer governador va ser Claudio Severo i manava des de la capital situada a Boshra, que va passar a denominar-se Colonia Nova Trajana i que disposava de la Tercera Legió Cirenaica. La població nabatea de Petra va mantenir el seu prestigi i la seva llengua, però amb el temps es van anar arabitzant fins al punt que Estrabó parla de Petra com a la ciutat dels àrabs nabateus. El sistema d’escriptura del nabateu era de caire consonàntic i es va consolidar i perdurar des del segle I al IV dC. Era d’origen de la branca de l’arameu. Els nabateus parlaven una forma d’arameu amb influencies àrabs. L’arameu va ser utilitzat com a llengua oficial pels assiris, babilonis i perses, però després del col·lapse de l’imperi persa, la llengua i l’alfabet arameu es van començar a fraccionar en alfabets locals sortint variants com el judaic, el palmiré, el siríac i el nabateu.
Trobo uns “nabateus moderns” per entre les runes i aprofito per fer una fotografia... Cal saber que quan Saladí va conquerir els castells dels creuats, el 1189, Petra ja era una “ciutat perduda” i abandonada, només coneguda pels nòmades beduins locals. Aquests beduins, en el fons descendents dels nabateus originals, no explicaven a ningú on era la ciutat, per la por que els estrangers tornessin. Això va durar fins que el 1812, un explorador suïs, Jean Louis Burckhardt va entrar a la ciutat disfressat de musulmà.
Hem visitat unes runes cobertes per un sostre que protegeix uns impagables mosaics bizantins. Havia estat un temple nabateu, posteriorment utilitzat com a basílica bizantina. Es pot també gaudir de la petita piscina de baptisme per immersió.
Després de dinar, hem començat a pujar, per un recorregut on destaquen més de 800 esglaons tallats a la roca i que ens han de dur fins dalt de Ad-Deir, una tomba més coneguda com a “El Monestir”. Metre pugem, per revolts i revolts entre roques, es posa a ploure, però seguim amunt. Les vistes són magnífiques, tot i l’aigua. Al final tenim el premi: Al-Deir: enorme i impressionant. Sembla el del “Tresor”, però és molt més gran. Es creu que va ser esculpit el segle III aC per enterrar el rei nabateu Obodas I. Des d’aquí surt una ruta apassionant que porta, en 6 km, fins a la Petita Petra, però no tenim temps. D’altra banda les guies recomanen concertar l’excursió amb un guia, doncs sembla que el camí no és fàcil de trobar en alguns punts.
Des d’aquí, refem el camí i anem tornant fins, un altre cop, el Centre de Visitants.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5903268