(Lofoten, Noruega) Ruta el 18/06/2016; 11 km; +100 -100; 4 hores. Excursió organitzada per Muntania amb el següent itinerari: Kabelvag, llac Stor Kongsvatnet, Svolvaer. Participants: Vinyet, Remei, Dolors, Marta, Joana, Consol, Jordi, Joan, Miquel i Hugo. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: Just cent anys després que Catalunya va perdre les seves constitucions i sobirania, el 1814 Dinamarca va cedir Noruega a Suècia.
Aquest matí, com cada dia, hem deixat enrere l’església de Kabelvag, coneguda com la catedral de Lofoten. És totalment de fusta i va ser construïda el 1898. Les esglésies precursores sempre havien estat molt estimades pels pescadors i és, per tant, ben visible des del mar. Es tracta d’una de les més grans esglésies de fusta del nord de Noruega. Hem anat fins al costat del càmping de Kabelvag des d’on, en aquest dia tapat i ventós, comencem a caminar.
Un mica més endavant tenim a la dreta la vista del llac Stor Kongsvatnet, que literalment vol dir el Gran Rei dels llacs.
Al final del llac es veuen les siluetes de les muntanyes. A les Lofoten, miris cap on miris sempre veus agulles i muntanyes. Les altures màximes són de 1200 metres, però com que sorgeixen directament del mar,semblen més altes. Aquelles que veiem són les que envolten el massís Store Kongstinden.
A la nostra esquerra queda una plana, formada per erosió glacial provinent de les muntanyes de sobre: el Varden i el Jordtinden. El terme “varden” vindria a significar fita o balisa.
Fins aquí anàvem en direcció nord per una pista i ara comencem a girar cap a la dreta, cap a l’est. Hi ha diversos rètols que indiquen el risc d’endinsar-se a la plana que deixem a l’esquerra, però fa referència a l’hivern, perquè suposo que aquí s’hi practica el tir juntament amb la travessa d’esquí, una modalitat esportiva que combina les dues activitats i que es coneguda com biatló.
La pista s’acaba i la ruta segueix per un sender que s’endinsa en la vegetació. Com que al terra es forma també la torba, hi han posat passeres amb taulons de fusta. S’hi camina molt millor, però s’ha de mirar on es posen els peus per evitar caure.
El sender va seguint el llac per la seva banda nord. Aquí ens aturem una mica per admirar el llac Rei.
Després que Dinamarca hagués cedit el país a Suècia el moviment nacionalista va aconseguir un govern parlamentari propi el 1884. Finalment la pressió va ser tan alta que es va convocar un referèndum constitucional el 1905 i, com calia esperar, pocs noruecs van donar suport a la unió amb Suècia i el rei suec, Oskar II, es va veure obligat a reconèixer la sobirania sueca.
Quan hem caminat uns 4,5 quilòmetres, ens arriba per l’esquerra un torrent. Baixa del Bogdalselva. Noruega és independent des del 1905. La bandera de Noruega és de color vermell amb una creu blava bordada de blanc que s’estén fins als extrems de la banda.
Com es pot comprovar té la particularitat que el centre de la creu està desplaçat cap el pal que la subjecta i d’aquesta manera deixa el tram més llarg en la direcció de la banda de la bandera que serà més agitada pel vent. La finalitat és que d’aquesta manera quan la bandera voleia es corregeix l’efecte òptic que semblaria posar la creu en un espai més curt.
Es tracta, evidentment, d’una creu nòrdica comuna als països del nord d’Europa: Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia. Des del primer pas per la independència de Noruega, el 1814, es van produir diversos canvis, fins arribar a la bandera actual un cop assolida la independència total el 1905. El disseny d’aquest és basa en el model que havia proposat Fredrik Meltzer.
Continuem per passeres, immersos en vegetació de ribera. És una ruta molt agradable i planera, fàcil.
El sender s’acaba al costat d’una construcció que té una taula al costat. Aprofiten l’oportunitat per seure i menjar una mica. A partir d’aquí tornarem a trobar pista de terra que ens anirà apropant a Svolvaer.
Apareixen les primeres cases. Sovint les cases tenen un pal al davant amb un penó noruec. Aquesta casa hi té una bandera, amb la creu nòrdica. Anem parlant que potser deu ser una conseqüència del fet que durant tants anys van intentar la seva independència que els hi ha quedat el desig de mostrar-ho. Massa anys van dependre de Dinamarca i després de Suècia.
La història de les banderes és molt variada, però podem donar algunes notes: la francesa encara que és del 1794 es va començar a utilitzar sistemàticament el 1830. La britànica, la Union Jack, va ser creada el 1801 en una fusió de les tres nacions: Anglaterra, Escòcia i Irlanda. La bandera espanyola va néixer per ser utilitzada en operacions navals per ordre de Carlos III, el 1785. La senyera catalana (de color groc amb quatre barres vermelles), és probablement una de les més antigues perquè ja se’n té constància en un segell del sobirà Ramon Berenguer V de l’any 1150.
Arribant a Svolvaer, passem per sobre de l’aigua que baixa del Strandselva. He pogut trobar que “strand” vol dir platja.
Tornem a estar a Kabelvag, quan el dia que s’ha anat tapant. Comença a deixar caure la pluja. Entrem a l’església, dita catedral. L’any 1929 s’hi van reunir 2000 persones per una ordenació, de les quals 800 van estar dretes. El bisbe Berggrav, des del púlpit, va manifestar que s’hi sentia com en una catedral i d’aquí li ve el nom amb el qual se la coneix actualment, tot i que realment només es tracta d’una església parroquial. És d’estil neogòtic amb arcs apuntats i una alta torre de teulat molt punxegut.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13793913