caenfrdees

(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language. If it doesn't work, copy-paste it into Google Translator)     (Kerry) Ruta 1453 el 20/08/2022; 16 km; +530 -530; 5 hores.  Excursió durant el viatge a Irlanda, per dins del Killarney Nat Park.   Participants: el membres del grup amb la Guia, Cris.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 cmapa1453  cperfil11453

FA ANYS: L’abadia de Muckross es va establir sota el patrocini de Donal MacCarthy cap al 1440.

DSC07888 Inici   Avui estem dins del Parc Nacional de Killarney que allotja el cim més alt d’Irlanda, el Carraunthooill (1038m). Nosaltres, més modestos, farem el cim Torc de 535 m passant per una meravella de bosc centenari de teixos, roures i salts d’aigua.

DSC07891 Killarny Nat Park

 

 

 

 

 

 

   Com cada dia la Cris, la nostra guia, ens explica una mica el que farem. El temps es presenta molt irregular. A veure com anirà; segur que serà clima “irlandès” (una mica de tot). El Parc Nacional de Killarney conté moltes característiques d'importància nacional i internacional, com ara les rouredes natives i els boscos de teixos, juntament amb una gran quantitat d'arbres i arbusts de fulla perenne i una profusió de briòfits i líquens que prosperen en el clima suau de Killarney. Els cérvols autòctons són únics a Irlanda amb presència al país des de l'última edat de gel.

mapa Kilarney Nat Park

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    El Parc Nacional de Killarney va ser declarat Reserva de la Biosfera l'any 1981 per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), part d'una xarxa mundial d'espais naturals que tenen com a objectius principals la conservació, la investigació, l'educació i la formació.

DSC07894 Bosc       Comencem, després de visitar els serveis del parc, pel camí que s’endinsa dins d’aquest magnífic bosc.

DSC07898 Salt aigua

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Un quilòmetre després de l’inici, trobem els salts d’aigua de la Torc Water, que es forma amb el riu Owengarriff. Vaig pensant en la història i recordo, ara, l’extraordinari document “Annala Rioghachta Éireann” (Annals d’Irlanda pels quatre mestres), que consisteixen en una recopilació d'anals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Es van recopilar entre 1632 i 1636 al monestir franciscà del comtat de Donegal. Les entrades del segle XII i anteriors provenen d'anals monàstics antics. Les entrades posteriors procedeixen de registres de l'aristocràcia. Per tant es tracta d’uns documents de gran importància històrica i entre els més antics d’Europa. Estan escrits en gaèlic irlandès i documenten les dates entre el diluvi (el 2242 aC) i l’any 1616 dC, encara que es creu que les primeres entrades es refereixen a dates al voltant del 550 aC.

DSC07900 llac

 

 

 

 

 

 

 

     Anem pujant una mica més i per entre els arbres podem tenir una bonica vista del Muckross Lake. El llac Muckross, també anomenat Middle Lake o The Torc, és el llac més profund d'Irlanda i arriba fins als 75 metres. En història, si pensem en registres històrics, no hem d’oblidar el magnífic “Llibre dels Feyts”, dictat pel sobirà de Catalunya Jaume I abans de la seva mort el 1276. Ens han arribat diversos manuscrits del ‘Llibre dels Fets’ tant en català com en llatí. De fet, el manuscrit més antic, i per tant més proper cronològicament al manuscrit original, és el 'Liber gestorum', la traducció al llatí feta per Pere Marsili, encarregada per Jaume II i publicat el 1313. La crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València). La història comença amb el seu naixement al 1208 i finalitza amb la seva mort al 1276. El manuscrit més antic conservat en català del Llibre dels fets és el manuscrit de Poblet de 1343 i en total se'n conserven set còdexs de fins al segle XV: cinc del segle XIV i dos del segle XV.

DSC07904 El bosc acaba   Hem començat a uns 20 metres sobre el nivell del mar i després d’uns 3km estem a uns 220 metres d’altitud. Aquí el bosc s’acaba.

DSC07906 Amunt

 

 

 

 

 

 

   Ara toca començar a fer la pujada a la muntanya que és el nostre objectiu. Ens falten uns 300 metres fins dalt i ara comença fer vent. Seguint amb els llibres, un aspecte que crec molt important a destacar del llibre del sobirà Jaume I, és un fet cabdal que parla molt del tipus de cultura que es vivia a la Catalunya del moment: el respecte i la tolerància cultural. Expliquen els erudits, com Josep Martines, que a la crònica es fa ús d'una llengua viva i espontània, amb un lèxic oriental i amb influència de l'aragonès. També s'empra la llengua pròpia de part dels personatges (català, aragonès, castellà, àrab, occità o francès), donat que l'obra té la voluntat de reflectir la realitat de contacte entre llengües en què visqué Jaume I. Això contrasta amb l’actitud totalitària i intolerant dels posteriors monarques que van disposar del títol de Rey de España, que es van entestar en prohibir qualsevol altre llengua que no fos la castellana. I encara avui passa que al Parlamento de España està prohibida cap altra llengua que no sigui el castellà. I amb això no dic res contra l’idioma castellà, de gran tradició literària, sinó sí contra els caps d’Estat i els governants que actuen d’aquesta manera.

DSC07908 Vistes     Mirant entre les muntanyes podem tenir una bona vista, encara que amb molta boira, de l’irregular Upper Lake que tenim a sud-oest. Està voltat dels cims com el Cromaglan Mountain (371m) a l’esquerra, i el Eagles Nest (334m) a la dreta. La nostra visió és possible per l’existència de la vall de Derrycunihy, una reserva natural.

DSC07909 Escales   El camí que va pujant està protegit per passeres de fusta i alguns esglaons, amb l’objectiu d’evitar la erosió del terra. Donat que hi plou sovint aquest sender estaria totalment enfangat.

DSC07911 Torc mount   El vent ha començat a ventar amb molta força; amb cops que ens volien tombar. Així que arribo al cim del Torc Mountain (535m) i no puc fer més que una sola foto, ja que al cim mateix el vent és tan fort que només puc buscar una mica de racó on pugui seure i menjar una fruita. Pocs minuts després, quan comença a caure la pluja xirimiri irlandesa, tanco la motxilla i començo a baixar. Les notes que he trobat per internet la presenten com una ruta de vistes escèniques, avui però les condicions meteorològiques (que crec que deuen ser la majoria de dies) no ens permeten veure l’escenografia.

DSC07913 Falguera

 

 

 

 

 

     A la baixada m’impulsa la forta tempesta de vent; també amb pluja. Calia procurar no relliscar. Un cop al camí de la vall, el vent és menys potent i em puc aturar per fer una foto d’aquest falguera aquilina. La falguera aquilina (“Pteridium aquilinum”) és una espècie de falguera anomenada aquilina per la semblança de la secció de la seva fulla amb una àguila de dos caps. A Catalunya és molt habitual als Pirineus i també al Montseny, on arriba fins als 1700 metres d’altitud. Les falgueres van ser les primeres plantes que van tenir vasos conductors. Això les va permetre dominar en el món vegetal durant molt de temps. Van arribar a formar grans extensions durant l’era primària (paleozoic) i en elles tenen origen els grans jaciments de carbó. Antigament dominaven les formes arborescents, però en l’actualitat dominen les formes herbàcies, encara que en alguns llocs tropicals en queden d’arborescents.

DSC07915 Tornem al bosc

 

 

 

 

     He anat molt ràpid en aquest baixada per la incomoditat del vent i de la pluja. Així que aviat torno a entrar al bosc. Arribo a la cruïlla on hi ha un pal amb el número 8. Uns companys ja han arribat i estan menjant una mica. Jo també ho faig fins que arriba tot el grup. Parlàvem de falgueres i com a curiositat puc afegir que en Daniel Rangil, esforçat estudiós de la mitologia catalana, suposa que l’origen dels minairons (follets de minúscules dimensions en parts del Pirineu) es troba en un estrany vegetal, l’herba menaironera. Continua en Daniel Rangil, en el seu article, dient que l’herba esmentada és una mena de falguera que només creix en fondes cavorques habitades per dracs i gegants, floreix durant la nit de sant Joan i deixa anar un polsim groc que és la flor microscòpica que serveix d’aliment amb menairons (‘blogs.publico.es’). Aquí no la tenen aquella falguera petita i per tant no tenen menairons. Jo tampoc n’he vist mai.

DSC07926 Seguint

 

 

 

 

 

   Després ens desplacem fins a l’aparcament d’entrada a Muckross. Muckross House (en irlandès, Teach Mhucrois ) es troba a la petita península de Muckross entre el llac Muckross i el Lough Leane , dos dels llacs de Killarney. El 1932 va ser ofert per William Bowers Bourn i Arthur Rose a la nació irlandesa i d’aquesta manera es va convertir en el primer parc nacional de l'Estat Lliure d'Irlanda (actual República d'Irlanda) i va formar la base de l'actual Parc Nacional de Killarney. En origen va ser Henry Arthur Herbert qui va decidir la construcció l’any 1843. L’arquitecte va ser William Burn i es va encarregar d’un edifici de seixanta-cinc habitacions dins de l’estil Tudor.

DSC07935 Muckross   Els jardins de Muckross tenen un estil principalment informal. Es remunten a mitjans del segle XIX quan la família Herbert va fer un extens paisatgisme en preparació per a la visita de la reina Victòria de Gran Bretanya el 1861. Durant el seu mandat a Muckross, els Herbert van tenir un paper molt actiu en la vida social i política i en el desenvolupament i millora de la finca Muckross.

DSC07938 Abadia   Una mica més enllà és possible visitar les ruïnes de l’abadia Muckross. Es va establir sota el patrocini de Donal MacCarthy cap al 1440, tot i que podria ser una refundació. De fet, la història diu que el besavi de Donal, Cormac MacCarthy, volia fundar una abadia; una nit va tenir una visió que deia que l'havia de construir en a Carraig na Chiuil (el Rock de la Música). Va enviar homes a buscar el lloc i quan van passar per Oirbhealach (Irrelagh) van escoltar la música que venia d'una roca, i Cormac hi va fundar l'abadia (‘wikipedia’).

DSC07941 Claustre     El convent consta sota l’orde dels franciscans des del 1465. Donal va ser un dels senyors irlandesos que es va aprofitar de la debilitat del poder reial anglès a l'Irlanda del segle XV i va participar en una rebel·lió. Només va consentir renunciar a les armes a canvi del pagament d'un tribut anual: la fundació (o la re-fundació) del convent de Muckross; va morir el 1468. El convent de Muckross es va convertir en el lloc d'enterrament escollit per a molts llinatges gaèlics. Ha tingut una història violenta i ha estat malmesa i reconstruïda moltes vegades. Els frares sovint van ser sotmesos a incursions per grups rondadors i van ser perseguits per les forces de Cromwell sota Lord Ludlow. A mitjans del segle XVII Ludlow formava part de la conquesta de l’illa i part de la seva campanya a Irlanda va ser contra les guerrilles irlandeses o "toris" i gran part de les seves operacions consistien a caçar bandes i destruir aliments i collites.

mapa Peninsula Dingle

 

 

 

            La península de Corca Dhuibhne (també coneguda com Península de Dingle) és la més septentrional de les penínsules del comtat de Kerry. Acaba a Dunmore Head, el punt més occidental d'Irlanda. Aquesta península existeix gràcies a l'existència d'un grup muntanyós format per roques de gres que formen les muntanyes Slieve Mish a l'est de la península, i les muntanyes del centre. D'aquest conjunt en forma part el cim més alt d'Irlanda (fora dels Reeks de Macgillycuddy) el Mount Brandon (951m). Per cert, per perspectiva històrica, allò que feia a Irlanda Lord Ludlow, ho devia copiar el monarca espanyol Felipe V a principis del segle XVIII, tal com escriu Josep M. Torras i Ribé quan explica: “... els pagesos ctalans protestaven contra les contribucions abusives i contra la resposta desproporcionada de les troques borbòniques, que combinaven represàlies militars, amb el saqueig de propietats i incendi de les poblacions”.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1453muckrosstorcmount-111826153

Crònica posterior:  http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/irlanda/1191-kerry-e4-annascaul-lake-comduff-dingle-trail-ballunacourty