(Lofoten, Noruega) Ruta el 17/06/2016; 5 km; +300 -300; 3 hores. Excursió organitzada per Muntania amb el següent itinerari: Sydalen, coll Sydalsskardet, sota el cim Jomfruene i vista Indrefjoren. Participants: Dolors, Remei, Vinyet, Joana, Marta, Joan, Jordi, Miquel i Hugo. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: El 1263 va cessar el poder naval dels vikings, que havia durant tres segles, en la batalla de Largs a Escòcia.
Sortim de les cabanes a les 09:30, no massa aviat. Avui també fa bon dia i a l’exterior planifiquem la ruta. Toca anar en direcció cap al nord-oest de l’illa de Vagan, on estem. Es calcula que Kabelvag va ser la primera ciutat construïda al nord de Noruega, per sobre del Cercle Polar Àrtic. Actualment, el nucli principal és Svolvaer, una mica més al nord de Kabelvag. El conjunt de l’illa de Vagan suposa una població de 9500 habitants. El poblament humà d’aquest territori ja figura esmentat a la Heimskringla (que ve a significar “el Cercle del Món”), un document escrit el 1225 per l’historiador Snorri Sturluson. Inclou un conjunt de cròniques nòrdiques i recopila uns 400 anys de les vides dels reis de Noruega des de la dinastia dels Ynglingos fins a la coronació de Magnus V, que va morir el 1184.
Amb la furgoneta ens hem desplaçat fins a Sydalen i hem aparcat al costat del cementiri. Des del mateix punt de sortida es veu el coll on hem d’anar.
El primer tram és planer per una pista còmoda. El coll visible és el Sydalsskardet.
El domini naval dels vikings va decaure després de la batalla naval de Largs, a Escòcia, l’any 1263, en l’enfrontament amb el sobirà escocès Alexandre III. Precisament aquell segle, a la mediterrània occidental s’estava creant una situació de potent conflicte entre el Papat i el rei de França d’una banda i el sobirà de la Corona d’Aragó. La “Corona d’Aragó” no era “un regne”, era una federació de dues nacions amb idioma, cultura, tradicions i legislació diferents: Catalunya i Aragó.
Mentre anem seguint la pista, quan ja puja suaument, veiem a la dreta el circ glacial, encara amb congestes de neu i potser alguna glacera, amb les agulles destacades del Kroktinden i el Blatinden. “Krok”, del noruec, es podria traduir per ganxo.
Aviat ens endinsem a un bosc verd i espès, agradable i de camí fàcil. Res a veure amb el que vam fer ahir, tot i que va ser molt bonic.
El conflicte que he esmentat, va durar fins el segle següent. El Papa va arribar a declarar una croada contra Catalunya. Les Corts d’Aragó es van abstenir de participar en l’operació mediterrània catalana. Al final de tot, la influència de Catalunya va arribar fins a Grècia, on Atenes va ser ducat català durant quasi un segle. A més les illes de Sardenya i Sicília i el sud de la península italiana formaven part d’aquella influència.
Més endavant, comencem a pujar més i passem per una pineda molt densa i fosca per l’ombra. Podem estar contents d’aquest segon dia amb sol.
Anem pujant i mirant enrere, cap al blau del mar que entra pel fiord que s’encara a la població de Sydalen. La muntanya que es veu a l’altra banda de l’aigua és una altra illa: Gimsoya.
Després del bosc espès la pujada es fa molt dreta i així haurà de seguir fins al coll. Que veiem a sobre nostre amb una línia elèctrica.
La llengua noruega és nativa d’un 95% de la població, gràcies a que mai el país no ha estat dominat per altres estats molt més grans. Als països on això ha passat, les llengües esdevenen minoritàries i són literalment exterminades. Això va passar amb l’occità, pel pes de les cultures francesa i italiana del nord. També ha estat a la península ibèrica, amb el menyspreu de la llengua dominant respecte de les altres. Això explica parcialment, els moviments independentistes actuals.
De tant en tant convé mirar enrere, cap al fiord i l’illa del davant. Tornant a Noruega, la seva llengua es divideix en diversos dialectes, com és normal en un territori molt extens i poc poblat. Sempre passa el mateix, ja que es formen localismes, sovint molt potents. A Catalunya mateix hi ha diversos localismes que convé mantenir i respectar, i es noten en les formes de parlar en diverses terres: Lleida, Girona o l’àrea aranesa, per no parlar de la magnífica consolidació que han tingut les llengües pròpies, per evolució del català, a Mallorca o al País Valencià.
Arribem al coll, on fa més vent. Lluny podem veure les muntanyes d’Ausvagoya. A la resta de la península Ibérica, aquest efecte es nota en les variacions dialectals tant boniques que es troben per Andalusia (a vegades molt apartades del castellà del diccionari), o els matisos i tons a terres aragoneses o cantàbriques, sense oblidar els idiomes formals, que no s’han eliminat, com són el gallec i l’euskera.
Cal seure per beure un glop d’aigua i menjar una fruita. Als nostres peus, a la banda d’oest, hi ha un fiord interior, llarg i estret: el Indrefjoren, nom que realment vol dir el que veiem: Fiord interior.
La ruta de tornada és la mateixa que la pujada i quan hem tornat a baixar, tenim temps per menjar i fer fotografies. He llegit que a Noruega, després de la Segona Guerra Mundial, es va dictar una norma que obligava a enterrar les persones envoltades de plàstic. Es pretenia fer més higiènic l’enterrament del cadàver, però el que ha passat és que els cadàvers no desapareixen fàcilment i es conserven en relatiu bon estat. El problema actual és que el sistema antic d’enterrar els familiars al mateix lloc un cop passats 20 anys ara no es pot fer.
Al final, tot i la curta caminada i gràcies a la bona temperatura, tothom decideix dormir una mica.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13780344