(País Càtar) Ruta 1653 el 14/03/2025; 3,7 km; +57 -57; 2 hores. Visita al castell de Saissac. Participants: Carme Garriga i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
![]() |
![]() |
FA ANYS: La menció del castell de Saissac és del 960.
Avui aparquem a Saissac un poble tranquil i interessant on hi ha un dels castells càtars visitables i de grans dimensions. El nom de Saissac ja consta així en occità i és per tant un dels pocs noms originals que els francesos no van manipular i traduir al francès.
Des de la carretera hi ha una bona vista del castell, més baix que la carretera on som. El poble ocupa la part alta d’un turó format per tres crestes. La cresta sud baixa en direcció a riu la Vernassanne on s’hi va construir la fortalesa.
Dues potents torres encara es mantenen dempeus al punt on hi hauria hagut la muralla que defensava el camí cap el castell.
Baixem entre cases i deixem a l’esquerra una placeta dita la Font del Jardí de les Herbes. El moviment religiós dels càtars té el seu origen en el bogomilisme de Bulgària, i s’escampà, portat per cavallers i mercaders tornats d’Orient, per Llombardia, Occitània (d’on passà als Països Catalans), França, Flandes i regió del Rin.
Més avall, el carrer deixa a l’esquerra l’església i ja s’endevinen les muralles del castell. Potser hem d’afegir, dels càtars, que per l’extensió i la importància que tingué a Occitània, els seus adeptes són coneguts també amb el nom d’albigesos (albigès), tot i que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix. Ells mateixos s’anomenaren cristians o homes bons.
Arribem a la oficina de l’entrada, paguem el tiquet i just després d’una petita escala trobem el primer cartell informatiu que ens parla de les terrasses del castell, que són tres.
I al davant nostra la primera vista sencera. És el més antic i un dels castells més grans; l'anàlisi del carboni 14 en un fragment de carbó vegetal inclòs a la maçoneria de la torre, va donar la data aproximada de 900 per a la construcció d'aquesta fortificació. Va ser a l'any 960 que el castell de Saissac s'esmenta textualment.
Mirant enrere tenim el campanar i el poble que s’enfila.
Anem baixant. Aquí l’espai és damunt d’una base de roca més planera. L'any 1191 el castell pertanyia a Bertran de Saissac, emparentat amb el llinatge del comtat de Foix, vassall de la família Trencavel i un dels nobles més involucrats amb el catarisme. El seu compromís el va demostrar en actuar d'àrbitre en diversos debats càtars i ser present a molts “consolaments”, segons el cronista dels croats Pierre des Vaux-de-Cernay.
Una altra vista d’algunes de les edificacions del castell. En el segle XIII a causa de la croada albigenca, es va sotmetre a Simó de Montfort el 1209, que el va atorgar al seu company d'armes Bouchard de Marly. El castell va ser reconstruït pels enginyers reials del senescal de Carcassona, així com la torre de l'homenatge i les muralles flanquejades per les torres quadrangulars.
Passem per aquest replà, que forma la primera terrassa i tenim aquesta vista de les dues terrasses inferiors. Només cal recordar aquella malaurada croada que increïblement va ser programada pel papa de Roma: catòlics contra cristians.
A l’esquerra hi ha un dels edificis que formaven el palau comtal i que és el que s’ha restaurat amb la finalitat d’utilitzar-se com espai de museu. El pis superior, al que hi accedim a peu pla, està dedicat a una mostra dita dels “Tresors”.
És una mostra curiosa formada per diverses vitrines amb objectes. Cada vitrina està dedicada a un tipus de “tresor”. La primera és especialment curiosa perquè el seu lema és “tresor vingut del més enllà” i on s’hi mostra una pedra de meteorit (una reproducció).
Una altra està dedicada als tresors de la infantessa. Al petits objectes que podrien ser d’ús quotidià dels infants i o de joguines.
Una altra mostra una idea interessant: el tresor de les paraules; presenta diverses peces de lletres i llibres i diccionaris.
Em sorprèn la poca actitud crítica en les explicacions, en general, en els museus. És evident que el creixement dels imperis va suposar la destrucció cultural de molts pobles històrics. Ja que parlem de lletres i de diccionaris, potser caldria recordar que els imperis com el francès, espanyol o l’angles, sovint van destruir cultures, imposant la seva llengua i fent desaparèixer llengües històriques (com a Amèrica o també dins d'Europa).
M’aturo davant d’una altra curiositat: una tauleta de nit. Mostra un calaix lateral, pensat per anar al costat de la paret i que quedés ocult. Era el calaix secret dels diners i les joies valuoses, en èpoques en que els diners estaven a casa o no en un banc.
Murs escrostonats, trencats, destruïts. També parlen. Ens parlen d’una humanitat dolenta, de guerres i de dolor. Són les lletres que expliquen la maldat humana i també de l’egoisme, la supèrbia, l’avarícia... Ens parlen de monarques (i fins i tot bisbes i papes) salvatges. Maleïda maldat que encara avui (veure Ucraïna i Gaza) veiem escampada pel món amb la mort de gent, l’expulsió de persones de les seves cases, la destrucció de pobles sencers. Si el Déu que diem existís fulminaria d’un llamp honorable tots els bàrbars.
Una escala baixa a la terrassa inferior.
S’hi poden veure soterranis; dependències per a ús com magatzems de material i queviures. I portes barrades que condueixen més avall dins de la roca, potser a buscar un accés al riu o riera.
I de tant en tant, un cartell d’informació.
Des d’aquesta terrassa hi ha l’accés al pis inferior de l’edifici on abans hem entrat. Aquí hi ha una altra exposició que parla dels diners: les monedes, la seva producció i altres aspectes relacionats.
De les diverses vitrines destaco aquesta on parla de les equivalències. Un fet molt important ja que les monedes van servir d’element d’intercanvi i equivalència entre uns productes i altres. Per això les monedes havien de ser reconegudes com a valor real d’intercanvi. Una moneda no té sentit si no pot obtenir el reconeixement de valor d’intercanvi en l’àmbit social i econòmic.
Per la mateixa raó, hi ha la vitrina quer parla d’oficis i activitats i dels salaris relacionats. El salari venia a ser també un valor d’intercanvi: el valor que tenia un tipus de feina o una altra. En l’actualitat la moda, els espectacles, les expectatives, la publicitat han vingut a alterar el valor dels oficis i activitats. Això explica perquè un esportista pot guanyar mil vegades més que un cirurgià, quan sabem que tenim en més estima aquest segon, ja que ens hi va la salut i la vida.
Seguim avall i tenim aquesta vista des de la tercera terrassa, la inferior que es penja per damunt de la vall. A finals del segle XVI, durant les guerres de religió (més guerres de catòlics contra cristians), va ser atacat per tropes protestants en 1568 i en 1580, reforçant-se amb canoneres i resistint el setge.
Fora muralles, s’hi pot caminar una mica per una porta, oberta en el mur lateral. Durant els segles XVII i XVIII, el poble va conèixer la prosperitat gràcies a la indústria de draps, afavorida pels nombrosos torrents que el solquen baixant de les muntanyes, però no així el castell, que després de la Revolució francesa va caure en ruïnes i va ser utilitzat com a pedrera. Finalment, la Mairie de Saissac va localitzar els descendents de l'última família propietària del castell i va ser comprat a mitjans dels anys 90.
La visita va tocant al seu final. Les zones més influïdes per la nova doctrina foren el Rosselló i les valls pirinenques, on les grans famílies tenien estrets lligams familiars, culturals, militars i econòmics amb la Catalunya Nord (Rosselló, Conflent, Vaspir, Capcir, Cerdanya...). Es pot anomenar Guillem de Niort, Ramon de Termes, Pere de Saissac i Bernat d’Alió, o entre les famílies netament autòctones, Ot de Parestortes, Ponç de Vernet, Robert de Castellrosselló i Jaspert de Barberà, tots ells càtars notoris. La zona del Principat de Catalunya del Pirineu occidental esdevingué també refugi i centre d’activitats càtares.
Acabem finalment al centre d’informació on hi ha una maqueta del castell. Ja només ens queda pujar al poble i anar a fer un cafè per entrar una mica en calor.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1653saissaccastell-204814136
Aquí, altres cròniques anteriors:
Carcassona: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/1403-1652-pais-catar-carcassona-vila-medieval
Peirepertuse https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/470-dulhac-castell-peirepertuse
Querbus https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/469-castell-de-querbus
Montsegur https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/393-pais-catar-castell-de-montsegur
Puilorens https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/394-pais-catar-lapradelle-castell-de-puilorens
Puivert https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/392-pais-catar-nebias-castell-de-puivert-puivert