(Dodecanès) Ruta el mes de maig de 2018; 4 km; +100 -100; 3,5 hores. Ruta amb el següent itinerari: Volta per l’interior del cràter de l’illa de Nisiros. Participants: 6. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Es situa al segle VI aC l’inici dels conceptes de democràcies a la ciutat estat d’Atenes.
Hem deixat Simi per navegar cap a Nisiros. Naveguem pel mar Egeu; és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i l’Anatòlia; aquesta coneguda també com Àsia Menor que forma part de Turquia. Està connectada amb la mar de Màrmara i amb la mar Negra a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor.
Ens passem el timó de tant en tant. Així com la part de mar Egeu que es troba situada entre les Cíclades i el Peloponès s'anomena mar de Mirtos; la part més meridional, situada entre les Cíclades, el Dodecanès i la costa nord de Creta és l'anomenada mar de Creta.
Aquest mar va ser l’origen de dues antigues civilitzacions: la minoica a Creta i la micènica al Peloponès. Més endavant, s’hi van desenvolupar les ciutats estat d'Atenes i Esparta, entre d'altres, que constituirien la civilització hel·lènica. Més tard, fou habitada pels perses, romans, l'Imperi bizantí, els venecians, els turcs seljúcides i l'Imperi otomà.
En un dia sense vent no queda més remei que anar a motor. L'Egeu va ser el lloc de naixement de les primitives democràcies i va ser el punt de contacte entre les diferents civilitzacions de la Mediterrània oriental.
En poques hores ens apropem a la costa de Nisiros. La capital i el port és Mandraki, situat al nord-oest al peu d'un turó abrupte. La blancor de les seves cases contrasta amb la foscor de la terra volcànica.
Nisiros és una illa de format circular formada per les emissions d’un canal volcànic únic. Una llegenda reproduïda per Estrabó explica que, durant la guerra entre els déus i els gegants, Posidó va agafar una roca de Kos (o Cos; l’illa més gran i al nord) per matar Polibotes , i després el va enterrar al fons del mar cobrint-lo amb moltes més roques de Kos; així es va formar l'illa de Nisiros. Polibotes era un gegant fill d’Urà (el déu del Cel) i Gea (la deessa de la Terra).
La riquesa de la cultura grega és espectacular. De cap altra cultura d’abans de Crist ens han quedat tants documents escrits. Uns textos tracten de mitologia, altres de llegendes, altres d’història, altres sobre filosofia. Nisiros s’esmenta, en el Catàleg de naus de la Ilíada, entre els territoris comandats per Fidipo i Antifo que van acudir a la Guerra de Troia . Els habitants de Nisiros que, segons Heròdot , eren originaris d’Epidaure, van formar part de les forces perses comandades per Artemisia durant les batalles d’Artemisio i Salamina de l'any 480 aC.
Des del passeig al costat del port es veu l’illa propera (i deshabitada) de Ghyalos i l’ombra de la llunyana Kos.
Hem llogat un cotxe per desplaçar-nos fins al centre de l’illa i fer la visita del cràter. La vista de la caldera volcànica és esplèndida. Estem en mar de volcans que formen el conegut com “Arc Hel·lènic”; encara estan actius els de Milos, Santorini, Nisiros i alguns cons volcànics del Methana (al Peloponès). L’activitat volcànica va començar fa entre 1 i 2 milions d’anys.
Des de l’aparcament, al costat del bar, tenim aquesta vista de la punta més alta que queda del perímetre original del volcà. Estem dins del cràter, paraula que prové del grec ‘kràtira’. El vocable grec ‘κρατήρ’ significava també el recipient on hi barrejaven el vi i l’aigua. La beguda es posava en ‘kílices’ (copes); recordem que ‘calze’ també prové del grec.
El volcà que va formar l’illa de Nisiros es calcula que va tenir una altura, sobre el nivell del mar, de 1400 metres. Posteriorment va col·lapsar i del 5000 al 2000 aC es van produir diverses explosions hidrotèrmiques que van formar diversos cons secundaris dins de la gran caldera que s’havia format quan tota la gran massa de roca del volcà va omplir la càmera volcànica.
Al costat, mirant més al nord, es veu un domo format per un dels cràters secundaris que van sorgir anys després del col·lapse del con volcànic original.
Al sud-est de l’aparcament hi ha el punt més baix d’aquest cràter. Té, també, un diàmetre considerable.
La forta olor de les emissions que encaren sorgeixen del fons fan tossir. Aquest és el ‘Stefanos Kràtiros’.
El punt de les emissions d’ebullició es troba al mig del cercle. A mida que s’hi baixa la temperatura i l’olor és més intensa. Els gasos, continguts en el magma, s'emeten a elevada temperatura i pugen en forma de columna convectiva, fins que tenen la mateixa temperatura que l’atmosfera i cessen l'ascens.
Els colors del sofre són evidents als marges del cràter. Per baixar-hi, un rètol avisa: “Vostè ho fa sota la seva pròpia responsabilitat”. La major part dels gasos emesos pels volcans són vapors d’aigua, la resta el composen gasos com el CO, CO2, òxids de sofre, sulfur d’hidrogen, clor i fluor que poden ser molt perillosos. Aquests gasos es transporten com aerosols i poden mantenir-se molt temps a l’atmosfera. Si els compostos de sofre, clor o fluor reaccionen amb l’aigua es converteixen en àcids tòxics per a les persones i animals. Quan el CO2 provinent d’una erupció s’acumula en el fons d’un llac, per raons diverses o per saturació, pot aflorar a la superfície i ocasionar la mort per asfixia dels éssers vius de la zona.
La volta que faig gira cap un altra boca volcànica, el ‘Alexandros Kràtira’.
Al final acabem prenent un refresc al bar que, al costat, hi tenen un rètol amb informació del volcà. Recordo una notícia de l’agost de 2017 (publicada a La Vanguardia) que explicava que L’Institut Geològic i Miner d’ Espanya ( IGME) i la Junta d’ Andalusia col·laboraven per minimitzar els riscos d’una llacuna artificial, la Corta Guadiana, ubicada a les antigues mines de Puebla de Guzmán (Huelva), que manté al fons uns 80.000 metres cúbics de diòxid de carboni (CO2). Una ascensió sobtada a la superfície d’aquesta bossa de gas podria convertir-se en un núvol letal per a qualsevol ésser viu dels voltants.
Això va passar al llac Nyos, al Camerun. Entre les nou i les dotze de la nit del 21 d’agost de 1986, 1746 persones van morir mentre dormien i també 8000 animals (vaques, gallines i cabres) quan un núvol de diòxid de carboni va sortir del llac i el vent el va traslladar 25 quilòmetres.
La visita a peu s’ha acabat. Aprofitem que tenim el cotxe de lloguer i decidim anar a visitar Emborios.
Aprofito per dir que en els anys dels inicis de la democràcia a Atenes, tot i que no era universal, contenia aspectes constitutius interesants com per exemple l’existència de la norma ‘ho boulomenos’ (amb el significat de: “qualsevol persona que ho desitgi”) . Això suposava que qualsevol ciutadà podia prendre la iniciativa per parlar en l’ Assemblea, per iniciar un judici públic, per proposar una llei als legisladors o per suggerir propostes al Consell.
Emborios és un petit poblet al nord-est de l’illa. És un poble tranquil d’interior, amb carrers pintats amb blancs i blaus molt relaxants. A l’entrada hi una bifurcació. La de l’esquerra porta al centre del poblet i a una terrassa mirador sobre el volcà.
L’església, dedicada a Sant Miquel, està a la plaça del centre. Sant Miquel és més representat en la iconografia ortodoxa que en la catòlica on se’l representa com Arcàngel. En el culta grec se’l representa vestit amb una túnica, com els altres àngels, però amb una espasa o llança en una mà i un globus coronat amb una creu a l’altra; el globus representa l’univers sobre el que Sant Miquel té poder en nom de Crist. En les Esglésies Orientals se’l considera defensor de la puresa i santedat de Déu.
L’interior el podem visitar ja que està obert. Altres temples i monestirs d’aquestes illes acostumen a estar tancats.
Més tard tornem a ser al port. El port de Nisiros, Mandraki, està a un extrem del poble. Surto a caminar i deixar-me seduir per les sensacions d’aquesta vila antiga i tranquil·la. Penso pujar al monestir, que ja veiem des del vaixell quan arribàvem. La major part del monestir està construït en una cova que es divideix en dues esglésies. El nord està dedicat a la Kimisi tis Theotokou (Assumpció de Maria) i al sud, Agios Charalambos (Saint Charalambos).
Un bon exercici és pujar dalt l’església. El turó és al sud de la petita ciutat de Mandraki. Aquí els Cavallers de Sant Joan de Jerusalem van construir un castell el segle XIV, al costat del qual hi ha la blanca església consagrada a Panagia Spiliani (amb el significat de Nostra Senyora de les Coves). Va ser construïda el 1600.
Una volta pels carrers m’ofereix un visió de la vida del poble. Una senyora que està escombrant la mica de carrer estret que té al davant (per això es veu tant net tot el poble: ni papers, ni pintades, ni plàstics, ni fulles...); ‘kalimera’ (bon dia) li dic i el mateix em contesta. En un altre carrer dues dones s’estan a la porta d’una d’elles parlant animadament: una ha aturat la seva feina amb la escombra, l’altra està dins del seu portal amb una bata (kalimera... kalimera). Sovint, als racons frescos, s’hi veuen gats; hi ha molts gats en aquestes illes, en canvi no es veuen gossos i els pocs que hem vist sempre passejaven lligats.
Una placeta arbrada ofereix uns instants d’ombra. Segueixo avall, a veure si trobo els companys, al port.
Finalment marxem en direcció a l’illa de Tilos, que no tenim gaire lluny. Per contrastar moments històrics, parlant de democràcia i constitucions, diguem que les primeres constitucions catalanes van ser promulgades en les Corts de Barcelona del 1283. Les últimes ho van ser per les Corts de Barcelona del 1705 durant el regnat de Carles III d'Aragó l'Arxiduc. Altres constitucions a Europa són: República Italiana, el 1947; Alemanya, el 1849; Holanda, 1815; Bèlgica, 1831; i França, 1791.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/nisiros-nisyros-mandraki-crater-25246490