(Eslovènia) Ruta agost 2013; 16 km; +500 -1190; 6 hores. Excursió organitzada per Bonviure amb el següent itinerari: Erjaceva Koca (1525m), Postarski dom Vrsicu, coll Vratca (1800m), Crma Vada, refugi Domv Tmarju i Smulkarske (940m) Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada.
 |
 |
FA ANYS: Durant el segle XIV la majoria de les terres eslovenes van passar a dependre dels Habsburg i per tant a formar part de l’imperi austrohúngar. Aquell mateix segle, concretament el 13 de març de 1311, els almogàvers de la Companyia Catalana d’Orient van guanyar la batalla de Cefís i es van fer amb la sobirania indiscutible de la Beòcia i l’Àtica, i el Ducat d’Atenes va passar a ser de domini de Catalunya durant quasi un segle.
Per començar aquesta excursió hem anat en autocar quasi una hora i mitja, voltant tot el massís fins més enllà de Mojstrana i Kranjskagora. Comencem a un aparcament prop de Erjavceva koca na Vrsicu.
Avui hem sortit a caminar per un tram de la Via Alpina. Aquesta via suposa una xarxa estructurada de cinc rutes de senderisme de gran recorregut. Traspassa les regions alpines de vuit països europeus: Alemanya, Àustria, Eslovènia, França, Itàlia, Liechtenstein, Mònaco i Suïssa. Es tracta d’un interessant projecte que va ser definit l’any 2000 amb fons de la Unió Europea. Hi ha diverses organitzacions que s’han muntat a cada país i que tenen com objectiu donar suport al desenvolupament sostenible a les àrees de muntanya, promovent els intercanvis culturals i esportius.
Així que, actualment, hi ha una relació transalpina d’amistat entre tots aquests països. Això ens fa recordar que l’any 1921, Eslovènia estava federada dins del regne de Iugoslàvia i que aquell any va ser el que es va signar una nova constitució, molt més centralista que no federal. És curiós observar com els que es diuen “federalistes” (com passa amb el partit del PSOE espanyol) actuen generalment com a centralistes, que no deixa de ser una gran contradicció. Seguim amb la història: l’any 1934, el rei Alejandro va morir assassinat a Marsella. Aleshores van designar regent el príncep Pau. Com era aquest regent? Doncs amb les seves tendències filonazis va demanar l’aliança amb les forces de l’Eix. Els anglesos van organitzar llavors un cop d’estat intern i a continuació Hitler i Mussolini van envair el país l’abril de 1941 i com a bons amics, se’l van repartir. I ja se sap: els nacionalistes van ser assassinats o deportats, l’idioma eslovè prohibit, els llibres en aquesta llengua cremats... El 1946 es va crear una nova Iugoslàvia, aquest cop comunista, sota la direcció de Tito.
Sobre les parets vertical calcàries destaca de manera evident la imatge d’una cara: és Ajdovska Deklica. La llegenda diu que és la imatge d’una dona pagana de bon cor que ajudava els excursionistes i la gent que transportaven materials a través del fred i de la neu de la muntanya. També era una deessa que podia predir el destí dels nounats. Va predir un nen nounat de Trenta que es convertiria en un caçador valent, inigualable per qualsevol altre i que li dispararia a una cabra blanca amb banyes d'or, que les vendria i es faria molt ric. Quan les altres deesses van escoltar de la seva profecia, la van maleir i tan aviat com va tornar a casa, ella es va tornar de pedra.
La República Popular de Iugoslàvia de Tito, estava integrada per sis repúbliques: Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedonia i Bosnia-Herzegovina. Però l’autonomia de cada una d’aquestes repúbliques estava limitada a poca cosa més que a la cultura, tot i que cada una podia crear organismes legislatius. Ara bé, com passa en sistemes on el pensament pretén una visió unitària, existia un sistema de repressió de la dissidència molt estructurat, que permetia l’aplicació de purgues i deportacions. En aquest panorama, sempre passa el mateix, els grups socials formen majories i minories i són les majories que s’eternitzen al poder condicionant la vida dels grups, ètnies o societats minoritàries i a la llarga això només té una solució la independència dels territoris minoritaris fustigats econòmica, social i culturalment.
Al davant tenim la majestuosa muntanya de Prisojnik, de 2547 metres. Hem arribat a una cruïlla de la carretera, on hi ha un refugi o alberg de nom Ticarjev dom na Virsicu. Aquesta carretera va ser construïda pels presoners russos durant la Segona Guerra Mundial. Un rètol explica que va ser construïda a pic i pala per 10.000 presoners. La primavera de 1916 dues allaus van matar 300 presoners. L’obra va ser acabada el 1917. En memòria els morts, els presoners van construir una capella en fusta (el 1916), que es va restaurar entre el 2005 i el 2006.
Una estona després s’arriba al coll de Vrsic, a 1611 metres. Les vistes continuen sent força impressionants amb les parets verticals. La ruta és molt marcada i sovint s’endinsa per boscos d’avets.
Ens anem decantant en direcció a ponent i el camí comença a baixar molt dret. A la nostra dreta, s’enfilen les parets verticals d’una serra formada pels cims Mojstrova (2366m), Travnik (2379m) i Rob Daine (2228m).
Després de la dreta baixada, anem a parar a la vall de Crma Voda, un torrent de Tamar Planinka, que encara conserva congestes de neu, amb moltes roques i pedres. Tot de força verticalitat. Per aquí cal anar en compte, perquè hi ha molta sorra i pedres soltes que rellisquen molt i no hi ha gaires possibilitats per assegurar-se amb les mans. A la paret de roca, hi ha dos o tres claus amb anelles, pensats per poder-hi posar una corda que serveixi d’element de seguretat, que no portem. Per tant, la baixada ens consumeix ben bé tres quarts d’hora per fer un desnivell que no crec que passi dels 80 o 100 metres (aquesta baixada és la que fa que hagi qualificat de “moderada” l’excursió i per a segons quines persones es pot considerar difícil).
A baix del tot, el sender es va aplanant, torna a circular per bosc i va a parar a un bonic refugi: Dom v Tamarju, a 1108 metres. Aquí ens aturem a menjar i descansar de la tensió de la baixada.
Aquesta excursió s’acaba a les instal·lacions de salts d’esquí de Smucarke Skakalnice i així acabem la sortida més complexa d’aquests dies.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5038430