(Interlaken) Ruta el 6/07/2019; 8 km; +200 -200; 4,5 hores. (Pujada i baixada amb el telefèric amb un desnivell de 1100m). Excursió amb el següent itinerari: First, Högenweg, Bachsee. Participants: Dolors, Joan i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Interlaken es va desenvolupar a partir del 1281 amb l’existència del monestir de Sant Agustí.
Avui el programa és pujar fins a First, aprofitant el telefèric que s’enfila des de Grindelwald i fer la ruta panoràmica fins als llacs de Bachsee. Com sempre ens despertem a la mateixa hora i aviat estem en marxa i deixem les dues autocaravanes ben aparcades al càmping. El nom d’Interlaken ve de la seva situació entre els llacs de Thun i Brienz; el nom es va adoptar l’any 1891 en substitució de l’antic: Aarmühle, que provenia del riu Aare. La importància d’Interlaken va començar a partir de l’existència, el 1281, d’un monestir de l’orde de Sant Agustí.
També, com sempre, aquesta és l’hora del matí que fa fresca i l’aire està seré i tranquil, per tant tenim cada dia una bona vista de l’Aare.
A Grindelwald pugem al telecabina que va a First. Una curiositat que he llegit (però no he pogut confirmar) és que a Suïssa si tens una mascota com un conill, no en pots tenir un, n’has de tenir dos i això es relaciona amb una llei sobre el benestar dels animals: el seu aïllament es considera un abús. D’altra banda, si tens un gos has de pagar impostos i a més els seus propietaris estan obligats a seguir un curs de capacitació per saber com cuidar i ensinistrar-lo de forma adequada.
Arribem a l’estació superior, a First. La gran terrassa al costat del final del remuntador, permet unes bones panoràmiques. Costa de veure, però hi ha el Bärglistock, un cim de 3656 metres. I l’agulla que veiem directament em sembla que, per la seva orientació, ha de ser el Schreckhorn (4078m). El Schreckhorn va ser escalat per primer cop per Leslie Stephen l’agost de l’any 1851, biògraf i alpinista anglès que va ser el pare de l’escriptora Virginia Woolf.
Més al sud (a la dreta del primer) es veuen el Lauteraarhorn (4042m), amb la taca blanca de la glacera Schreckfirm i altres cims secundaris.
Prop de l’estació hi ha un turonet des del qual s’accedeix a una passarel·la metàl·lica que creua un pont penjant i que arriba a una plataforma que fa de mirador.
Passar pel pont és una delícia i es passa còmodament sense cap problema, a menys que tinguis por a les altures.
Des de la passera mirador superior hi ha aquesta vista de la cara nord de l’Eiger. Aquesta North Face és una de les més famoses dels Alps. La cara nord de l’Eiger és una paret vertical de 1800 metres. Des del 1935 a menys han mort més de 68 escaladors mentre intentaven l’ascens. És un desafiament considerable. El primer ascens es va portar a terme del 21 al 24 de juliol de 1938 pels alemanys Anderl Heckmair i Ludwig Vörg i els austríacs Heinrich Harrer i Fritz Kasperek.
El sender, dit Högenweg, és molt fàcil i ben senyalitzat. No parem d’aturar-nos per gaudir de les magnífiques panoràmiques que tenim al davant d’aquest fantàstic mirador.
Si ens girem, podem veure la passera elevada i penjada fins el seu mirador on hem estat abans per poder gaudir millor de l’Eiger.
Per cert i perquè no hi hagi dubte, ens fem una selfie tots tres amb el fons del Schreckhorn i altres cims.
Ens anem apropant als llacs i els vessant dels circ glacial que forma el Faulhorn, de 2681m, estan plens de petites congestes de neu.
Aviat tenim a l’esquerra el Bachsalpsee.
Si ens hi apropem una mica i amb la posició correcte veiem com el Schreckhorn s’hi reflecteix parcialment.
Més endavant arribem al davant del Bachsee. Estem a 2265 metres i l’agulla del Gassenboden s’hi reflecteix de tal manera que tot plegat semblen les ratlles d’una zebra.
Es tracta d’un lloc molt agradable i s’entén que hi hagi molta gent. Per tant dediquem una bona estona a voltar i a dedicar una mica de temps a menjar alguna cosa.
Abans parlàvem de la importància d’Interlaken l’any 1281. Per perspectiva històrica diguem que aquell any el sobirà del Principat de Catalunya era Pere II el Gran i Catalunya comptava amb Corts Generals, Institucions i Constitucions pròpies. Era una nació independent i això va durar fins el segle XVIII, moment en que el rei Borbò, Felipe V, les va eliminar incomplint les constitucions catalanes i els drets històrics que el mateix rei havia jurat respectar.
El llac petit té un mur de contenció sobre el qual l’aigua s’hi escorre torrent avall. Veiem com un home hi passa pel damunt i ens fa l’efecte que camina per sobre de les aigües.
En el sentit anterior i per perspectiva històrica (respecte de la demanda d’independència de Catalunya) potser cal saber que el 14 de gener de 2019 Miquel Manubens va escriure: “si no teníem els suports exteriors ha estat per explicar-nos malament. A Europa tot això del dret a decidir, del nou estat, de l’absència de democràcia i de les martingales il·legals espanyoles és i serà vist sempre com un assumpte intern. Només hem d’explicar clarament que els catalans ja teníem Corts el 1214, Constitucions des de 1283, Govern des de 1289 i divisió de poders des de 1413 i que vàrem perdre les Constitucions per aliar-nos el 1705 amb anglesos i alemanys contra l’absolutisme borbònic, però vam ser abandonats pels nostres aliats al Tractat d’Utrecht i que, des de 1715, la Nació catalana roman subjecte a Espanya dividida en tres regions: Catalunya, València i Balears, havent patit des d’aleshores guerres, persecucions polítiques, genocidi lingüístic i espoli fiscal brutals. Només així ens entendran que parlem del Dret d’Autodeterminació de les Nacions, i en el nostre cas, d’una Nació Constitucional”.
Comencem a sentir una música. Sembla un misteri, però no ho és: realment hi ha un home que toca el yodelling. Es tracta d’un corn dels Alps que, probablement, devia començar a utilitzar-se abans de l’edat mitjana. És un instrument que té molta tradició a Suïssa i també a Polònia. Es tractaria d’un instrument nascut a Àsia (recordo molt bé els corns que fan servir els budistes en els seus temples al Nepal) que hauria arribat a Europa portat per les tribus nòmades.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/grindelwald-first-hogenweg-bachsee-bachsalpsee-38839823