(Chamonix) Ruta 1590 el 10/07/2024; 6 km; +110 -110; 2 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vall Chamomix, Servoz, gorges de Diosaz. Participants: Anna G i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: La cova Cralin consta del 1458.
Estem al càmping Les Cimes, a Les Bossons, des d’on el més fàcil és desplaçar-se amb el tren que va per tota la vall de Chamonix.
Arribem a Servoz i el primer és anar al centre d’aquest petit llogaret a prendre un cafè. Estem al departament de l'Alta Savoia i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La història de Servoz està lligada a la presència, al fons de la conca, d'un antic llac retingut fins al segle XIII per morrenes i tarteres després de l'enfonsament d'una part de les muntanyes Fiz.
Poca estona després s’arriba a l’entrada de les Gorges de Diosaz. Cal obtenir un tiquet que costa 7,5€, però veurem que el manteniment el justifica plenament. Es tracta d'un magnífic sender ombrejat aferrat a les parets o creuant el torrent per sòlides passarel·les. És una forma original i insòlita de descobrir les 5 cascades de Diosaz i arribar al cor del congost.
Just a l’inici, a la dreta, hi ha una famosa cova excavada, dita de Cralin. Es tracta d’una petita cova que va funcionar com a petit dipòsit de pólvora per els miners que explotaven les vetes de coure i de plom de Servoz. La data de la seva excavació és incerta. Potser pot ser del 1458, encara que la funció de dipòsit es calcula del segle XVI, època de l’aparició dels explosius en les mines europees. (La foto és del conegut com Cralin).
Cap a l’any 1900, abandonat el dipòsit, una jove mare s’hi va haver d’aixoplugar secretament. El fill que havia nascut era anomenat Cralin, sent orfe inicialment. Però va ser acollit per François i Clotilde Duc-Servillaz, de Servoz, que ja tenien 9 fills. Se sap que el 1914 vivia a Mont (Servoz) esculpint bastons pels visitants. Naturalista, va descobrir rutes i coves, però la seva set de descobriment va acabar tràgicament a la glacera Buet pels voltants del congost Diosaz.
També trobem el monument funerari d’Eschen. L’alemany Frederic Auguste Eschen, filòsof i traductor parlava diverses llengües europees. Eschen també era naturalista i va descobrir moltes rutes i coves. L’any 1800 va perdre la vida investigant la glacera Buet pels voltants d’aquest congost de Diosaz.
Comença la ruta amunt, suaument, per un sender amb tancats de fusta laterals. El camí de les gorges de Diosaz ofereix, en un paratge salvatge i natural, un espectacle grandiós i insòlit. El Diosaz baixa del Mont Buet , després discorre per una vall escarpada i deshabitada, abans d'unir-se a l' Arve a Servoz. El seu recorregut és de 14,8 km.
Pel camí sobresurten roques d’esquists. Un esquist és una roca cristal·lina metamòrfica d'estructura fullada i que pot dividir-se al llarg de plans aproximadament paral·lels. Els materials que formen els esquistos van estar dipositats normalment per aigües de moviment molt lent i se'ls sol trobar en dipòsits de llacs o llacunes, en deltes fluvials, planes inundables o en sorres de platja.
Segueix el camí clar i agradable, en realitat un camí de dificultat moderada, ombrejat, ben equipat, ben assentat, de vegades aferrat a parets escarpades o travessant el torrent per agradables passarel·les, permet endinsar-se en un espai entre misteriós i el pintoresc. Un destí excel·lent per a una passejada accessible a tothom.
La humitat d’aquest congost ofereix les condicions per l’establiment de molses. L'any 1871, el senyor Achille Cazin (professor de física i investigador de termodinàmica), aleshores propietari de les "Illes de Diosaz", va quedar sorprès per la bellesa de les Gorges de Diosaz i no va voler ser l'únic a gaudir-ne. Va crear una empresa amb l’objectiu de construir un camí a les Gorges.
Bona part de la ruta del riu Diosaz ens quedarà a l’esquerra. l'Arve i el Diosaz, formaran fronteres naturals amb el Priorat de Chamonix des del segle XII. Les terribles i recurrents crescudes arrasen ponts, devasten terrenys inundats i dificulten la circulació de persones i mercaderies, fins que es regulen. Però la impetuositat del Diosaz va beneficiar la indústria local: molins, fusteries i, fins a la Revolució Francesa, una important activitat minera a l'illa de la Diosaz.
El sender va pujant. Segueix els desnivells del terreny igual que el riu que, a vegades, ens alegra la vista amb algun salt d’aigua. Aquest tumultuós torrent també ha llaurat goles excepcionals amb flora i fauna endèmiques, i vertiginosos penya-segats que Achille Cazin va condicionar per al gran públic.
Durant la caminada, els dolls d'escuma blanca contrasten amb les pissarres negres i verdes, o amb les roques grises i vermelles acolorides per òxid de ferro i tacades aquí i allà amb líquens grocs brillants. També trobem rètols informatius, com ara aquest que ens explica que les roques que veiem a la llera del riu són esquits cristal·litzats, que provenen del procés de refredament, després del qual determinats materials que s'han sotmès a grans temperatures, esdevenen cristalls.
De pujada es troba aquest bonic salt d’aigua, a la dreta. El Diosaz és un riu que aporta les seves aigües a l’Arve. Es poden admirar els treballs d'erosió del Diosaz i contemplar la majestuositat de la natura en estat original.
El camí es va enfilant, utilitzant escales còmodes i alguns trams planers de fusta amb travessers. És evident que el manteniment és molt acurat. Però per dur a terme el projecte Cazin va haver d’entendre els perills als quals s'havien d'exposar els nous obrers de l'època, al fons d'aquests congostos. Els imaginem suspesos dels costats costeruts, amb pesades cordes de cànem, per tal de segellar-hi centenars de fixacions de ferro.
Els treballs d'urbanització, tan perillosos com difícils, es van acabar sense accidents l'any 1875, després de cinc anys de treballs. Més amunt trobem un altre destacat salt d’aigua: l’Aigle (l’àguila).
Finalment, després de 2,5 quilòmetres des de l’inci de la ruta controlada, arribem a una plataforma que fa de mirador, des de la qual s’observa el magnífic congost tallat per les aigües de fa segles i el salt d’aigua al fons.
Des de la plataforma hi ha aquesta vista interessant de la gorja que s’estreny entre dues parets i mostra el salt d’aigua final. Recordem que estem a l’Alta Savoia (departament francès) en àrea situada sota el massís de les Agulles Roges. La Savoia és una regió històrica, avui francesa, situada als Alps del Nord. Observadors, mitjans de comunicació o institucions utilitzen les expressions «Pays de Savoie» o «les Savoie» per parlar de la regió, en oposició als noms ficticis dels departaments oficials.
Tornem avall, gaudint d’aquesta magnífica caminada. França ha estat un clàssic dels estats europeus autoritaris que, en funció del seu pensament, han intentat fer desaparèixer les personalitats dels territoris històrics un cop absorbits. Espanya sempre ho ha intentat amb Catalunya o amb els bascos o els valencians. França, el 1917 va refusar la denominació del territori com Pays Catalan, per dir-li Occitània. Un insult als orígens històrics de vinculació catalana de tot el sud del territori actual francès, que només va ser obtingut a partir del Pacte dels Pirineus, que il·legalment van signar Felipe IV de Castella (i III de Catalunya-Aragó) i Louis XIV, saltant-se l’obligació del i jurament rei espanyol de complir amb les Constitucions catalanes que l’obligaven a consultar les Corts legals de la Catalunya independent.
Un detall de cristalls de gypse (‘guix’), a la paret de l’altra banda del riu. El guix és un mineral format per sulfat de calci dihidrat. Les seves propietats es van descobrir fa més de cinc mil anys a l'antic Egipte i és el mineral sulfat més comú a la superfície de la Terra.
Finalment ja hem tornat al poblet i anem a l’església de Servoz que, ara, esta tancada per reformes. Està dedicada, des del segle XV, a Sant Loup bisbe de Troyes, de qui va rebre relíquies. Per referències històriques diguem que Catalunya va ser una nació independent des del segle IX fins l’any 1715 (50 anys després del Tractat dels Pirineus). Des d’aquell moment, molts pensen que el país es tractat como una colònia, diuen; només cal veure les imatges de repressió del 1 d’octubre de 1917. També s’explica pel dèficit fiscal de Catalunya que es calcula en uns 20.000 milions d’euros anuals. Per això no pot estranyar el desig d’independència.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1590-servoz-gorges-de-diosaz-cova-cralin-180546044
Aquí, una altra crònica anterior per França: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/237-grenoble-pic-saint-michel
Comentaris