(Bretanya) Ruta 1501 el 7/06/2023; 11 km; +118 -118; 4 hores. Excursió organitzada en el viatge per la Bretanya. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1577 va néixer Mikael an Nobletz.
Ahir dia 6 vam visitar Saint Pol de Leon (***) i Roskoff (***). En aquesta última vam dinar unes creps salades molt bones al restaurant Marie Stuart i ens vam assabentar que hi ha pobles que en diuen “creps” i altres en diuen “galettes”. Aquest mati sortim caminant des del càmping Les Sablons Blancs, en una zona de landa i curioses parcel·les. Hi hem dormit molt bé.
Sortim del càmping i ens dirigim a oest pel sender entre les landes. Seguirem el sender dels duaners i si voleu veure el track sencer us deixo el vincle al final (track publicat per Trekking Hiking).
Aviat trobem el rètol indicador del que en diuen Sender Coster i que coincideix amb el GR.34 o sender dels Duaners. Durant molts anys, des del Mont Saint-Michel fins al pont de Saint-Nazaire, serpenteja al llarg de la costa bretona el sender que, creat el 1791, era recorregut per patrulles de duaners per evitar el contraban. A partir del 1968 es va recuperar gràcies a l'impuls d'alguns entusiastes que decidiren convertir-lo en una ruta de senderisme: és el GR-34 i recorre més de 2000 km.
Arribem tot seguit damunt de la platja dels Blancs Sablons, que significa sorra de grans molt fins de color blanc.
Trobo que és un terreny amb moltes flors i suposo que és la humitat del mar la que permet les floracions. En aquest cas es tracta d’una “Gilia capitata”, una planta que ofereix flors blaves, blanques o rosades amb molta difusió per Amèrica del Nord i a prop de l’Atlàntic septentrional.
Anem seguint en direcció oest la costa cap a l’istme que uneix el continent amb la península de Kermovan, que prové de “ker” llogaret; per tant ‘lloc de Morvan’, un nom de família d’origen cèltic.
Seguim trobant plantes, com aquesta bisnaga (“Visnaga daucoides”). Es tracta d’una espècie de planta amb flors de la família de la pastanaga. També coneguda com escuradents, bisnaga, khella, o mala herba del bisbe. És originària d'Europa, Àsia i el nord d'Àfrica, però es pot trobar a tot el món com a espècie introduïda. A Egipte, un té fet amb fruit d'aquesta espècie s'havia utilitzat antigament com a remei a base d'herbes per als càlculs renals. Però atenció amb aquestes informacions ja que cal saber que la khellina, un compost químic obtingut de la planta, es va utilitzar fa anys com a relaxant muscular però ara el seu ús està limitat a causa dels efectes secundaris adversos. També conté visnagina, un altre compost químic que és tòxic si s'ingereix en estat pur (‘wikipedia’).
Continuem caminant i no puc evitar fer una foto d’aquesta bonica flor: és una xuclamel (“Lonicera japonica”). El xuclamel o lligabosc japonès és una planta nativa de l'est d'Àsia incloent Xina, Japó i Corea; també rep el nom comú de “madreselva”. Es fa servir com planta ornamental en jardineria. És una espècie invasora a Catalunya i altres regions d'Espanya. Diuen (no recomano fer gaire cas si no s’és un expert) que la seva flor es fa servir en la medicina tradicional xinesa, on se la coneix com “rendongteng”.
Hem anat pujant una mica i lluny s’endevina el Fort de l’Îlette, tot i que vist des d’aquí no ho sembla pas una illa. Va ser una fortificació construïda el 1847 i que va formar part de la Muralla de l’Atlàntic durant l’ocupació alemanya.
En el moment en que hem baixat i el pas s’estreny hi ha un aparcament. Aquí acaba la pista per on arriben els cotxes. De cara, segueix el sender per anar al far i a l’Îlette. A l’esquerra tenim la bonica vista de Le Conquet, que després esperem anar a visitar.
Arribem al fort de l’Îlette que certament està separat de l’istme i per tant és una illa, encara que s’endevinen roques i un pas estret poc profund que sembla informar que en marea baixa ha de permetre el pas a peu a l’illa.
Seguim endavant i ara ja veiem el far de Kermovan, on també hi ha una fortificació militar. Destaca el seu far de l'època de Lluís XIV i la fortalesa de Napoleó III.
Ja hi estem a tocar i al final hi arribarem caminant per sender còmode. El primer que crida l’atenció és la similitud entre el fort de Kermorvan i el que hem vist abans de l’Îlette. Formen part del mateix grups de construccions. El de Kermorvan és un punt de control que vigilava estratègicament tant el Chenal du Four com l'entrada al port de Le Conquet.
Hem tornat en direcció llevant per la pista de cotxes autoritzats. Tenim a la vista Le Conquet, població de la comarca de Finisterre, amb un port important a la costa occidental de la Bretagne.
Arribem a la passera que ens permet arribar al poble; és el Pont de Croae. Aquesta passarel·la va ser construïda en fusta pels alemanys durant l'ocupació. Després de ser destruïda es va reconstruir en pedra.
Enfilem pels carrers de Le Conquet. Per perspectiva històrica diguem que el 1577 (esmentat al principi) feia només 30 anys que Bretanya estava vinculada al regne de França, tot i que en règim independent. Bretanya era independent des del 851 amb el rei Erispoe. Per comparar, podem afegir que la independència de Catalunya es situa en el 874 amb Guifré I. Per la seva banda el primer comte de Castella és del 970. El sobirà més antic a la península Ibèrica s’atribueix a Dom Pelayo en el 718 (a Astúries) i pel que fa a França la dinastia dels carolingis és del 751. A Espanya tots els estats o regnes o territoris van quedar unificats sota les lleis de Castella a partir del 1714, després de la caiguda de Catalunya sota les armes dels exèrcits castellà i francès de Felipe V. Catalunya porta tres segles reclamant tornar a la independència que tenia.
Arribem a l’església de la Santa Creu. L'església de Le Conquet no és gaire destacada; tot i la seva estampa gòtica, les antigues estàtues que adornen la façana, la tomba del segle XVIII i els grans vitralls, va ser construïda a mitjans del segle XIX.
L’interior és molt senzill. Com totes les que trobem a la Bretanya. Esta oberta també com totes les altres. En qualsevol cas, sempre és agradable entrar en una església i seure uns minuts a descansar i escoltar el silenci, igual que m’agrada fer-ho en un temple budista al Nepal o en una mesquita a Egipte.
Durant la volta passem pel costat d’una petita església d’una sola nau. Dedicada a Sant Mikael an Nobletz, a qui he esmentat al principi. Nascut a Plouguerneau, Bretanya, el 29 de setembre de 1577, fill de petits nobles bretons, el 1606 va voler viure l'evangeli que predicava i va optar per renunciar a la vida còmoda dels preveres del moment, que vivien de les rendes eclesiàstiques sense gaire esforç, i visqué en austeritat i pobresa. Entre 1617 a 1639 va ésser a Douarnenez, predicant i treballant intensament perfeccionant les seves innovacions pedagògiques; va intentar crear una grafia millorada per a la llengua bretona.
L’interior és molt bàsic amb les seves cadires de vímet. Hi ha moments en que resulta molt més agradable un interior senzill que les grans construccions i riqueses de les catedrals. En aquí un pot pensar que això s’ajusta molt més al que potser Jesús va predicar.
Finalment tornem a arribar al pont per tornar a l’altra banda. Ara contrasta la ria sense aigua ja que la baixa mar s’ha imposat on abans hi havia barques surant.
Després marxem amb el cotxe cap al destí: el càmping Keroviene, al poble d’Audierne. Per la ruta ens aturem a visitar el poble de Locroman, que resulta ser una “Vile avec caracter”, que val molt la pena de visitar.
No necessàriament les wp estan al lloc de les fotografies
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1501-le-conquet-sentier-douaniers-far-le-conquet-138130295
Track R.34 de Trekking Hiking: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-34-sentier-des-douaniers-du-mont-st-michel-manche-a-saint-nazaire-loire-atlantique-132689933
Comentaris