(Dublin) Ruta 1456 el 23/08/2022; 12,3 km; +40 -40; 4,5 hores.    Caminada urbana de descobriment.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: molt fàcil (un passeig). 

 cmapa1456 cperfil1456 

FA ANYS: L’any 1916 es va produir un fet cabdal, l’Alçament de Pasqua.

1,  Començo a caminar des de l’hotel, al carrer Parnell Square West. Avui, hi havia una excursió per caminar, però la majoria hem optat per voltar una mica per Dublin. Personalment em resulta molt pobre fer un viatge a un altre país, una altra cultura, un altre idioma, amb la seva història i tradicions..., fer excursions per les seves muntanyes, prats verds, les lleres de rius i platges i al final tornar a casa i no saber res del lloc on has anat. Convé algun dia de temps per visitar una ciutat important potser algun museu (si hi ha temps) i entendre, comprendre, el país i la seva gent (encara que sigui només una mica).

DSC08182 St Joseph Church   2,  He seguit Dorset Street i després he girat a l’esquerra per anar a passar per davant de l’església de Saint Joseph. Es tracta d’una església de l’orde carmelita que es va crear originalment el 1919, però després es va traslladar a la ubicació actual, on s’hi va construir aquest nou temple l’any 1956 en estil llombard.

DSC08184 interior  3, Com que estava oberta he pogut entrar. L’orde carmelita és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del segle XII al Mont Carmel de Palestina. Disposen d’una regla del 1209 que sintetitza l'ideal anacorètic del Carmel: vida contemplativa, separació del món, pobresa absoluta, dejuni, meditació i treball.

DSC08185 Book of intentions

   4, Prop de l’entrada hi he trobat un Book of Intentions, un llibre de precs, on s’hi troben demandes de salut per algun familiar malalt o accidentat. Una mica d’història per entendre la visita a Dublin: cap a finals del segle XI, els normands del nord de França van envair Anglaterra, sotmetent els anglosaxons i barrejant-s’hi. Després, l’any 1169, van fer el salt fins a l’illa propera, van guanyar i s’hi van quedar. I aquí realment van començar els grans problemes pels irlandesos. Des d’aleshores les relacions dels monarques anglesos amb el poble irlandès va estar un seguit permanent de imposició autoritària, de batalles, d’empresonaments, de deportacions i de lleis per eliminar cap mena d’influència de la gent que hi vivia.

DSC08176 Blessington Basin   5,   Seguidament, he anat fins al Blessigton Basin. El Blessington Street Basin (irlandès: Báisín Shráid Bhaile Coimín) és un dipòsit d'aigua potable que va funcionar des de 1810 fins a la dècada de 1970, donant servei al barri del nord de la ciutat.

DSC08178 Un raco pintat

   6,   Una volta relaxant al voltant d’aquest llac artificial és força recomanable. En una cantonada hi ha pintades una porta i una finestra. Una curiositat. L'aigua prové del Lough Owel que neix al comtat de Westmeath.

DSC08181 Una altra vista   7,   Després d’haver quedat sense ús com a dipòsit d’aigua de ciutat, l’embassament va ser reobert com a parc públic el 4 de novembre de 1994. El lloc també inclou una casa d'hostes construïda, el 1811, en estil Tudor i un altre edifici municipal modern; tant l’un com l’altre, de petites dimensions, estan molt d’acord amb l’entorn.

DSC08170 Street art

   8,   En aquest barri, pel que vaig caminant sense destí concret, hi ha uns quants locals tancats. No hi ha pubs, però hi ha alguna cafeteria (amb preus molt més baixos que al centre) on s’hi veuen algunes persones que em semblen treballadors o operaris. 

Saps d’on ve el nom de ‘pub’ per fer referencia a una taberna? Doncs ve de l’original ‘public house’.

DSC08072 The Black Church

   9,   Torno a la cruïlla de l’hotel i pujo amunt fins a la Black Church. La Saint Mary's Chapel of Ease, és una antiga església de Dublín, ara desconsagrada i que és seu d’algunes entitats. És un edifici construït a partir de pedra calcària local que pren una tonalitat fosca quan està humida, d’aquí li ve el nom d’Església Negra. La tradició local diu que invocaràs el dimoni si corres al voltant de l'església, en sentit contrari a les agulles del rellotge, tres vegades a mitjanit. Penso que tal com està el món i alguns personatges que manen en l’escena mundial, em sembla que no cal donar voltes a aquesta església, per saber on és el dimoni.

DSC08169 St Saviors Dominican Church   10,   Torno avall i em dirigeixo al carrer Dominick Street Lower, on descobreixo l’església dels dominics, dedicada a Sant Salvador (Saint Saviour’s Dominican Church). Els frares dominics van ser convidats a assentar-se a Dublin el 1224, on se'ls va donar una capella a la riba nord del Liffey, pel preu d'una espelma a l'any. Aquell monestir va créixer, però va ser suprimit per Henry VIII el 1539 i l'edifici es va convertir en el que avui és The Four Courts.

   11,   Henry VIII va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort el 1547; va ser el segon monarca de la casa Tudor. Famós per haver-se casat sis vegades i per exercir el poder més absolut entre tots els monarques anglesos. Entre els fets més notables del seu regnat s'inclou la seva ruptura amb l'Església Catòlica Romana, i el seu establiment com cap de l'Església d'Anglaterra (Església Anglicana), la dissolució dels monestirs. La seva història és per sucar-hi pa. No us la perdeu, ja que la llista d’assassinats, penjats, cremats, torturats, no s’acaba.

DSC08167 Interior

   12,   Entro i com que estan oficiant la missa, faig una foto des de la porta. Seguim la història: els dominics van passar a la clandestinitat a Dublín, però els empresonaments no van atenuar la seva devoció fins que, el 1861, van poder consagrar l'actual església de Sant Salvador al carrer Dominick. Des del 2000 ha esdevingut temple pels polonesos i els espanyols, quins fidels avui en dia assisteixen a missa cada setmana.

DSC08078 Garden of Remembrance   13,   Sortint de l’església, camino en direcció est a veure què trobo i així arribo a un memorial històric: el Garden of Remembrance. Aquest jardí (en irlandès: An Gairdín Cuimhneacháin) és commemoratiu de Dublín i està dedicat a la memòria de "tots aquells que van donar la seva vida en la causa de la llibertat irlandesa". El jardí va ser obert per Eamon de Valera durant la celebració dels cinquanta anys de l'Aixecament de Pasqua l'any 1916. Com Catalunya fa cada any recordant el 11 de setembre de 1714, Irlanda també recordava un aniversari d'una derrota política i militar.

   14,   Parlant de víctimes, potser també està dedicat a les víctimes de les bombes esclatades a Dublín i a Monaghal el 1974. Suposo que devia ser un dels molts atemptats realitzats pel Ulster Volunteer Force, que va ser una agrupació paramilitar creada pels protestants conservadors de l’Ulster. Va ser creada als voltants del 1907 amb la finalitat d’oposar-se, amb les armes, a una eventual separació del Regne Unit.

DSC08080 Monm Parnell

   15,   Arribo a la part superior de l’avinguda O’Connell, un dels carrers més cèntrics de la capital irlandesa. En una petita illa empedrada hi ha aquest obelisc de granit en honor de Charles Stewart Parnell. El monument té una importància històrica, artística i nacional alhora que s'afegeix a la variada col·lecció de monuments que adornen tot el paisatge de l'avinguda principal de Dublín i visibles des de moltes direccions. A l’obelisc hi ha una cita del polític: “Cap home té el dret de fixar els límits al progrés d'una nació. Cap home no té el dret de dir al seu país ‘Fins aquí pots anar i no més lluny’. No hem intentat mai fixar el Nec Plus Ultra al progrés de constituir la nació d'Irlanda i mai no ho farem». Per cert, del polític Parnel,l cal afegir que tot i ser un terratinent protestant, va esdevenir un gran líder polític nacionalista irlandès, el que permet destacar que no tots els independentistes eren catòlics. 

L’arpa que es veu està al revés. Saps perquè? La raó és que Guinness va registrar l'arpa com a marca pròpia, per la qual cosa quan el govern irlandès va voler utilitzar-la com a símbol nacional, va haver de col·locar-la de manera invertida.

Columna Nelson

   16,   Potser cal explicar una curiositat històrica: El 1808 s’havia inaugurat, en ple centre de Dublín, un monument en honor de Lord Nelson (que estava on ara està el Spire). És fàcil de comprendre que el monument va ser motiu de polèmica des del primer moment ja que els irlandesos el veien com a símbol de l’imperialisme britànic i com vestigi d’un passat colonial superat. Era un gran pilar de granit en estil dòric. A les dues de la matinada del 8 de març de 1966, coincidint amb l’aniversari esmentat de l’Aixecament de Pasqua, un artefacte explosiu va destrossar la meitat de la columna i va deixar en Nelson estès a terra. Ningú no va prendre mal i els danys materials eren mínims. La policia irlandesa no va investigar gaire(‘dbalears.cat’)... i l’epíleg és d’autèntic humor irlandès; als pocs dies, un grup de professors de Belfast formaren un conjunt que va encapçalar les llistes d’èxits durant dos mesos amb la cançó ‘Up Went Nelson’, Nelson pels aires. (La foto és de ‘commons.wikimedia.org’).

DSC08083 Agulla

    17,   En aquest indret, com he dit, destaca el Spire de Dublín, oficialment anomenat Monument de la Llum. Es tracta d’una alta escultura d'acer inoxidable amb 119 metres d'alçada, construïda el 2002. El Spire es considera l'escultura més alta del món. Sabent com va acabar la columna de Nelson, les cançons i tot plegat potser l’idea original del nom de la ‘Llum’ prové d’alguna altra intenció política, recordatori d’aquell fet del passat. Em pregunto ¿vol representar la llum d’un coet?

DSC08084 Post Office

   18,   A la dreta es veuen, abans de seguir avall al riu, les columnes de l’edifici de correus. El General Post Office és un edifici emblemàtic per Irlanda doncs va ser l’escenari de la lectura, el 1916, del manifest de Patrick Pearse tot declarant la República. Les autoritats britàniques van enviar l’exèrcit. I l’exèrcit va fer el que sap fer: va situar unes bateries de canons a la cruïlla del Liffey i va començar a canonejar l’edifici. Així van aconseguir que els insurrectes sortissin i es rendissin. De pas van destruir gran part dels edificis del carrer. Es a dir, un exemple més de les barbaritats de les monarquies, les dictadures i els dirigents autoritaris.

   19,   Patrick Pearse (1879-1916) va ser un mestre, poeta en gaèlic irlandès, escriptor, republicà i activista polític; també un dels caps de l'Aixecament de Pasqua de 1916. Va ser proclamat "President del Govern Provisional" de la República d'Irlanda en la proclama dels revoltats. Després del fracàs de la revolta, Pearse, amb el seu germà i 14 líders més, va ser executat en un judici militar britànic. La opinió pública irlandesa, poc favorable a la idea de la independència fins 1916, va quedar horroritzada per la mort d’aquets herois i massivament es va adherir al camp independentista. Com sempre passa, el govern autoritari fa servir la força (per això té l’exèrcit i la justícia i les lleis), però després el poble irlandès va votar majoritàriament a les eleccions generals del 1918 pel Sinn Féin la formació d'un parlament irlandès independent.

DSC08086 James Joyce

       20,   A la cantonada, abans del Post Office, del carrer North Earl Street, hi ha l’estàtua dedicada a James Joyce (1882-1941). Va ser un poeta i escriptor irlandès, reconegut mundialment com un dels més importants i influents del segle XX. Joyce és aclamat per la seva obra mestra, Ulisses (1922).

     21,   He girat pel carrer Henry Street, una via d’establiments comercials i he deixat a la dreta el curiós museu Leprechaun, que es presenta com “mostra de folklore divertit, una experiència de narració oral que porta de viatge a l'Altre Món, llar de follets i altres criatures mítiques; un viatge de tornada a la infantesa, fent florir els records i per submergir-se en un món de mites i llegendes”. Si vas a Dublin amb infants, pot ser una opció.

DSC08091 The Church pub     22,   El carrer es transforma en Mary Street i a la cantonada amb el carrer Jervis, trobo el lloc on pensava fer un cafè: The Church Cafe & Restaurant. L’edifici és una església dels primers anys del segle XVIII. Va prendre el seu nom del monestir medieval de l'Abadia de Santa Maria, que va ocupar la major part del costat nord del riu des del 1139 fins a la seva dissolució el 1539. Va quedar abandonada el 1964 i després de trenta anys es va transformar en un establiment de restauració. És molt interessant, però no hi puc entrar perquè encara és tancat. He arribat massa aviat.

DSC08094  Mercat de fruita   23, Després, passo pel davant del Dublin Fruit Market, que em sembla que està tancat i sense ús. Després trobo la notícia, d’aquest mateix més d’agost, on diu que el procés de licitació per a la remodelació important del mercat de fruites i verdures, al centre de la ciutat de Dublín, finalment ha començat després d'un retard de tres anys. Em sembla bé, ja que es tracta d’un magnífic edifici de maó vermell d’estil victorià. Quan estigui restaurat segur que serà agradable visitar-lo.

DSC08099 Capucin Friary

   24,   He seguit recte fins a la cruïlla amb el carrer Church Street on, a la dreta, hi ha el convent del frares caputxins (Capucin Friary). Els frares caputxins van arribar per primera vegada a Dublín el 1615, però no va ser fins al 1624 que es va establir el primer convent, el qual va ser ampliat l'any 1796. L'església actual data de 1881.

DSC08097 Interior   25,   L’interior és auster, però molt agradable. L'altar i el retaule van ser dissenyats per James Pearse, el pare de Pádraig i Willie Pearse; els quals van ser executats, com he esmentat abans, després de l'aixecament de 1916. Van ser frares d’aquesta comunitat els que van assistir als executats el 1916 i van administrar els darrers rituals. Avui els frares serveixen la comunitat local a través del treball parroquial i del Centre de Dia dels Caputxins. Santa Maria dels Àngels no és una església parroquial, però, els frares també tenen la responsabilitat de la parròquia de Halston Street, una de les més antigues del centre de Dublín.

DSC08101 Street art

   26,   He anat veient alguns elements d’ús urbà amb pintures del que es coneix com “street art”. Per internet he comprovat que hi ha diverses obres per tot Dublin, però visitar-les podria suposar un altre dia sencer per trobar-les als llocs on estan realitzades. Pels que us interessi el tema, prop d’on jo visc hi ha un poble plenament integrat amb el street art: Penelles (deixo un vincle a baix).

DSC08102 St Michans Church   27,   Pocs metres més avall, pel carrer, hi ha St Mitchan’s Church. La primera capella cristiana d'aquest lloc data de 1095 i va funcionar com a església catòlica fins a la Reforma. L'església actual data de 1686 i fa més de 300 anys que serveix als feligresos de l'Església d'Irlanda a Dublín. L'església és coneguda per les seves voltes, que contenen una sèrie de restes "momificades", fet pel qual és molt interessant, però no hi vaig poder entrar doncs estava tancada; uns vàndals van danyar les mòmies el 2019 i per això ara està tancada i es visita només en dissabtes. Entre les restes conservades hi ha el cos de 400 anys d'una monja; un home de dos metres que es creu popularment que era un croat; un cos amb els peus i la mà dreta tallats; i els germans Sheares, Henry i John, que van participar en la rebel·lió de 1798.

   28,   Un incís per parlar de la Revolta del 1798. Va ser un aixecament nacionalista irlandès que va tenir lloc aquell any contra el domini britànic a Irlanda i va resultar possiblement l'esclat de violència més intens d'història irlandesa, causant entre 15.000 i 30.000 morts en tres mesos. Les investigacions suggereixen que les accions dels rebels van causar la mort 2.000 militars i 1.000 civils, mentre que la resta de les víctimes mortals van ser causades per les tropes governamentals. Les atrocitats van ser comeses majoritàriament pel bàndol britànic, encara que es van produir matances de Protestants a Wexford a mans dels rebels.

DSC08105 The Four Courts   29,   Arribant al riu, hi ha el conjunt de The Four Courts; és el principal edifici de justícia de la República d'Irlanda situat a Inns Quay de Dublín. Les Quatre Corts són la ubicació de la Cort Suprema d'Irlanda, de l'Alt Tribunal d'Irlanda i el Tribunal de Circuit d'Irlanda. Fins al 2010 l'edifici també albergava el Tribunal Penal Central.

     30,   Sota el domini anglès a Irlanda hi havia hagut dos sistemes legals. Dins del ‘Pale’, amb Dublín en el seu centre, prevalgué el dret anglès. La justícia més enllà del “Pale” s'administrava sota les antigues lleis de Brehon. Aprovades oralment almenys des del segle I aC, les Lleis Brehon, anomenades així pels juristes errants d'Irlanda, es van publicar per primera vegada en pergamí al segle VII dC utilitzant la llengua irlandesa escrita i es van continuar utilitzant fins a principis del segle XVII. Abans del segle XVII, els tribunals es trobaven en diversos llocs, encara que principalment al castell de Dublín. Aclarim que la ‘Pale’, o Empalitzada, va ser una regió fortificada que van construir els anglesos a finals de 1400, a Dublín, a efectes de protegir-se contra la incursió dels nadius de l'illa d'Irlanda.

DSC08106 River Liffey

   31,   El riu Liffey (en irlandès: an life ) travessa Dublín d'oest a est. Des del seu naixement a Sally Gap (comtat de Wicklow), recorre 125 quilòmetres fins que desemboca a la badia de Dublín, al mar d'Irlanda. 

Saps d’on ve el nom de ‘Dublin’? Quan van arribar els vikings es van instal·lar, amb les naus, en un embassament que es produïa en desembocar el riu Poddle en el Liffey (l’actual Wood Quay). El lloc l’anomenaven Dubh Linn (estany negre) i aquest va derivar en Dublin.

DSC08108 O Donovann Bridge

   32,   El pont Donovan Rossa va substituir, l’any 1816, l’antic pont de fusta del 1684, conegut com pont d’Ormonde. El setembre de 1802 aquell pont de fusta va ser escombrat durant una gran tempesta. Inaugurat com a Pont de Richmond, va ser rebatejat el 1923 per Jeremiah O'Donovan Rossa pel nouvingut Estat Lliure. O’Donovan (1831-1915) nascut a Cork, sud d'Irlanda, durant la Gran Fam irlandesa, va fundar la Societat Nacional i Literària de Phoenix i va dedicar la seva vida a treballar per l'establiment d'una República Irlandesa independent. Es va unir a la Germandat Republicana Irlandesa i va unir a les organitzacions revolucionàries irlandeses, als estats Units, fora de l'abast de l' Imperi Britànic. Va ser un pioner en la força física del republicanisme irlandès utilitzant dinamita per colpejar l'Imperi Britànic al seu territori natal, principalment Londres (‘wikipedia’), encara que molts irlandesos no hi estaven d’acord.

DSC08109 Christchurch cathedral   33,   Traspassat el riu, segueixo en direcció surt, voltant, observant i gaudint, fins que arribo al costat de la Christchurch, també anomenada Christ Church Cathedral i més formalment catedral de la Santíssima Trinitat. Es tracta d’una catedral de l’Església d’Irlanda i és la més antiga de les dues catedrals medievals de la capital, l'altra és la catedral de Saint Patrick. La catedral va ser fundada probablement algun temps després de 1028 quan el rei Sitric Silkenbeard, el rei nòrdic de Dublín, va fer un pelegrinatge a Roma. L’història és molt llarga i es pot trobar fàcilment, em limito a dir que l’any 1539, el rei Henry VIII va convertir el priorat en una catedral i va establir que l'Església de Crist s'adherís a la seva nova estructura d'església.

   34,   Potser cal aclarir que l’Esglèsia d’Irlanda, és de ritus cristià dins la comunió anglicana. S'organitza a tota Irlanda i és la segona Església Cristiana més gran de l'illa després de l'Església Catòlica Romana. Com altres esglésies anglicanes, ha conservat elements de la pràctica anterior a la Reforma, en particular la seva organització episcopal, on es rebutja la primacia del Papa.

DSC08110 Dublinia

    35,   A l’altra banda del carrer hi ha l’edifici del museu Dublinia, un museu interactiu, pensat per a famílies amb nens, que presenta el passat medieval viking de Dublin. Es troba en un edifici emblemàtic anomenat Synod Hall. El Sínode és un edifici de 1870 que conté una sala de dues plantes envoltada de molts passadissos i vestíbuls que ara són espais expositius. Com que no està en els meus plans entrar als museus, segueixo gcaminant i voltant, a veure què descobreixo.

 DSC08117 Finestres kitsch  DSC08118 Placa al carrer

   36,   M’aturo a fer una fotografia d’una finestra amb un curiós contingut kitsch, per Patrick Street. També vaig llegint les plaques als murs d’un edifici de rajoles vermelles; plaques de bronze creades per Chris Reid que contenen textos basats en registres de l’artista, quan va entrevistar (del 2002 al 2008) alguns dels residents dels dos o tres carrers propers. Un dels textos diu “El meu pare estava a l'exèrcit britànic durant la 1a Guerra Mundial. Va aconseguir algunes medalles però quan va deixar l'exèrcit les va haver d’empenyorar per poder viure. El meu germà, va estar a la força aèria britànica durant la Segona Guerra Mundial. El meu germà va obtenir l'estrella de Birmània, però ni tan sols la va demanar. Va dir que no necessitava medalles per recordar el que havia patit”.

DSC08122 St Patricks

   37,   Arribo a Sant Patrick, que inicialment era una simple església de fusta construïda el segle V en honor a Sant Patrici. Segons la tradició, va ser instal·lada al costat d'un pou on sant Patrici batejava aquells que es convertien del paganisme al cristianisme. La catedral actual es va construir entre l’any 1200 i el 1270. Cal afegir que té una rica tradició musical, que data de 1742 quan el cor de la catedral va participar en la primera presentació del Messies de Handel. Fins avui, aquesta és l'única catedral de tot Irlanda i la Gran Bretanya que disposa d'un cor que fa dues misses cantades per dia. Potser per això, a la seva web el que destaca és com pagar les entrades. També pertany a l’Església d’Irlanda.

   38,   Segueixo per St Patricks’s Close per anar a buscar Bride Street. Pel camí hi ha Marsh’s Library, una biblioteca ben conservada de finals del Renaixement i principis de la Il·lustració. Quan es va obrir al públic el 1707 va ser la primera biblioteca pública d'Irlanda. L’edifici va ser construït per ordre de l'arquebisbe Narcissus Marsh i té una col·lecció de més de 25.000 llibres i 300 manuscrits; es pot visitar (i reservar visita per la web). Els temes tractats inclouen medicina, dret, ciència, viatges, navegació, matemàtiques, música, topografia i literatura clàssica, i sobretot teologia. Un altre lloc per visitar quan m’estigui una setmana a Dublin en un altre viatge.

DSC08127 Dublin castle   39,   Arribo una estona després al castell de Dublin. Construït a principis del segle XIII al lloc d'un assentament víking, el castell va servir durant segles com a seu de l'administració anglesa, i més tard britànica, a Irlanda. El 1922, després de la independència d'Irlanda, el castell de Dublín va ser lliurat al nou govern irlandès. Ara és un gran complex governamental i una atracció turística clau. Cal saber que quasi tots els establiments històrics públics, a Dublin, es poden visitar... passant per caixa.

   40,   Em sembla que per estar-hi una setmana i visitar edificis i museus, el pressupost no baixà de 150€, per això és millor buscar algun tipus de targeta que inclogui diverses visites, com és el cas a ‘tiqets.com’ (en aquest moment hi ha un passi de 6 dies per 30 visites; costa 69€).

DSC08130 Colors intensos

   41,   El Dublin Castle l’he travessat de punta a punta passant per la seva gran plaça d’armes. En un racó, prop de Bedford Tower, he pogut descansar prenent un cafè i una ampolla d’aigua. Una bona estona a l’ombra, escrivint notes al meu diari. Després, segueixo caminant i descobrint i passo pel davant de The Oak, un dels centenars de pubs de Dublin. Aquest (ara s’estan preparant per obrir) d’un exterior de brillant color vermell i un interior vuitcentista, al carrer Dame. 

Per tota la ciutat es veuen portes de diferents colors, saps perquè? Doncs hi ha qui diu que és per evitar que els que han begut massa pintes s’equivoquin en tornar a casa al vespre i entrin a la casa del costat.

DSC08134 Dame Tavern Al poble d Irlanda

       42,   De seguida m’endinso al conegut barri de Temple Bar, el barri de pubs i restaurants per excel·lència. No puc deixar de fer una fotografia, al carrer Dame Ln, de la còpia, de quasi dos metres d’alt, de la Declaració d’Independència d’Irlanda; és a la façana del pub Dame Tavern. La Proclamació de la República, també coneguda Proclamació de Pasqua, va ser un document emès pels Voluntaris Irlandesos i l'Exèrcit Ciutadà Irlandès durant l'Alçament de Pasqua a Irlanda, que va començar el 24 d'abril de 1916. El Consell Militar de la Germandat Republicana Irlandesa, que s'autoanomena el "Govern provisional de la República d'Irlanda", va proclamar la independència d'Irlanda del Regne Unit sota el nom de República Irlandesa.

DSC08135 Tipics els pubs. Aquest el Mulligans   43,   A Poolbeg street passo pel davant de Mulligan’s, un pub magnífic obert el 1854, en aquest punt, però la família Mulligan ja havien obert el primer pub el 1782 al carrer Thomas.

DSC08138 2 Els color

         44,   Un dels elements que més destaquen i donen color a la ciutat són les façanes dels pubs. Qualsevol color és bo, com aquest color carbassa tant intens. És possible trobar pubs situats al costat mateix d’un altre, però no és possible trobar dos pubs veïns amb els mateixos colors a la façana.

DSC08141 Molly Malone   45,   Arribo a una cantonada, on hi ha molta gent. De lluny ja s’endevina que aquesta és la cantonada de la Molly Malone. Tothom s’hi vol fer la foto. Les parelles s’hi posen al davant. Jo em pensava que els pits brillants serien el resultat de les mans, d’homes, que s’hi posen a sobre... doncs no, assisteixo al procés fotogràfic de sis parelles i en cada cas qui hi posa la mà és la dona. Probablement quan hi ha uns amics, un d’ells farà el contacte amb el bronze de la Molly. Es diu, per internet, que si toques l’estàtua de la Molly Malone tindràs molta sort i un dia tornaràs a Dublin.

     46,   L’estàtua de bronze, d'una peixatera fictícia anomenada Molly Malone, és la protagonista d'una cançó irlandesa molt popular, “Cockles and Mussels”. La cançó explica la història d'una bella peixatera que va morir jove d'una febre al mig del carrer. La noia anava pels tortuosos carrers de la zona portuària de Dublín, empenyent un carro de mà i pregonant: "Escopinyes i musclos vius!!" Típicament se la representa com una venedora de dia i una prostituta de nit.

DSC08144 Rellotge al O Neills

       47,   No paro de fer fotos, com la d’aquest rellotge al O’Neills pub, a prop del Trinity College, a Grafton Street; és el lloc perfecte per prendre una pinta tranquil·la, un àpat saborós o una sessió de música animada o simplement per descansar una estona. Sempre estaràs segur, diuen, d'una benvinguda càlida i amable.

DSC08151 The Bank restaurant

   48,   Es fa l’hora de dinar i entro al The Bank, amb un interior esplèndid i on hi menjo molt bé. El 2 de juliol de 1892 el Banc de Belfast va adquirir aquesta propietat de la British Mutual. El projecte de construcció que va seguir, símbol de l'esplendor victorià grandiós, va trigar dos anys a completar-se. L'exterior és d'inspiració franco-escocesa i és únic perquè és un dels rars exemples de pedra calcària escocesa de Dublín. L'interior, que antigament va ser la sala principal de la banca, és un exemple del poder mercantil i del mecenatge que mostra un entorn ornamentat extraordinari: el sostre amb vitralls, terres de rajoles de mosaic i uns espectaculars guixos i cornises tallats a mà. El The Bank Bar & Restaurant es va obrir el maig de 2003 i es troba a College Green.

DSC08152 Gogarty and Joyce

           49,   Aquestes escultures representen la gran amistat entre les dues personalitats representatives de la cultura irlandesa. Es troben a la terrassa del famós bar i restaurant Oliver St. John Gogarty’s, tota una icona de la restauració al cor del barri de Temple Bar. Oliver Joseph St John Gogarty va ser un metge, narrador literari i humorista respectat, però la seva popularitat es va multiplicar quan va servir d'inspiració, a James Joyce, per al personatge de Buck Mulligan, en l'arrencada de la seva novel·la Ulisses. Sempre pots seure al banc i esperar que Gogarty parli de filosofia amb Joyce; però si triguen gaire, potser que segueixis el teu camí.

DSC08154 Magnifica faana The oliver   50,   A poca distància a peu de les principals atraccions turístiques, al Gogarty’s disposen d’àtics amb cuina i també planta d’alberg econòmic, amb apartaments de 2 i 3 dormitoris. A l'alberg ofereixen dormitoris mixts de 4 a 10 llits, així com habitacions dobles privades. Sigui quin sigui el pressupost, pot ser una bona idea reservar a Gogarty’s. A la planta baixa hi ha el pub i restaurant, tota una icona de la restauració al cor del barri de Temple Bar.

DSC08153 Street art 51,   Un altre detall de l’art al carrer. De fet, penso que tampoc no cal massa street art a Dublin i menys al barri del Temple Bar, aquí no falta color i els propis establiments i les façanes són prou riques cromàticament.

DSC08155 Half Penny Bridge   52,   Després de la volta que faig per Cecilia Street per tal de passar pel davant del mític Temple Bar pub, vaig a buscar el Merchant’s Arch que permet anar a passar el Half Penny Bridge, un pont de vianants construït el 1816 sobre el riu Liffey que va prendre el nom del fet que per passar-lo s’havia de pagar mig penic. Va deixar de cobrar-se el 1919.

DSC08156 Arlington   53,   Vaig al Bachelors Walk street, a la banda nord del riu i giro a l’esquerra per passar per davant de l’Arlington. Es tracta d’un dels populars establiments de Dublin, intensament instal·lat en la cultura irlandesa. Ofereix, als vespres, vetllades de balls i musica tradicional.

   54,   Cent metres més i ja torno a estar a l’avinguda O’Connell Street que queda identificada, aquí al sud, amb el gran monument a Daniel O’Connell (1775-1847), també conegut com L’Alliberador. Va ser potser la figura política més important, pels irlandesos, de la primera meitat del segle XIX. Fundador del nacionalisme irlandès i membre de l'aristocràcia catòlica de l'illa, va rebutjar els mètodes violents emprats durant la Revolució irlandesa de 1797. Després de l'èxit de l'emancipació dels catòlics, O'Connell va iniciar una campanya per la derogació de l'Acta d'Unió del 1800 que havia significat la unió dels regnes de Gran Bretanya i d'Irlanda, però va fracassar en el seu objectiu.

DSC08159 Monmn William S O Brien

   55,   Ara he d’anar pujant amunt per l’avinguda. Uns metres més endavant hi ha un altre monument (del total de set). Aquest està dedicat a William O’Brien. Va ser un polític nacionalista irlandès; bolcat a la propaganda a favor de la independència del seu poble (havia nascut al si d'una família d'activistes nacionalistes), va començar a publicar els seus primers articles en pro d'aquesta causa al Freeman's Journal, per col·laborar posteriorment amb el rotatiu United Ireland (des de 1880). Aquests articles polèmics li van reportar un procés judicial i un breu període d'empresonament (1880-1881), al final del qual va continuar significant-se per les seves idees polítiques.

   56,   La persecució d’intel·lectuals o ciutadans per les seves idees pacífiques ha estat habitual en la història. En un article de Matthew Tree (“El mot just”) diu: Hi ha un terme que defineix alguns Estats: el “majoritarianisme”. És un fet que explica el comportament actual de Madrid (com a centre de poder). Tree explica que Kesavan (autor del terme) diu que un Estat Majoritarianiste és aquell en que només els ciutadans que tenen una cultura, una fe, una ideologia o una llengua són tractats com a ciutadans autèntics. La resta són “tolerats” i s’espera d’ells que “es comportin bé i amb deferència”. Si no ho fan, es deixarà de respectar la seva llibertat d’expressió, s’obviarà la seva voluntat política i es castigarà els seus líders, al mateix temps que es propagarà la idea que és la majoria la que ha estat injuriada i que ja és hora de defensar-se contra aquesta minoria”. La difusió d’aquestes idees serà la base per actuar amb violència contra la minoria en qüestió, empresonar-los o provocar el seu exili.

DSC08162 Declaracio de Thomas J Clarke

      57,   Segueixo més amunt i torno a passar pel davant del Post Office, amb les seves columnes on encara s’hi veuen els forats causats per les bales que disparaven els soldats de l’exèrcit britànic el 1916. Darrera d’una finestra, des del carrer, espot veure aquesta placa on consta la declaració d’independència amb els noms de Thomas J. Clarke, P. H. Pearse, Sean MacDiarmada, Thomas MacDonagh i Joseph Plunkett. La Declaració comença amb les següents paraules: “Declarem el dret del poble d'Irlanda a la propietat d'Irlanda i al control il·limitat dels destins irlandesos. Ser sobirà i irrevocable...”.

DSC08163 Sinn Fein Shop

   58,   Finalment segueixo pujant per acabar aquesta volta urbana per Dublin. Pel camí, observo un portal senzill on hi ha un rètol: Sinn Fein Shop. El Sinn Fein, que en irlandès significa “nosaltres” o “nosaltres mateixos”, és un partit polític irlandès d'ideologia d’esquerres, actiu tant a la República d'Irlanda com a Irlanda del Nord.

PHOTO-2022-08-23-23-39-41 gelat

  59,   Acabant la volta, aprofito per descansar una mica i prendre un gelat, cosa que no faig sovint però avui em ve de gust. Certament Dublin és una ciutat amb molta història, de la qual només he fet un petit tast. Desitjo que, a qui hi vingui de viatge, aquesta crònica li sigui d’utilitat.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/1456dublin-urbana-no-name-111828973

Aquí, la primera crònica d'aquest viatge: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/irlanda/1188-kerry-e1-badia-smerlick-peninsula-dingle-gallarus-dun-an-oir

Altres vincles: Penelles (Street Art): http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/noguera/699-penelles-grafitti-art-urba-gargar-festival