LR 07a

       “Els jueus catalans ”, Manuel Forcano

       Angle Editorial (2014)

(Click on the flag above to have the translation in your Language. If it doesn't work, copy-paste it into Google Translator)            Aquest que us presento no és exactament un llibre concret de religió, però hi fa referència donat que el tema és la vida i la història dels jueus catalans, des de les primeres notícies fins a les comunitats jueves actuals. No oblidem que actualment, a Barcelona, encara hi ha en actiu quatre sinagogues o centres de la comunitat jueva, a més de la Sinagoga Major, que funciona com a museu i sense culte, de la qual en queden els seus vestigis al barri gòtic de la ciutat. No és possible tenir una visió general de les religions si no entenem una mica el procés evolutiu del judaisme i després, també, de l’Islam.

       Quan van arribar els jueus? On es van establir? Com vivien? Qui i perquè els perseguien? On i com resaven i com s’organitzaven? Quins eren els personatges que els lideraven? Què escrivien? Ho feien en hebreu o en català? Aquestes qüestions, amanides amb curiositats, són les que aquest llibre respon en un to divulgatiu i amè.

       Al llarg dels segles de presència a Catalunya d’aquestes comunitats jueves, que en general tenien un alt nivell cultural, van sorgir geògrafs, gramàtics, metges, poetes, filòsofs, teòlegs i cabalistes de gran prestigi, figures venerades encara avui arreu del món jueu però, malauradament, molt poc conegudes a casa nostra...

 ...   L’autor, Manuel Forcano, va néixer a Barcelona el 1968 i és doctor en Filologia Semítica i ha treballat com a professor d’hebreu i d’arameu a la Universitat de Barcelona. Especialitzat en la història del judaisme ha publicat diversos llibres sobre el món hebreu, a més de traduir altres escriptors i poetes com Iehuda Amikhai, Ronny Someck, Amós Oz o Gabrielle D’Annunzio.

     Dèiem que els personatges jueus són poc coneguts a Catalunya i això ha de ser conseqüència dels segles d’antisemitisme, de la inquisició i d’una estratègia general d’acusació de falses barbaritats que, al cap i a la fi, és el que va quedar en el subconscient de la població. Fem una síntesi ràpida: un jueu de Tortosa va escriure el segle X el primer diccionari de llengua hebrea. Els terrenys que avui són la plaça de Catalunya de Barcelona, al segle XII, eren propietat d’un jueu. Un dels primers batlles catalans de Lleida va ser un jueu i va exercir el càrrec divuit anys. Als calls de Barcelona i Girona existien dues escoles de càbala d’una gran influència a tot el món jueu. I la primera comunitat jueva moderna de l’Estat espanyol, després de 1492, va ser la de Barcelona.

       Segle rere segle, aquesta presència a Catalunya serà fecunda i continuada fins al decret d’expulsió dels Reis Catòlics, moment en que es dóna per acabada l’existència d’unes comunitats que, tot i ser maltractades i perseguides de l’Església Catòlica van ser creadores de cultura i coneixement. Segles abans, amb l’entrada dels sarraïns a la península Ibèrica el 711, es va produir l’esfondrament del reialme hispano visigòtic i pels jueus va ser, inicialment, un gran alleujament ja que hi patia ferotges persecucions. Els musulmans si bé no simpatitzaven amb ells, al menys els toleraven.

       L’autor explica que al segle XI, però, el califat es va desintegrar en petits regnes o taifes de poc pes polític però amb potent floriment intel·lectual; llavors els jueus de l’Àndalus van inaugurar la seva Edat d’Or de les lletres hebrees. Destaca Manuel Forcano que el judaisme català del segle XIII va desenvolupar una sèrie de tendències esotèriques i místiques: la càbala. Són els moments en que els cabalistes, encaparrats en descobrir missatges ocults a la Torà, van insistir en calcular el valor numèric de cada verset bíblic.

       El juliol de 1306, el rei francès Felip IV, va obligar tots els jueus a abandonar el país i la majoria dels jueus occitans van optar per trobar refugi als territoris catalans. Un dels arribats va ser el traductor i poeta provençal Calònimos ben Calònimos, fill d’una família il·lustre ennoblida per Carlemany i responsable de la introducció de les ciències i la filosofia hebrea al nord de França i a Alemanya. Amb els exiliats jueus francesos, van arribar a Catalunya alguns conversos al cristianisme que van decidir tornar al judaisme. La Inquisició es va enfurismar i molts van ser capturats, els seus béns confiscats i els no executats van acabar expulsats.

       En general cal dir que el llibre presenta tota una successió de fets i personatges concrets, fruit d’una exhaustiva documentació i realment extensa bibliografia. Inclou, de tant en tant, aspectes del dia a dia que, ara, ens semblen curiosos, com el que potser ens explica perquè a la plaça del mercat ens poden obsequiar amb un manoll de julivert. Probablement aquesta tradició prové del fet que el julivert estava a la base de moltes amanides al món àrab i mantingudes a les receptes jueves; per tant el julivert havia quedat estigmatitzat com una herba associada a conversos jueus i musulmans i aquests individus, sempre subjectes a vigilància, haurien de mostrar un senyal inequívoc d’indiferència envers aquell vegetal i la millor manera seria obsequiar-lo per mostrar que no hi donaven cap valor.

       Com a punt final no oblidem que la policia cruel de la Inquisició catòlica havia esclavitzat o executat els conversos judaïtzants, isolant el país (com conclou Manuel Forcano) de qualsevol progrés i mantenint-lo en la ignorància. La inquisició i els seus mètodes bàrbars contra els que considerava dissidents del cristianisme (algú es pot imaginar que això es pugui fer en nom de Jesús?) no van ser suprimits definitivament fins a l’any 1834.

       Un llibre interessant d’una cultura que sembla que s’hagi volgut amagar. Que ho llegiu de gust!