“Magallanes El hombre y su gesta”
Stefan Zweig
Editorial Juventud, (1994)
(Click on the flag above to have the translation in your Language. If it doesn't work, copy-paste it into Google Translator) Un llibre que explica, amb molta força narrativa, el que els contemporanis van anomenar l’empresa més meravellosa i el més gran esdeveniment humà registrat des de la creació del Món: que Magallanes demostrés amb la volta al globus terrestre que la terra era rodona.
L’autor ens situa en el temps: “Prínceps i ciutats cobraven tribut en pebre, i quan a l'Edat Mitjana es volia ponderar la riquesa d'un home, se'l motejava de sac de pebre. El gingebre, la canyella, la quina i l'alcanfor es pesaven en balances d'orfebre o de apotecari, prenent la precaució de tancar portes i finestres, no fos cas que un corrent d'aire avancés ni tan sols una dracma de pols preciós”. Avui en dia ens podrà semblar absurda aquella visió, però la veurem més justificada si entenem les dificultats del transport ja que Orient i Occident estan a una distància enorme. Afegeix Sweig “Quantes dificultats i obstacles han de vèncer els vaixells, les caravanes i els carros en els seus trajectes!”
I descobrir un pas directe cap a l’oest fins a Macao i tot l’Orient i després seguir i seguir per tornar per l’est, seria una ruta extraordinària. Però també havien de viure obstacles. Escriu l’autor: mentre temptegen el pas “una rara visió espectral devia ser l'avenç dels quatre vaixells silenciosos, els primers en la història de la Humanitat que solcaven les aigües negres i misterioses, desertes des de temps immemorables. Els espera un silenci immens...; pesa el cel fosc, allà sempre ennuvolat, i l'aigua té tons negres;... solquen els quatre vaixells silenciosos la regió semblant a l'Hades....
... A la llunyania resplendeixen unes muntanyes amb neu als cims, i a la nit porta el vent una bufada glacial. No es veu al voltant ni un ésser viu, però homes hi deu haver amagats perquè de nit es veuen unes flames a les tenebres, per la qual cosa Magallanes dóna el nom de Terra del Foc a la qual acaben de descobrir”...
...Stephan Zweig (1881-1942) nascut a Viena, fill d'un poderós industrial, va rebre una educació acurada. Durant els seus anys de joventut va recórrer Europa, treballant com a traductor i col·laborant en diverses publicacions. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, va manifestar la seva posició pacifista. Davant la implantació cada vegada més gran de les forces nazis a Àustria, va emigrar a Londres. De la seva producció literària destaquen 'Cuerdas de plata', un exemplar on reuneix la seva poesia, i novel·les com 'Jeremías', 'Amok', 'El jugador d'escacs' o 'La confusió dels sentiments'. També va escriure les biografies d'alguns dels personatges més grans de la literatura com ara Dickens o Balzac.
En aquells temps, el resultat de l’empresa que havia dirigit Cristòfol Colom provoca un esclat i deliri d’aventures per tot Europa. En paraules de l’autor “tots aquells descontents amb la seva sort, els desheretats, els oficials sense càrrec, els bastards dels nobles o la gent de tèrbola conducta, anhelen el nou món; i els prínceps, els mercaders i els especuladors carreguen com poden els vaixells”.
Hem de recordar que les primeres expedicions al Nou Món, a distància i localització incògnites, servien pel descobriment. Després les segones servien per mirar d’establir lligams comercials. La tercera expedició presentava ja un equip de caràcter guerrer. És el ritme de la colonització: “descobrir, formar la factoria i fortificar-la amb l’excusa de la protecció. Al principi es negociava amb els indígenes; després amb les armes es prendran les terres i tota la mercaderia”. Amb el temps els imperis europeus (Espanya i Portugal, al cap davant) ja ni recorden que el seu interès inicial era només el de comerciar amb espècies.
El rei portuguès no va voler saber res del projecte de Magallanes, però aquest va aconseguir interessar a la Corona de Castella i Lleó i va poder rebre el finançament necessari.
El periple és brutal. Lleven ancores a Sevilla el setembre de 1519 i fins l’abril de 1520 no pararan de voltar i buscar. Aquella situació d’incertesa acaba en una revolta del 2 al 7 d’abril del mateix any. Els vaixells s’aturen per descansar, però el menjar comença a faltar. Als vaixells l’ambient s’escalfa. Escriu l’autor “No es pot imaginar situació moral més terrible que la de Magallanes durant aquelles setmanes; perquè des de dues vegades (la primera a la desembocadura del Plata i la segona a la badia de San Martín) en que va veure cruelment defraudada la seva esperança, ja no es pot dissimular a sí mateix que la fe que ell tenia en aquell mapa de Behaim (que havia estat la base de la seva aventura) i en les opinions d’uns pilots desconeguts van ser error sobre error”. La revolta esclata.
Explica Stefan Zweig que atracats a terra ferma veuen, un dia, aparèixer un indígena molt alt que, pels seus peus molt grans, li diuen ‘patagó’ (d’aquí neix el nom de la Patagònia). Magallanes li obsequia un parell de campanetes i l’indígena crida altes ‘patagons’. “Aquesta despreocupació dels indígenes serà la seva perdició... Magallanes, com altres conqueridors, tenia l’encàrrec exprés de portar a Castella alguns exemplars no només de plantes i animals, sinó també de les noves varietats humanes que descobrissin”.
Encara haurà de transcorre un any de conflictes, desgràcies i tensions fins que es produeix la mort de Magallanes l’abril de 1521. A les illes Moluques, Magallanes i els seus van descobrir que havien arribat a l'Extrem Orient, complint el projecte de Cristòfor Colom. Lapu-Lapu, rei de la petita illa de Mactan, es negà a sotmetre's als invasors. L’almirall en persona va encapçalar una expedició contra ell comptant que amb seixanta homes amb armadura i fusells es podia conquerir als indígenes nus i trenta vegades més nombrosos. Magallanes va caure sota els cops, amb sis dels seus companys, el 27 d'abril de 1521.
Les èpoques heroiques rebien molt poc reconeixement de les monarquies (generalment els monarques sempre han estat personatges altius i prepotents; encara passa avui). Ens explica Zweig que la vida dels esforçats aventurers ho mostra: Colom va tornar a Sevilla encadenat, Cortés va caure en desgràcia, Pizarro va ser assassinat, Núñez de Balboa va ser decapitat; Camoens calumniat per miserables funcionaris provincials... Gran ingratitud.
Magallanes va morir en el trajecte, sense hereus i per tant els monarques van sortir guanyant. Quan la última nau supervivent (Victoria) arriba al port la gent esclata en alegria, excepte “una dotzena d’homes que senten oprimit el cor; són aquests homes els capitans revoltats i el seu pilot, desertors del San Antonio, en el que havien arribat a Sevilla un anys abans”. Tenien l’esperança que cap d’aquells perillosos testimonis i acusadors tornarien a Castella. “¡Com se senten alleujats al saber que Magallanes va morir!” La seva confiança creix quan saben que Elcano figura com el que va tornar la nau Victoria i va acabar la volta a la Terra: ara el seu possible delator emmudeix ja que ell mateix va ser també el còmplice de tots ells. És així com Juan Sebastian Elcano s’emporta quasi tota la glòria i s’esborra la seva traïció.
El llibre compta amb una útil tabla cronològica que comença amb el naixement de Magallanes (Fernâo de Magelhaes) el 1480, la data de l’inici de la navegació (10 d’agost de 1519) des de Sevilla, el dia que es passa pel Cap de Bona Esperança (18 de maig de 1522) i finalment l’entrada al port de Sevilla, quasi tres anys després de la seva sortida.
Si us interessa la seva lectura, el podeu trobar en alguna de les seves reedicions o també a les biblioteques. També el podeu trobar a la web: http://redmundialmagallanica.org. Així podreu gaudir d’un llibre d’una de les més grans aventures.