“La otra historia de Jesús”, Fida M Hassnain
Ediciones Robinbook (1995)
(Click on the flag above to have the translation in your Language. If it doesn't work, copy-paste it into Google Translator) En la introducció, l’autor diu “estic en condicions de provar, basant-me en els documents relatius als ‘anys desconeguts de Jesús’, que la vida pública de Jesús no va quedar confinada a Palestina..., el seu missatge anava dirigit a individus de totes les creences i no només a les tres sectes de Palestina de l’època, els fariseus, els saduceus i els essenis”.
Els teòlegs cristians han estat molt crítics amb les obres de Hassnain; els acadèmics cristians que rebutgen aquestes afirmacions inclouen Günter Grönbold, Wilhelm Schneemelcher, Norbert Klatt, Per Beskow i Gerald O'Collins. En qualsevol cas, sempre és interessant gratar una mica en els evangelis apòcrifs i altra documentació que intenti oferir-nos una mica d’informació de quina va ser la vida de Jesús fins que la Bíblia en comença a parlar. La pregunta clau és: que va ser de Jesús dels 12 als 30 anys?
A l’Orient, en època d’introducció de l’Islam, existien nombroses comunitats religioses, entre elles els jueus, els cristians, els sabeus, els pagans, els zoroàstrics, o els iranis. D’aquestes religions, el judaisme, els cristianisme i l’islamisme reclamen l’herència d’Abraham....
....Fida M Hassnain va néixer l'any 1924 a Srinagar (Caixmir) fill de mestres d'escola, es va graduar a la Universitat de Punjab i a la Universitat Musulmana d'Aligarh, i va exercir d’advocat fins que es va convertir en professor, el 1947, al Sri Patrap College de Srinagar. El 1954, va esdevenir Director dels Arxius Estatals de Caixmir. Les seves visites d'estudi van donar lloc a la recuperació de diversos centenars de manuscrits en àrab, sànscrit i persa, que estaven allotjats als arxius i biblioteques d'investigació oriental. Com a arqueòleg, va dur a terme diverses excavacions. Ha escrit diversos llibres sobre el tema dels anys perduts de Jesús que han estat traduïts a l'espanyol, l'italià, el polonès i el japonès.
El llibre conté informacions i aspectes que no estem habituats a llegir. Destaca, per exemple, que tradicionalment els jueus eren molt afeccionats a compilar genealogies. Mateu i Lucas donen genealogies de Jesús, però no coincideixen. La presentada per Mateu te 41 noms, mentre que la de Lucas n’esmenta 77, de Jesús a Adam. Diu l‘autor que aquestes genealogies “comuniquen la impressió que no es van confeccionar en base a l’ascendència biològica sinó perquè complissin els requisits mitològics de les profecies”.
L’autor, en el text, destaca l’evangeli de Sant Marc (6.3) i escriu que Maria va tenir a Jesús als catorze anys i després va tenir més fills, als que es considerava germans i germanes de Jesús: “el poble de Natzaret tenia a Santiago, Josep, Judes i Simó, per germans de Jesús”. Segueix escrivint “Segons Mateu, Maria va quedar embarassada per virtut de l’Esperit Sant abans de començar la vida en comú amb sant Josep”. Lluc, al seu evangeli explica que “... l’àngel Gabriel es va presentar a Maria per anunciar-li que tindria un fill, a qui posaria el nom de Jesús (Lluc, 1, 30-35)”.
També l’autor destaca que “el 25 de desembre era la data en la qual els romans celebraven el naixement de Mithra, en el qual molts veien el Salvador de la humanitat. Aquesta festa era coneguda com ‘Dies Natalis Invicti”, de tal manera que quan els romans, anys després, van abraçar el cristianisme aquesta data es va convertir en una celebració cristiana”. Potser per tot això, l’Església va fixar aquell dia 25 de desembre com la data del naixement de Jesús.
He buscat informació i he trobat que a l’evangeli de Lluc (2,8) es diu que ‘en uns camps propers a Betlem hi havia uns pastors que passaven la nit al ras tenint cura dels ramats’. Algunes opinions destaquen que, per tant, el naixement havia de produir-se a l’estiu, ja que a l’hivern els ramats estaven a recer.
Hassnain constata que “als quatre evangelis acceptats, la biografia de Jesús s’interromp de sobte als dotze anys. Silenci absolut sobre els divuit anys següents”. Diu que això li va suscitar una reacció de desconfiança, semblant-li que l’Església occidental hauria censurat qualsevol informació respecte d’aquest període dels ‘anys perduts’, és a dir fins als trenta anys. He tractat, diu, de rastrejar aquella ‘vida oculta’ en altres fonts, predominantment orientals.
En aquesta feina comenta que un dels episodis més interesants és el relat del primer viatge de Jesús a l’Índia, quan tenia tretze anys, basat en els rotlles tibetans descoberts per Roerich l’any 1925. “El Sutra conegut com Natha Namavali assegura que Jesús, a qui anomena Isha Natha, tenia catorze anys quan hi va arribar”. Nicolas Notovich va publicar la traducció de l’Evangeli tibetà en francès, anglès i altres idiomes, el 1890.
Afegeixo, potser, que Hassnain, sufí o islàmic d’escola mística, declara que creu haver superat les limitacions del que subscriu una fe única i durant la seva època activa (va morir el 2009) va viatjar molt per Europa i Àsia donant conferencies sobre filosofia, història i misticisme. Escriu que s’ha basat sempre en el concepte de la reconciliació, però per desgràcia, apunta, hi ha molt sectarisme entre els seguidors de les religions.
Arriba el llibre de l’autor al moment que els evangelis oficials en tornen a parlar i diu: Jesús tenia 29 anys quan va tornar a Israel i, en aquell, moment els romans havien intensificat l’opressió sobre els jueus i hi havia una forta agitació. En aquells temps el general romà Pompeu va entrar a Palestina amb el seu exèrcit, va prendre Jerusalem i profanà el Temple. Els fariseus també es van afegir a diverses insurreccions, totes fracassades.
He de dir, jo, que recordo haver llegit (encara que ara no ho puc situar exactament) que realment els romans haurien condemnat a Jesús no per les qüestions religioses del seu discurs sinó perquè el que predicava aglutinava els descontents i propagava la revolució. És a dir que, hauria estat condemnat per revolucionari.
També l’autor fa referència a l’estat civil de Jesús. Els evangelis no diuen res sobre si Jesús es va casar o no. “Segons les prescripcions jueves, Jesús s’hauria pogut casar a l’edat de tretze anys, ja que es creia que el celibat era una abominació als ulls de Déu i no haurien admès un home solter com a mestre”. “La lectura detinguda dels Evangelis revela que, d’entre totes les dones que formaven el seguiment de Jesús, la que més el va estimar va ser Maria Magdalena. Ell la visitava sovint a la seva casa a Betània i ella el va acompanyar en els seus viatges”. “ En l’evangeli de Joan s’explica un casament que fa pensar, donat que no queda clar la persona del nuvi, ni s’esmenta el seu nom. Sabem que el casament es va celebrar a Canà (Galilea) i no només està present Jesús, sinó també la mare i tots els deixebles. Hi ha molts convidats i Maria anuncia a Jesús que no tenen vi; Jesús procura miraculosament sis-cents litres de vi pels convidats”. Observem que sis-cents litres són molts.
Esmento un altre frase del text de l’autor referint-se a “l’Evangeli d’Aquari de Jesús Crist”. “Compilat per Levi (H. Dowling) abans del 1907 després d’anys d’estudis i meditació i narra la vida de Jesús incloent-hi les èpoques de la seva estada en el Tibet, Índia, Persia, Egipte i Grècia”. Sembla, però, que alguns estudiosos consideren que les “meditacions” podrien haver conduit a algunes conjectures no contrastables.
Arribant al final potser cal fer referència a un article de José Maria Arraiz (2016, a ‘infocatolica.com’) que diu “no crec que es puguin posar tots els apòcrifs al mateix sac”. Diu que si bé hi ha una gran quantitat d'apòcrifs l'origen dels quals és al gnosticisme, fins on he pogut esbrinar n’hi ha que contenen elements llegendaris i poc històrics, són ortodoxos i reflecteixen les creences populars dels catòlics de l’església primitiva.
Per tant, llegir, contrastar, saber més. Tenir criteri.