1484, Besiers, Rescloses Fonserannes, canal de Midí

(Occitania Pays catalan) Ruta 1484 el 5/04/2023; 5,5 km; +22 -22; 2,5 hores.    Caminada organitzada amb el següent itinerari: Parking Fonserannes, visita de les Rescloses, Canal de Midi.    Participants: Anna i Miquel.    Tipus de sortida: anada i tornada;  Dificultat: fàcil. 

FA ANYS:  Fins al 1659 el territori del Llenguadoc estava vinculat a Catalunya. 

       Des del càmping Champs Blancs hem vingut amb la campervan fins a l’aparcament de Fonserannes. Farem aquesta excursió passeig en el context d’una visita de tres dies pels primers pobles del Canal de Midi. Les Rescloses de Fonseranes és l'obra més gran del canal del Migdia, als peus de Besièrs. Aquest conjunt fluvial és el tercer lloc turístic més visitat de tot el Llenguadoc-Rosselló,

    A l’aparcament hi ha uns rètols d’informació. El grup de la Resclosa comporta vuit basses amb forma oval (específiques d'aquest canal), amb nou portes que permeten superar un desnivell de 21,5 metres, sobre una longitud de només 300 metres.

    Des del parking hi ha vàries passeres que condueixen fins al costat del canal. Besiers forta part de la regió francesa d’Occitanie, però aquest nom el va posar el govern francès fa molt poc, l’any 2014, en un clar intent de fer desaparèixer les denominacions que tenen origen històric català. Així es van fusionar (i per tant van desaparèixer com a noms, les regions de Llenguadoc-Rosselló i de Migdia Pirineus la quals (aquest) ja havia fet desaparèixer el Capcir i la  Cerdanya nord. Habitants del Rosselló i del Llenguadoc van insistir en mantenir al menys la denominació “Occitanie Pays Catalan” però els centralistes de París s’hi van negar. Semblant al que ens passa a Catalunya, els dos sistemes centralistes (governs d’Espanya i de França) perquè han d’escoltar al gent que viu en un territori encara que tinguin una història molt concreta. Escoltar-los voldria demostrar que són demòcrates, però...

   Així que aviat arribem al Canal de Midi. El Canal du Midi es va construir amb una finalitat purament comercial, ja que el transport fluvial de mercaderies era el mitjà més ràpid. Aquest projecte arquitectònic increïble va tenir una llarguíssima vida de dos-cents anys fins a l'arribada del ferrocarril. Tot i això, mai va quedar en l'oblit ja que el turisme va canviar l'ús del canal. Aquesta gran obra d'enginyeria de rescloses hidràuliques, amb els seus 126 ponts, va fer que el 1996 fos declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

   De seguida tenim un edifici, a l’esquerra, on hi ha l’oficina d’informació, botiga i cafeteria. El cafè el deixem per més endavant. Hi ha a la paret una placa dedicada a Thomas Jefferson, segons diu “Símbol de l’amistat franco-americana. Jefferson va ser ambaixador dels Estats Units a França del 1785 al 1789 i després tercer president dels Estats Units. Al peu de la placa diu: 220 aniversari de la Revolució Francesa.

     Arribem a la primera comporta que veig i faig una foto. Com a dada històrica, cal destacar que el Canal du Midi es va començar a construir el 1666 sota la direcció de Pierre-Paul Riquet. El cost econòmic del canal va pujar a 17 milions de lliures de l'època.

  Una vista de part de les rescloses a mida que anem baixant.  El conjunt de les recloses forma part dels Monuments històrics de França per un acord del 14 d'octubre de 1996. Aquest conjunt inclou també els paraments de les vuit basses, els molls del conjunt, tant sobre el canal com sobre el canal d'evacuació, les catorze voltes d'escala que flanquegen les basses, les pilones d'amarrament en pedra, com també les palanques amb volta situades a la bassa més baixa i entre la quarta i la cinquena.

    Es un passeig entretingut. Arriba a poc a poc una barca que es posa a punt per esperar que l’aigua entri a la resclosa on ara és i que s’ompli. Per això hauran de tancar la comporta del darrera.

Diguem que fins l’any 1659 L’Herault (i Besiers a dins) formaven part del Llenguadoc. Aquell any Felip IV de Castella i III de Catalunya Aragó va signar en pacte, amb Lluis XIV de França, pel qual aquest territori era cedit i podia ser envaït pels francesos. Per tant Felipe, com a sobirà III) va perjurar de la seva promesa de respectar les Constitucions catalanes, així doncs entenc aquell pacte va ser il·legal i aquell sobirà maligne devia perdre el dret de ser sobirà de Catalunya. Però la història dels que manen es veu que no saben de lleis que els hi afectin i per això els títols corresponents s’han anat transmetent per herència, com si fossin legals: segur que les lleis diuen que ho són.

    Un cop tancada la resclosa del darrera de la barca, s’ha obert una mica la comporta del davant i comença a entrar aigua. Aquest aigua anirà omplint la resclosa on hi ha la barca fins arribar al nivell de l’aigua de la resclosa següent. Potser cal afegir que la durada d'aquest gran projecte del sud de França va ser de 15 anys, temps durant el qual es van contractar més de 12.000 treballadors. Van ser molts els accidents geogràfics que van haver de resoldre els arquitectes pels grans desnivells a l'hora de connectar rius. Un dels episodis més tràgics va ser el 1766, quan la vila de Capestang va quedar completament inundada per una bretxa al canal. A Capestang hi haurem d’anar demà o demà passat; ja veurem.

    Ara l’aigua de la resclosa ha arribat al nivell de la següent i el controlador obra la comporta perquè la barca pugui avançar un esglaó més d’aquesta gran escala d’aigua i tecnologia.

  Nosaltres hem decidit seguir el camí que hi ha al voral del canal i caminem una estona fins arribar a un pont des del qual es veu Besiers i la seva catedral dalt del seu turó.

   El camí, que ara desfem, pel costat del canal és molt tranquil i agradable. El Canal du Midi recorre 241 quilòmetres, connectant Tolosa i Sète, si ens referim a la part oriental de l’obra. La profunditat dels canals és relativament baixa, ja que és de només 2 metres i la seva amplada és de 20 metres, de manera que els vaixells turístics poden tenir una navegació molt còmoda. Durant tot el trajecte les embarcacions han de sortejar 63 rescloses que es reparteixen per tot el canal.

   Finalment arribem a la cafeteria i seiem per demanar un café i estar-nos una estona relaxant. Després entrem a l’oficina de turisme i en proposen que veiem un audiovisual que tenen i que és molt interessant on s’hi fa una revisió de la història de la construcció del Canal i dels personatges més rellevants que hi van participar. Molt recomanable.

    De tornada al càmping Champs Blancs encara ens queda humor per caminar fins a Cap d’Agde, a veure si és una mica més interessant que el poble d’Agde, a l’interior, el qual vam trobar molt trist i on les cases antigues es veien totes tancades i com abandonades. Potser tothom va fugir de la ciutat original cal a la nova que s’anava construint a la platja que, ho he de dir, tampoc no m’ha semblat interessant. Cal recordar que a Agde s’hi van construir un camp de refugiats pels republicans que fugien de la mort a mida que les forces dels militars revoltats aclaparaven tot el nord-est. Tot el muntatge i la Instal·lació del camp va anar a càrrec de Francesc Cambó. Especialment, Cambó, home de dretes però gran catalanista, va voler ajudar tots els refugiats catalans. De tornada, ja vaig una mica cansat (amb els 13km d’avui acumulats) i seiem a descansar abans d’arribar al càmping.

    Acabem el dia a la campervan que tenim aparcada en una plaça del càmping, la qual compta a més (cosa extraordinària que no havia vist mai) una unitat de lavabos i dutxa privat a la mateixa parcel·la. Fantàstic.

No necessàriament les wp estan al lloc de les fotografies

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agpsfonserannes02-131068020