(Occitanie Pays Catalan) Ruta 1485 el 6/04/2023; 6,5 km; +82 -82; 3 hores. Caminada urbana per la bonica ciutat de Besiers. Participants: Anna G i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 22 de juliol de 1209 Besiers va ser espoliada i cremada pels exèrcits del rei francès.
Anem a aparcar al gran aparcament del Pont Vieux, a l’altra banda del riu Orb. Va ser una colònia romana amb el nom de Biterrae o Beterra, els seus habitants eren coneguts com baitarrites i el producte més apreciat, que produïen i comerciaven, va ser el vi. Va tenir un amfiteatre que no es conserva, però del qual encara en queden els vestigis que nosaltres visitarem.
Anem a l ‘extrem est de l’aparcament on hi ha el pont Vieux. Aquest pont, d’origen romànic (segle XII) permet traspassar el riu Orb. Durant molt temps va ser l'únic punt de pas del Orb al llarg del camí de Provença a Tolosa de Llenguadoc.
Passant el pont tenim una magnífica vista del turó damunt del qual hi ha la catedral de Besiers. La ciutat es va transformar, a partir del X-XI, una de les ciutats més importants del Llenguadoc, molt connectada amb el Rosselló. Durant la croada contra els càtars la ciutat va ser atacada, el juliol de 1209, per l’exèrcit francès de la croada. El dia 22 Besiers va caure sota els francesos i va ser sotmesa a un saqueig i massacre despietada. Fins i tot van cremar la catedral i la Magdalena, temples on s’hi refugiaven els càtars, però també els catòlics.
Passat el pont hem anat directe, per unes passeres que van pujant, a un portal en el qual s’endevina l’entrada d’un ascensor. Cal pujar aquest primer ascensor i després el següent per arribar a prop de la plaça de la catedral. Donat l’hora que és aprofitem, quan veiem un restaurant allà mateix, per entrar-hi. Hem de dir que hem pogut dinar molt bé en aquest antic, bonic i tranquil restaurant, el Petit Marais.
Després de dinar, comença la volta que fem al nostre aire de manera improvisada. Així passem per l’arbrada plaça de la Revolució.
Anem a la catedral, d’una altura considerable. La catedral de Sant Nassari (Saint-Nazaire) de Besiers és el monument gòtic més gran de la ciutat i també un dels seus símbols més destacables. Se sap que va ser construïda en l'emplaçament d'un antic temple romà dedicat a August i la seva esposa, Lívia. Val a dir que des de l'exterior, la catedral té l'aspecte d'una fortalesa.
A l’interior tenim la vista de la nau central que, al costat de l’altar, està en obres. Conserva encara vestigis del romànic original. Però el més rellevant és que aquell 1209, que ja hem esmentat, la catedral va ser incendiada i parcialment destruïda. Es calcula que es van executar la mitat dels habitants, uns 20.000. Així, ha esdevingut famosa la frase atribuïda al legat del papa, Arnau d'Amaurí, quan es prengué la ciutat: Mateu-los tots i Déu, després, ja sabrà reconèixer els seus. Sent un dels més terribles genocidis provocats pel Papat de Roma.
En un cantó hi ha aquesta tomba buida i al damunt un rètol que explica que va ser construïda damunt de les restes del temple original que va ser incendiat durant la guerra contra els albigesos. Les causes de la croada foren complexes, però el motiu final va ser l'assassinat del legat papal Pere de Castellnou a Sant Geli, motiu que va oferir l’oportunitat al papa Innocenci III per declarar l'inici per primera vegada d'una croada en contra d'altres cristians, en terres catòliques. Una de les principals conseqüències van ser polítiques ja que el papa estava orientat a permetre que el rei dels francs s’expandís. Així el domini dels Capets va ocupar gran part del sud del que actualment és França, eliminant el domini dels nobles occitans, i frenant la influència política dels catalans vers el Llenguadoc.
Hem seguit caminant, després, fins a la Plaça del Forum, també indicada, en un costat com dels Trois Six. Està atapeïda (massa) de terrasses amb taules i cadires. Em sembla trist que a molts llocs, darrera de l’esplendor del diner turístic, es desnaturalitza l’entorn; com ha passat en aquesta plaça en que ha deixat de ser-ho per passar a ser tota ella un gran bar. La plaça està envoltada d’edificis dels segles XVII-XIX.
També rep el nom, com hem dit, de Place de Trois Six, que fa referència a un alcohol popular en base a vi i marc (de 90 graus), barrejat amb 3 parts d’aigua i que es venia exactament aquí. També s’havia conegut antigament com Plaça de les Herbes i després Plaça de l’eaux-de-vie.
Deixem l’ajuntament a la dreta i seguim el carrer de Pierre Flourens per arribar al davant de la plaça del mercat (Les Halles). Les Halles de Béziers va ser construïda l'any 1891 i posteriorment, el 1987 reformada completament. Anteriorment, a l'Edat Mitjana, en aquest indret hi havia l'església de Saint-Félix, de factura romànica. Diguem que tot i la croada albigesa la gent de la terra va intentar sovint fer fora a l’invasor. Però finalment, el 7 d’abril de 1247, el vescomte de Besiers, Ramon II Trencavel, després d'una revolta final contra el poder del rei de França, va fracassar i va haver de posar en mans de l’enemic la ciutat i el territori.
Pel carrer Paul Riquet (recordem que va ser el promotor i creador del Canal de Migdia, Canal du Midi) arribem a la plaça on hi ha l’església de la Madeleine. Consta esmentada per primer cop l’any 1092. Se sap que el segle XII es va refer la nau i que el campanar va ser aixecat al segle XIV, que es presenta flanquejat per una torre d'escala del segle XV.
Hem anat seguint sense sentit especial. Hi ha molts carrers irregulars i estrets i alguns sota passadissos.
A la cantonada de curt passatge de l’Impasse du Loup hi ha la curiosa estàtua de Pépézuc. Es tracta d’una estàtua de marbre d'època romana (segle III) situada a l'inici del carrer. Alguns estudiosos creuen que podria ser una representació de l'emperador August o d'Hèrcules, però posteriorment va esdevenir una imatge popular que pren una doble dimensió, tant sagrada com burlesca, fins i tot pagana, del personatge de Pépézuc acompanyada d'una llegenda particular on aquest personatge que trenca tot el que té al davant, menja parets, beu botes senceres de vi i resulta una “gran fertilitzador de minyones”.
El camí ens ha portat per carrers senzills, sense pretensions, estrets i sense soroll fins a les restes de l’Amfiteatre romà. A tot França hi ha vestigis o records de 32 amfiteatres romans.
Un rètol mostra els seu disseny original que fa evident que amb els anys va ser aprofitat per a construir-hi totes les cases que es veuen als voltants.
Seguint, més o menys al sud, arribem a la plaça de Saint Jacques. Veiem la portalada discreta en la cantonada de la L que forma la plaça. Es calcula que va ser construïda durant el primer quart del segle XII i per tant se la considera una de les esglésies més antigues de Besiers. Saint-Jacques va ser, gràcies a la seva abadia i amb la catedral de Saint-Nazaire, escenari dels pelegrins de Saint-Jacques-de-Compostelle (que eren anomenats “jaquets”), que s'aturaven a Besiers.
L’interior és potser tant discret i senzill com la portalada que veiem i per la qual hem entrat.
Des de la plaça, podem veure totes les terres al sud de Besiers. Estem encara damunt del turó llarg que va formar la catedral i la població original.
Per contrast històric potser puc afegir que, mentre escric aquesta crònica, llegeixo un article del 17/4 que diu que una concentració de gent, davant de la prefectura de Perpinyà ,per donar suport als quatre alcaldes (d'Elna, Portvendres, Els Banys i Tarerac) per permetre l’ús del català en els plens municipals (‘elpuntdiari.cat’).
Anem baixant les escales, llargues, que van fins al carrer de sota, la Rue des Casernes. Ja només ens queda tornar a passar el pont i dirigir-nos a l’aparcament on hi tenim la furgo camper.
Seguint la nota anterior, direm que també avui llegeixo un article que explica la resolució de cinc relators de l’ONU que expressen la “profunda preocupació” davant les denúncies sobre “suposades represàlies per l’exercici d’un dret”. “En particular, ens inquieta l’aparent ús indegut del dret penal i el poder fiscalitzador de l’Estat (espanyol) per judicialitzar líders i membres de la societat civil”. Els relators afegeixen que l’Estat té el “deure” de “garantir a totes les persones la possibilitat d’expressar pacíficament les seves opinions sense cap temor, així com de poder exercir els seus drets a la llibertat d’associació i reunió, també quan sigui a través d’associacions integrades per persones per mantenir conviccions o creences minoritàries o dissidents”.
No necessàriament les wp estan al lloc de les fotografies
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agpsbesiers02-131067344