(Alaska) Ruta el 6/07/2015; 17 km; +555 -130; 5,5 hores. Excursió organitzada per en Francesc Masó de Acaminartravel amb el següent itinerari: Inici Devil’s Trail, Devils’ Pass (2400 peus), Devil’s Pass Lake, Devils’ Pass Cabin. Participants: Grup de 9 persones. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Cap a l’any 1745 els russos ja estaven instal·lats a territori d’Alaska i comerciaven amb pells. Aquell any ja en feia trenta que el Principat de Catalunya havia perdut la seva independència.
Aquest viatge a Alaska va començar a la ciutat d’Anchorage. És la ciutat més poblada de l’estat d’Alaska. Està situada a 61º de latitud nord, més o menys a la mateixa latitud que la ciutat de Sant Petersburg. Tots els carrers són paral·lels i les illes de cases estan separades per amples zones verdes. Des del punt de vista d’un visitant té un interès relatiu, fora de la gent que centra la seva prioritat en les botigues. Les cases de vivendes acostumen a se baixes i de fusta.
Un aspecte que crida l’atenció són els grups de gent, de faccions i aspecte que imaginem descendents dels habitants originals i que s’agrupen en jardins a fumar i a beure, totalment alienats tant de la seva vida anterior tradicional com del món actual. Al voltant del 1741 els comerciants russos es van instal·lar a la regió per comerciar amb pells. Més endavant, el 1786, Pytor Zaikov va construir un fort i va ser el primer assentament europeu en territori continental d’Alaska. Les hostilitats van sorgir el 1797, moment en que els nadius dena’ina van atacar el fort amb el resultat d’un centenar de morts. Més endavant, l’any 1838, es va estendre una epidèmia de verola que va exterminar la meitat de la població nadiua.
Avui la primera ruta s’endinsarà al Bear Country, el territori de l’ós. Un paper explica les normes a seguir. Alaska no és un zoològic i per tant els animals són lliures i en estat salvatge. Alguns cops s’han produït atacs i algun mort, però normalment l’ós s’aparta del camí dels humans. Només cal fer que et senti per evitar que el sorprenguis i reaccioni de manera defensiva. Per això portem picarols i xiulets.
Des del punt d’inici, el sender és evident i s’endinsa als boscos, primer cap a sud-oest i després cap a nord-oest. És el Devil’s Pass Trail. He coincidit en aquest viatge amb dues persones conegudes d’abans: l’Albert, amb qui ja havíem fet altres coses junts i la Teresa amb qui vaig coincidir un cop a Eslovènia. Dalt parlàvem del segle XVIII, afegim que a principis d’aquell segle el Principat de Catalunya comptava amb les seves Corts Generals, el seu govern (la Generalitat) i les seves constitucions i tradicions. Amb la resta del territori d’Espanya tenia en comú el rei, però no existia una corona centralitzada. El nou rei Felipe V, de la casa de Borbó, va trastocar el sistema. Després de jurar les constitucions catalanes, les coses es van complicar i va engegar una terrible guerra que va liquidar bona part de Catalunya i al final va signar el Decret de Nova Planta, pel qual va esborrar del mapa les institucions i constitucions de Catalunya... les mateixes que havia jurat complir i protegir. Des del 1714 Catalunya va deixar de ser independent.
És un territori de muntanyes, encara que les vistes surten de tant en tant. De fet Anchorage està situada en una gran península triangular voltada, parcialment, de les muntanyes de Chugach. La història d’Alaska cal anar a buscar-la molt segles enrere. D’entrada sembla que no hi havia poblament fins que en l’última glaciació (fa uns 50.000 anys) es va formar un pas per sobre de l’estret de Bering i alguns pobladors de les estepes van passar a les zones del que ara és Alaska. Més tard se sap que cap al paleolític superior (al voltant del 14.000 aC) va continuar aquest procés d’arribada de siberians cap a l’oest d’Alaska, barrejant-se amb les tribus existents.
Durant tot el viatge per Alaska l’aigua estarà present. Sovint les rutes estan molt ben definides i amb pals indicadors. Ara passem pel damunt d’un pont que salva un rierol, on aprofito per fer aquesta fotografia. Sembla que el nom d’Alaska prové d’una paraula aleutiana (“alaxsxap”), el que indica la relació dels pobladors de les illes Aleutianes amb la part continental. Aquesta paraula voldria dir “terra ferma”. També hi ha la interpretació que voldria dir “el lloc on l’aigua s’hi dirigeix”, probablement fent referència al que els illencs ja havien constatat de la direcció habitual del corrent marí.
Més endavant, el següent rierol el passem per sobre d’unes pedres irregulars. La temperatura és càlida però agradable. A Anchorage el clima és suau com a conseqüència de la proximitat del mar. El clima a l’oest d’Alaska el determina el mar de Bering i el golf d’Alaska. De fet el clima àrtic es troba a partir del centre cap el nord. La zona de temperatures més extremes és a Fairbanks, on poden oscil·lar des de -46ºC a l’hivern fins als 30ºC a l’estiu.
Els llacs que trobem, dins d’aquest Parc Natural, ocupen, amb tota seguretat, el que havien estat valls glacials. L’entorn ha canviat després de l’última glaciació, com també han canviat les condicions de vida dels indígenes. La vida i les condicions generals de població van canviar de cop el 1890 quan es va descobrir or al territori de Yukón, que va suposar l’arribada de milers de nous colons. Quasi un segle després, el 1968 es va descobrir petroli a Prudhoe Bay i això va suposar un altre pas definitiu en l’estructuració econòmica i social d’Alaska.
Quan ja portem caminant unes 5,5 hores un rètol ens indica la desviació cap a Cooper Landing. Demà hi anirem. Avui seguim de front cap al refugi o cabana que ens espera i que ja es veu. Cal dir, pel que fa als canvis en la població original, que entre el tema de la colonització hi apareixen els espanyols i també els russos. Els espanyols, bàsicament per la butlla “Inter caetera” dictada pel papa valencià Alexandre VI del 1493, per la qual es va declarar que a partir de les Açores i de les Illes de Cap Verd, tot i que es descobrís o que quedés per descobrir seria titularitat del regne de Castella i Lleó. I els russos perquè des del segle XVI havien posat la seva mirada en trobar un pas pel que ara és l’estret de Bering.
Aquesta és la cabana Devil’s Pass Cabin. N’hi ha moltes escampades pels parcs naturals canadencs. Són de l’administració i a través d’internet es poden llogar. La gent és molt respectuosa i no ocupen(ni s’apropen) una cabana que no hagi estat llogada prèviament.
Però parlant d’ocupació cal explicar que el segle XX va ser mogut. Dues de les illes Aleutianes exteriors (Attu i Kiska) van ser ocupades per les forces del Japó el 1942. Aquestes illes formen un espectacular arc de 1900 km de llarg que va des de Alaska (EEUU) fins a la península de Kamchatka (Rússia). Es tracta d’unes 300 illes d’origen volcànic que formen part del Cinturó de Foc del Pacífic, amb 57 volcans. La meitat dels seus ocupants són esquimals aborígens i el nom de les illes prové dels originals indígenes que eren coneguts com “aleutis”. Bé, tornem a la guerra; els americans es van prendre molt seriosament la invasió dels japonesos i finalment els van fer fora.
Ens instal·lem amb les màrfegues i els sacs de dormir i aviat ens hi posem. Aquí s’ha acabat la primera ruta d’aquest viatge. Acabem explicant que a principis de l’any 1959, Alaska va obtenir la condició d’Estat dins de l’Unió d’Estats Nord-americans. Però l’any 1895 encara hi havia molts russos i es va construir l’església de l’Assumpció de la Mare de Déu, de ritus ortodox, que encara avui està en funcionament dins de la ciutat de Kenai.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10300032