(Bretagne) Ruta 1499 el 04/06/2023; 5 km; +82 -82; 2 hores. Excursió organitzada dins del viatge a la Bretanya i passant per alguns pobles de la Ruta des Douaniers. Participants: Candela Caum i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 831 va existir el regne de Bretanya.
Aquest és el mapa del recorregut per la Bretanya francesa. Un viatge des de Barcelona que entre pujar i tornar han estat uns 3100 km. No indico, al mapa, les aturades i visites de pujada o de baixada a La Rochelle o a Moissac.
Aquesta és la primera caminada curta de la ruta general que farem. Anem amb la camper i hem dormit al càmping d’Armor (poble de Frehel), senzill però agradable. Comencem, després d’aparcar en un punt de la carretera de la costa, al sud de la punta on hi ha el far. Totes les fotografies de les dues primeres excursions són de la Candela, ja que a mi se’m va trencar la càmera de fotos.
Al fons dels penya-segats hi ha algunes cales de sorra; aquesta platja em sembla que és la de les Loges i que te al costat unes coves. Estem al departament, o comarca, de les Costes d’Armor, nom que ve a significar “Costes del mar” i que recorda el primer nom del territori marítim bretó: Armorica. Va ser creada el 1789 (després de la Revolució) composta pels bisbats de Bretanya, Cornualla, Trégor i Saint-Brieuc.
Avui caminem per una costa molt abrupta i un terreny de landes. La landa, també coneguda com aulagar, és una formació vegetal frutescent tancada a tots els nivells, sovint espinosa i pobra en espècies. És característica de la regió eurosiberiana i suposa una degradació del bosc mixt atlàntic. Lluny ja es comença a veure el far.
El camí, sorrenc i ben senyalitzat, puja i baixa fins que en un punt més alt ens permet veure que no es tracta d’un far sinó dos. He llegit que el Cap Frehel és un dels llocs més visitats de Bretanya, però això ho podrem trobar escrit també de Huelgoat, de la Costa de Granit Rosa,... En qualsevol cas el que és evident és l’efecte dels colors de les roques: grisos, vermells, ocres i rosats, que contrasten amb el color profund de l’aigua. Tot aquest entorn està classificat i protegit des de 1967.
Arribem als peus dels dos fars del cim de Cap Frehel. Són dos fars històrics, el més antic (que ja no funciona) va ser construït el 1685 pel conegut arquitecte i enginyer Simon Garangeau, que treballava per a Vauban. L’altra, el més gran, ho va ser el 1950.
A la paret del far hi ha una guardiola amb el forat per deixar-hi algun diner; la inscripció diu: “ajudeu els salvadors”.
Seguim un tram més de costa. Diu la llegenda que Gargantua va deixar la seva empremta sobre el territori i que tot el cap és un còdol que es va treure de la sabata. Provinent dels contes de Gargantua i Pantagruel, el gegant que es menja els nens és un tradició molt estesa també a Euskadi, habitual en festes a Vitoria o Bilbao.
Aviat estem a la punta de la Fauconnière, un indret de protecció ornitològica, on sembla que sovinteja el falcó peregrí. Aquest falcó és un rapinyaire (com tots els altres falcònids) que està estès per tot el món i cria en sortints rocosos, costats de roca o penya-segats, en tots els continents excepte l'Antàrtida. El seu nom fa referència al fet que és una au migratòria, però jo ho trobo curiós ja que n’hi ha moltes més que migren i no per això reben el nom de pelegrins. El falcó pelegrí és la criatura més veloç sobre el planeta, ja que arriba als 360 quilòmetres per hora quan caça volant en picat.
Una mica més endavant, a la part oriental del Cap Fréhel, damunt un promontori sobre el mar, podem veure la silueta de l’imponent edifici del castell Fort La Latte. El castell data del segle XIV i va ser ordenat construir per Stephen III Goyon i la seva missió era defensar el territori de les invasions dels seus veïns anglesos. He llegit en alguna web que s’hi refereixen com a “testimoni d'un ric passat francès”; fals. Sovint s’acaba fent referència a un estat modern que la única relació que té amb el territori és el d’haver-se’n apoderat i incorporat a la seva estructura; però la rica història està en els anys que Bretanya era independent, des del 851 amb el rei Erispoe, fins al 1789 en que l’autonomia i independència van ser finalment liquidades per l’Estat francès. Aquest menyspreu a la veritat en la història forma part del Pecat Original dels estats europeus.
No necessàriament les wp estan al lloc de les fotografies
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1499-cap-frehel-far-de-frehel-138129973
La crònica següent és la de la Costa del Granit Rosa: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/1269-1500-bretanya-ploumanach-costa-granit-rosa