(Açores, Sâo Miguel) Ruta el 27/03/2018; 11 km; +560 -560; 5 hores. Tercera excursió amb el següent itinerari: Serra de Água de Pau, Lagoa do Fogo. Participants: Patxi, el guia, i els 15 membres del grup. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1581 uns comissaris de l’illa de Sâo Miguel es van desplaçar a Lisboa per presentar la submissió al rei Felipe I.
Aquest és el mapa de la meitat oriental de l’illa de Sâo Miguel. Per aquest territori farem les excursions de Furnas, Faial da Terra i Maia. Avui ens hem desplaçat amb el cotxe des de Ponta Delgada en direcció est, per la costa, fins a Lagoa.
Aquesta ruta, la PRC2-SMI, està indicada com Praia-Lagoa do Fogo. Ens permetrà caminar per un entorn extraordinari de laurisilva, aigua i finalment fins al llac que omple una caldera de col·lapse. Serà una ruta d’anada i tornada en format circular.
Una bonica cuereta groga ens observa esperant algun regal. La cuereta groga o titeta groga i titeta de maig o titina groga, a les Balears, (“Motacilla flàvia”) és la més petita de les cueretes dels Països Catalans. Al Rosselló i al Conflent rep el nom de ‘conyic’, i aquest és el malnom que donen als habitants de Cotlliure els vilatges veïns.
L’any de 1581, que dèiem a dalt, Felipe II d’Espanya havia adquirit el títol de rei de Portugal com a Felipe I, després de la mort del rei Sebastiâo I de Portugal sense successió. Seguidament la esquadra naval de Galícia, al comandament de Pedro Valdès, es va desplaçar a Sâo Miguel.
França i Anglaterra es van unir per evitar el poder que suposava per la Casa d’Àustria que Felip també fos monarca de Portugal i per això van donar suport a la causa de Antonio, prior de Crato, que també pretenia la corona portuguesa.
Triguem molt poc en veure com el bosc dens ens envolta, com si el camí ample i còmode s’endinsés en un túnel.
Els amics em saluden i jo els hi faig una foto com a contrapartida per poder fotografiar alguns dels magnífics dibuixos que fa la Paloma.
Seguint amb la història, diguem que un efecte d’aquella situació hereditària va ser la batalla naval que es va lliurar en aquesta costa sud de Sâo Miguel el 26 de juliol de 1582. La flota del regne de Castella i Lleó estava formada per 25 naus de guerra formades per castellans, guipuscoans i portuguesos. La francesa per 64, però el resultat va ser espectacular ja que van ser les naus d’Alvaro de Bazán les que van guanyar a l’esquadra francesa de Philip Strozzi. Per la part francesa es van perdre 10 vaixells i van tenir uns 2000 morts. La flota castellana no va perdre cap vaixell i va patir 224 morts.
El pinsà comú, pinsà o pardal d'ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar ‘pincio’ i aquest de ‘pinc’, onomatopeia del crit). A l'hivern la població de pinsans de Catalunya augmenta considerablement amb l'arribada de grans estols provinents del nord-est d'Europa. A Catalunya mateix es produeix també una petita migració del Pirineu a les planes. De fet, hi ha un refrany que diu “si veieu un pinsà, fred farà”. Cal recordar que estem a l’Àrea Protegida per l’Hàbitat i Espècies de Serra d’Àgua de Pau.
La pujada s’ha acabat en uns tres quilòmetres i trobem un canal d’aigua, com les famoses ‘levadas’ de l’illa de Madeira (on es calcula que hi ha uns 2500 quilòmetres de levadas i senders). Els canals d’aigua serveixen per recollir-la a les surgències de la muntanya i traslladar-la a dipòsits per a ús de la població.
Anem pel costat del canal, gaudint de la frescor i dels reflexos sobre l’aigua del conducte i envoltats de bosc i vegetació. És un bosc de laurisilva, magnífic i molt agradable de caminar.
Quan el camí s’obre i el bosc queda enrere, tenim al davant els primers cims de la cresta que forma la caldera que hi ha al darrera, amb el llac. El bosc que hem deixat és una característica de la Macaronesia, una regió natural atlàntica que està formada pels arxipèlags de les Canàries, Madeira, Cap Verd, Açores i Illes Salvatges. Hi destaca la laurisilva, que és el conjunt vegetal de boscos de la família ”lauràcia”. Són restes dels que a l’era terciària cobrien també la zona mediterrània. A les illes Canàries Orientals i a Cap Verd, quasi ha desaparegut per la tala i per alguns espais massa àrids. En el cas de Madeira, la seva laurisilva està classificada com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Per tancar el tema de la batalla que comentàvem, diguem que el dia 30 de juliol, la flota amb les naus franceses capturades, desembarquen a Vilafranca, amb 393 presoners. Alvaro de Bazán va acusar de pirates els francesos, no acceptant els documents que portaven de la declaració de guerra del rei francès i els va condemnar a mort. L’1 d’agost van ser degollats 80 senyors i cavallers francesos i penjats tots els soldats i mariners de més de 18 anys.
Arribo al punt on hi ha part del grup que descansa i espera per fer un reagrupament. Jo m’he anat entretenint fent fotografies i observant les espècies vegetals que s’hi hauria de trobar: falgueres, el llorer de les Açores (“Laurus azorica”) i les altres espècies perennifòlies pròpies de l’ecosistema.
A mida que guanyem altitud, el bosc desapareix i es torna arbustiu sobre uns vessants de terres vermelloses.
Finalment tenim a la vista el Lagoa do Fogo. Aquest és el llac més alt de ‘illa de Sâo Miguel i ocupa bona part de la caldera de col·lapse del volcà Àgua de Pau que havia de ser molt més alt. Les autoritats no permeten construir als voltants d’aquest llac.
Baixem al costat de l’aigua per dedicar una estona a menjar el pícnic que portem i a descansar en la tranquil·litat del lloc.
Fins al llac hem fet uns 6 quilòmetres. Després de dinar, pugem una mica més, seguint el camí que va cap el Pico da Vela. Un cop a uns 650 metres d’altitud, deixem a l’esquerra el camí que continua amunt i comencem a baixar suaument. Lluny, molt lluny, a la costa al davant de Vilafranca do Campo hi ha un illot que té una petita badia a dins; l’illot és el resultat d’un antic volcà a nivell de mar. A l’interior, el que havia estat el cràter és avui una curiosa piscina natural quasi circular amb una petita sortida que connecta al mar. Actualment és una reserva natural.
Nosaltres seguim baixant i entrem un altre cop dins del bosc, encara que ara no és tant dens com el de la pujada al costat del canal d’aigua. La pista ens portarà un altre cop al punt on avui hem començat la caminada i acabarem la ruta de 12 quilòmetres d’aquesta magnífica jornada.
Aquesta foto és un apunt del dia següent. Va ser el dia per anar a veure balenes i dofins. Una jornada de mar dins d’un catamarà de la companyia Futurismo. El nostre guia Patxi, està aquí retirant, molt ben acompanyat, les defenses del vaixell uns moments abans de fer-nos a la mar.
A mida que sortim del port podem gaudir de la línia de costa. A l’esquerra hi ha Ponta Delgada. El teló de fons és la Serra Gorda i el Pico Cascalho; més al centre i més baixos es veuen els pics de Lamego i Queimado; i a l’extrem de la dreta, més alts, el dos pics que protegeixen la caldera del Lago do Fogo: Barrosa (947m) i Cumieira (881m).
Hem seguit una balena una bona estona i només hem vist el llom un moment, però ha sigut bonic saber que allà, a 100 metres, hi havia aquell fenomen de la natura i de la vida. Després hem vist molts dofins, que saltaven i que era molt difícil de fotografiar i altres que nedaven pel davant de la proa del vaixell.
Finalment hem tornat a l’hotel i la Paloma m’ha ensenyat el dibuix del pinsà.
La història ens diu que Felipe II era rei de Castellà, de Lleó, de Portugal, de Sicília, d’Aragó, etc i també sobirà, per altres títols, d’Astúries, de Catalunya, d’Àustria, Luxemburg, Milà i d’altres. Però el que no existia era cap títol de ‘rei d’Espanya’, ja que no existia el concepte jurídic d’Espanya com a tal. Tot i amb això s’acostuma a esmentar els reis castellans com a ‘reis d’Espanya’ de forma general. Amb tot, aquell concepte d’Espanya no suposava que València, o Catalunya, o Borgonya, o Atenes, per exemple, “fossin” d’Espanya. Tots els títols aquests suposaven territoris, estats o nacions que compartien el monarca, però no formaven unitat amb el centre imperial situat sempre a Castella.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/acores-sao-miguel-serra-de-agua-de-pau-lagoa-do-fogo-23660782